El col·lectiu de doctorandes ocupen la seu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca per reclamar l’aplicació de l’EPIF
CGT UAB i Doctorands en Lluita
Des de març de 2019 la CGT i el col·lectiu de Doctorands en Lluita van emprendre un camí conjunt de lluita sindical i acció directa, on el compromís per millorar les condicions de treball d’un col·lectiu laboral vulnerable, el personal investigador en formació de les universitats públiques, fa que l’escalada de tensió patronal-classe treballadora vagi en augment.
Hem d’ubicar el començament d’aquesta lluita al mes de març de 2019. L’Estat Espanyol va aprovar per Reial Decret una llei, l’Estatut del Personal Investigador en formació (a partir d’ara l’anomenarem EPIF) que suposa la millora substancial de milers d’investigadors predoctorals arreu de l’Estat, ja que es regula aquesta figura com a personal laboral i fixa unes retribucions salarials mínimes. Aquesta nova conjuntura era especialment important a Catalunya, on un bon nombre dels ajuts predoctorals provenen de la Generalitat de Catalunya i són finançats en gran part per fons europeus. Aquests tenen una durada total de tres anys, temps insuficient per assolir l’objecte del seu contracte, és a dir, un tema de recerca innovador que es materialitzi en la defensa d’una tesi doctoral. La realitat és esfereïdora: un gran nombre d’investigadors predoctorals, infrafinançats, ha de finalitzar el seu projecte doctoral acollint-se a l’atur, el que comporta continuar assistint al lloc de treball sense cap mena de contracte laboral que asseguri un salari digne i unes mínimes condicions de seguretat laboral, posant en condició de risc al treballador en benefici de les empreses.
És una situació, si fa no fa, tragicòmica, ja que l’article 6 de l’EPIF no deixa dubte: si el doctorand no ha acabat la seva recerca, el contracte s’ha d’aplicar automàticament i no ha de dependre de la bona voluntat de la empresa ni de decisions arbitràries de la política institucional. Amb l’aplicació de l’EPIF i la pròrroga del contracte a totes les persones que disposin, n’hi hauria prou per cobrir aquella franja de temps que cal per dur a terme amb qualitat científica la recerca. La realitat demostra que tres anys són insuficients, veient-se la qualitat de la recerca minvada quan es plantegen projectes de recerca doctoral molt acurats en el temps, a banda de l’alt grau d’estrès psicològic que acompanya aquest col·lectiu per múltiples raons. Entre aquestes, per exemple, pel simple fet d’haver de dur a terme amb èxit un projecte de recerca infravalorat en temps i salari, la manca d’oportunitats laborals lligades a la recerca un cop finalitzada l’etapa predoctoral, l’obligació de buscar continuïtat laboral a l’estranger amb l’alt cost personal que comporta, etc.
Si fem marxa enrere en el temps, el conflicte es va guanyar el mes de maig a la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’ha aplicat la llei en la seva totalitat gràcies a les mobilitzacions dutes a terme pel Personal Docent i Investigador amb la solidaritat d’una gran part de la comunitat universitària. La vaga del 28 de maig va arreplegar més d’un centenar de treballadors plenament conscienciats que la lluita és l’únic camí. L’acció directa va permetre que la següent convocatòria de vaga vigent, organitzada coincidint amb el dies de selectivitat a principis del mes de juny, no s’hagués de portar a terme, ja que la UAB va acceptar aplicar la llei proveint a les treballadores i treballadors doctorals de l’ampliació del contracte al quart any.
“se’ns obre un llarg camí de lluita per davant abans d’aconseguir millores en les condicions de treball”
Tanmateix, la situació no és tan favorable a la resta d’universitats de Catalunya, centres de recerca adscrits i centres de recerca de Catalunya (CERCA), que han aplicat de forma irregular l’increment salarial, però neguen la possibilitat de prorrogar els contractes vigents, provocant que, a dia d’avui, 79 investigadors i investigadores de Catalunya hagin finalitzat el seu contracte i continuïn treballant a l’atur. Si l’EPIF no s’aplica amb urgència, d’ara al més d’abril al voltant de 240 treballadores aniran al carrer només a Catalunya.
A més a més, la Generalitat ha tornat a ofertar els ajuts a la contractació de personal predoctoral amb un pressupost acurat per tres anys, obrint la possibilitat a les universitats i centres de recerca a negar-s’hi novament. Per això, la CGT ha interposat una demanda de conflicte col·lectiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra les universitats i centres de recerca catalans (tret de la UAB) per l’incompliment de l’anteriorment esmentat a l’article 6 del Reial Decret 103/2019. Aquesta primera denúncia ha motivat que Inspecció de Treball iniciï un procés contra les universitats per inaplicació de l’EPIF que els pot suposar importants sancions econòmiques.
Tot això sense deixar de tenir present la importància de l’acció directa: desprès de l’acte de protesta en la jornada d’inici de curs a les Universitats Catalanes, la patronal i el govern de la Generalitat va interpel·lar el col·lectiu a tot un seguit de reunions sense cap tipus de voluntat negociadora i simplement per allargar el temps d’inacció política, argumentant la manca de fons per finançar els treballadors més precaris del sistema públic. En aquest context, vam decidir ocupar durant 24 hores la seu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca, ubicada al Passeig Lluís Companys de Barcelona, exigint responsabilitats respecte a les treballadores.
Tanmateix, la lluita del personal precari a la universitat i centres de recerca públics no finalitza només en aquest punt, havent-hi molts fronts oberts. Al personal acadèmic i investigador de les universitats públiques, precari i amb data de caducitat, se li obre un llarg camí de lluita per davant abans d’aconseguir millores en les condicions de treball. Per aquesta raó, l’EPIF connecta directament amb els conflictes d’investigadores postdoctorals i professorat associat i interí, que pateix els excessos de les dinàmiques privatitzadores que són cada cop més evidents des de les retallades de l’any 2010 i lluita per l’obertura de places públiques a les universitats i centres que assegurin fer ciència i docència en condicions de dignitat.
” Si l’EPIF no s’aplica (…) 240 treballadores aniran al carrer només a Catalunya “
Cal remarcar l’exemple de lluita sindical en col·lectius tan segmentats com són els acadèmics, on les dinàmiques competitives segreguen i aïllen els treballadors en detriment de la força col·lectiva. En aquest cas, el treball de dia a dia, el contacte entre persones, l’organització d’assemblees, l’acció directa i el suport mutu estan donant els seus fruits. I no tenim cap dubte que guanyarem. Qui sap què sembra, no tem la collita.
