Categoria: Sindicalisme

Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i la seva fixesa

Equip Comunicació CGT Catalunya
Arnau Rodellar. Sindicat d’Ensenyament de Barcelona

Actualment el 100% de les 883 TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) que treballen a les aules de P3 de les escoles públiques de Catalunya són interines. Es tracta d’un abús de contractació temporal successiva segons la Directiva Europea 1999/70/CE sobre el treball de durada determinada. A nivell de Catalunya, el 40% de les treballadores de les Administracions Públiques són interines.

Les places de TEEI es van crear fa 15 anys. El Departament d’Educació, que no ha convocat oposicions fins ara, té previst publicar pròximament una convocatòria eliminatòria. Aquesta arriba 12 anys tard, ja que segons l’article 70 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) aquesta convocatòria s’hauria d’haver publicat al cap de 3 anys.

L’oferta de places és totalment insuficient, ja que la necessitat estructural del sistema educatiu públic de Catalunya és d’aproximadament 1.800 TEEI per cobrir les aules de P3, però el Departament només en convoca 756 (380+376 PESCO). El Govern de Catalunya acomiadarà de forma gratuïta a treballadores que ja han demostrat la seva idoneïtat i capacitat amb molts anys d’experiència professional. Tot això amb el vistiplau de CCOO i UGT (Acord de Govern 48/2017 i Acord de Govern 156/2018) que estan obtenint beneficis a través dels cursos de formació. Com també l’Administració de la Generalitat, que cobra taxes d’inscripció i de certificats ACTIC, i que reduirà el pagament de triennis. És inadmissible que CCOO i UGT vagin de la mà amb l’Administració per promoure la precarietat laboral i col·laborin en la possibilitat d’enviar a l’atur a treballadores de més de 50 anys.

Davant aquesta greu situació, algunes TEEI de les comarques de Barcelona i Ponent es van posar en contacte amb CGT Ensenyament a l’inici d’aquest curs 2019-20, per començar a organitzar-se com a moviment de treballadores, i lluitar contra els abusos de temporalitat i els acomiadaments. Des de llavors més de 300 TEEI s’han constituït com a Plataforma d’Interines TEEI de Catalunya. Han convocat assemblees de treballadores, rodes de premsa, concentracions al Parlament, a Pl. Sant Jaume i a Lleida. Han demanat petició de reunió directament amb alts càrrecs del Departament d’Educació. I es coordinen amb col·lectius d’interines treballadores socials, educadores socials, educadores d’escoles bressol municipals, Diputació de Barcelona, Servei d’Ocupació de Catalunya, Consorci de Normalització Lingüística, Cos Superior d’Administració i Serveis, Ajuntament de Barcelona i Terrassa i més. Tots aquests col·lectius han constituït la Plataforma d’Interins/es de Catalunya (PIC) i tenen previst augmentar la coordinació i les mobilitzacions a partir de gener. Així com fer reclamacions i demandes judicials.

El personal interí de les Administracions Públiques, que són aproximadament 90.000 treballadores a nivell de Catalunya i 800.000 a tot l’Estat, estan pendents de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre contractació temporal, que es publicarà durant els primers mesos de 2020. És probable que es produeixin sancions per l’abús en la contractació temporal, amb la possibilitat que s’indemnitzi a les treballadores acomiadades o es facin fixes.

Des de CGT estem convençudes que amb organització arreu del territori i mobilitzacions contundents, podem aconseguir que cap interina es quedi al carrer! Cal pressionar a l’Administració Pública i al Govern perquè resolguin de forma urgent aquesta situació excepcional, ja que la legislació ho permet (article 61.6 de l’EBEP). I així ho reconeix el Parlament de Catalunya, amb la Moció 89/XII aprovada el 2019.

Exigim la paralització de la convocatòria d’oposicions de TEEI, tal com han aconseguit les companyes interines de la Diputació de Barcelona i les treballadores socials de la Generalitat. I davant l’abús de temporalitat, l’única solució és la fixesa de les 883 TEEI interines de les escoles públiques de Catalunya!

No entenem als sindicats que diuen que no es poden canviar les situacions injustes, abusives i discriminatòries. Si estem en un sindicat, precisament, és per canviar-les!

Els treballadors d’Unisono a la vaga

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

El passat dia 2 i 3 de gener, els treballadors i treballadores de l’empresa màrqueting telefònic van protagonitzar una vaga de 48h per protestar contra les condicions laborals a l’empresa.

Resultado de imagen de unisono barcelona"

Unisono té a Barcelona unes 300 persones treballant i en el conjunt de l’Estat espanyol, també té centres de treball a Madrid, València i Gijón, totalitza unes 4.000 persones. Els treballadors de plantilla tenen contractes de 20, 25 o 30 hores, no permetent que les incrementin fins jornades que els farien tenir salaris i condicions més beneficioses. No obstant això, els contractats per ETT, amb menor capacitat per reclamar drets, han de suportar condicions laborals més dures, cosa que fa, aconsegueixin contractes que en moltes ocasions suposen gaudir jornades setmanals de fins a 30 hores.

Aquesta política laboral de l’empresa ha estat sempre combatuda per la CGT. Potser és aquesta la raó per la qual el passat 22 d’octubre, la direcció va acomiadar el company Isaac, delegat sindical des de l’any 2015, utilitzant el famós article 52. d) de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament de treballadors per absències reiterades al centre de treball encara que siguin justificades. La secció sindical de CGT a Unisono, va considerar que aquest acomiadament formava part de l’ofensiva que inicià l’empresa contra els treballadors i treballadores de la plantilla i contra la CGT en particular, per ser el sindicat més combatiu amb la política antiobrera de l’empresa.

Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got. Des de llavors, la CGT i la plantilla han mantingut el pols contra la direcció de l’empresa, que han desembocat en diferents mobilitzacions. L’última d’aquestes, una vaga de 48h els passats 2 i 3 de gener, convocada per tots els sindicats a nivell estatal, excepte CCOO i UGT.

“tots els sindicats a nivell estatal han convocat vaga, excepte CCOO i UGT”

I és que l’acomiadament del company Isaac només va ser el principi. Segons el comunicat de la plataforma reivindicativa, els sindicats plantegen que la política d’acomiadaments via article 52. d) de l’ET formaria part d’una estratègia que no busca altra cosa que desfer-se dels treballadors i treballadores contractats per l’empresa i substituir-los pels que són contractats via ETT’s, augmentant així la plusvàlua i deteriorant de forma greu les condicions laborals cada cop més precàries. En aquesta voràgine, els treballadors denuncien que l’empresa ha arribat al punt de contractar una empresa de detectius mèdics (GESEME) per tal de perseguir a tot aquell que pugui caure malalt.

Segons els sindicats, l’empresa, a més continua sense complir amb les seves obligacions, tals com el control horari segons la sentència del TJUE, la falta de transparència a l’hora de cobrir les vacants existents, l’incompliment de les preferències horàries i/ canvis de torns, la conciliació familiar per als treballadors i treballadores en base a l’article 38.4 de l’Estatut dels Treballadors, o fins i tot, paralitzant el pla d’Igualtat. 

Als treballadors i treballadores d’Unisono, per tant, no els hi queda altra que la mobilització. La precarietat al sector del telemàrqueting és el pa de cada dia. Ara, les companyes que hi treballen a Unisono han de suportar, també, les agressions de l’empresa i els acomiadaments a tots aquells que aixequen la veu.

Fins fa relativament poc la direcció de l’empresa s’havia mostrat procliu a negociar i CGT havia aconseguit acords en matèria de vacances o hores sindicals. Una CGT que s’ha convertit en hegemònica a l’empresa. Fins el moment ostenta els 13 delegats del Comitè d’Empresa del centre de Barcelona i a nivell estatal tenen més de la meitat dels delegats. Encara arribant a acords, la CGT no ha deixat mai de seguir reivindicant i combatent tant des de la vessant d’acció sindical amb mobilitzacions i concentracions, com des de la via judicial, amb múltiples demandes.

Davant aquestes injustícies el camí a seguir, per la plantilla d’Unisono i a qualsevol centre, és el de la lluita, la solidaritat i el suport mutu. Així ho mostrem centenars de treballadors i treballadores davant les portes d’Unisono. Perquè avui han estat dos companys en aquest centre però demà podria ser qualsevol. És necessari unir lluites, que existeixi una vertadera unitat sindical per la base i una mobilització permanent que faci desaparèixer les dues reformes laborals. Sense que això passi no hi haurà cap horitzó d’emancipació social. La misèria i la precarització absoluta i els acomiadaments per a qui s’atreveixi a qüestionar-ho serà el nostre dia a dia.

CGT guanya el conflicte als Teatres Balañà

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

Els treballadors i treballadores guanyen el pols a Teatres Balañà, aconseguint substancials millores en les condicions laborals després d’amenaçar de fer vaga els dies 31 i 1 de gener.

Acabem l’any com el vam començar. Si al gener van ser els companys de Cacaolat qui van posar en pràctica allò de “la vaga serveix”, els últims dies de l’any han estat les companyes dels Teatres Balañà.

El grup Balañà gestiona teatres com el Teatre Tívoli, Teatre Coliseum, Club Capitol i Teatre Borràs. El sindicat d’Espectacles de la CGT de Barcelona va convocar durant les últimes setmanes del 2019 vaga en aquests teatres pels dies 31 de desembre i 1 de gener del 2020 per a exigir una solució a la situació que viuen els treballadors i treballadores del Grup Balañà. Les condicions laborals s’han vist greument perjudicades per l’existència de contractes laborals fets en frau de llei per haver-se atorgat sota la modalitat de fixes discontinus, fet que, fins i tot amb la seva legislació, queda fora de la llei. A més, s’estaven vulnerant els salaris mínims i les condicions de treball establertes al conveni de locals d’espectacles públics de Catalunya.

No contents amb això, el Grup Balañà va intentar vulnerar també el dret a vaga a l’instrumentalitzar altres companyes per a contractar a través d’aquestes a treballadors aliens a l’empresa per a substituir als vaguistes, fet que atempta contra el dret a vaga dels treballadors i treballadores. En aquest sentit, el sindicat d’Espectacles ja va denunciar a Inspecció de Treball de la Generalitat per a intentar evitar aquesta vulneració del dret a vaga.

D’aquesta forma, l’amenaça de vaga pels dies 31 i 1 de gener va fer que les vacances de la patronal perillessin i sembla que li van veure les dents al llop. Els directius del Grup Balañà van entendre que amb qui s’estaven jugant la partida era amb la CGT.

“mitjançant la pressió i la mobilització, els treballadors han aconseguit doblegar altre cop la voluntat de la patronal”

La mediació realitzada durant l’última setmana del 2019 va desbloquejar la situació. L’empresa va cedir en la majoria de les demandes que la plantilla havia plantejat. Millores salarials, dies de lliure disposició (que no existien abans d’aquesta demanda a l’empresa), l’actualització dels plusos d’antiguitat i complements de conveni per funcions matinals i actes eventuals, el reconeixement de les categories i les compensacions pertinents quan s’exerceixen puntualment. Mitjançant la pressió i la mobilització els treballadors han aconseguit altre cop doblegar la voluntat de la patronal.

Tot i així, tal com afirmen els companys del sindicat d’Espectacles, algunes de les reivindicacions han quedat al tinter. Per exemple, queda pendent l’articulació de les noves modalitats de contractació per la qual cosa els treballadors i treballadores han emplaçat a treballar en una comissió negociadora per gestionar els còmputs horaris que requereix l’activitat.

Com dèiem, acabem l’any com el vam començar: amb una victòria. Una victòria que ens mostra un altre cop el camí a seguir: la lluita, la pressió, la vaga. I a més, una de les millors vagues, aquelles que, finalment, no calen fer.

Esperem que als amos dels teatres del Grup Balañà no s’ennueguin amb els llagostins durant les seves celebracions… o sí.

Resultado de imagen de vaga teatres balaña"

EPIF: Lluita sindical i acció directa

Equip Comunicació CGT Catalunya

El col·lectiu de doctorandes ocupen la seu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca per reclamar l’aplicació de l’EPIF

CGT UAB i Doctorands en Lluita

Des de març de 2019 la CGT i el col·lectiu de Doctorands en Lluita van emprendre un camí conjunt de lluita sindical i acció directa, on el compromís per millorar les condicions de treball d’un col·lectiu laboral vulnerable, el personal investigador en formació de les universitats públiques, fa que l’escalada de tensió patronal-classe treballadora vagi en augment.

Hem d’ubicar el començament d’aquesta lluita al mes de març de 2019. L’Estat Espanyol va aprovar per Reial Decret una llei, l’Estatut del Personal Investigador en formació (a partir d’ara l’anomenarem EPIF) que suposa la millora substancial de milers d’investigadors predoctorals arreu de l’Estat, ja que es regula aquesta figura com a personal laboral i fixa unes retribucions salarials mínimes. Aquesta nova conjuntura era especialment important a Catalunya, on un bon nombre dels ajuts predoctorals provenen de la Generalitat de Catalunya i són finançats en gran part per fons europeus. Aquests tenen una durada total de tres anys, temps insuficient per assolir l’objecte del seu contracte, és a dir, un tema de recerca innovador que es materialitzi en la defensa d’una tesi doctoral. La realitat és esfereïdora: un gran nombre d’investigadors predoctorals, infrafinançats, ha de finalitzar el seu projecte doctoral acollint-se a l’atur, el que comporta continuar assistint al lloc de treball sense cap mena de contracte laboral que asseguri un salari digne i unes mínimes condicions de seguretat laboral, posant en condició de risc al treballador en benefici de les empreses.

És una situació, si fa no fa, tragicòmica, ja que l’article 6 de l’EPIF no deixa dubte: si el doctorand no ha acabat la seva recerca, el contracte s’ha d’aplicar automàticament i no ha de dependre de la bona voluntat de la empresa ni de decisions arbitràries de la política institucional. Amb l’aplicació de l’EPIF i la pròrroga del contracte a totes les persones que disposin, n’hi hauria prou per cobrir aquella franja de temps que cal per dur a terme amb qualitat científica la recerca. La realitat demostra que tres anys són insuficients, veient-se la qualitat de la recerca minvada quan es plantegen projectes de recerca doctoral molt acurats en el temps, a banda de l’alt grau d’estrès psicològic que acompanya aquest col·lectiu per múltiples raons. Entre aquestes, per exemple, pel simple fet d’haver de dur a terme amb èxit un projecte de recerca infravalorat en temps i salari, la manca d’oportunitats laborals lligades a la recerca un cop finalitzada l’etapa predoctoral, l’obligació de buscar continuïtat laboral a l’estranger amb l’alt cost personal que comporta, etc.

Si fem marxa enrere en el temps, el conflicte es va guanyar el mes de maig a la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’ha aplicat la llei en la seva totalitat gràcies a les mobilitzacions dutes a terme pel Personal Docent i Investigador amb la solidaritat d’una gran part de la comunitat universitària. La vaga del 28 de maig va arreplegar més d’un centenar de treballadors plenament conscienciats que la lluita és l’únic camí. L’acció directa va permetre que la següent convocatòria de vaga vigent, organitzada coincidint amb el dies de selectivitat a principis del mes de juny, no s’hagués de portar a terme, ja que la UAB va acceptar aplicar la llei proveint a les treballadores i treballadors doctorals de l’ampliació del contracte al quart any.  

“se’ns obre un llarg camí de lluita per davant abans d’aconseguir millores en les condicions de treball”

Tanmateix, la situació no és tan favorable a la resta d’universitats de Catalunya, centres de recerca adscrits i centres de recerca de Catalunya (CERCA), que han aplicat de forma irregular l’increment salarial, però neguen la possibilitat de prorrogar els contractes vigents, provocant que, a dia d’avui, 79 investigadors i investigadores de Catalunya hagin finalitzat el seu contracte i continuïn treballant a l’atur. Si l’EPIF no s’aplica amb urgència, d’ara al més d’abril al voltant de 240 treballadores aniran al carrer només a Catalunya.

A més a més, la Generalitat ha tornat a ofertar els ajuts a la contractació de personal predoctoral amb un pressupost acurat per tres anys, obrint la possibilitat a les universitats i centres de recerca a negar-s’hi novament. Per això, la CGT ha interposat una demanda de conflicte col·lectiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra les universitats i centres de recerca catalans (tret de la UAB) per l’incompliment de l’anteriorment esmentat a l’article 6 del Reial Decret 103/2019. Aquesta primera denúncia ha motivat que Inspecció de Treball iniciï un procés contra les universitats per inaplicació de l’EPIF que els pot suposar importants sancions econòmiques.

Tot això sense deixar de tenir present la importància de l’acció directa: desprès de l’acte de protesta en la jornada d’inici de curs a les Universitats Catalanes,  la patronal i el govern de la Generalitat va interpel·lar el col·lectiu a tot un seguit de reunions sense cap tipus de voluntat negociadora i simplement per allargar el temps d’inacció política, argumentant la manca de fons per finançar els treballadors més precaris del sistema públic. En aquest context, vam decidir ocupar durant 24 hores la seu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca, ubicada al Passeig Lluís Companys de Barcelona, exigint responsabilitats respecte a les treballadores.  

Tanmateix, la lluita del personal precari a la universitat i centres de recerca públics no finalitza només en aquest punt, havent-hi molts fronts oberts. Al personal acadèmic i investigador de les universitats públiques, precari i amb data de caducitat, se li obre un llarg camí de lluita per davant abans d’aconseguir millores en les condicions de treball. Per aquesta raó, l’EPIF connecta directament amb els conflictes d’investigadores postdoctorals i professorat associat i interí, que pateix els excessos de les dinàmiques privatitzadores que són cada cop més evidents des de les retallades de l’any 2010 i lluita per l’obertura de places públiques a les universitats i centres que assegurin fer ciència i docència en condicions de dignitat.

” Si l’EPIF no s’aplica (…) 240 treballadores aniran al carrer només a Catalunya “

Cal remarcar l’exemple de lluita sindical en col·lectius tan segmentats com són els acadèmics, on les dinàmiques competitives segreguen i aïllen els treballadors en detriment de la força col·lectiva. En aquest cas, el treball de dia a dia, el contacte entre persones, l’organització d’assemblees, l’acció directa i el suport mutu estan donant els seus fruits. I no tenim cap dubte que guanyarem. Qui sap què sembra, no tem la collita.

Fort creixement de CGT a les universitats

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció

En 12 anys la CGT ha experimentat un fort creixement a les universitats públiques catalanes, tant en el personal d’administració i serveis (PAS) com en el personal docent i investigador (PDI). Aquest creixement s’ha accelerat especialment el darrer any, en un context de conflictivitat i un marcat increment de la nostra acció sindical.

Seccions sindicals a totes les universitats

Les xifres parlen per si soles. L’any 2006 la CGT només disposava de dues seccions sindicals a les universitats públiques catalanes. Una a la Universitat de Barcelona (UB) i l’altra a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La primera era bàsicament d’afiliades del PAS mentre la segona ho era de PDI. Els darrers anys aquesta dualitat s’havia acabat i al les dues l’acció sindical es va expandir a tots els àmbits dels seus treballadors/es i es va crear la secció sindical de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De totes maneres, el fort creixement  l’actualitat la CGT te seccions sindicals a totes les universitats públiques de Catalunya. El darrer any s’han creat seccions sindicals a les següents universitats: Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de Girona (UdG), Universitat de Lleida (UdL) i Universitat Rovira i Virgili (URV).

I més lluita sindical

L’expansió del sindicat ha tingut una forta repercussió en les lluites dels i les treballadores de les universitats i, en gran mesura, també ha sigut conseqüència d’aquestes lluites. L’augment de l’afiliació i la organització s’ha produït especialment en els àmbits més precaris. Està sent molt més destacat en els treballadors/es laborals, molts dels quals tenen contractes molt precaris, que en els funcionaris. I també en els sectors on aquesta precarietat és més exagerada.

Durant aquest període la CGT s’ha implicat en nombroses lluites a les universitats i en moltes d’elles n’està sent el referents. La més recent és la lluita per l’aplicació de millores en els contractes d’investigadors/es predoctorals, que ha comportat la realització de vagues, manifestacions, ocupacions, … i diverses accions legals a Inspecció i al TSJC. Fruit d’aquestes vagues a la UAB la lluita es va guanyar amb un acord directament amb CGT.

Altres lluites en les que el sindicat hi és present de forma constant són les del professorat associat, interins i altres figures de PDI precaris i les de la regularització dels contractes de PAS depenent de projectes. El sindicat també està present en lluites més globals i per mesures socials dins de les universitats, des de la de defensa de l’escola bressol a la UAB o les lluites contra retallades, privatitzacions i augment de les taxes a les universitats.

I augment de la representació sindical

L’expansió sindical de CGT també ha revertit en un increment de la presencia del sindicat en els comitès d’empresa. Aquest fet ha motivat que a data d’avui, i per primera vegada, la CGT estigui present a la mesa del PDI laboral, amb el 19,7% dels i les delegades al conjunt de Catalunya i del PAS laboral, amb més del 11% de delegats/des.

I de la repressió

Sovint aquesta lluita ha comportat denúncies i intents d’acomiadaments contra companyes del sindicat. Un dels casos va ser l’acomiadament de la Merce, de la UAB, qui havia destacat en la lluita contra el tancament de l’escola bressol que hi havia al campus de Bellaterra i que va ser acomiadada quan va figurar com a cap de la llista de CGT a les eleccions del PAS ara fa 4 anys. Un altre és el cas dels 27 i més, on es demana presó per 25 antics estudiants de la UAB i 2 treballadors, un d’ells afiliat a CGT. Altres exemples han sigut l’aplicació de penes per la llei mordassa a piquets, identificacions, etc. Tot plegat no ha frenat ni l’augment de la lluita i el creixement del sindicat.