Manifestacions multitudinàries per les
llibertats i els drets de les dones arreu del món
Amada Santos. Dones Llibertàries
Segons Nacions Unides encara hi ha restriccions legals que impedeixen a 2.700 milions de dones accedir a les mateixes opcions laborals que els homes. El 2019 menys del 25% dels parlamentaris eren dones, i una de cada tres dones va patir violència de gènere.
Aquest 8 de
Març dia Internacional de les Dones Treballadores, milions de dones a tot el
món vam sortir als carrers amb un únic objectiu comú: exigir els nostres drets
i reclamar la igualtat.
Aquesta data
s’ha convertit en l’acte reivindicatiu més important a nivell mundial, liderat
pel moviment feminista. Aquests darrers anys, a partir de 2017, hi ha hagut una
explosió de força al carrer, una marea de dones que ha arribat per quedar-se. A la Manifestació de
Barcelona hi van participar, 200.000 persones. Per a les feministes i
activistes “El 2020 és l’any de les dones” i cridem a totes les
dones a sortir al carrer i reclamar totes les causes històriques pendents.
El lema de la Marxa 8M ha estat: Juntes i
Diverses per una Vida Digne. Autoorganització i revoltes Feministes Contra la Precarietat i els
Fronteres. Una exigència que s’ incorpora any rere any
d’una manera transversal en els diferents col·lectius i reivindicacions del 8
de Març, és el tema de les cures. Ve ja de molt lluny l’exigència de repartir
les responsabilitats en la cura dels fills, de les persones grans, de persones
discapacitades i de la llar.
Posar la vida
al centre, reivindicació del feminisme, suposa assumir tenir-ne cura, i és un
treball que s’ha de valorar i compartir. Hi ha d’haver una educació a les
escoles des dels primers anys per conèixer la responsabilitat d’assumir al llarg
de la vida el compromís de cuidar-la. Alhora, l’obligació de la societat i els
governs de quantificar el valor econòmic que suposa, que les dones hagin
assumit i assumeixin el fer-se càrrec de les cures de la família.
Moltes dones a
Catalunya i de l’Estat Espanyol, estan treballant, conjuntament amb polítiques
responsables d’igualtat, donant idees a posar en pràctica a l’Agenda 20/30 i
portar-les a les trobades que es duen a les Nacions Unides, en el marc de
Beijing 25.
Amb la Pandèmia del Coronavirus,
sortirà a la llum la precarietat existent en aquest suposat Estat de Benestar,
a causa de les retallades dutes a terme en anys anteriors. També, s’ha de posar
en evidència, com es repartiran les cures de les persones contagiades.
“Si treball i cures ja eren dues tasques en conflicte, ara a més seran simultànies”
Mònica Grau, economista.
Xile,
Argentina i Mèxic han liderat les protestes per exigir aturar la violència
masclista, per la igualtat d’oportunitats i pel dret a l’avortament. La
situació política i social de l’Amèrica Llatina durant els últims anys ha donat
peu a les dones a organitzar-se en defensa dels seus drets. Es van pintar els
carrers de verd i morat i el crit d'”Amèrica Llatina serà tota
feminista” va ressonar arreu.
Les
manifestacions han estat marcades per un creixent descontent i la demanda als
governs llatinoamericans de millorar les condicions de vida de la meitat de la
població. Les exigències són cada vegada més fortes davant la denúncia que els
estats no han fet per augmentar la qualitat de vida de les dones.
Xile
La majoria
dels presidents llatinoamericans no tenen perspectiva de gènere per dissenyar
els seus programes de govern, i no s’han interessat en legislar en favor
d’elles. Però el Moviment feminista segueix fent
història: dos milions de dones van marxar per Santiago i altres ciutats el 8M.
Una convocatòria històrica, segons les organitzacions. Als carrers el crit cap
al President Piñeira i cap a la ministra Pla davant la repressió ha estat:
“No els tenim por”. A la convocatòria es va difondre un manifest
exigint la fi de les violacions dels Drets Humans i la formació d’una Comissió
Independent de la Veritat,
Justícia i Reparació.
També el
9 de Març va ser la segona jornada de la Vaga General
Feminista 2020. Dones de tot arreu del país es van adherir a la convocatòria
feminista. Hi van participar: Moviment pel Avortament Lliure, el MeToo, i les estudiants. Cal recordar la
lluita estudiantil contra l’abús i assetjament de 2016, així com també el 2018
i el 19. El nombre de participants ha estat superior a tots aquest
esdeveniments.
La consigna
aquest 2020 ha estat “contra el Terrorisme d’Estat”, una de les manifestacions
més importants dels últims temps, mitjançant la performance de Las Tesis, que ha donat la volta al món:
“El violador ets tu”.
Durant la
manifestació hi va haver incidents amb lesions i detencions. En acabar aquesta
històrica mobilització, la Coordinadora Feminista 8M va llegir el seu
manifest: “Exigim la fi de les violacions de Drets Humans, que mai més pretenguin
fer-nos callar amb les mutilacions, les desaparicions, les tortures, els
abusos, les violacions, els segrestos, les pallisses i la persecució”.
Van demanar la sortida de Sebastián Piñera i tot el seu Govern per haver-li declarat la guerra al poble. També la sortida de la ministra Plá pel seu silenci davant la violència política sexual. “Lluitem per una Comissió independent de Veritat, Justícia i Reparació i l’alliberament immediat de tots els i de totes les preses polítiques de la revolta”.
Mèxic
A Mèxic han
augmentat els feminicidis i la indignació de les dones. Cada dia 10 dones són
assassinades per raó de gènere. La mobilització de les dones ha anat augmentant
en els últims mesos davant la impunitat en els casos de feminicidis. A mesura
que s’ha anat coneixent la crueltat amb la qual s’han dut a terme, aquestes
morts, les convocatòries han estat més nombroses. Van convocar una aturada
nacional el 9 de Març, ja que tot i ser un 40% de la força laboral pateixen una
bretxa salarial d’un 34%. Van exigir igualtat d’oportunitats. La meitat
de la població està vivint en situació de pobresa.
Durant la gran
manifestació es van llegir eslògans “Ja n’hi ha prou”. El 2019, 1.000
dones van ser assassinades pel sol fet de ser dones, un 137% més respecte a
l’any 2015, quan van començar els registres oficials. Aquests feminicidis han
desencadenat la indignació de la societat i pressions perquè les autoritats
se’n responsabilitzin.
Argentina
A l’Argentina
les feministes van realitzar les protestes pel 9 de març sota el lema “Per l’autonomia
dels nostres cossos i contra els fonamentalismes religiosos”. Una de les
accions va ser un “pañuelazo”
el dia 8 davant de la catedral de Buenos Aires a favor de l’avortament legal,
segur i gratuït, contestant d’aquesta manera a la missa convocada en contra per
l’Església catòlica Argentina.
Aquest 2020,
la reivindicació principal dels moviments feministes és aconseguir una llei de
terminis per la interrupció voluntària de l’embaràs, i convertir-se en el primer país d’Amèrica Llatina en
legalitzar l’avortament. El president argentí, Alberto Fernández, ha
enviat aquesta setmana el projecte de llei,. Serà el novè intent de canviar el
Codi Penal vigent, on es contemplen penes de fins a quatre anys per a totes les
dones que avortin, amb excepció del cas de violació o de risc per a la salut.
Aquesta és la
primera vegada que la iniciativa parteix del Poder Executiu i no de la societat
civil. Les dones argentines van sortir al carrer el 9 per exigir mesures contra
els feminicidis. Tot i la gran mobilització social des de “Ni Una
Menys”, en el 2015, els feminicidis no han baixat. 299 dones van ser
assassinades l’any passat. Ha suposat un augment del 10% respecte al 2018.
Aquest any ja s’han registrat 68 feminicidis, entre ells alguns que han
commocionat l’opinió pública per la seva crueltat.
