Esther Canet. Plataforma per l’Educació Pública de Mollet
Davant la incertesa pel començament del curs escolar i com a mare de tres criatures de vuit, quatre i dos anys, veig que el Departament d’Educació està improvisant constantment, treballa sobre la marxa, no tenen cap mena de planificació, i van funcionant d’acord amb propostes, potser d’Europa. No hi ha criteris ni directrius clares, i sense cap coordinació amb la resta dels territoris de l’estat espanyol, les mesures no estan clares; de fet no hi ha una voluntat de consultar o crear comitès d’experts.
Les famílies ara ens estem coordinant arran d’aquesta pandèmia, no estem d’acord amb els protocols, però com aquests són tan confusos, cadascuna ho interpreta d’una manera diferent, i així es fa molt difícil arribar a acords i maneres de treballar.
En aquests moments hi ha dues línies de criteris per part de les famílies,algunes que optarien per l’educació virtual i d’altres que demanen una educació presencial.
Jo estic d’acord en fer-ho presencial, les nenes i nens i les joves necessiten socialitzar-se, relacionar-se, i l’educació virtual és aïllament social, on es perdrà l’empatia, la solidaritat.
No és el mateix l’educació presencial que la virtual, la meva filla va a una escola que és Comunitat d’Aprenentatge, en aquest tipus d’escoles es treballa de forma cooperativa, es fan debats, assemblees, i a més les famílies participem de manera voluntària i activa a l’aula. Però malauradament ara amb la normativa i els protocols de distanciament social que estem patint a la societat i a tots els centres educatius estem perdent la base pedagògica de l’educació, l’alumnat no poden participar, relacionar-se, mirar-se als ulls, no es podrà fer l’apropament, l’escalfor… i les famílies tampoc podrem participar a l’aula.
“l’educació virtual és aïllament social, on es perdrà l’empatia, la solidaritat”
A moltes escoles no hi ha llibres de text, tot és cooperatiu. A l’escola de la meva filla i fills, funcionen mitjançant una eina molt important que és l’assemblea, un espai de resolució de conflictes, es treballa de manera col·laborativa, molt treball d’equip, són assemblearis… i això potser també es perdrà. Les famílies hem d’anar en paral·lel amb el professorat, a casa s’educa i a l’escola es forma.
La majoria de centres educatius no han pogut crear més espais, moltes vegades perquè no existeixen aquests espais, i no han pogut baixar ràtios, ja que el departament no els hi ha enviat més professorat. Són mentida les promeses fetes de més professorat i la demanda de fa molt temps- de tota la comunitat educativa- de baixada de ràtios tampoc es compleix; quan s’hauria pogut aprofitar aquest moment per baixar ràtios.
Quan comencin els aïllaments, no ens han donat cap recurs a les famílies. Existeixen moltes dificultats en l’àmbit de conciliació de la vida laboral i familiar, a altres països d’Europa hi ha recursos i una veritable conciliació, la societat sencera tenen uns horaris assequibles, no com aquí amb uns horaris laborals molt llargs. El govern no té en compte a les famílies, no ens ajuden ni econòmicament, ni en l’àmbit de la salut, ni de recursos.
Cal un canvi a escala de societat: feines, comerç, serveis, escoles, etc. per poder aconseguir un estil de vida saludable. Ara, les famílies ens estem organitzant i fent costat a la comunitat educativa, el professorat no pot fer res més del que fan, ens hem unit per poder millorar, ni que sigui localment.
A través de la plataforma per la jornada continua, algunes famílies ens hem adherit a una vaga de no portar els nens a les tardes durant el setembre, com a forma de pressió, per minimitzar el risc minimitzant desplaçaments.
Es podria aprofitar aquesta situació, fent un aprenentatge, i sobretot per pensar propostes de canvi, sobretot en l’àmbit pedagògic,seria molt important, incloure les mocions, on l’alumnat poden opinar, i treballar els sentiments, emocions, però precisament ara amb aquest aïllament, la separació de les persones, es fa molt difícil. De vegades penso que volen un aïllament social molt important, ja que els bars, els transports estan molt plens, però les classes separades, sense poder-ne abraçar ni tocar, amb aquest distanciament que ens estan imposant.
Cal treballar en col·lectivitat, sobretot localment, ara estem fent una xarxa de suport mutu, i sentim que és molt positiu. És molt important que es comencin a crear aquestes plataformes i xarxes, penso que s’hauria de continuar sempre per a totes les lluites, xarxes en l’àmbit de l’escola i del municipi, en una lluita col·lectiva, tenint algú al costat per treballar plegades. En altres moviments, quan hi ha una xarxa de suport, tot és molt més fàcil i assequible, el fet de poder treballar juntes i en comunitat, ens mostra l’empoderament que tenim com a societat de poder treballar plegades.
Cal encoratjar a totes les famílies a tenir opinions, ser crítiques, i crear xarxes. No quedar-se només en el que et diuen, cal tenir opinió pròpia i treballar plegades per una educació pel futur.
