Álvaro Urbano. Secció sindical de CGT a TEPSA Barcelona
«Tinc un pla, i al que em posi pals a les rodes, me l’emporto pel davant». Aquesta frase, pronunciada pel nou director de la terminal de Barcelona TEPSA S.L Ignasi Marí Gimeno, resumeix la situació en la qual ens trobem els i les treballadores d’aquesta empresa del Port de Barcelona
El que està en joc a actualment a Terminales Portuarias SL és la pèrdua de les condicions laborals aconseguides després de dècades de treball sindical, davant un pla de reestructuració que la nova direcció està provant d’imposar per la via de perseguir i destruir totes les formes d’organització obrera que hem desenvolupat amb molt d’esforç al llarg de molts anys.
Terminales Portuarias és una de les empreses que opera al que es coneix popularment com el Moll d’Inflamables del Port de Barcelona, la part del port on atraquen els bucs que transporten líquids a l’engròs: petroliers, químiques… Els operaris del moll ens encarreguem de posicionar els bucs, connectar-los amb braços o mànegues flexibles, i efectuar la càrrega o la descàrrega, vigilant que no hi hagi cap fallida en l’operativa fins que aquesta acaba i podem tornar a desconnectar el vaixell. La tasca d’emmagatzematge dels líquids transportats per via marítima porta associada moltes altres feines que formen part del nostre dia a dia: fer instal·lacions a la planta, carregar o descarregar els productes en cisternes, trasbalsar líquids entre tancs, comprovar el bon estat d’aquests, tenir cura de les mànegues, i un llarg etcètera…
“els treballadors organitzats al Sindicat no tenim ni l’opció ni la voluntat de rendir-nos”
Com molts altres oficis portuaris, la nostra professió no coneix dies laborables o festius, treballem dies, nits i dates assenyalades, faci calor, plogui o nevi: només en cas de tempesta elèctrica s’ordena l’aturada de tota activitat. És clar, estem parlant també d’una feina -com tants d’altres- perillosa, on manipulem enormes quantitats de substàncies inflamables i corrosives, treballem amb grues i maquinària pesant, fem feines d’altura i on un accident pot resultar fatal no només pels mateixos treballadors afectats, sinó pel conjunt de la comunitat portuària i els municipis del voltant, per no parlar de l’impacte mediambiental que podria tenir el vessament d’alguns dels productes amb els quals treballem…
Potser degut a aquestes condicions de treball, o potser degut a estar dins d’un context -el portuari- on per determinades raons s’hi han pogut i s’hi han sabut mantenir tradicions i formes de lluita sindical que en altres sectors han estat esborrades en les passades dècades, a TEPSA perviu un esperit de solidaritat i organització obrera que avui resulta un obstacle extremadament molest per a l’ofensiva de la Patronal.
En efecte, a l’empresa no se li ha oblidat que fa pocs anys vam ser capaços de sostenir una vaga de quaranta dies en coordinació amb els companys i les companyes de les terminals de Bilbo, València i Tarragona, i és per això que ha pres la decisió de destruir tot vincle de solidaritat i suport mutu entre la plantilla, començant per l’organització que ha teixit aquests vincles a la nostra empresa: la CGT
L’empresa ha decidit dur fins al final un procés d’externalització, precarització i devaluació general de les nostres condicions davant el qual el nostre Sindicat és un mur infranquejable, i és per això que en els darrers mesos s’acumulen les pressions, sancions i intents d’intimidació i xantatge contra els treballadors sindicalment actius i tots els que els envolten, culminant en l’acomiadament dels nostres estimats companys Juan i Joaquin.
Davant els atacs de la Patronal, els treballadors organitzats al Sindicat no tenim ni l’opció ni la voluntat de rendir-nos. Tampoc estem sols. Comptem amb el suport de la resta de col·lectius de treballadors del Moll d’Inflamables, dels remolcadors, dels amarradors, dels treballadors de les terminals de contenidors i dels estibadors, que un cop i un altre ens han demostrat que sempre hi són quan se’ls necessita.
Però per resistir, no podem limitar-nos al suport que podem brindar-nos entre els diferents col·lectius portuaris. Necessitem organitzar-nos i lluitar amb una força que trenqui fronteres entre oficis, territoris, sectors… Necessitem organitzar-nos i lluitar amb la força de tota la Classe Treballadora. Sabem el que diran de nosaltres. Diran que som privilegiats, que som irresponsables, que només mirem pels nostres interessos corporatius. Ens intentaran criminalitzar i ens intentaran aïllar com ho fan amb cada sector social que decideix plantar-se i defensar-se. La seva estratègia és sempre la mateixa: dividir-nos, enfrontar-nos, fragmentar-nos: fixes contra eventuals, joves contra grans, autòctons contra nouvinguts, «privilegiats» contra precaris… Tot per impedir que la classe treballadora prengui consciència de la idea clau que pot capgirar de forma sobtada qualsevol pla que la patronal trami contra nosaltres: i és que sols i separats no tenim res a fer, però units som imparables. No ens enganyem: En aquest Moll nostre la batalla està sent dura, però amb el vostre suport, amb la vostra Solidaritat, els treballadors/es de TEPSA resistirem, els treballadors i les treballadores de TEPSA vencerem.
