Xarly Lavatelli. Delegat de CGT al comitè UOC
A l’inici d’aquest temps de pandèmia, als mitjans es parlava del teletreball com la gran novetat, una situació estranya el significat de la qual era una absoluta incògnita: com funcionava, qui podria fer-ho, quina era la seva dimensió real en el món laboral.
Per a molts era evident el seu caràcter de privilegi dins del món del treball, perquè no tots els sectors podrien utilitzar-lo com a modalitat. L’emergència sanitària va deixar en evidència que gran part dels àmbits on es podia dur a terme el teletreball, no estaven preparats per a assumir-lo ni organitzacionalment, ni legalment, ni tècnicament, ni des de la prevenció de riscos laborals. Tot això està canviant ara amb la recent Llei de Teletreball del govern espanyol.
Els treballadors i treballadores de la Universitat Oberta de Catalunya (universitat online) tenim implementat el teletreball des de fa gairebé una dècada i, a més, el tenim contemplat en el primer conveni d’empresa des de l’any 2012. El que en altres àmbits era novetat i podia provocar desconcert, per a nosaltres no ha estat més que una extensió: d’un o dos dies a la setmana, ara amb la pandèmia passàvem a temps complet.
Tot i que el conveni contempla el teletreball també com a mecanisme de conciliació familiar, la situació de confinament ha fet sortir les limitacions que comporta haver de treballar al mateix temps que s’està a cura de menors, avis o persones en situació de dependència. També ha passat que diferents membres de la família han hagut de fer ús de l’ordinador o altres dispositius i connexions a internet i, finalment, ha sortit a la llum la bretxa digital que s’ha fet evident en l’àmbit d’escoles i instituts.
Malgrat tots aquests factors, el teletreball s’ha presentat com una solució immediata i relativament eficaç per a mantenir en funcionament empreses i institucions que, d’una altra manera, haurien posat en perill un gran nombre de llocs de treball. En aquest sentit, un privilegi, quan hem vist una successió d’EROs, ERTOs i acomiadaments per tot arreu que han fet estralls entre la classe treballadora, portant sofriment, incertesa i desprotecció a moltíssimes famílies.
Organització del treball o dret laboral?
L’article 22 del conveni d’empresa FUOC defineix el teletreball, les seves funcions, abast i compromisos:
“El sistema d’e-treball es regeix pels principis de voluntarietat, responsabilitat, compromís, reversibilitat, no consolidació, manteniment de condicions bàsiques llevat d’aquelles de les quals es gaudeix per raó de la prestació presencial, acceptació de les condicions addicionades a la relació laboral i, especialment, a la consideració com un sistema d’organització i no com un dret individual del qual cal una autorització prèvia de la Institució atenent circumstàncies diverses”.
“si alguna cosa ha demostrat el confinament és la necessitat que tenim d’estar en contacte directe amb els nostres companys”
En aquesta definició del teletreball com a organització del treball més que com a dret laboral, es descriuen els requisits per a accedir-hi que són bastant generals i sempre dependents de l’organització jeràrquica pròpia d’una empresa. Al seu torn, en un apartat es contempla la conciliació familiar, que esdevé un motiu més per a sol·licitar-lo.
Però com saber que realment s’està treballant?
Més enllà del compromís i la responsabilitat personal que es descriu en el conveni, el treball no presencial està basat a l’autoprogramació i un grau d’autonomia suficient, en un sistema d’objectius que s’han de complir a llarg termini, sigui amb teletreball o presencialment. Porta aparellada la connexió a un entorn virtual que ens situa en un ordinador remot, amb accés a determinats programes i eines per a dur a terme les nostres tasques. El control de connexions i temps per part de l’empresa es realitza sobre aquest entorn. Si es roman inactiu durant un determinat temps, la finestra es desconnecta i caldrà tornar a posar nom i contrasenya. A més d’això, el seguiment del teletreball passa per les comunicacions per telèfon, correu electrònic o videoconferència.
I aquí ens trobem que el privilegi i el que semblava un seguit d’avantatges, deixa una finestra oberta al que fins ara manteníem ben diferenciat: l’empresa fica un ull on fins ara mai havia pogut entrar, els nostres habitatges, i es genera una situació que fins ara teníem ben diferenciada: una nociva mescla entre llar i treball.
Allò que en els orígens de la revolució industrial havia estat un dels factors per a la formació de la classe obrera, la separació del treball artesanal de l’àmbit familiar, amb la consegüent concentració dels mitjans de producció en tallers i fàbriques, ara s’està revertint. El procés d’individualització social al qual ens empeny el capitalisme, amb la pandèmia ens retorna a les nostres llars, on pretén individualitzar-nos i diluir-nos, buscant afeblir encara més els llaços de solidaritat que ens identifiquen com a classe social.
En confinament es treballa més i les dones assumeixen més càrregues
Tal com es destaca en un estudi, el teletreball en confinament suma dues hores més a la jornada laboral , es continua connectat més enllà de l’horari. La pressió que s’exerceix fa que la desconnexió digital es torni una prioritat. I també s’ha demostrat la bretxa de gènere, on les dones assumeixen majors responsabilitats en la cura d’infants i tasques de la casa.
Teletreball, el parany d’un vell conte d’explotació
El caràcter de novetat del teletreball no és tal: fa anys que hi ha sectors precaritzats i externalitzats que es veuen sotmesos a aquesta organització d’explotació i desconnexió entre treballadors, sistemes especialitzats a afeblir solidaritats. Pensem en tota la gamma de falsos autònoms, des dels informàtics aïllats a casa seva, amb dates de lliurament absurdes que els obliguen a treballar caps de setmana sencers, fins al professorat associat, auxiliar o “col·laborador”, aquest últim l’eufemisme utilitzat en la UOC per a denominar aquells docents precaris que no tenen contractes laborals, sinó “contractació de serveis”.
El teletreball es presta a desenvolupar sistemes d’externalització, precarització i desprotecció legal per a aquells falsos autònoms i altres sectors precaritzats forçats a fer-ho. El privilegi es presenta com una explotació aguda i silenciosa.
Prevenció de riscos i teletreball
Amb el teletreball som nosaltres mateixos que assumim la responsabilitat i gestió del nostre espai de treball. I en conseqüència qualsevol mena d’accident o malestar que es pugui derivar de la nostra feina. En cas d’accident, la mútua ho qualificarà d’accident laboral o no. Tenim també riscos psicofísics que han augmentat amb el confinament com són insomni, estrès, angoixa, ansietat i depressió.
D’altra banda, es desconeix el dret a la desconnexió digital i es truca al telèfon privat, envien emails o forcen videoconferències fora de l’horari laboral. Un altre dels àmbits on el suposat privilegi es converteix en un maleït parany.
El teletreball, un desafiament per a l’anarcosindicalisme
Encara que se’ns pinti aquesta modalitat de treball com una panacea per al món laboral, no ho és: si alguna cosa ha demostrat el confinament és la necessitat que tenim com a éssers socials que som, d’estar en contacte directe amb els nostres companys, perquè els nostres interessos de classe els podem defensar colze a colze en el mitjà laboral i als carrers; perquè les nostres decisions col·lectives requereixen assemblees i passos a seguir col·lectivament; perquè la solidaritat es consolida presencialment en el dia a dia.
Els mètodes de seguiment, accessos, temps, registres, poden esdevenir un mecanisme de control que permeti a les empreses accedir a informació personal, justificar situacions de penalització o acomiadament, amb la indefensió que podem preveure.
Si bé el teletreball ens permet fer tasques que no requereixen presència física, no ha d’ocupar mai el 100% del nostre temps de treball. Això significaria la desconnexió del nostre mitjà social. És en aquest àmbit fonamental on ens desenvolupem com a treballadors i com a persones solidàries. En la mescla confusa d’habitatge i lloc de treball, sortim perdent com a classe treballadora. El capitalisme entra a les nostres cases i ens ven un discurs de fals privilegi, amb el qual pretén marcar diferències amb els nostres companys de classe.
El nostre desafiament continua sent el mateix de sempre: combatre els privilegis, les desigualtats i l’explotació capitalista, tant en el nostre centre de treball com als carrers. Apuntar a construir una societat igualitària i llibertària. Hem de desenvolupar estratègies i inventar eines per a enfrontar aquesta i altres noves modalitats de treball que signifiquin altres maneres d’explotació. Hem de desemmascarar el fals aspecte de privilegi del teletreball, el seu costat desestructurant de solidaritats, la seva vella recepta explotadora sobre els sectors precaritzats, la seva invasió de les llars i la pressió tramposa que exerceix sobre treballadores i treballadors.
