Trobada de dones de CGT a Ruesta

Dones de CGT Catalunya

Diferents dones, militants i afiliades a la CGT de tot l’estat, es van trobar el passat mes de març a Ruesta, per traçar una línia comuna de lluita feminista.

Arran el Congrés extraordinari a Mèrida per la vaga del 8M, i tal i com es van desenvolupar  durant el mateix els debats i les discussions amb fortes discrepàncies, diferents dones, militants i afiliades a CGT de tot l’estat espanyol, vàrem veure la necessitat de trobar-nos per debatre i treballar plegades, per mirar de desenvolupar i elaborar una tasca comuna arreu de tota l’organització i a partir dels nostres sindicats i territoris,  per tal d’assolir una igualtat real entre companyes i companys, fer efectiu un món sense distinció de gènere, i aconseguir una educació feminista real.

Com a dones afiliades entenem que la CGT és un sindicat de base, en què les secretaries no estan per sobre de cap afiliada i en què les bases decideixen, i han de decidir, com s’organitzen. Els nostres acords congressuals contemplen l’establiment i creació de xarxes d’associació entre les dones.

Per aquest motiu ens vam autoconvocar a una trobada de reflexió i debat i vàrem acordar que el millor lloc on anar plegades era aprofitar un dels espais que tenim com a CGT. Així vam triar Ruesta per a la nostra trobada.

Com a dones anorcofeministes constatem que malgrat els avenços fets a la societat respecte al feminisme, dins de la nostra organització encara falta moltíssima feina a fer. Algunes ponències presentades i aprovades en el Congrés de CGT Catalunya a Òdena-Igualada ja anaven en aquesta línia de reivindicació, com també algunes de les presentades al Congrés extraordinari de Mèrida.

La trobada de Ruesta era molt necessària i va esdevenir molt enriquidora, fructífera i positiva. Ens va dotar d’empoderament col·lectiu, energia, força i molta sororitat entre nosaltres. I vam decidir continuar treballant plegades amb la militància activa que ja exercim des dels nostres sindicats i territoris. Per que la revolució llibertaria i feminista ha de combatre el patriarcat i el capitalisme començant pels nostres àmbits més propers i estimats. Creiem fermament que l’existència dins la CGT de dones feministes que impulsin, des de baix, el treball en el diferents sindicats per a aconseguir una igualtat efectiva entre homes i dones, és un valor afegit per a l’organització.  La unió del treball de totes les dones reforça la veu de l’organització en la lluita feminista contra el patriarcat i contra el capitalisme.

Ja els acords del XV Congrés Confederal de Valladolid, celebrat al 2001 sota la rubrica “4.8 Mujeres en CGT”, estableixen que l’esperit de la creació de la Secretaria de la dona es basa entre d’altres principis rectors en el de “dinamitzar la comunicació entre dones i les seves diferents experiències de vida, així com la participació i compromís de les dones amb el sindicat”, “(…) es necesario reivindicar el feminismo, como un discurso radical y anticapitalista dentro de nuestra organización y desde ella, en las propuestas que lancemos de cara afuera y, sobre todo, en las vías de construcción de mundos distintos que buscamos (…) La CGT ha de ser protagonista activa en la movilización de un feminismo de base anticapitalista, antimilitarista y antiautoritario”.

Volem que el treball de les companyes militants actives amb qui estem coordinant-nos, serveixi perquè la lluita feminista sigui cada dia més forta i perquè el nostre sindicat sigui realment igualitari i sigui un lloc on totes tinguem veu i presència.

Seguirem lluitant per aconseguir reforçar el feminisme que ha de fer de la nostra una societat més lliure i més justa.

Perquè tenim clar que JUNTES SOM MÉS FORTES.


Dones Llibertàries: La necessitat de treballar plegades com a grups de dones

Encetem aquest número agraint al Catalunya que a partir d’ara se’ns reservi un espai propi mensual per Dones Llibertàries des d’on podrem fer difusió i comunicació feminista i on les dones podrem expressar, plantejar i treballar temes per a aconseguir un veritable canvi social, lliure i feminista.
Aquesta ha estat una demanda al “Catalunya” per part del grup de Dones, similar al “Eje Violeta” publicat al Rojo y Negro.

Al món actual, on estem plantejant i reivindicant  el paper de les dones a la societat, on cada vegada és fa més evident que sense les dones no hi ha revolució, on treballem per empoderar-nos, i amb un 8M de lluita que per segon any consecutiu hem pogut viure; sembla però, que continua havent un qüestionament de la necessitat de treballar com a grups de dones.

En primer lloc, volem transmetre la necessitat que tenim les dones, a banda de  militants a qualsevol organització sindical, de tenir espais propis per poder treballar i debatre plegades sobre temes i aspectes concrets de la lluita feminista.

Per aquest motiu, volem fer una revisió a la nostra història propera, de les dones anarquistes, començant per les nostres pioneres: “Mujeres Libres”, organització de dones de caire feminista.

Ja llavors Mujeres Libres ens van mostrar el camí, les dones anarquistes, malgrat estar inserides en les seves organitzacions sindicals i col·lectius, sentien que alguna cosa els mancava; eren conscients que les estructures organitzatives no les tractaven amb plena integració i igualtat, i que era essencial una organització dedicada a l’emancipació de les dones.

Una de les aportacions més significatives prové dels seus fonaments feministes on es concebia l’esser humà i la societat, dins el concepte de ”humanisme integral”.Recordem que van arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Desitjaven crear espais col·lectius, i per això van crear la Revista “Mujeres Libres”, on als seus continguts es podia apreciar la seva doble lluita: de classe i de gènere. El seu exemple té molt a ensenyar-nos sobre la conscienciació de que parlem, l’organització col·lectiva, la relació entre les persones i les comunitats i sobre el significat de la diferència en la societat actual.

Els seus paràmetres eren: “No luchamos contra los hombres, no pretendemos sustituir el dominio masculino por el femenino. Es necesario trabajar y luchar juntos, sino nunca tendremos la revolución social. Pero necesitamos nuestra propia organización para luchar por nosotras mismas”.

Fent un recordatori actual, l’any 1985, a CNT, vam començar a funcionar i constituir-nos diferents grups de Dones/Mujeres Libertarias en diverses ciutats de l’estat espanyol: Zaragoza, Barcelona, Madrid, València i Granada, per poder conscienciar les companyes i companys i avançar en la lluita feminista.

Ens vam constituir a Barcelona  amb uns estatuts propis, legalitzades des de l’any 1985, actualitzant-los en etapes posteriors: l’any 1992 i el 2000. Des de diferents grups, es van editar fulletons sobre sexualitat, anticoncepció, educació no sexista… que després es distribuïen a tots els territoris.

Valorem la importància que va tenir la coordinació dels diferents grups de Dones que funcionàvem a Espanya i l’edició de la revista “Mujeres Libertarias” on tots els grups aportàvem articles i que es distribuïa arreu. Treballàvem conjuntament en campanyes i lluites amb l’iniciat moviment feminista: Lluites per la despenalització i legalització de l’avortament, Llei del divorci, per una sexualitat lliure, etc.

El funcionament d’aquests grups va ser molt important per començar a treballar a l’àmbit i la lluita feminista dins la mateixa CNT, i la força i l’empoderament que vam aconseguir plegades. Aquests grups de dones vam ser l’embrió de les actuals Secretaries de la Dona establertes de manera orgànica en els acords de  CGT.

A Barcelona, vam anar treballant en diferents etapes, amb més o menys intensitat, com a grup de Dones Llibertàries, en col·laboració o autònomament amb les Secretaries de Gènere de CGT. Arrel de l’organització i feina conjunta de la Vaga General Feminista 8M del 2018, que ens vam reactivar com  a grup de Dones i vam acordar que tot aquest vincle i lluita plegades, aquesta força i energia havia de tenir continuïtat.

Hem continuat treballant plegades durant tot aquest any i ha tornat a estar una tasca molt enriquidora i un gran impuls de lluita, que ens ha ajudat a apropar-nos entre nosaltres, saber que juntes som més fortes i ens ha tornat a donar força per a continuar lluitant plegades i aconseguir un món feminista, hem après que la Revolució serà feminista o no serà!

Aquestes coordinacions, feina compartida, debats, organització i lluita conjunta entre dones de diferents poblacions i sindicats de CGT ha fet que es creïn vincles de comunicació, solidaritat, sororitat i suport mutu. 

Ens definim com a Dones Llibertàries i feministes de CGT, amb entitat i autonomia pròpia per poder prendre les nostres decisions i acords. Entenem el feminisme com a ideologia teòrica, però que només té sentit en la pràctica del dia a dia i en l’acció directa.

Per a nosaltres, ser dona feminista significa reconèixer la diferència i la diversitat: apostem per combatre les dissimetries entre sexes i entre classes amb la fi de trencar amb la falsa igualtat, que oculta les diferències reals que ens oprimeixen.

Entenent sempre el feminisme de classe com a tasca transversal dins el sindicalisme i la societat en general. Queda encara molt per fer, però continuarem lluitant i treballant per aconseguir-ho.T

Pilar Frey, Pilar Bonaga, Rosalia Molina.
Dones Llibertàries