Redacció Catalunya
El passat dia 2 i 3 de gener, els treballadors i treballadores de l’empresa màrqueting telefònic van protagonitzar una vaga de 48h per protestar contra les condicions laborals a l’empresa.
Unisono té a Barcelona unes 300 persones treballant i en el conjunt de l’Estat espanyol, també té centres de treball a Madrid, València i Gijón, totalitza unes 4.000 persones. Els treballadors de plantilla tenen contractes de 20, 25 o 30 hores, no permetent que les incrementin fins jornades que els farien tenir salaris i condicions més beneficioses. No obstant això, els contractats per ETT, amb menor capacitat per reclamar drets, han de suportar condicions laborals més dures, cosa que fa, aconsegueixin contractes que en moltes ocasions suposen gaudir jornades setmanals de fins a 30 hores.
Aquesta política laboral de l’empresa ha estat sempre combatuda per la CGT. Potser és aquesta la raó per la qual el passat 22 d’octubre, la direcció va acomiadar el company Isaac, delegat sindical des de l’any 2015, utilitzant el famós article 52. d) de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament de treballadors per absències reiterades al centre de treball encara que siguin justificades. La secció sindical de CGT a Unisono, va considerar que aquest acomiadament formava part de l’ofensiva que inicià l’empresa contra els treballadors i treballadores de la plantilla i contra la CGT en particular, per ser el sindicat més combatiu amb la política antiobrera de l’empresa.
Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got. Des de llavors, la CGT i la plantilla han mantingut el pols contra la direcció de l’empresa, que han desembocat en diferents mobilitzacions. L’última d’aquestes, una vaga de 48h els passats 2 i 3 de gener, convocada per tots els sindicats a nivell estatal, excepte CCOO i UGT.
“tots els sindicats a nivell estatal han convocat vaga, excepte CCOO i UGT”
I és que l’acomiadament del company Isaac només va ser el principi. Segons el comunicat de la plataforma reivindicativa, els sindicats plantegen que la política d’acomiadaments via article 52. d) de l’ET formaria part d’una estratègia que no busca altra cosa que desfer-se dels treballadors i treballadores contractats per l’empresa i substituir-los pels que són contractats via ETT’s, augmentant així la plusvàlua i deteriorant de forma greu les condicions laborals cada cop més precàries. En aquesta voràgine, els treballadors denuncien que l’empresa ha arribat al punt de contractar una empresa de detectius mèdics (GESEME) per tal de perseguir a tot aquell que pugui caure malalt.
Segons els sindicats, l’empresa, a més continua sense complir amb les seves obligacions, tals com el control horari segons la sentència del TJUE, la falta de transparència a l’hora de cobrir les vacants existents, l’incompliment de les preferències horàries i/ canvis de torns, la conciliació familiar per als treballadors i treballadores en base a l’article 38.4 de l’Estatut dels Treballadors, o fins i tot, paralitzant el pla d’Igualtat.
Als treballadors i treballadores d’Unisono, per tant, no els hi queda altra que la mobilització. La precarietat al sector del telemàrqueting és el pa de cada dia. Ara, les companyes que hi treballen a Unisono han de suportar, també, les agressions de l’empresa i els acomiadaments a tots aquells que aixequen la veu.
Fins fa relativament poc la direcció de l’empresa s’havia mostrat procliu a negociar i CGT havia aconseguit acords en matèria de vacances o hores sindicals. Una CGT que s’ha convertit en hegemònica a l’empresa. Fins el moment ostenta els 13 delegats del Comitè d’Empresa del centre de Barcelona i a nivell estatal tenen més de la meitat dels delegats. Encara arribant a acords, la CGT no ha deixat mai de seguir reivindicant i combatent tant des de la vessant d’acció sindical amb mobilitzacions i concentracions, com des de la via judicial, amb múltiples demandes.
Davant aquestes injustícies el camí a seguir, per la plantilla d’Unisono i a qualsevol centre, és el de la lluita, la solidaritat i el suport mutu. Així ho mostrem centenars de treballadors i treballadores davant les portes d’Unisono. Perquè avui han estat dos companys en aquest centre però demà podria ser qualsevol. És necessari unir lluites, que existeixi una vertadera unitat sindical per la base i una mobilització permanent que faci desaparèixer les dues reformes laborals. Sense que això passi no hi haurà cap horitzó d’emancipació social. La misèria i la precarització absoluta i els acomiadaments per a qui s’atreveixi a qüestionar-ho serà el nostre dia a dia.
