La trajectòria militant dins del sindicalisme, se sol donar en edats més avançades. Segurament, el primer contacte amb un sindicat es doni quan hi ha un conflicte dins de l’empresa o perquè la plantilla està ben organitzada. Però no sol ser la primera opció per una persona que està començant el seu procés de politització. Altres fronts de lluita com l’habitatge, el moviment estudiantil o les assemblees de barri semblen ser més atractives per qui vol començar a canviar les coses i organitzar-se.
La CGT de Catalunya ha aconseguit reunir fins a 58.000€ per a la compra de material sanitari per a donar-los als hospitals del sistema sanitari públic català.
Mitjançant una campanya de solidaritat la CGT de Catalunya ha aconseguit reunir 58.000€ per a la compra de material sanitari. Aquest material anirà a parar als hospitals i centre d’atenció catalans, per tal de contribuir a pal·liar el dèficit de recursos en que es troben els treballadors i treballadores sanitàries. Aquesta comanda ha estat realitzada a un proveïdor homologat pel govern de Xina.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és canalitzar la solidaritat directament entre treballadors i treballadores, al mateix temps que es denuncia la irresponsabilitat i falta de previsió de la Generalitat i el Ministeri de Sanitat per a fer front a les necessitats de la pandèmia.
La donació ha estat possible gràcies a l’aportació de multitud de seccions sindicals, sindicats, federacions i diversos ens de la CGT de Catalunya, així com aportacions d’altres organitzacions i col·laboracions individuals.
L’enviament de material que arribarà etiquetat amb missatges encoratjadors “Cuidar uns dels altres, una marea unida davant les dificultats. Manteniu-vos forts! Tots estem amb vosaltres!”
La CGT de Catalunya ha experimentat un creixement, qualitatiu i quantitatiu, durant aquest any que deixem enrere, el 2019. Augment de l’afiliació, creació de nous sindicats, conflictes, vagues, victòries, i objectius aconseguits en un bon nombre de demandes que els afiliats i afiliades a la CGT han plantejat en el marc de la seva empresa. El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya analitza aquest 2019 amb la mirada posada en els propers anys.
Aquest 2019 ha estat, sens dubte, un any molt intens pel sindicat. Hem acumulat molts conflictes guanyats de forma completa, amb l’ús de la vaga com a eina per assolir els nostres objectius. Però no només això. L’activitat de la CGT ha estat molt present i distribuïda per tot el territori, mostrant, per la via dels fets, que les cessions de la patronal no s’obtenen des de despatxos sinó amb confrontació i pressió sindical.
Hem tingut el número de noves incorporacions al sindicat més important des de que tenim registres, incrementant en més d’un 40% les que es van produir el 2018. Cada mes d’aquest 2019 les noves altes han estat més elevades que el mateix mes de l’any anterior. De la mateixa forma, la pujada global en el número d’afiliades també ha estat la més forta en, com a mínim, els darrers cinc anys.
La CGT com a alternativa a Catalunya
Aquest context favorable
consolida a la CGT com el tercer sindicat de Catalunya en número d’afiliades. El
creixement en afiliació és el pas previ a l’extensió del sindicat a les
empreses, organitzant els i les afiliades en noves seccions sindicals. Només
comparant aquest any amb fa quatre anys, hem obtingut representació a 56 empreses
més, superant en més d’un centenar de delegades el total del 2015.
A nivell social i de
gènere, la CGT ha estat on havia d’estar: Convocant vaga general coordinadament
amb el moviment feminista contra el patriarcat i les explotacions laborals. Els
actes i accions conjuntes amb col·lectius socials s’han incrementat, tot i que
no de forma homogènia a les diferents federacions.
Encara tenim molt per fer
per seguir incrementant la nostra presència, la capacitat d’organització de la
classe treballadora en una força anarcosindicalista de combat, que no només no
cedeix sinó que guanya drets i condicions concretes i tangibles. Cal seguir i
redoblar aquest 2019 que deixem enrere, per poder passar de vèncer a empreses a fer-ho
a sectors, per passar de sectors a lluites potents a nivell general. Les
persones que formem la CGT de Catalunya estem construint la base, els ciments que
faran possible una eina més contundent i més temuda pel Capital. Aquest 2020,
seguim!
El 2019 en dades
Creixem en afiliació… i creixem bé
Aquest 2019, a Catalunya,
2.650 persones han decidit organitzar-se a la CGT. Això representa un increment
del 40% respecte les persones que ho van fer el 2018 i és la dada més elevada
des de que tenim registres (obviant els processos de reunificació de fa unes
dècades).
Això ha fet que haguem
passat dels 15.636 afiliats de Gener del 2019 als 16.901 amb que tanquem aquest
any. Un increment de 1.234 afiliades, gairebé el 8% en 12 mesos, que suposa la
major pujada registrada en, com a mínim, els darrers 5 anys.
Si fem un zoom en el
gènere d’aquestes noves incorporacions veiem que les dones tenen un pes molt
important, el 48% de les altes del 2019, seguint una tendència de fa ja
bastants anys en la presència de dones en el sindicat (actualment el 39% del
total, en ascens des de fa una dècada). La proporció femenina en noves altes és
de 10 punts percentuals més per sobre de les entrades que es produïen fa cinc
anys.
Pel que fa a l’edat de les altes d’aquest 2019 els valors són molt semblants als existents a la població assalariada existent a Catalunya a data d’avui, amb una petita redistribució del menor percentatge d’entrada de joves fins a 24 anys a la CGT en els següents trams de 25 a 34 anys i de 35 a 44 on és major el pes a la CGT que la proporció per edat de la població assalariada catalana, segons IDESCAT.
Cal tenir en compte que aquest creixement del sindicat és bastant irregular en el territori i amb una certa correlació amb la presència i activitat sindical i social existent.
Més seccions sindicals, més força a les empreses
L’increment sostingut que tenim en afiliació es tradueix tard o d’hora en una major organització a les empreses, creant-se noves seccions sindicals alhora que s’enforteixen la majoria de les ja existents.
“El creixement de la CGT aquest 2019 ha estat quantitatiu i qualitatiu”
No és senzill tenir un
registre de totes les seccions que tenim actives al territori, però sí podem
mesurar quantes s’estan presentant a processos electorals, a quantes empreses i
els suports que reben de les plantilles. En aquest sentit, aquest 2019 ha estat
un any de concentració de bastantes eleccions sindicals. Si comparem amb la
foto del mateix període de fa 4 anys aquest és el resultat:
La CGT ha obtingut 112
delegats/des més que fa 4 anys, el que suposa un creixement del 14,09%. Tenint
en compte que el número de delegades en total a Catalunya ha crescut un 6,03%, això
vol dir que seguim incrementant la nostra representativitat, pas a pas, any
rere any.
Hem obtingut
representació a 56 empreses més que el 2015, un 22,09% més de presència.
Presentar candidatura a
comitès d’empresa ni és ni serà la prioritat de la CGT de Catalunya, cada
secció és autònoma per decidir la millor via per defensar els interessos dels i
les treballadores. Ara bé, aquests resultats deixen clara la tendència
expansiva del sindicat a cada cop més empreses.
2019, un any de lluites i de victòries
Sens dubte aquest any les
federacions i sindicats de la CGT de Catalunya han assolit clares victòries
contra les patronals. L’activitat ha estat, i continua sent, força intensa i a
diversos nivells. S’han desmuntat al Berguedà i Alt i Baix Camp activitats
mafioses d’empreses que feien servir a migrants com a mà d’obra esclava, les
campanyes de denúncia contra la precarietat i en defensa dels serveis públics
han estat constant. Contra el model de societat privatitzada que dibuixa la
Llei Aragonés, per la sanitat i ensenyament públic, contra
l‘infradimensionament a Correus i RENFE, ocupant institucions, presentant-nos a
la festa dels que guanyen amb el model depredador capitalista.
La CGT és un sindicat
solidari i actiu contra la repressió de l’estat, del qual forma part Generalitat
i ajuntaments que aposten per la porra com a mitjà per fer callar les protestes
socials. Però també quan toquen a un dels nostres, com l’Isaac i Jesús,
represaliats per Unísono per ser de la CGT, fent servir el criminal article de
l’acomiadament per estar malalt.
Ara bé, on l’aposta pel
conflicte s’ha demostrat com la única via que serveix per millorar condicions
ha estat en l’elevat número de vagues que han fet agenollar empreses aquest any,
aquestes en són algunes de les més important:
Gener 2019.
Vaga indefinida a Cacaolat. Al 5è dia de vaga l’empresa es veu obligada a
retirar la modificació unilateral d’horari que va imposar.
Febrer 2019.
Fàbrica de la multinacional Nestlé a Girona. Es desconvoca la segona jornada de
vaga després d’aconseguir d’importants increments de salari i condicions
socials.
Abril 2019.
Filatures Gabarró. Després de quatre dies de vaga, la plantilla assoleix tota
la plataforma reivindicativa.
Maig 2019.
Neteja urbana de Girona. Un dia abans de començar la vaga indefinida durant la
setmana de ‘Temps de flors’, l’empresa accepta totes les reivindicacions
salarials de la plantilla.
Juny 2019.
Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’una vaga exitosa, es desconvoca
una vaga durant la selectivitat perquè la UAB es compromet a realitzar millores
salarials i de temporalitat al col·lectiu de doctorands, aplicant el reclamat
EPIF.
Octubre 2019.
Bicing Barcelona. Es desconvoca la vaga indefinida després dels importants
increments de salari i condicions socials assolits.
Octubre 2019.
Deyse, grup Clece Barcelona. Al setè dia de vaga indefinida d’aquesta empresa
de neteja es desconvoca al incrementar-se el salari en 180€ mensuals,
ampliacions de jornada i canvi a indefinit de les treballadores.
Novembre
2019. Fàbrica Stradivarius, Sallent. Es desconvoquen els tres dies de vaga
després d’acceptar l’empresa un increment de sou del 19,77%.
Novembre
2019. Vaga indefinida Iberboard, Alcover. Al quart dia de vaga l’empresa
accepta totes les reivindicacions salarials de la plantilla.
Desembre
2019. Cinemes Balanya. A 5 hores d’iniciar dos dies de vaga en els dies de
major afluència, s’assoleix un acord d’increment salarial del 7.3% des de l’1
de gener, reconeixement de plusos i tasques i creació de dies d’assumptes
propis
Comencem el 2020 com vam començar i acabar el 2019, amb la mateixa actitud, la mateixa força i l’aposta pel conflicte com l’eina per fer avançar la classe treballadora. No hi ha cap entesa, no pot haver cap entesa amb qui ens explota. Que les seves cessions siguin els passos del camí del nou món que portem als nostres cors, empresa a empresa, sector a sector, sent l’únic límit el que decidim nosaltres, lliures, organitzades i solidàries.
