Fa temps que a Parcs i Jardins de Barcelon es viuen pressions i moviments que només es poden entendre com una pura estratègia de desgast i de repressió sindical contra les companyes de la CGT. Parcs i Jardins és un ens municipal de l’Ajuntament de Barcelona on hi treballa més d’un miler de persones, dels quals gairebé la meitat són personal d’oficines (tècnics administratius), i la resta són treballadors i treballadores dels parcs i jardins organitzats en 67 brigades. La gran majoria és personal laboral.
Llegeix mésEtiqueta: Repressió sindical
Continua la persecució sindical a TEPSA
Álvaro Urbano. Secció sindical de CGT a TEPSA Barcelona
«Tinc un pla, i al que em posi pals a les rodes, me l’emporto pel davant». Aquesta frase, pronunciada pel nou director de la terminal de Barcelona TEPSA S.L Ignasi Marí Gimeno, resumeix la situació en la qual ens trobem els i les treballadores d’aquesta empresa del Port de Barcelona
El que està en joc a actualment a Terminales Portuarias SL és la pèrdua de les condicions laborals aconseguides després de dècades de treball sindical, davant un pla de reestructuració que la nova direcció està provant d’imposar per la via de perseguir i destruir totes les formes d’organització obrera que hem desenvolupat amb molt d’esforç al llarg de molts anys.
Terminales Portuarias és una de les empreses que opera al que es coneix popularment com el Moll d’Inflamables del Port de Barcelona, la part del port on atraquen els bucs que transporten líquids a l’engròs: petroliers, químiques… Els operaris del moll ens encarreguem de posicionar els bucs, connectar-los amb braços o mànegues flexibles, i efectuar la càrrega o la descàrrega, vigilant que no hi hagi cap fallida en l’operativa fins que aquesta acaba i podem tornar a desconnectar el vaixell. La tasca d’emmagatzematge dels líquids transportats per via marítima porta associada moltes altres feines que formen part del nostre dia a dia: fer instal·lacions a la planta, carregar o descarregar els productes en cisternes, trasbalsar líquids entre tancs, comprovar el bon estat d’aquests, tenir cura de les mànegues, i un llarg etcètera…
“els treballadors organitzats al Sindicat no tenim ni l’opció ni la voluntat de rendir-nos”
Com molts altres oficis portuaris, la nostra professió no coneix dies laborables o festius, treballem dies, nits i dates assenyalades, faci calor, plogui o nevi: només en cas de tempesta elèctrica s’ordena l’aturada de tota activitat. És clar, estem parlant també d’una feina -com tants d’altres- perillosa, on manipulem enormes quantitats de substàncies inflamables i corrosives, treballem amb grues i maquinària pesant, fem feines d’altura i on un accident pot resultar fatal no només pels mateixos treballadors afectats, sinó pel conjunt de la comunitat portuària i els municipis del voltant, per no parlar de l’impacte mediambiental que podria tenir el vessament d’alguns dels productes amb els quals treballem…
Potser degut a aquestes condicions de treball, o potser degut a estar dins d’un context -el portuari- on per determinades raons s’hi han pogut i s’hi han sabut mantenir tradicions i formes de lluita sindical que en altres sectors han estat esborrades en les passades dècades, a TEPSA perviu un esperit de solidaritat i organització obrera que avui resulta un obstacle extremadament molest per a l’ofensiva de la Patronal.
En efecte, a l’empresa no se li ha oblidat que fa pocs anys vam ser capaços de sostenir una vaga de quaranta dies en coordinació amb els companys i les companyes de les terminals de Bilbo, València i Tarragona, i és per això que ha pres la decisió de destruir tot vincle de solidaritat i suport mutu entre la plantilla, començant per l’organització que ha teixit aquests vincles a la nostra empresa: la CGT
L’empresa ha decidit dur fins al final un procés d’externalització, precarització i devaluació general de les nostres condicions davant el qual el nostre Sindicat és un mur infranquejable, i és per això que en els darrers mesos s’acumulen les pressions, sancions i intents d’intimidació i xantatge contra els treballadors sindicalment actius i tots els que els envolten, culminant en l’acomiadament dels nostres estimats companys Juan i Joaquin.
Davant els atacs de la Patronal, els treballadors organitzats al Sindicat no tenim ni l’opció ni la voluntat de rendir-nos. Tampoc estem sols. Comptem amb el suport de la resta de col·lectius de treballadors del Moll d’Inflamables, dels remolcadors, dels amarradors, dels treballadors de les terminals de contenidors i dels estibadors, que un cop i un altre ens han demostrat que sempre hi són quan se’ls necessita.
Però per resistir, no podem limitar-nos al suport que podem brindar-nos entre els diferents col·lectius portuaris. Necessitem organitzar-nos i lluitar amb una força que trenqui fronteres entre oficis, territoris, sectors… Necessitem organitzar-nos i lluitar amb la força de tota la Classe Treballadora. Sabem el que diran de nosaltres. Diran que som privilegiats, que som irresponsables, que només mirem pels nostres interessos corporatius. Ens intentaran criminalitzar i ens intentaran aïllar com ho fan amb cada sector social que decideix plantar-se i defensar-se. La seva estratègia és sempre la mateixa: dividir-nos, enfrontar-nos, fragmentar-nos: fixes contra eventuals, joves contra grans, autòctons contra nouvinguts, «privilegiats» contra precaris… Tot per impedir que la classe treballadora prengui consciència de la idea clau que pot capgirar de forma sobtada qualsevol pla que la patronal trami contra nosaltres: i és que sols i separats no tenim res a fer, però units som imparables. No ens enganyem: En aquest Moll nostre la batalla està sent dura, però amb el vostre suport, amb la vostra Solidaritat, els treballadors/es de TEPSA resistirem, els treballadors i les treballadores de TEPSA vencerem.
Es dispara la repressió a TEPSA
Comunicat de la secció sindical de CGT a TEPSA
En els últims dies s’estan vivint situacions molt tibants en el nostre centre de treball. Situacions que per a res afavoreixen el bon ambient laboral, que perjudiquen greument la cultura del treball, la impossibilita. Aquest tipus de situacions estan inserint una càrrega psicosocial als treballadors que en el pitjor dels casos podrien afavorir que s’ocasionessin incidents o accidents.
La Direcció de TEPSA, lluny de treballar per solucionar-les, amb la seva actitud, intencionadament o no les està afavorint.
Com tots hem pogut veure, el relleu generacional en la Direcció de TEPSA, lluny de treballar per a solucionar els problemes de sobrecàrrega de treball, de vetllar per una vigilància de la salut adequada als productes als quals estem exposats. Lluny de promoure una cultura real de la Prevenció i la Salut en el treball, més enllà de mera propaganda. Lluny d’alleujar amb contractació la sobrecàrrega de treball existent en les instal·lacions. Lluny de contemplar el delicat del nostre treball manejant matèries perilloses. Ho assumeix o mira cap a un altre costat. Cap als treballadors.
En els últims dies la Direcció de TEPSA està promovent un nivell de tensió i sotmetent al personal d’operacions a una càrrega mental i unes pressions molt perilloses en qualsevol treball. Està armant un argument a base de sancions i expedients a operaris de manera gairebé obscena en la qual “la foto Final” pretén ser moguda a propòsit en una adreça: la dels/les treballadors/es, per a així construir el fals relat que les manques en seguretat i el risc, vénen donades únicament per part dels/les treballadors/es.
Nosaltres, que portem anys denunciant i comunicant la manca de personal i el risc que això suposa, veient com tapen incidents molt greus en els quals només l’empresa té responsabilitat i sancionen petits errors de treballadors amb un relat fals, intencionat, obscè. Que portem temps avisant a l’empresa que tres persones no poden atendre una emergència amb dos vaixells de matèries perilloses en descàrrega. Que hem avisat una vegada i una altra que s’estan donant situacions molt perilloses.
Nosaltres unides no permetrem que TEPSA sigui un altre IQOXE!
I és que no tenim dubte que tot això està directament relacionat amb un nou pla de reestructuració que acabarà reduint condicions, salaris i en la línia dels últims 6 anys: amb una política d’externalització i precarització que finalment acabarà afectant a tots els departaments.
Mai s’ha tractat de “a qui” assenyalen, persegueixen, sancionen o acomiaden… i ara tampoc. Sempre ha estat igual, ho feien amb la persona, però “de cara al col·lectiu”, ara tampoc ha canviat. Sembla que, a portes de rebre als nous compradors, RUBIS TERMINAL, potser la Direcció de TEPSA necessita “construir culpables” als quals dirigir el focus. Encara que això suposi comprometre l’ambient laboral creant aquest tipus de nefastes situacions.
Tampoc és una cosa que comprometi només la seguretat del personal d’operacions, això és obvi. Tots/es sabem la quantitat de personal que treballa en altres departaments, personal extern, etc.… i tot/es sabem les característiques de les nostres instal·lacions i la dels accidents greus associats a aquesta mena d’activitat. Sempre present el lloc en el qual estem, les empreses veïnes dedicades també a matèries perilloses, la proximitat amb la població civil: impedim que es repeteixi un accident tan recent com el de IQOXE i en el qual s’està demostrant clarament les negligències per part de la direcció d’empresa.
Per nosaltres, per les nostres companyes, per les nostres famílies.
Denúncies, renúncies i conflictes
Manuel Quesada. Afiliat al Sindicat d’Activitats Diverses de Sabadell
El passat 21 de març vaig rebre una notificació del jutjat penal de Sabadell. La jutgessa havia decidit arxivar la denúncia que SMATSA -empresa concessionària de la neteja de Sabadell- m’havia interposat per injúries, calúmnies i atac a l’honor. La denúncia no era pas una tonteria, una querella criminal en la qual se’m demanava no només que em retractés del que havia dit en un article d’opinió sinó, també, el pagament de 6.000€ en concepte de perjudicis. Aquesta va estar motivada per un article d’opinió que va sortir publicat a diversos mitjans de comunicació locals, en que expressava el meu punt de vista i el posicionament de la CGT de Sabadell entorn el conflicte que s’obria en aquell moment amb l’empresa de neteja de la ciutat.
Aquelles setmanes l’ajuntament de Sabadell havia fet pública la seva voluntat d’intervenir l’empresa degut a tota una sèrie d’irregularitats i d’incompliments en el contracte. En resum, era el primer pas per a la municipalització del servei. I això ho sabia l’ajuntament, ho sabia l’empresa i ho sabia la plantilla. La cosa està en que la CGT havíem estat l’únic sindicat que havíem defensat precisament això, que els serveis públics siguin públics. Aquest posicionament va ser criticat per la direcció de l’empresa, que va aprofitar la situació per crear una aliança amb CCOO i UGT per “eliminar” la CGT dins l’empresa. I ho poso entre cometes perquè realment van utilitzar aquesta paraula.
L’objectiu que tenia l’article que vaig publicar, quan encara era Secretari General de la CGT de Sabadell, tenia diversos objectius. El primer, denunciar les pràctiques mafioses i antiobreres que la direcció de l’empresa porta duent a terme durant anys i a les quals hem estat l’únic sindicat, la CGT, que les hem combatut. El segon objectiu, lligat al primer, era precisament evidenciar i denunciar la política d’enxufisme i amiguisme que CCOO i UGT practiquen a l’empresa. Finalment, també mostrar i explicitar la posició que la CGT havíem pres, que no era altra que apostar per la municipalització del servei, no sense recalcar que a qualsevol atac a les condicions laborals dels i les treballadores ens tindrien de cara, ja fos l’empresa, l’ajuntament o el Papa de Roma.
L’article doncs no va passar desapercebut i, pel que sembla, va ofendre bastant al senyor Eugenio, directiu de l’empresa i imputat al cas Mercuri i la trama Pokémon, dues trames de corrupció que actualment estan sent investigades. També va ofendre les direccions de CCOO i UGT del Vallès Occidental, que em van titllar de mentider, sense, clar, explicitar quines eren les “mentides” que deia. També van dedicar-se a amenaçar els companys de la secció sindical de CGT a SMATSA, amenaces que van anar acompanyades de “bulos”, rumors i mentides que es van dedicar a escampar per l’empresa, com per exemple que la CGT érem l’ajuntament i algunes tonteries per l’estil.
A la declaració davant la jutgessa, òbviament, no només no em vaig retractar si no que vaig refermar el que havia dit a l’article, aportant, a més, proves documentals del que deia. No m’ho vaig prendre com una qüestió personal, suposo que l’empresa el que pretenia era estendre la por no només a mi, sinó sobretot a la secció sindical de la CGT. És a dir, no tenia altra forma d’atacar l’acció sindical dels meus companys que a través de mi.
La gestió de la denúncia però, no va ser del tot fàcil. Vaig rebre el suport i la solidaritat de multitud de companys, els primers, els companys del sindicat de neteja, acompanyant-me en tot moment als jutjats, denunciant públicament aquest cas de persecució, etc. També d’altres ens sindicals d’arreu de Catalunya, i d’altres organitzacions de Sabadell. Però altres companys, més propers orgànicament, em van recriminar la meva actitud, en el sentit de que no podia anar dient el que em venia de gust, o que havia de mesurar les meves paraules perquè em podien portar problemes, com el que suposadament tenia amb la denúncia que m’havien posat. De fet, algunes recomanacions que vaig rebre van anar en la línia de retractar-me davant la jutgessa. Òbviament, no vaig fer cas, doncs no havia dit cap mentida. Es va plantejar fins i tot una “recol·lecta” per a poder pagar la multa que m’interposarien, al que em vaig negar rotundament. No només jo, sinó qualsevol ens de la CGT, pagaria un cèntim en concepte de multa a una empresa de lladres i que ens havien declarat la guerra a la CGT.
No hem d’oblidar mai que és només mitjançant el conflicte i la confrontació que avancem com a organització. I com a classe.
Per bé o per mal, la jutgessa va decidir arxivar la denúncia perquè no hi veia indicis de delicte. Segons el seu auto, m’empara el desenvolupament del càrrec sindical que ocupava, doncs tenia tot el dret a fer les consideracions i crítiques que estimés necessàries, més quan existia –i existeix– un conflicte laboral entre l’empresa i el nostre sindicat. I tampoc veia delicte d’injúries, aportant nombrosa jurisprudència en relació a la llibertat d’expressió, una victòria en els temps que corren, tot i que no s’ha volgut rentabilitzar per part del meu sindicat.
Tot i que l’auto encara no és ferm (l’empresa encara té marge per recórrer), penso que hem d’aprendre quelcom d’aquest procés. D’una banda, l’empresa, o la patronal, o en definitiva els nostres enemics, buscaran totes les formes possibles per intentar debilitar-nos, ja sigui assetjant els nostres delegats i afiliats o denunciant a qui aixeca la veu contra ells. D’altra banda, ens hem acostumat potser massa a estar dintre de la seva llei i a alguns fins i tot els hi espanta quan es transgredeixen aquestes lleis fetes a mida. No hem d’oblidar mai que és només mitjançant el conflicte i la confrontació que avancem com a organització. I com a classe.
