Pilar Frey. Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals
La pandèmia en la qual ens trobem deixa milers de treballadores i treballadors en situació de risc en el seu lloc de treball. En primer lloc, el sector sanitari, que ha patit i pateix una terrible manca d’EPIs, i també molts altres sectors, tant dels anomenats “essencials” com la resta.
Davant aquesta situació de risc greu i imminent, a l’inici de l’estat d’alarma algunes Seccions Sindicals van poder aturar la producció als seus llocs de treball d’acord amb l’aplicació de l’Article 21 de la LPRL (Llei de Prevenció de Riscos Laborals). Tanmateix, aquest dret de paralització ha “desaparegut” quan el passat 30 de març la Inspecció de Treball va traslladar que el risc de contagi pel Covid-19 està fora del seu àmbit d’aplicació en considerar que es tracta d’un risc de salut pública i no d’un risc laboral, quedant així les treballadores i treballadors totalment desprotegides davant la falta de mesures preventives pel risc de contagi.
En aquest sentit, es fa una diferenciació entre les empreses que es troben dins de l’aplicació del Reial Decret 664/97 i les que no:
Empreses, llocs de treball i activitats a
les quals sigui aplicable el Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels
treballadors contra riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics
durant el treball:
En aquest cas, es considera que el risc d’exposició al coronavirus és un risc laboral que sorgeix de la naturalesa de l’activitat que es produeix en aquests centres.
Els Inspectors si troben incompliment d’aquest RD i de les mesures de salut preventives acordades per l’autoritat competent, podran aplicar les mesures derivades de l’actuació inspectora previstes en la legislació continguda en la Llei 23/2015 i en la Llei 31/1995, LPRL.
No obstant això, aquestes mesures no inclouran la paralització del treball per l’existència d’un risc greu i imminent, ja que es considera que els serveis essencials, com ara els centres sanitaris, els centres socials per a menors, dependents, etc. han de mantenir la seva activitat, i només podran procedir a la reducció o suspensió de la mateixa en els termes permesos per les autoritats competents.
Empreses on el risc d’exposició a agents
biològics no és inherent a la naturalesa de l’activitat i, per tant, no estan
sotmeses al Reial Decret 664/97:
D’acord amb l’Informe emès per la Inspecció de treball, el risc de contagi en aquestes empreses és part de l’emergència de salut pública causada pel Covid-19 i per tant no ho consideren risc laboral (ITSS criteri operacional 102/2020), sinó risc de propagació d’una malaltia infecciosa en el lloc de treball, és a dir risc de salut pública. Per tant, segons el RD 463/2020, declarant l’estat d’alarma, el Ministeri de Sanitat serà l’encarregat de l’adopció de mesures de salut preventiva.
En el supòsit que es trobi incompliment de les mesures establertes per les autoritats sanitàries, l’ITSS haurà d’informar l’empresa de les mesures establertes per les autoritats sanitàries i advertir de l’obligació d’implementar-les.
Si es manté l’incompliment, d’acord amb l’Article 11 de la Llei 31/1995, LPRL, les autoritats sanitàries competents podrien aplicar les mesures establertes en la Llei 33/2011, de Salut Pública.
L’ITSS només actuarà, per tant, de manera
directa davant l’incompliment de la normativa de PRL, considerada aïllada i no conjuntament amb
l’incompliment de les mesures sanitàries preventives en què les quals s’ha
catalogat el Covid-19.
Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT
Durant els darrers dies un intens debat ocupa a jutges, magistrats, advocats, comitè d’empresa i (és clar) treballadors: s’aplica la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L31/1995) durant el període d’estat d’alarma pel coronavirus?
És un debat intens, i respon a l’allau de demandes de mesures cautelars presentades per sindicats i comitès d’empresa demanant el compliment de les mesures preventives (mascaretes, guants, ulleres de protecció, etc…) en treballs declarats «essencials» durant l’estat d’alarma establerts a partir del RD 463/2020. El debat jurídic té importants repercussions pràctiques; per exemple, poden els treballadors sanitaris reclamar als jutjats que s’apliquin les mesures preventives que estableix la llei? O han d’acceptar treballar amb evidents riscos laborals atenent a la situació excepcional d’alarma? Poden reclamar ara els sanitaris o han d’esperar a que passi l’estat d’alarma?
Els
tribunals i jutjats estan donant respostes diverses, i fins i tot marcadament
contradictòries. En aquest article, però, analitzarem els arguments només dels
autos i resolucions judicials que han entès aplicable les llei de prevenció de
riscos laborals durat l’estat d’alarma, desenvolupant els seus arguments.
Existeixen múltiples resolucions judicials que han interpretat en sentit
totalment contrari (com entre d’altres, l’Auto 226/2020 del Jutjat 1 de Mataró
de 2/3/2020, o el contundent Auto del Jutjat Social 34 de Madrid de 30/3/2020),
però en el present text analitzarem els arguments que han esgrimit les
resolucions judicials favorables a la existència de tots els drets en matèria
preventiva i de salut laboral durant l’estat d’alarma.
El
TSJC defensa l’aplicació dels drets en matèria preventiva durant l’estat
d’alarma
Fins
a la data d’avui, dues resolucions han resolt mesures cautelars del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC, autos 8/2020 i 9/2020) i han estimat
les reclamacions, requerint que es proporcionin les mesures de protecció
necessàries.
Com
sempre, és d’especial menció i d’imprescindible lectura l’auto en que ha actuat
de ponent el Magistrat Carlos Hugo Preciado Domenech (auto 9/2020, de 2 d’abril),
on es repassa la normativa aplicable, que segons la resolució no és només la
LPRL (L31/1995), sinó també normativa europea i la seva interpretació pel TJUE,
desenvolupant els Convenis de la OIT, i les resolucions judicials fins al
moment, per concloure, de forma clara i explícita que;
«El estado de alarma no ha suspendido el
derecho fundamental a la salud, a la vida y a la integridad física, no podría
-mediante el RD 462/2020-, ni tampoco el derecho a la prevención de riesgos»
Alertant
el TSJC alhora que:
«La Sala tampoco puede dejar de valorar
que la falta de medidas de prevención solicitadas no sólo pueden afectar a la
salud, la integridad física y la vida de quienes prestan servicios esenciales
en esta crisis (sanitarios, policias, etc.) sino a los ciudadanos en general,
que al entrar en contacto con miembros de dichos servicios que carecen de
protecciones individuales elementales, pueden sufrir contagios»
Per
tant, la interpretació del TSJC fins al moment és clara i explícita; la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals no ha estat derogada per l’estat d’alarma, ni tan
sols podia fer-ho, i els treballadors dels serveis declarats «essencials» no
només tenen dret a les proteccions preventives necessàries, sinó que si no es
protegeix aquests col·lectius es podria posar en risc de contagi a la resta de
la població.
Alhora,
la sala del TSJC entra a valorar també el fet que existeix per la situació
excepcional una mancança evident a la realitat de tot tipus de proteccions
preventives (EPIs, mascaretes, roba adequada,…), tal com argumenten les
empreses i autoritats, però argumenta que:
«La Sala no ignora la existencia de escasez de estos medios (…) nuestra función se limita a garantizar la tutela judicial efectiva de quienes, nombrados como servicios esenciales, tienen por función principal garantizar la seguridad y el ejercicio de los derechos de la población, sin que esta circunstancia implique el deber de sacrificio de sus derechos a la salud y a la protección eficaz en materia de prevención».
Però
aquesta, tal com dèiem, no ha estat la única resolució en aquest àmbit del
TSJC. En el seu auto número 8/2020, de 31 de març, es determina literalment:
«Todo ello pues, evidencia una verdadera
situación de riesgo a la que se ven abocados muchos profesionales, en especial
los que prestan servicios sanitarios, entre ellos los médicos, que han de
desarrollar su cometido en contacto con personas afectadas por esa enfermedad
diagnosticadas o no.»
Per
estimar posteriorment la demanda de mesures cautelars, i fallar en el següent
sentit:
«requerir
al INSTITUT CATALA DE LA SALUT y a las treinta i dos entidades más que se
contienen en el inicio del escrito (…) para que proporcionen a los médicos de
esas instituciones, todas las medidas de protección necesarias para que puedan
desarrollar sus funciones en condiciones de seguridad, en el momento que
reciban los EPIS y demás medidas de protección.»
Altres
autos arreu l’Estat espanyol
El
TSJC no ha estat l’únic tribunal o jutjat que ha hagut de resoldre demandes com
les descrites anteriorment. La llista és llarga de resolucions judicials en
aquest àmbit (al final de l’article n’he recollit unes quantes).
En
totes elles l’argumentació és anàloga a la del TSJC. Així, a l’Auto 320/2020 de
Mesures Cautelars del Jutjat Social 10 de València, de 26 de març de 2020,
s’estimen les mesures cautelars, argumentant que:
«no cabe sino
concluir que la entidad demandada se halla obligada a entregar de manera
inmediata, y en un plazo máximo de 24 horas, las medidas de prevención
requeridas por la parte actora, pues las mismas se consideran absolutamente
necesarias para que los médicos y titulares sanitarios puedan desarrollar sus
funciones de atención y cuidado del paciente con unas mínimas condiciones de
seguridad, con el fin de evitar el riesgo de ser contagiados o de incrementar
más el contagio»
I en
idèntic sentit podem observar l’Auto 21/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat
Social 6 d’Alacant, de 26 de març de 2020:
«Es evidente que
existe la obligación general de suministro, incluso urgente, de Equipos de
protección de los trabajadores (EPI) a todos y cada uno de los profesionales
sanitarios, así como a cualquier otro profesional implicado en la atención a
terceros, para evitar el riesgo de contagio que constituye el periculum in mora
y también es evidente que es prioritario el riesgo expositivo de los
profesionales sanitarios»
La
urgència de la mesura també és analitzada, tal com podem observar a l’Auto de
Mesures Cautelars del Jutjat Social 4 de Castelló, de 27 de març de 2020, que
determina:
«También es
hecho notorio la urgencia de dichas medidas, que no sólo del deber de seguridad
impuesto a la Administración sanitaria o del derecho del trabajador a ser
protegido, sino también del derecho del paciente a ser atendido adecuadamente
por el personal sanitario, con el fin de proteger su salud y sobre todo de
salvar el mayor número de vidas posible»
Com podreu observar a la llista final de l’article, els Autos han estat de múltiples jutjats socials territorials (Madrid, Palencia, León, Santander, Gasteiz,…) i han afectat diferents col·lectius amb feines declarades «essencials» durant l’estat d’alarma, principalment personal sanitari, com metges, infermers, personal d’ambulàncies,… i també altres feines, com personal de jutjats, entre d’altres.
Conclusió
Una
part dels jutjats i tribunals estan estimant les demandes de mesures cautelars
de treballadors de serveis declarats «essencials» durant l’estat d’alarma pel
coronavirus. Aquestes resolucions determinen clara i expressament que la declaració
d’estat d’alarma en cap cas ha derogat l’aplicació de la normativa en matèria
preventiva.
Les
resolucions citades són clares i explícites; les mesures preventives dels
treballadors de sectors declarats «essencials» no només son d’obligat compliment
per les empreses i autoritats pel dret a la integritat física i la salut, sinó
que a més representen una seguretat pel conjunt de la població, que podrien
patir un augment del risc de contagi amb treballadors declarats «essencials»
sense prestant els seus serveis sense les mínimes mesures de seguretat laboral.
Per
tant, i a l’espera de que la jurisprudència vagi interpretant tot el conjunt de
darreres normatives i l’estat excepcional que vivim, és evident que una part
dels jutjats i tribunals ha respost que malgrat l’estat d’alarma no s’ha
derogat la llei de prevenció de riscos laborals, i la seva aplicació ha de ser
urgent. Altres resolucions judicials han determinat en sentit radicalment
contrari.
El resultat a cada centre de treball, com sempre, no només serà el resultat del debat jurídic, sinó que dependrà de la lluita i organització dels propis treballadors, utilitzant les eines jurídiques al seu abast, però sobretot les eines sindicals i de mobilització.
Autos de Mesures Cautelars favorables a l’aplicació de
la LRPL durant l’estat d’alarma
– Interlocutòria 9/20202 de Mesures Cautelars del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 2 d’abril de 2020
– Auto 8/2020 de Mesures Cautelars del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, de 31 de març de 2020
– Auto de Mesures Cautelars del Jutjat Social 31 de
Madrid, de 25 de març de 2020
«SE REQUIERE a la CONSEJERIA DE SANIDAD DE LA
COMUNIDAD DE MADRID para que en el término de 24 horas provea a todos Centros
de la Red del SERVICIO MADRILEÑO DE SALUD, Hospitalarios, Asistenciales de
Atención Primaria, SUMMA 112, SAR, Centros con pacientes institucionalizados,
así como todos los demás Centros asistenciales de la Comunidad de Madrid, ya
sean públicos o privados, y cualesquiera otras Dependencias habilitadas para
uso sanitario, de BATAS IMPERMEABLES, MASCARILLAS FPP2, FPP3, GAFAS DE
PROTECCIÓN y CONTENEDORES GRANDES DE RESIDUOS»
– Auto 30/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
41 de Madrid, de 19 de març de 2020
«Requerir a las Administraciones demandadas a fin de
que se provea de forma inmediata, en el término de 24 horas, en todas las sedes
judiciales, a los Letrados de la Administración de Justicia que deban realizar
funciones presenciales durante la vigencia de la pandemia del COVID-19 de
mascarillas, guantes, gel desinfectante, y gafas si fuera posible.»
– Auto de Mesures Cautelars del Jutjat Social 4 de
Castelló, de 27 de març de 2020
«REQUIÉRASE a la
CONSELLERIA DE SANITAT a fin de que con carácter urgente e inmediato, en cuanto
sea posible, provea a los centros sanitarios de la provincia de Castellón
(hospitales, centros de salud, SAMU, PAC…) a los que no se haya proporcionado
el material de protección individual (batas impermeables, mascarillas FPP2 y
FPP3, gafas de protección, calzas específicas y contenedores grandes de
residuos)»
– Auto 320/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
10 de València, de 26 de març de 2020
«REQUIÉRASE a la
CONSELLERIA DE SANITAT a fin de que con carácter urgente e inmediato, en el
término de 24 horas, provea a todos los centros sanitarios (hospitales, centros
de salud, SAMU, PAC…) de la provincia de Valencia, de batas impermeables,
mascarillas FPP2 y FPP3, gafas de protección, calzas específicas y contenedores
grandes de residuos, para garantizar la salud y protección de los citados
profesionales sanitarios.»
– Auto 21/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
6 d’Alacant, de 26 de març de 2020
«Requerir a la Consejería de
Sanidad de la Generalidad Valenciana para que provea con carácter urgente y en
el menor tiempo posible a todos los Centros Sanitarios de la provincia de
Alicante de Batas Impermeables, Mascarillas FPP2, FPP3, Gafas de Protección,
Calzas Específicas y Contenedores de Grandes Residuos, a fin de garantizar la
salud y protección de los profesionales sanitarios de la provincia de
Alicante.»
– Auto 21/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
2 de Salamanca, de 30 de març de 2020
– Auto 20/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de León, de 27 de març de 2020
«Requerir a la CONSEJERÍA DE
SANIDAD DE CASTILLA Y LEÓN–GERENCIA REGIONAL DE SALUD DE CASTILLA Y
LEÓN-GERENCIA DE LAS ÁREAS DE LEÓN-GERENCIA DE ATENCIÓN ESPECIALIZADA DE
LEÓNGERENCIA DE ATENCIÓN PRIMARIA DE LEÓN-GERENCIA DE ASISTENCIA SANITARIA DEL
BIERZO, para que provea con carácter urgente e inmediato, y a más tardar en el
término de 24 horas, en cantidad suficiente y de forma continuada de BATAS
IMPERMEABLES, MASCARILLAS FPP2 y FPP3, KITS PCR DIAGNÓSTICO COVID-19 Y SUS
CONSUMIBLES, KITS DE DIAGNÓSTICO RÁPIDO (DETECCIÓN DE ANTÍGENO), GAFAS Y
PANTALLAS DE PROTECCIÓN, HISOPOS y CONTENEDORES GRANDES DE RESIDUOS en todos
los Centros hospitalarios, Centros asistenciales de Atención Primaria,
Servicios de Emergencias, Centros con pacientes institucionalizados, así como
todos los demás Centros asistenciales de la provincia de León, ya sean públicos
o privados y cualesquiera otras dependencias habilitadas para uso sanitario»
– Auto 193/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de Santander, de 27 de març de 2020
– Auto 13/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de Gasteiz, de 30 de març de 2020
– Auto 3/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social 1
de Palencia, de 27 de març de 2020
– Auto de Mesures Cautelars del Jutjat Social 1 de
Guadalajara, de 27 de març de 2020
– Auto 14/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de Zamora, de 27 de març de 2020
La CGT de Catalunya ha aconseguit reunir fins a 58.000€ per a la compra de material sanitari per a donar-los als hospitals del sistema sanitari públic català.
Mitjançant una campanya de solidaritat la CGT de Catalunya ha aconseguit reunir 58.000€ per a la compra de material sanitari. Aquest material anirà a parar als hospitals i centre d’atenció catalans, per tal de contribuir a pal·liar el dèficit de recursos en que es troben els treballadors i treballadores sanitàries. Aquesta comanda ha estat realitzada a un proveïdor homologat pel govern de Xina.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és canalitzar la solidaritat directament entre treballadors i treballadores, al mateix temps que es denuncia la irresponsabilitat i falta de previsió de la Generalitat i el Ministeri de Sanitat per a fer front a les necessitats de la pandèmia.
La donació ha estat possible gràcies a l’aportació de multitud de seccions sindicals, sindicats, federacions i diversos ens de la CGT de Catalunya, així com aportacions d’altres organitzacions i col·laboracions individuals.
L’enviament de material que arribarà etiquetat amb missatges encoratjadors “Cuidar uns dels altres, una marea unida davant les dificultats. Manteniu-vos forts! Tots estem amb vosaltres!”
El passat dia 16 de març, treballadors i treballadores de diferents seccions de la CGT de Catalunya van realitzar una roda de premsa telemàtica al local del sindicat on denunciaven la falta de recursos als centres sanitaris.
Representants sindicals de la CGT Catalunya han avisat que els falten
equips de protecció individual (EPIs) adequats per a poder-se protegir del
Covid-19 en els sectors hospitalari, de transport sanitari i d’atenció
domiciliaria. Denuncien que tal com estan treballant ara poden ser transmissors
del coronavirus a la població
En una roda de premsa telemàtica diversos representants sindicals del
sector sanitari de CGT Catalunya han avisat de la falta de recursos i prevenció,
i denunciant que els hi calen més i millors equips de protecció individual,
coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en
perill a la població davant el Covid-19.
“Els EPIs són un material que necessitem de manera preventiva per no contagiar-nos”, ha dit Samuel López, treballador del sector de les ambulàncies. Per això, ha denunciat que en el transport sanitari no van disposar des del primer moment del material de protecció adequat i que ara els arriba de manera racionalitzada i insuficient.
“com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però no volem ser transmissors del virus a la població”
“Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables”, com haurien de
ser per a protegir-se del Coronavirus, ha explicat López. “Maribel Ramírez
treballadora a l’Hospital Universitari de Bellvitge i delegada per CGT, a qui ja
vam entrevistar al darrer número, ha explicat que “com a sanitaris no li tenim
por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a
la població”.
“Si el personal sanitari no està ben protegit pot contagiar-se més
fàcilment i això pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui
doblar torns. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els
sanitaris no arribin a tot, encara que intentin donar més del 100%”, ha afegit.
Celia Sanjuan, del sector de l’atenció domiciliària, ha denunciat que no
tenen resposta de l’administració davant d’aquesta manca de material de
protecció: “Aquest matí ens havien de donar el material i només ens han donat
pots d’aloe vera”. Ara mateix hi ha 4.000 treballadors d’aquest sector a
Barcelona, atenent 2.600 usuàries sense EPIs, ha explicat.
“Els nostres treballadors fan entre 4 i 5 visites al dia sense mascaretes i
sense poder-se netejar entre visites. Per això crec que cal que es posin
mesures ja, perquè el contagi cada vegada serà més gran”. Sanjuan també destaca
la diferència entre serveis d’atenció domiciliària i teleassistència privats i
municipals, ja que els darrers sí que disposen de materials de protecció. La
representant a l’Hospital de Bellvitge ha denunciat també que l’estat espanyol
és un dels darrers en llits hospitalaris, “Tenim 3 llits per cada 1.000
persones. Som dels darrers països amb llits hospitalaris”, ha denunciat
Ramírez.
Samuel López ha detallat que a les ambulàncies s’està portant pacients de
l’hospital a casa “per fer la quarantena, perquè són positius per Coronavirus,
sense mesures o amb mesures insuficients”. Això els fa patir pels pacients no
infectats que van als hospitals. “No podem garantir la seva protecció”, ha
denunciat. “Farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem els
EPIs per no posar en perill més companys, ni famílies, ni pacients”.
Protocols canviants i insuficients
“Als hospitals anem pel sisè protocol en 5 o 6 dies i això suposa que, amb
unes càrregues de treball brutal, els treballadors no tenen temps d’aprendre’s
bé els protocols”. A més de la manca de protecció, els representants sindicals
també han volgut destacar el canvi de protocols que s’està vivint els darrers
dies. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, es canvien els protocols dues o
tres vegades al dia, ha explicat Ramírez.
López també ha explicat que a ells també els modifiquen els protocols dia a
dia segons el material del qual es disposa. “Si no tenen les mascaretes
impermeables, en posen de quirúrgiques; si no tenen guants, diuen que es posen
entrar sense… i als treballadors del transport sanitari no urgent fins i tot
els donen mascaretes de paper. Sabem que aquests materials són més cars, però
necessitem treballar de forma segura”. Tot plegat, un despropòsit que no només
deixa desemparades les treballadores sanitàries, sinó també a tota la població.
Vista la incompetència de les administracions públiques per protegir als i les treballadores del sector sanitari, la CGT de Catalunya ha fet una primera comanda de més de 10.000 mascaretes FFP2 (les que protegeixen d’infeccions) a un proveïdor amb llicència homologada del govern de la Xina.
El cost total d’aquesta primera comanda està sufragat amb 16.000€ aportats de diversos fons de CGT de Catalunya. Les mascaretes seran derivades a Hospitals de gestió pública i treballadors/es del transport sanitari d’ambulàncies, amb un èmfasi especial a l’Hospital d’Igualada que fa dies travessa una situació crítica. La recepció del material serà d’aquí a 5-7 dies a l’aeroport del Prat des del seu origen a la Xina.
A banda d’aquesta primera adquisició, s’està preparant una
segona comanda per la setmana vinent amb les aportacions que diverses
federacions, sindicats i seccions sindicals de la CGT de Catalunya estan fent en aquests moments.
Aquests contactes amb hospitals de la Xina i proveïdors tenen el seu
origen en campanyes solidàries d’enviament en que van participar seccions sindicals de la CGT el mes de gener cap al país asiàtic.
Alhora, actualment estem gestionant enviaments que volen fer hospitals
xinesos a Catalunya, en forma de més material, sense cost, com a mostra
de solidaritat mútua.
Les seccions sindicals de la CGT seguirem exigint la protecció dels i les treballadores amb els Equips de Protecció Individual (EPIs)
que mereixen. Però no ens quedarem de braços creuats mirant com la
incompetència o l’avarícia del sector privat posen trabes a protegir a
aquells que estan salvant vides de la població.
La dedicació de fons provinents dels nostres afiliats i afiliades a la protecció de la classe treballadora entronquen amb els valors anarcosindicalistes de solidaritat, suport mutu i acció directa.
