La dreta intenta arrabassar el nostre dret a avortar i apoderar-se dels nostres cossos per cobrar-nos la seva crisi.
Natàlia Renzi, Rosalia Molina i Amada Santos. Dones Llibertàries
Les declaracions que va
fer el líder del PP, Pablo Casado “si
volem finançar les pensions i la salut hem de pensar en com tenir més nens i no
en com els avortem“, sorprenen per la impunitat per assegurar que
també ara el pla de la dreta per pal·liar la crisi és que els costos els paguem
les dones treballadores, amb els nostres cossos, les nostres vides i la nostra
llibertat.
Malgrat tot, aquestes
declaracions no són cap novetat, ja l’any 2013, el seu company de partit, el
llavors ministre “d’injustícia” Alberto Ruiz Gallardón, va intentar eliminar
els nostres drets en voler derogar l’actual llei de terminis aprovada el 2010
per retornar a la de 1985, que només permetia l’avortament segons tres
supòsits. Multitudinàries manifestacions a tot l’estat el van obligar a
cancel·lar el projecte i a abandonar la seva carrera política.
Sembla però, que Casado
no aprèn ni dels seus, i prefereix fer declaracions provocadores, competint en
dir brutalitats amb VOX i Ciutadans, per amagar que les pensions dels i les
treballadores no es poden garantir perquè el seu partit, en connivència amb el
PSOE i altres forces patronals van lliurar els fons al banc europeu per al
rescat de la banca privada a un robatori flagrant a la butxaca de la classe
treballadora; robatori que es repeteix a cada retallada a la sanitat,
l’educació i els serveis públics per pagar el deute. Les declaracions de Casado
demostren que si es deneguen els nostres drets en una part del planeta, són els
drets de totes les que estan sent amenaçats.
Casado vol seguir
l’exemple de la dreta a l’Argentina on l’avortament és clandestí i d’on cada
dia ens arriben les notícies d’alguna dona morta per haver intentat avortar
sense els recursos sanitaris adequats. En molts casos les víctimes són menors
d’edat i els embarassos solen ser el resultat de violacions comeses al seu
entorn familiar o de confiança.
L’any passat el feminisme va prendre els carrers a Argentina i va imposar el debat a les llars, als mitjans i va aconseguir mitja sanció en diputats per la legalització de l’avortament segur i gratuït, però el senat va rebutjar la llei amb només tretze vots de diferència. Malgrat que el senat va votar en contra de la despenalització, la intensa mobilització social és vista com el començament d’una lluita per a legalitzar l’avortament.
Marea Verda Barcelona porta un any acompanyant el projecte de llei i sobretot a les companyes de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament legal, Segur i Gratuït d’Argentina i d’altres països d’Amèrica Llatina i del món que repliquen l’experiència de la Marea verd i se sumen a la lluita per aconseguir aquest dret que tenim denegat.
Aquí a Barcelona som
més d’un centenar de companyes llatinoamericanes, gallegues, basques,
andorranes, valencianes i catalanes que realitzem activitats, assemblees,
plenàries, manifestacions i «pañuelazos», ressonant als carrers de Barcelona, a
la catedral, en pobles de Catalunya i en el Consolat Argentí, i a totes les
xarxes socials. És necessària més que mai la visibilització d’altres realitats,
com les d’Ecuador i la d’Andorra on
l’avortament no és legal sota cap supòsit.
Actualment,
l’avortament està molt limitat i la majoria d’estats llatinoamericans tenen una
legislació molt restrictiva que el tipifica gairebé en tots els casos com a
crim, i el limita principalment als tres supòsits bàsics. A la majoria
d’estats europeus, l’avortament és legal per terminis, o per supòsits molt
amplis. Els únics estats de la Unió
Europea on l’avortament és prohibit són Malta, que penalitza l’avortament fins
a tres anys de presó, el Vaticà i Andorra.
Les mobilitzacions a Andorra reclamen un dret al que mai han tingut accés les dones del Principat: el d’interrompre el seu embaràs de manera legal, segura i gratuïta.
“La dreta intenta arrabassar el nostre dret a avortar i apoderar-se dels nostres cossos per cobrar-nos la seva crisi”
A Andorra, l’avortament
està restringit per l’article vuitè de la Constitució de 1993, que reconeix el dret
a la vida “i la protegeix plenament en
les seves diferents fases”. La prohibició va fer-se més explícita al Codi Penal de 2005, que recull els “delictes contra la vida humana prenatal”,
i que imposa penes de tres mesos a tres anys de presó a aquelles qui produeixin
l’avortament d’una dona amb el seu consentiment, a més d’una “inhabilitació per exercir qualsevol
professió sanitària per un període fins a cinc anys”. A més, el codi
expressa que les dones que produeixin el seu avortament o l’hagin consentit
seran castigades amb una pena d’arrest, sense especificar-ne el temps de durada
d’aquesta sanció. La conseqüència més directa de les prohibicions per poder
avortar a tot el món són les maternitats forçades. Moltes dones acaben tenint
fills que no volen. Si estaves en una situació de precarietat econòmica, això
encara empobreix més les dones. Una altra conseqüència del fet que avortar
estigui prohibit és la clandestinitat. Tot i que no hi ha dades dels
avortaments clandestins, des d’Stop Violències afirmen creure que aquesta
pràctica s’està instaurant arreu és “el pitjor escenari”, pels riscos físics
i psíquics que comporten a les dones, per la manca de recursos sanitaris
adients.
Amb totes les lluites
feministes el que hem aconseguit és una consciència que la maternitat ha de ser
triada, i desitjada. Perquè quan parlem d’avortament, també parlem de
maternitat.
Les morts per avortaments insegurs són feminicidis
d’estat”
Extraoficialment
avorten cada any entre 350.000 i 450.000 dones a cada país, de les qual gairebé
50.000 tenen complicacions derivades de les interrupcions clandestines i
algunes inclús moren. L’avortament no segur, està inclòs dins de les principals
causes de mortalitat materna, tot i ser totalment prevenible.
L’avortament induït és segur a
nivell mèdic quan es duu a terme per persones capacitades que fan servir
mètodes recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, però menys segur
quan només un d’aquests dos criteris es compleix, i gens segur quan cap dels
criteris es compleix. Moltes dones recorren a procediments insegurs (és a dir,
menys segurs o gens segurs) que posen en risc el seu benestar, la seva salut i
fins i tot la seva pròpia vida. És molt
important tenir clara la distinció entre avortament segur i avortament
no segur, també l’especificació de les dues condicions que fan que sigui segur:
personal qualificat i mètodes segurs.
Tot això ens ha de fer plantejar la necessitat
de formació específica del personal sanitari, la implicació que han de tenir
les institucions estatals i l’exigència d’una planificació governamental, però
sobretot cal posar en primer lloc el paper fonamental que tenen les
treballadores del sector sanitari. Segons un estudi realitzat per l’OMS, hi ha
55.700.000 d’avortaments que s’efectuen cada any des de 2010. El 50% van ser
avortaments no segurs, és a dir, més de 25 milions.
Les conseqüències per a les
dones en molts casos són irreversibles i poden causar la mort. Segons Metges
sense Fronteres, les dones quan no tenen serveis accessibles segurs per
avortar, recorren a altres mètodes considerats de risc, una pràctica en molts
casos letals i conseqüències irreversibles. A Amèrica Llatina i el Carib, l’estimació
elaborada en el període en 2010-2014 és d’uns 6,5 milions d’avortaments
induïts, un augment respecte als 4,4 milions ocorreguts durant 1990-1994.
El percentatge de taxa anual
aproximada, és de 44 avortaments per 1.000 dones que estan en edat reproductiva (de 15-44 anys). Aquestes
xifres han experimentat un petit augment respecte els 40 per 1.000 del període
1990-1994. La taxa d’avortament és aproximadament de 48 per 1.000 per a les
dones casades i 29 per 1.000 per a les dones solteres.
Per tot això des de totes les
lluites feministes continuarem treballant pel dret a l’avortament i acompanyant
les lluites de tots els països on l’avortament no és legal per poder
aconseguir:
Dret a
decidir sobre els nostres cossos.
Dret a
l’avortament lliure, gratuït i en condicions
