Els treballadors i treballadores han guanyat la batalla contra els ERTOs que volien aplicar les empreses que presten servei a l’Ajuntament de Barcelona.
La crisi del Coronavirus està desencadenant un seguit de greuges laborals que ponen de manifest la mala praxi de les empreses subcontractades i la necessitat de promoure i implementar la gestió directa de tots els serveis públics.
En aquest cas, els sectors més precaritzats de l’educació, que a l’Ajuntament de Barcelona és el personal de neteja, de cuina o de suport educatiu serien els que haguessin patit l’ERTO. Des del tancament de les escoles el passat 13 de març, han rebut notificacions per part de les empreses subcontractades per l’Ajuntament.
En un comunicat, la secció de la CGT de les escoles d’adscripció municipal felicita l’actuació del consistori barceloní, que el passat 23 de març publicava un Decret d’Alcaldia on es detallava l’indemnització a les emprees en concepte de despeses salarials abonades al personal adscrit al contracte i es prohibien de forma expressa realitzar ERTOs.
D’altra banda, la CGT denuncia la Generalitat per seguir les passes contràries i deixar al carrer el personal de menjadors via Decret del 8/2020 del 24 de març, pel que es veuran afectades més de 25.000 treballadores.
De la mateixa forma, la CGT denuncia a totes aquelles empreses que, tot i mantenir les administracions els contractes públics, estan executant ERTOs de forma fraudulenta, com per exemple l’empresa Serunión, que ha acomiadat recentment el personal vetllador.
Finalment, la secció fa una crida a denunciar públicament tots aquests casos d’abusos per part de les empreses i exigeixen la internalització i la gestió difecta de tots els serveis públics.
La Confederació General del Treball de Catalunya i el col·lectiu Doctorands en Lluita denuncien que el passat 31 de març, 216 investigadores del sistema universitari català han estat acomiadades de forma improcedent.
El passat 31 de març, 216 investigadors predoctorals del sistema científic i universitari català han estat acomiadats de forma improcedent. Aquests acomiadaments es sumen a 122 (fins on sabem) que ja hem anat veient en l’últim any. Aquestes persones, previsiblement, seguiran treballant de forma gratuïta en els seus projectes d’investigació. En un moment en què l’epidèmia del COVID-19 fa evident la necessitat d’invertir en investigació, aquests acomiadaments (escandalosos en qualsevol moment) posen de relleu la nul·la intenció de l’administració pública (Generalitat, Universitats i centres de recerca CERCA i CSIC) de dignificar mínimament les condicions laborals dels treballadors de la investigació.
“aquests acomiadaments es sumen a 122 que ja hem anat veient en l’últim any”
Des de fa mesos el col·lectiu
Doctorandes en Lluita i la CGT hem emplaçat reiteradament a les diferents
universitats catalanes a l’aplicació del Reial Decret 103/2019 sobre l’Estatut
del Personal Investigador en Formació (EPIF) vigent des del 16 de març del
2019. Fruit de diverses mobilitzacions i lluites dels i les investigadores
predoctorals i del conjunt del personal docent i investigador organitzades per
Doctorandes en Lluita i la CGT s’ha aconseguit que progressivament les
diferents universitats hagin aplicat els increments salarials que estableix el
Reial Decret. En canvi, totes les universitats públiques s’han mantingut fermes
en no aplicar la pròrroga d’un quart any dels contractes predoctorals
(recollits en la forma de Personal Investigador en Formació, PIF), tal com
indica la normativa. Aquest fet aboca a centenars d’investigadors/es
predoctorals cada any a acabar la seva recerca cobrant l’atur, fet que suposa
un frau a llei. Únicament la Universitat Autònoma de Barcelona, arrel d’un
acord signat amb CGT el passat 4 de juny en el marc de la negociació de la
resolució d’una vaga, està complint aquest aspecte de la normativa.
Aquesta situació, que ha persistit
després de nombroses mobilitzacions per part de Doctorandes en Lluita i la CGT,
així com diversos requeriments, tant de les persones afectades com d’alguns
comitès d’empresa, va motivar que la CGT presentés el dijous 21 de novembre un
conflicte col·lectiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC). Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig,
com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments
similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar
l’actual marc legal. En el conflicte col·lectiu es denunciaven les universitats
i el Govern per la seva inaplicació de la pròrroga de quart any de contracte,
ja sigui en la contractació per part de les universitats, com en el finançament
de la mateixa contractació, que el govern desenvolupa en el seu programa
d’ajuts a contractes FI (de formació d’investigadors).
Quina va ser la nostra sorpresa,
quan, tan sols un dia més tard, el 22 de novembre, el conjunt de les
universitats públiques catalanes van denunciar a la part sindical del conveni
col·lectiu, és a dir, als representants dels treballadors, per la interpretació
de l’aplicació de l’EPIF. Una demanda vergonyosa amb l’única
intenció de dotar-se de raonaments jurídics per no haver d’aplicar una llei,
l’EPIF, que millora de forma mínima les precàries condicions laborals dels
investigadors predoctorals.
La interposició del conflicte col·lectiu arriba després d’una denúncia interposada també per CGT davant d’Inspecció de Treball contra les universitats que no apliquen l’EPIF. En el marc de les diligències iniciades en motiu d’aquesta denúncia, la mateixa Inspecció de Treball ha comunicat ales parts que les universitats estan obligades al compliment del Reial Decret 103/2019 i, en especial, de la pròrroga d’un quart any dels contractes d’investigadores i investigadors predoctorals que encara estan desenvolupant les seves tesis doctorals. Ha informat també de la previsió d’importants sancions en el cas d’incompliment d’aquest aspecte.
“aquests acomiadaments deixen treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya”
Les universitats i el Govern són perfectament conscients de l’obligació de la pròrroga del quart any dels contractes. Així mateix, són plenament coneixedores que el seu incompliment deixa treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya, investigadors que es troben en la fase més rellevant de la seva carrera i, generalment, duent a terme recerca d’alt impacte científic i social. Considerem que els endarreriments en aplicar la normativa responen a una voluntat d’escatimar recursos econòmics encara que sigui a canvi de malmetre la qualitat de vida, ja de per si precària, dels joves investigadors. Un recursos econòmics que el Govern, amb Pere Aragonès al capdavant, es nega a deixar anar per contribuir a resoldre el problema. Per aquesta raó, aquesta demanda no és més que una altra passa en la lluita que des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la CGT duem endavant per la dignificació de les condicions de treball a les universitats públiques.
Confederació General del Treball Col·lectiu de Doctorands en Lluita
El passat dia 16 de març, treballadors i treballadores de diferents seccions de la CGT de Catalunya van realitzar una roda de premsa telemàtica al local del sindicat on denunciaven la falta de recursos als centres sanitaris.
Representants sindicals de la CGT Catalunya han avisat que els falten
equips de protecció individual (EPIs) adequats per a poder-se protegir del
Covid-19 en els sectors hospitalari, de transport sanitari i d’atenció
domiciliaria. Denuncien que tal com estan treballant ara poden ser transmissors
del coronavirus a la població
En una roda de premsa telemàtica diversos representants sindicals del
sector sanitari de CGT Catalunya han avisat de la falta de recursos i prevenció,
i denunciant que els hi calen més i millors equips de protecció individual,
coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en
perill a la població davant el Covid-19.
“Els EPIs són un material que necessitem de manera preventiva per no contagiar-nos”, ha dit Samuel López, treballador del sector de les ambulàncies. Per això, ha denunciat que en el transport sanitari no van disposar des del primer moment del material de protecció adequat i que ara els arriba de manera racionalitzada i insuficient.
“com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però no volem ser transmissors del virus a la població”
“Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables”, com haurien de
ser per a protegir-se del Coronavirus, ha explicat López. “Maribel Ramírez
treballadora a l’Hospital Universitari de Bellvitge i delegada per CGT, a qui ja
vam entrevistar al darrer número, ha explicat que “com a sanitaris no li tenim
por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a
la població”.
“Si el personal sanitari no està ben protegit pot contagiar-se més
fàcilment i això pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui
doblar torns. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els
sanitaris no arribin a tot, encara que intentin donar més del 100%”, ha afegit.
Celia Sanjuan, del sector de l’atenció domiciliària, ha denunciat que no
tenen resposta de l’administració davant d’aquesta manca de material de
protecció: “Aquest matí ens havien de donar el material i només ens han donat
pots d’aloe vera”. Ara mateix hi ha 4.000 treballadors d’aquest sector a
Barcelona, atenent 2.600 usuàries sense EPIs, ha explicat.
“Els nostres treballadors fan entre 4 i 5 visites al dia sense mascaretes i
sense poder-se netejar entre visites. Per això crec que cal que es posin
mesures ja, perquè el contagi cada vegada serà més gran”. Sanjuan també destaca
la diferència entre serveis d’atenció domiciliària i teleassistència privats i
municipals, ja que els darrers sí que disposen de materials de protecció. La
representant a l’Hospital de Bellvitge ha denunciat també que l’estat espanyol
és un dels darrers en llits hospitalaris, “Tenim 3 llits per cada 1.000
persones. Som dels darrers països amb llits hospitalaris”, ha denunciat
Ramírez.
Samuel López ha detallat que a les ambulàncies s’està portant pacients de
l’hospital a casa “per fer la quarantena, perquè són positius per Coronavirus,
sense mesures o amb mesures insuficients”. Això els fa patir pels pacients no
infectats que van als hospitals. “No podem garantir la seva protecció”, ha
denunciat. “Farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem els
EPIs per no posar en perill més companys, ni famílies, ni pacients”.
Protocols canviants i insuficients
“Als hospitals anem pel sisè protocol en 5 o 6 dies i això suposa que, amb
unes càrregues de treball brutal, els treballadors no tenen temps d’aprendre’s
bé els protocols”. A més de la manca de protecció, els representants sindicals
també han volgut destacar el canvi de protocols que s’està vivint els darrers
dies. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, es canvien els protocols dues o
tres vegades al dia, ha explicat Ramírez.
López també ha explicat que a ells també els modifiquen els protocols dia a
dia segons el material del qual es disposa. “Si no tenen les mascaretes
impermeables, en posen de quirúrgiques; si no tenen guants, diuen que es posen
entrar sense… i als treballadors del transport sanitari no urgent fins i tot
els donen mascaretes de paper. Sabem que aquests materials són més cars, però
necessitem treballar de forma segura”. Tot plegat, un despropòsit que no només
deixa desemparades les treballadores sanitàries, sinó també a tota la població.
Pilar Frey. Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals
En l’àmbit legislatiu, la igualtat de gènere
es basa en l’Article 14 de la
Constitució:
“Els
espanyols són iguals davant la llei, sense cap discriminació per naixement,
raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal
o social”
El principi d’igualtat entre dones i homes
pretén acabar “amb la situació històrica d’inferioritat de la població
femenina en la vida social i jurídica” (Sentències del Tribunal
Constitucional, 75/1983 i 128/1987).
En l’actualitat, i sobre la base d’aquest
principi es va aprovar el Pla Estratègic d’Igualtat per al període 2019-2022
que s’organitza entorn quatre eixos principals:
Transversalitat de gènere
Nou pacte social
Ciutadania i
Violència contra les dones
No obstant això, i encara que s’hagi
reconegut la igualtat formal de dones i homes davant la llei, la realitat és
que la violència masclista, la discriminació laboral, les diferències salarials,
una major desocupació femenina, les pensions de viduïtat, la baixa presència de
dones en posicions de “més responsabilitat”, els problemes de conciliació de la
vida laboral, etc. mostren que la igualtat plena i efectiva continua sent una
tasca pendent, i molt.
En aquest sentit, s’aprova la Llei Orgànica
03/2007, de 22 de març, d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes (LOIEMH), amb
l’objectiu de promoure un canvi en la realitat social, trencant els obstacles
que continuen impedint que les dones visquin en igualtat d’oportunitats,
eliminant qualsevol discriminació i eradicant prejudicis, estereotips i
diferències de tracte.
La principal novetat d’aquesta Llei era el seu objectiu de prevenció sobre conductes discriminatòries i l’aplicació de polítiques actives per fer efectiu el principi d’igualtat, implicant una dimensió transversal de la mateixa. És a dir, la Llei d’igualtat modifica les lleis estatals afectades per la inclusió del principi d’igualtat i preveu un conjunt de mesures transversals en tots els àmbits de la vida política, judicial i social: educació, política sanitària, accés a les noves tecnologies, societat de la informació, política laboral, seguretat social, administració pública, desenvolupament rural, accés a l’habitatge, subvencions, cultura, art, esport, etc.
“la igualtat plena i efectiva continua sent una tasca pendent”
És evident, per tant, que la transversalitat
del principi d’igualtat ha d’arribar a qualsevol aspecte de la vida pública i
privada actuant en tots i cadascun dels àmbits del nostre dia a dia. En aquest
sentit, i en referència a la prevenció de riscos laborals, l’Article 15 de la LOIEMH va implicar la
incorporació de l’Apartat 4 a
l’Article 5 de la LPRL
(Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995):
“Les
administracions públiques promouran l’efectivitat del principi d’igualtat entre
dones i homes, tenint en compte variables relacionades amb el sexe tant en els
sistemes de recopilació i processament de dades, com en l’estudi i la
investigació general sobre prevenció de riscos laborals, amb l’objectiu de
detectar i prevenir possibles situacions en les que els danys derivats del
treball puguin estar vinculats al sexe dels treballadors”
Per tant, la variable gènere ha de ser
recollida i tractada, quan parlem d’Administració Pública, en tots els aspectes
relacionats amb la PRL. No
quedant només en aquest àmbit públic, ja que sobre la base d’altres
requeriments legals, incloent-hi l’Article 14 de la CE citat anteriorment i el
propi principi preventiu senyalat a l’Article 15.1. de la LPRL, respecte l’adaptació
del treball a la persona (i per tant al gènere) també a l’empresa privada s’hauria
d’aplicar.
Hi ha un llarg camí per recórrer cap a una
implementació eficaç i transversal del Principi d’Igualtat, tant a nivell de
PRL, un aspecte especialment oblidat, com en d’altres.
Al sindicalisme també ha d’arribar aquesta
transversalitat de la que parlem, tenim com a exemple moltes negociacions
col·lectives en les que no hi ha encara cap visió de gènere i quan es té en
compte és sovint massa generalista. Seria prioritari introduir aquesta necessitat
en el nostre entorn laboral, de manera específica en termes de seguretat i
salut, i que així quedés reflectida, de forma concreta i pautada, en les
diferents negociacions i convenis col·lectius.
No es tracta només d’un document, d’una
declaració de principis, d’un llenguatge… és tot això, i molt més, havent d’estar
la igualtat de gènere en totes i cadascuna de les accions de la nostra vida,
incloent-hi la sindical.
Fa uns mesos, la Secció Sindical Estatal de CGT a CEDIPSA (grup CEPSA) va escriure un primer capítol d’aquesta interminable pel·lícula, digna de les millors sagues cinematogràfiques. Malauradament, un dels conflictes amb la companyia continua sense resoldre’s. És l’assetjament laboral i sexual per raó de sexe a les estacions de servei.
Després de diverses concentracions i manifestacions a algunes benzineres i
davant la seu central de CEDIPSA a Barcelona, que es va dur a terme amb el
suport i la col·laboració de les companyes de Gènere de la CGT de Catalunya, no hem
trobat cap manera d’establir comunicació amb l’empresa.
En aspectes tan dispars com el model de negoci i el greu problema de
l’assetjament en el món laboral, veiem el mateix resultat: la salut de les
persones treballadores es veu disminuïda de manera alarmant, tant física com
psicològicament.
En el primer cas denunciat, d’una companya expenedora, presumpta víctima tant d’assetjament laboral com sexual per part del seu superior jeràrquic, l’empresa va declarar el presumpte assetjador “no culpable”. No obstant això, després de mesos d’angoixa, reflectida en la salut de la nostra companya, s’ha obtingut resolució d’Inspecció de Treball a la nostra denuncia, on diu “… a l’empresa s’ha donat una conducta d’assetjament sexual per part d’un cap d’estació a una expenedora”.
“un dia, la ment es trenca i ja no saps qui ets…”
El que Cepsa està permetent a les seves estacions de servei són casos tan
durs com els descrits per una altra companya, una de les quatre protagonistes
del segon cas denunciat per aquesta Secció Sindical contra el seu superior
jeràrquic i ajudant, i és la següent:
“He viscut en primera persona, a Cedipsa, assetjament laboral. Ha estat un temps difícil, que arriba a minvar la teva autoestima. Crits, discriminació, humiliacions i tot això patint en silenci. Fins que un dia, la ment es trenca i ja no saps qui ets…. Quan, per fi, trobes una mà estesa per començar a actuar i solucionar-ho, pots iniciar la sortida d’aquest túnel negre.
Com a part del procés, et trobes amb una empresa que “mai veu
assetjament en cap lloc”, potser, com a molt… “abús de poder”.
La medicació que has hagut de prendre, les fòbies i pors vers el teu cap i
falsos companys, fins i tot havent de canviar els llocs normalment freqüentats,
per por de trobar-los. Tot això, el seu pla d’assetjament, no ho contempla…
Però sí, Senyor A.M.P. va ser assetjament laboral i tot el que han fet, amb
les seves accions, és alimentar al monstre (és a dir, el meu superior). Tanquen
el problema amb una sanció d’un mes que sabem que mai es portarà a
terme.
Amb aquestes notes, només vull ajudar aquelles persones que pateixen la
mateixa situació que jo. Que no tinguin por. Que denuncien tots els abusos.
Sempre trobaran el suport i l’ajuda necessària. Gràcies”
Per tant, és més que clar que CEPSA empara l’assetjament a CEDIPSA, es
limiten a un compliment dels requisits més mínims, creant “paripés de protocols d’assetjament laboral”,
simples “còpia i pega” de la legislació vigent, i esperen que sigui la Justícia o Inspecció de
Treball els que resolen aquests processos, donada la ineptitud de les
persones, tan poc formades en la matèria, que actuen com a instructors de les
causes.
L’altre conflicte amb l’empresa es refereix als anomenats “fals
autònoms”. Parlem dels COFOS, un sistema de gestió d’estació de servei,
una forma de negoci ideal per a l’empresa i l’autoexplotació dels treballadors.
Un gran treball d’aquesta Secció Sindical, buscant benzinera per benzinera,
província per província, arribant a denunciar 209 centres de treball, on es
beneficien sense cap humanitat de les persones i vulneren tot tipus de
regulacions i drets laborals. L’esforç, però, no ha estat en va ja que aviat
sortirà una resolució favorable per part de l’autoritat laboral que porta
la nostra denúncia.
