Etiqueta: rojava

Coronavirus a Rojava: Fent front a una pandèmia sense un Estat

Equip Comunicació CGT Catalunya
Article original de Thomas McClure, investigador del RIC, a Novara Media.

A tot el món, els Estats es veuen pressionats per la seva resposta a la crisi del coronavirus. Alguns no aconsegueixen protegir els seus ciutadans, alguns utilitzen la Covid-19 com a excusa per assolir més poder autoritari, i d’altres fan ambdues coses alhora.

Aquí, al Nord i l’Est de Síria, la regió autònoma més coneguda com Rojava, 4 milions de sirians -kurds, àrabs, cristians- viuen fora de la protecció precària i del control autoritari del règim de Bashar al-Assad. L’objectiu és construir una nova forma de política comunitària, fora de l’Estat. En conseqüència, la regió autònoma s’enfronta a l’aïllament, l’embargament i poca ajuda per part dels poders estatals que no volen veure triomfar el seu projecte, i deixen que busqui solucions alienes a les que poden oferir les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut.

La regió ha patit nou anys de guerra, s’enfronta a unes forces d’ocupació turques que tenen com a objectiu les infraestructures sanitàries i d’aigua, no té cap reconeixement internacional i el gener ha vist el tancament de l’única ajuda de l’ONU que creua al Nord i l’Est de Síria. Tot això ha deixat la regió en un risc extrem de coronavirus. L’OMS es nega a recolzar-la directament i l’Administració autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES, les sigles en anglès) depèn dels seus propis i escassos recursos i de l’ajuda enviada a través del govern d’Assad, de la qual poca arriba al nord-est.

Crisi preexistent

La situació humanitària és greu a tota Síria i el nord-est no n’és una excepció. 1,6 milions de persones necessiten ajuda humanitària, incloses 600.000 persones desplaçades internament. Els metges locals treballen amb una taxa de mortalitat del 10%, tant en els centres de detenció que contenen combatents de l’ISIS com en els camps de refugiats –en alguns dels quals hi ha famílies vinculades a l’ISIS, altres allotgen centenars de milers de kurds desplaçats per successives invasions turques, així com àrabs que han fugit a la seguretat relativa del nord-est durant els nou anys de conflicte.

Els 4 milions de residents de la regió depenen d’una capacitat total de 40 respiradors i 35 llits d’UCI. Nou dels onze hospitals públics del Nord i l’Est de Síria han estat afectats per la guerra. De fet, un estudi recent de l’Escola d’Economia de Londres va arribar a la conclusió que les regions de l’AANES tenen la capacitat de gestionar només 460 casos de coronavirus abans de ser superats.

Suport de l’OMS

L’única manera de confirmar amb precisió un cas de coronavirus és amb màquines de prova de reacció en cadena de polimerasa (PCR). Les úniques màquines de PCR del Nord i l’Est de Síria es van perdre l’octubre del 2019, quan Turquia va envair la ciutat de majoria kurda Serê Kaniyê. L’hospital va ser bloquejat i després requisat com a part de l’operació, deixant-lo inaccessible i inservible.

L’OMS havia exigit al Nord i l’Est de Síria que s’enviessin totes les mostres a la capital siriana, Damasc, però ni l’OMS ni el govern sirià facilitaven el procés. El 2 d’abril, es va confirmar a Damasc un cas de Covid-19. El mateix dia, a la regió del Nord i l’Est de Síria se’n va produir la primera mort, tot i que tant el govern sirià com l’OMS no van comunicar aquesta informació a l’AANES fins passades dues setmanes. Això va posar en perill el personal mèdic i va fer que els funcionaris sanitaris de la regió no poguessin prendre les precaucions adequades.

“mentre que el règim obstrueix l’ajuda del sud, Turquia aplica pressió pel nord”

A través de Turquia, l’OMS recentment ha subministrat kits de prova a Idlib, una ciutat controlada per Hayat Tahrir-al-Sham (HTS) al-Qaeda, des d’on es poden enviar mostres a Turquia per fer-ne la prova. També ha proporcionat 1200 kits de proves a zones controlades pel règim. Tanmateix, per la falta d’un estatus  reconegut, el Nord i l’Est de Síria no té accés als kits de proves proporcionats per l’OMS. Amb el suport del govern regional del Kurdistan a l’Iraq, l’AANES finalment va poder adquirir per la via privada cinc màquines de PCR. Amb això i les proves de primera línia com proves de glòbuls blancs i controls de temperatura, l’AANES ara és capaç d’engegar un programa bàsic de proves, enlloc de confiar només en Damasc.

Ajuda rebuda de l’ONU

L’organització matriu de l’OMS, l’ONU, complau als poderosos Estats membre del Consell de Seguretat. El gener del 2020, Rússia -que dona suport al règim de Damasc i no reconeix l’autonomia del nord-est- va exercir el seu veto al Consell de Seguretat per bloquejar l’única ajuda de l’ONU al Nord i l’Est de Síria.

Això significa que tota l’ajuda de l’ONU a Síria s’envia ara a zones controlades per HTS, a faccions sota el control del servei d’intel·ligència turc o directament al règim d’Assad. L’AANES es veu obligada a intentar accedir a l’ajut de l’ONU mitjançant Damasc, però la realitat és que la majoria d’ajudes enviades a Damasc romanen en zones lleials al règim. Poc o res no arriba mai al nord-est.

Un únic lliurament d’ajuda de 20 tones a través de Damasc va arribar al Nord i l’Est de Síria, però segons el seguiment de l’OMS, el 89% de l’entrega va quedar en una zona controlada pel règim a Qamishlo. L’assistència precària proporcionada a l’AANES incloïa incubadores infantils i altres subministraments no relacionats amb coronavirus. Un metge va explicar al Rojava Information Center que els subministraments eren “bàsicament inútils”. D’una manera similar, sota pressió turca, el govern regional kurd iraquià també ha impedit la compra i la transferència de subministraments de coronavirus al nord i l’est de Síria.

Un informe recent de l’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU indicava que aquesta decisió reduirà extremadament la capacitat del Nord i l’Est de Síria per combatre el coronavirus. Set centres sanitaris de Raqqa s’enfronten a greus mancances de medicaments i subministraments com a conseqüència directa de la decisió i un està a punt de tancar. A més, el centre de salut del campament Hol també ha quedat molt afectat.

Atacs de Turquia a l’aigua

Mentre que el règim obstrueix l’ajuda del sud, Turquia aplica pressió pel nord. La invasió de Turquia de Serê Kaniyê i Tell Abyad el 2019 es va caracteritzar pels bombardejos i atacs aeris dirigits a punts de salut i clíniques, que van comportar en la pèrdua de dos hospitals clau mentre Turquia avançava en el control del territori de l’AANES.

Rojava es prepara per fer front al coronavirus tot i l'ofec humanitari - directa.cat

Això també va permetre que Turquia prengués el control de l’estació d’aigua d’Allouk. Allouk és una peça fonamental de la infraestructura que proporciona aigua potable a entre 650.000 i 1 milió de persones, incloent 65.000 persones desplaçades internament i persones relacionades amb l’ISIS en el campament de Hol; a persones desplaçades internament als camps de Washokani i Aresha i assentaments ad-hoc, incloses 80 escoles a Hasekah; al centre de detenció per a combatents capturats del ISIS més gran al món, que alberga uns 5.000 combatents i l’escenari d’una revolta recent; i al principal hospital de quarantena de l’AANES.

Turquia va llançar un atac aeri contra Allouk el primer dia de la invasió i el va deixar inoperatiu. Ara Turquia controla l’estació d’aigua, i tot i que des d’aleshores s’ha solucionat sota mediació internacional, Turquia ha tallat cinc vegades el darrer mes el flux d’aigua a les zones de l’AANES i ha forçat que l’AANES enviés més electricitat (i a que en pagués les reparacions de) a les zones que Turquia va ocupar el 2019. Com a força d’ocupació, Turquia és responsable del subministrament d’electricitat a Serê Kaniyê segons el dret internacional i, a més, exigeix ​​molta més potència del que és proporcional a les seves necessitats. Més recentment, el 2 d’abril, les forces turques van escorcollar la canonada d’aigua d’Allouk a Hasekah i van tallar l’aigua per cinquena vegada.

Solucions sense comptar amb l’Estat.

Amb Rússia, Turquia i el govern de Damasc fent pressió sobre les regions autònomes, amb l’ajuda de l’OMS i l’ONU, el nord-est es veu obligat a buscar solucions alternatives. D’una banda, les seves exigències polítiques són clares: l’aprovisionament directe de kits de prova de l’OMS i altres subministraments, la reobertura del pas d’ajuda de Yaroubiah, el fi de la manipulació del flux d’aigua per part de Turquia i el reconeixement a llarg termini de l’autonomia del nord-est com a part d’una Síria federal i democràtica.

A curt termini, però, la regió es veu obligada de nou a dependre dels seus propis  recursos. S’estan duent a terme múltiples projectes mèdics per fer respiradors casolans com a solució a l’escassetat crònica en aquest àmbit. L’ajut es distribueix per les famílies a través de les comunes locals que conformen els fonaments del sistema democràtic de base.

Si s’assoleix la visió de l’AANES d’una Síria federal, serà una oportunitat per difondre aquestes idees en un món que acaba de veure amb els seus propis ulls la necessitat de viure amb recursos locals i d’una vida comunal. Per ara, l’administració depèn d’aquests ideals que van fer palesa la seva vàlua durant una guerra i que són la seva millor esperança de mantenir viva la població al llarg de la crisi pandèmica.

La resistència de les dones a Rojava

Equip Comunicació CGT Catalunya
Gemma Parera. Ensorrem Fronteres

Des del 9 d’octubre de 2019, Turquia i els seus aliats gihadistes, amb el nom de l’Exèrcit Nacional Siri (opositor a Al Asad) estant envaint els territoris de nord i est de Síria (Rojava).

Turquia té l’objectiu d’ocupar el territori, desplaçar la població que ara hi viu per tal de turquificar-lo (imposant la llengua, les escoles i l’administració turca) i poblar-lo amb famílies de combatents gihadistes que estan saquejant i apoderant-se de cases i propietats de les persones que van fugir dels bombardejos (com està passant a les zones recentment ocupades de Serêkaniyê i Girê Spi, i a Afrin des de fa dos anys). A més de fer una neteja ètnica, el president turc Erdogan també pretén destruir el projecte polític que la població ha estat construint al llarg dels darrers vuit anys entorn de la democràcia directa, l’ecologia i l’alliberament de les dones.

Rojava és un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà, i a tot el món: tenen organitzacions no mixtes i participen en tots els espais polítics i representatius; impulsen cooperatives i altres projectes per a l’autonomia econòmica; hi ha acadèmies, centres culturals i mitjans de comunicació de dones, així com tribunals no mixtes responsables d’abordar casos com la violència masclista. Una altra experiència a destacar és l’espai de convivència comunitària entre dones al poble de Jinwar, ara amenaçat per la guerra.

Cal recordar, també, la dura lluita que el poble kurd i altres pobles de nord i est de Síria, a través de les Forces Democràtiques Síries, han lliurat i lliuren contra l’Estat Islàmic. Les dones tenen un paper molt important, a través de les YPJ (unitats de protecció de les dones) en què moltes donen la seva vida. L’objectiu de les YPJ és l’autodefensa, així com aconseguir l’alliberament de les dones a través de la lluita contra la mentalitat patriarcal i els atacs militars. Per això les YPJ, a la vegada que lluiten al front també eduquen les dones, intel·lectualment i culturalment, perquè aprenguin a defensar-se elles mateixes, mentalment i física. És clau la lluita de les dones contra la mentalitat patriarcal, a les escoles, als barris, a les famílies, a les institucions polítiques… 

Kongra Star és una estructura paraigua dels grups de dones en Rojava amb l’objectiu de construir un Orient Mitjà democràtic i que promogui la llibertat de les dones. Kongra Star es va crear al 2005; l’organització va ser clandestina sota el règim Baaz i es va enfrontar a moltes dificultats. Durant la revolució va tenir un paper clau en l’organització de les dones i des d’aleshores no ha parat de créixer.  

“Rojava és un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà, i a tot el món”

Des del 9 d’octubre les dones han estat un objectiu directe de les forces d’ocupació i s’han convertit en víctimes de desplaçaments massius, bombardejos, segrestos, execucions i violacions. Fins i tot, les milícies gihadistes aliades de Turquia han difós en vídeos les seves atrocitats, per tal de destruir la voluntat i resistència de les dones, com van fer amb l’assassinat i mutilació del cos de Hevrîn Xalef, una política i activista pels drets de les dones, la unitat dels pobles i la pau a la ciutat de Raqqa. 

No obstant això, les dones de tot el nord i est de Síria s’estan organitzant per resistir a aquests atacs. La seva mentalitat no és en absolut de víctimes, sinó que diuen: “aquí la resistència és vida i desenes de milers de dones de tot el nord i est de Síria viuen amb aquest principi”. La resistència de les dones es du a terme a través de les YPJ, com a força de defensa de les dones i de la societat en contra de l’opressió de l’Estat islàmic o de qualsevol agressor, avui l’estat turc i els seus grups armats aliats gihadistes. Dins les YPJ hi ha dones de diferents grups ètnics: la majoria són kurdes i àrabs, però també n’hi ha de siríaques, assíries i d’altres, a més de les internacionalistes d’altres països i regions. Defensen la importància de connectar la defensa de les dones contra els atacs patriarcals i militars de tot el món. “Si estem unides, la nostra força i la nostra voluntat es tornen més fortes”, diu Zenûbîya Athro.

També existeixen les Forces de Protecció de les Dones de Bethnahrin HSNB, una força militar siríaca formada exclusivament per dones. Els siríacs inclouen assiris, caldeus i arameus, pobles originaris de l’Orient Mitjà supervivents, així com els armenis, del genocidi que l’Imperi Otomà va dur a terme contra ells entre 1915 i 1917. Aquestes organitzacions de defensa que van néixer per fer front a l’Estat Islàmic, integrades en les Forces Democràtiques Síries, s’enfronten avui també a la invasió turca i temen un nou genocidi cap al seu poble. 

Resultado de imagen de rojava women

L’autodefensa ha arribat també a les comunitats. Les Forces de Dones d’Autodefensa de la Comunitat, HPC-Jin van ser fundades en 2014 per a la seguretat de les comunitats i els barris, la defensa contra qualsevol tipus de violència contra les dones i també per a l’educació, la medicació i el canvi de mentalitats. La majoria de les dones que treballen en HPC-Jin són mares, àvies i dones grans, algunes d’elles tenen entre 60 i 70 anys. Però també hi participen dones joves de totes les comunitats. Actualment tenen un paper molt important en la lluita contra les cèl·lules dorments de l’Estat Islàmic perquè no s’infiltrin ni ataquin les poblacions. 

Les dones són també majoria entre el personal de la Mitja Lluna Roja Kurda (Heyva Sor), una ONG local que organitza el suport mèdic a les zones atacades- sovint en grans condicions de risc perquè el personal sanitari és objecte dels atacs-  i ajuda als desplaçats. 

Són moltes les periodistes que denuncien els crims de guerra, i els atacs indiscriminats contra la població civil, fins i tot amb armes químiques. El 13 d’octubre l’exèrcit turc va bombardejar un comboi de cotxes de civils i periodistes que anava a Serêkaniyê a evacuar els ferits. Onze persones van ser assassinades, entre elles dues periodistes. Una periodista de Jin TV, una cadena de notícies no mixta,  també va ser ferida cobrint la guerra. 

Són dones també les que mantenen la moral alta, es donen suport mutu i comparteixen el dolor com a mares de shehids (màrtirs) i formen part del Consell de les Famílies dels Màrtirs, fundat el 2014 per proporcionar ajuda, tant moral com material, a les famílies, i recordar als que han donat la via en la lluita. 

“empreses espanyoles com Indra, Maxa, La Caixa o Banc Sabadell donen suport militar i logístic a Turquia”

Des que va començar la invasió, hi ha hagut manifestacions massives, accions de protesta, i també demandes a organitzacions internacionals de drets humans, tant per part del moviment de dones com de totes les organitzacions civils. El moviment de dones joves també ha dut a terme accions independents. 

Arran de la invasió, més de 300.000 persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars. Moltes han estat acollides pels seus familiars en altres ciutats o han trobat refugi en escoles i altres allotjaments organitzats, però la majoria viuen en camps de desplaçats, on sobretot hi ha dones i nens. Però les dones no són només víctimes del desplaçament: treballen per Heyva Sor de Kurdistan, les ONG locals i les forces de seguretat dels campaments. I formen part de les comunes, el sistema d’organització del camp, tal com a les ciutats i pobles. Les comunes de camp estan organitzades amb el sistema de copresidència, el que vol dir que una dona i un home són igualment portaveus. La Fundació de Dones Lliures de Rojava, creada el 2014, dona suport a les dones als camps de refugiats amb cursos de formació per a la salut, tallers de suport psicològic, projectes educatius…  i també acompanyen a dones exmembres de l’Estat Islàmic. 

La resistència de les dones, una lluita global

WomenDefendRojava és la campanya internacional per a la defensa de la revolució de Rojava i per enfortir els vincles entre les lluites de les dones arreu del món. Silava Şêxmûs, jove kurda que treballa en la campanya explica que “Women Defend Rojava tracta sobre donar-se suport mútuament”. 

També han llençat la campanya “Boicot a Turquia”, que fa un crida a deixar de consumir productes turcs, així com anar de turisme a Turquia, per minar l’economia de la guerra. I, evidentment, a posar fi al comerç d’armament amb Turquia. 

Acabem amb la venta d’armament a Turquia

L’estat espanyol dona suport logístic i militar a Turquia en el marc de l’OTAN: protegeix amb els seus míssils Patriot i un total de 150 militars la base d’Incirlik, des la qual s’enlairen cada dia els avions turcs que bombardegen la població del Nord i Est de Síria. 

D’un banda, són moltes les empreses armamentístiques espanyoles – com Maxam que fabrica explosius i mines antipersona, Indra amb els seus components electrònics, per esmentar-ne algunes – que venen els seus productes a Turquia. I el suport financer d’aquestes empreses prové de bancs com ara el BBVA, el Banc Sabadell, La Caixa o Bankia. De l’altra, el consorci europeu Airbus ha subministrat a Turquia els avions A400M que estan sent utilitzats per a transportar material militar, tropes turques i milícies gihadistes per a l’ocupació.

Per tot això, des de la secció sindical de CGT Airbus Getafe, CGT SOV del sud de Madrid i altres organitzacions han fet un acció de protesta el 18 de febrer davant l seu de l’empresa en aquesta ciutat. 

Cal que des de l’acció sindical, des de les organitzacions socials, des de tots els moviments socials utilitzem les armes del boicot, la protesta, la denúncia i, sobretot, la solidaritat per aturar el genocidi al nord i est de Síria, per defensar la revolució de les dones i unir-nos contra els estats patriarcals, capitalistes, colonials i les polítiques de guerra.