En els últims dies s’estan vivint situacions molt tibants en el nostre centre de treball. Situacions que per a res afavoreixen el bon ambient laboral, que perjudiquen greument la cultura del treball, la impossibilita. Aquest tipus de situacions estan inserint una càrrega psicosocial als treballadors que en el pitjor dels casos podrien afavorir que s’ocasionessin incidents o accidents.
La Direcció de TEPSA, lluny de treballar per solucionar-les, amb la seva actitud, intencionadament o no les està afavorint.
Com tots hem pogut veure, el relleu generacional en la Direcció de TEPSA, lluny de treballar per a solucionar els problemes de sobrecàrrega de treball, de vetllar per una vigilància de la salut adequada als productes als quals estem exposats. Lluny de promoure una cultura real de la Prevenció i la Salut en el treball, més enllà de mera propaganda. Lluny d’alleujar amb contractació la sobrecàrrega de treball existent en les instal·lacions. Lluny de contemplar el delicat del nostre treball manejant matèries perilloses. Ho assumeix o mira cap a un altre costat. Cap als treballadors.
En els últims dies la Direcció de TEPSA està promovent un nivell de tensió i sotmetent al personal d’operacions a una càrrega mental i unes pressions molt perilloses en qualsevol treball. Està armant un argument a base de sancions i expedients a operaris de manera gairebé obscena en la qual “la foto Final” pretén ser moguda a propòsit en una adreça: la dels/les treballadors/es, per a així construir el fals relat que les manques en seguretat i el risc, vénen donades únicament per part dels/les treballadors/es.
Nosaltres, que portem anys denunciant i comunicant la manca de personal i el risc que això suposa, veient com tapen incidents molt greus en els quals només l’empresa té responsabilitat i sancionen petits errors de treballadors amb un relat fals, intencionat, obscè. Que portem temps avisant a l’empresa que tres persones no poden atendre una emergència amb dos vaixells de matèries perilloses en descàrrega. Que hem avisat una vegada i una altra que s’estan donant situacions molt perilloses.
Nosaltres unides no permetrem que TEPSA sigui un altre IQOXE! I és que no tenim dubte que tot això està directament relacionat amb un nou pla de reestructuració que acabarà reduint condicions, salaris i en la línia dels últims 6 anys: amb una política d’externalització i precarització que finalment acabarà afectant a tots els departaments.
Mai s’ha tractat de “a qui” assenyalen, persegueixen, sancionen o acomiaden… i ara tampoc. Sempre ha estat igual, ho feien amb la persona, però “de cara al col·lectiu”, ara tampoc ha canviat. Sembla que, a portes de rebre als nous compradors, RUBIS TERMINAL, potser la Direcció de TEPSA necessita “construir culpables” als quals dirigir el focus. Encara que això suposi comprometre l’ambient laboral creant aquest tipus de nefastes situacions.
Tampoc és una cosa que comprometi només la seguretat del personal d’operacions, això és obvi. Tots/es sabem la quantitat de personal que treballa en altres departaments, personal extern, etc.… i tot/es sabem les característiques de les nostres instal·lacions i la dels accidents greus associats a aquesta mena d’activitat. Sempre present el lloc en el qual estem, les empreses veïnes dedicades també a matèries perilloses, la proximitat amb la població civil: impedim que es repeteixi un accident tan recent com el de IQOXE i en el qual s’està demostrant clarament les negligències per part de la direcció d’empresa.
Per nosaltres, per les nostres companyes, per les nostres famílies.
La filial de Saint-Gobain a l’Arboç, en vaga des del 14 d’octubre. La CGT denuncia que l’empresa va notificar la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’ERTO del que estan afectats, negant-los la possibilitat de tornar a la feina
La secció sindical de CGT va convocar una vaga indefinida a la subcontrata Bergé Logística de l’Arboç a partir del passat 14 d’octubre després de l’anuncia de la rescissió de contracte per part de Saint Gobain. L’assemblea de treballadors de la subcontrata considera que “aquesta rescissió de contracte, a més de contundent i abrupta, també es il•legal i llardosa”. Des del sindicat denuncien que “ens estan robant el nostre lloc de treball, i amb això, el futur de les nostres 43 famílies” i que “SGK planteja això amb tota la mala fe de la que poden fer gala i la major tardança per donar-nos el menor temps de reacció”. De fet, expliquen que Saint-Gobain ha notificat la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’ERTO del que estan afectats alguns dies de cada mes, que s’allarga fins el dia 12 d’octubre, “negant-nos la possibilitat de tornar als nostres llocs de feina”.
Segons narren des del sindicat, “el dia 7 pel matí ens arriba la informació de manera no oficial, ens reunim en assemblea i decidim convocar vaga Indefinida; una altre vegada es deixa notar la llardositat d’SGK, ja que per molt ràpid que reaccionem la vaga no es pot convocar fins el dia 14”.
Us reproduïm el comunicat de la secció sindical de la CGT a Bergé Logística:
El passat dia 8 d’octubre Bergé ens convoca en reunió extraordinària i ens confirma la nefasta noticia: “SGK (Saint Gobain Sekurit) ha rescindit el contracte amb l’empresa pel 12 d’octubre, de manera contundent y abrupta.“
Des de l’Assemblea de Treballadors pensem que aquesta rescissió de contracte, a més de contundent i abrupta, també es il•legal i llardosa. Ens estan robant el nostre lloc de treball, i amb això, el futur de les nostres 43 famílies. Diem de manera llardosa ja que SGK planteja això amb tota la mala fe de la que poden fer gala i la major tardança per donar-nos el menor temps de reacció. SGK notifica la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’oportú ERTO del que estem afectats alguns dies de cada mes, que s’allarga fins el dia 12 d’octubre, negant-nos la possibilitat de tornar als nostres llocs de feina.
El dia 7 pel matí ens arriba la informació de manera no oficial, ens reunim en Assemblea i decidim convocar Vaga Indefinida. Una altre vegada es deixa notar la llardositat d’SGK, per molt ràpid que reaccionem la Vaga no es pot convocar fins el dia 14.
Des de l’Assemblea només ens queda decidir que no tolerarem el robatori dels nostres llocs de feina i, amb ells, el futur de les nostres famílies. Estem decidits a portar a terme quantes mesures estimem necessàries.
Els dies 9 i 15 d’octubre del curs 2020-2021 es van convocar des de CGT Ensenyament, juntament amb el sindicat ASPEPC-SPS, dues jornades de vaga per tal d’evidenciar el rebuig frontal a la falsa normalitat imposada pel Departament d’Educació en connivència amb el silenci dels mitjans de comunicació afins al Govern de la Generalitat de Catalunya. La primera jornada va coincidir amb una convocatòria de vaga en paral·lel de la Coordinadora de Recerca i d’Universitats de la CGT.
Des de CGT Ensenyament hem volgut posar de manifest la situació real als centres educatius i mirar de contrarestar la intenció del Departament d’Educació d’amagar sota el sobreesforç dels docents, el personal de suport i el personal administratiu, la política d’improvisació i la infradotació pressupostària que ja arrosseguem des de les famoses retallades.
Les reivindicacions principals comunicades al Departament d’Educació han estat:
1. Reducció de ràtios: 10-15 a Educació Infantil-Primària; 20 a Secundària. A escoles bressol; 5 per a lactants, 9 per a caminants i 15 per a grans.
2. Increment de plantilles necessari per reduir les ràtios sense afectar les especialitats, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb NEE.
3. Dotació de personal sanitari a cada centre.
4. Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.
5. Dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).
6. Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció als centres.
7. Permís retribuït no recuperable per a les treballadores i els treballadors amb menors a càrrec seu en situació d’espera de resultat de PCR, aïllament o quarantena.
La resposta a aquestes dues convocatòries ha estat clara i contundent. Milers de treballadores i treballadors hem tornat a fer vaga i hem sortit als carrers dels diferents territoris de Catalunya a reivindicar millores en matèria de salut laboral per tal de minimitzar l’impacte de la Covid-19 als nostres centres de treball.
Hem intentat fer visible el risc que afecta tota la comunitat educativa, des del professorat fins a l’alumnat, des de les famílies fins al veïnat i des de les escoles bressol a fins a les universitats, evidenciar que cal combatre un problema que travessa les parets de les nostres escoles.
Tot i el joc brut perpetrat pel Departament d’Educació, els mitjans de comunicació públics de Catalunya i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, tant per invisibilitzar la vaga davant la nostra opinió pública, com per contrarestar-la mitjançant uns serveis mínims abusius i decretats a última hora, l’aturada ha fet trontollar el funcionament i l’activitat diària de molts centres educatius de tot el territori.
Un fet que constata la feblesa per afrontar aquest curs, amb un elevat nombre de grups “bombolla” sense la cobertura del personal necessari. Un augment de grups que no ha estat acompanyat d’un augment de les plantilles, sinó compensat amb la desaparició de l’atenció a la diversitat i en detriment de l’escola inclusiva.
Un augment de grups sense els espais necessaris per realitzar l’activitat amb garanties, amb la ventilació adequada i mantenint les distàncies de seguretat.
Un inici de curs amb nombroses baixes i confinaments però sense les substitucions requerides i imprescindibles, a causa de la falta de personal, com diu el Departament d’Educació, però també a causa de l’absència de planificació, perquè es va obrir la borsa de substitucions el 28 de juliol de 2020, tres dies abans de les vacances del mes d’agost.
“Ara com ara, continuen la inseguretat, la vulnerabilitat i la improvisació a les aules”
En definitiva, unes mesures de planificació i de seguiment precàries en matèria de seguretat que posen en risc la salut de milers de persones.
Concentracions i accions als diferents territoris
A la Catalunya Central es va fer la concentració el dijous 15 d’octubre davant la seu dels serveis territorials de Manresa. Membres de la secció sindical van fer una acció simbòlica precintant l’edifici. La idea era denunciar la precarietat pedagògica i la manca de seguretat sanitària amb què es treballa actualment. Volíem denunciar també que la part central de la nostra tasca, la pedagògica, està sent arraconada i és secundària.
Va quedar clar que el sindicat de confrontació i present al carrer i a alguns centres, és la CGT.
A Ponent es va fer una concentració el dia 9 a les 12 h davant el Departament d’Educació fent una crida a l’afiliació i als moviments socials de la ciutat perquè hi donessin suport. Vam empaperar l’edifici amb cartells i pancartes i el vam precintar simbòlicament. I tot seguit, vam improvisar una manifestació fins a la Universitat de Lleida, on també havia vaga convocada, i vam penjar dues pancartes.
Va ser una acció que va tenir cert impacte i també vam tenir visibilitat als mitjans al llarg del dia. Vam participar tant a les ràdios com a la televisió local. Vam centrar el discurs a evidenciar la precarietat laboral, les retallades, la manca de seguretat i la pèrdua de qualitat pedagògica responsabilitzant directament al govern de la Generalitat. En general el seguiment de la vaga a les terres de Lleida va ser molt pobra i va seguir la tònica de les últimes vagues, però la CGT vam estar al peu del canó denunciant la situació.
A la ciutat de Barcelona es van fer dues accions a les seus del Consorci d’Educació i a la dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, els dies 9 i 15, respectivament.
Va ser una acte de protesta, simbòlic i amb la participació d’afiliades de CGT Ensenyament, de la Coordinadora de Recerca i d’Universitats de la CGT, simpatitzants dels col.lectius, així com de companys i companyes d’altres sindicats de la CGT. Es van fer dues concentracions a la plaça de Sant Jaume en una convocatòria conjunta amb l’altre sindicat i el dia 15 es va improvisar una marxa que es va acabar davant del Parlament.
Des de la CGT Ensenyament valorem positivament les jornades de vaga dels dies 9 i 15 d’octubre, si bé som conscients que el Departament continua fent cas omís de les reivindicacions de la comunitat educativa. Ara com ara, continuen les sensacions d’inseguretat, vulnerabilitat i improvisació a les aules. Per tot això, animem les afiliades de la CGT, i la resta de companyes de la comunitat educativa, a afegir-se a futures mobilitzacions i reivindicacions. Que l’excepcionalitat d’aquest curs es faci visible als centres educatius i també als carrers. Per la salut i el benestar de tots i totes, no ens aturem!
Jordi Martí Font. Professor de secundària i afiliat a CGT
Entre el 5 i el 12 per cent de participació han tingut les dues jornades de vaga convocades a l’ensenyament públic de Catalunya pels sindicats Aspec i CGT. Tant el 9 com el 15 d’octubre, milers de docents de Catalunya hem sortit al carrer per mostrar el nostre desacord amb la gestió de la pandèmia de la covid-19 que ha fet la Conselleria d’Educació des que, al setembre, hem tornat a les aules.
Al juny, ja van provar com seria la tornada sense condicions. Amb el
suport de mitjans de comunicació i alguns periodistes, pares i mares, es
van reobrir unes poques aules amb ràtios mínimes perquè tothom que va
poder no va portar els seus fills i filles a fer experiments a les
aules. De cara a la galeria, va anar tot bé. A l’estiu, els casals
d’estiu van servir a l’administració per demostrar quelcom que sabem de
fa molt: les treballadores i treballadors precaritzats obeeixen més que
els que no ho són. Un èxit, també, diuen que va ser…
Al setembre, en tornar a les aules, un objectiu en què coincidim amb qui n’ha fet lema, tot i que nosaltres afegim que en condicions, vam corroborar que la manca de condicions continuava sent la tònica malgrat les declaracions. De fet, la Conselleria hi va afegir que sense cap condició, però amb molta propaganda. De cara al públic, l’addicte i l’obligat perquè no hi té cap altre remei, teletrès i La Vanguardia van fer un gran desplegament de mentides diverses i publireportatge va, publireportatge ve (si alhora hi poden colar la XXI del Vallori millor).
” no hem estat majoria (…) però hi tornarem i serem més, moltes més”
Ara, després de veure com molta de la gent més lluitadora dels
sindicats majoritaris demanaven vaga general i només dues organitzacions
minoritàries n’acabaven convocant, podem fer-nos una idea de com aniran
les coses. Tindrem i tenim feina de la bona, perquè no només hi ha
desconsideració per la nostra feina mentre continuen assenyalant-nos
públicament sinó que algunes de les organitzacions en qui podíem confiar
han decidit esdevenir pures gestories de papers i redactores de
comunicats. Esperem que aquest paper sigui breu que de feina en tenim
cada di amés. Perquè la feina se’ns menja i les mentides continuades del
Departament no pot fer-nos oblidar les reivindicacions que en aquesta
vaga i a tot l’ensenyament tenim, resumides en set punts de mínims:
1. Reducció de ràtios: 10-15 a EI-PRI; 20 a Secundària. A escoles bressol; 5 per a lactants, 9 per a caminants i 15 per a grans.
2. Increment de plantilles necessari per reduir les ràtios sense afectar
les especialitats, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb
NEE.
3. Dotació de personal sanitari a cada centre.
4. Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.
5. Dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).
6. Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens
locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció
als centres.
7. Permís retribuït no recuperable per a les treballadores i els
treballadors amb menors al seu càrrec en situació d’espera de resultat
de PCR, aïllament o quarantena.
Res d’increment de sous, ni de millora de condicions generals, ni de res que no sigui i pugui ser compartit per tothom. A sales de professors, a passadissos i aules, l’absoluta majoria de docents demanem això i molt més. Quan el silenci es trenca i es parla, entre treballadors de l’ensenyament, de les condicions en què fem feina, aquests i altres temes surten dia sí i dia també. La tristor, el desànim, l’enutjament permanent i altres formes de frustració es passegen per les nostres escoles. Molts companys i companyes han passat a jubilar-se anticipadament perquè no poden més, altres viuen/vivim el nostre dolor en silenci. Molts en parlen fora de la feina. I altres, molts i moltes, hem decidit parlar en veu alta, cridar als quatre vents què volem i què ens cal per poder obrir les escoles sense ofegar-nos en el propi patiment.
De moment, però, hem estat minoria els que hem decidit parlar. El
silenci mana encara. La majoria de docents volen pensar que això no va
amb ells. El sindicat majoritari a l’ensenyament a Catalunya pensa que
no va amb ells. Els i les mestres i professores no confinades encara
creuen que no va amb ells. Els acabats d’incorporar i les més veteranes,
que no va amb ells… i totes i tots sabem que sí que va amb nosaltres,
que som nosaltres qui ha de dir prou i som les que som a les aules dia
sí i dia també qui ha d’exigir i aconseguir que treballar no es
converteixi en sis hores de neguit cada dia.
Sí, no hem estat majoria. Sí, no hem aconseguit trencar el silenci en
què molta gent viu. Sí, no hem aturat l’educació pública per aconseguir
canviar les coses. Però és fent-les que es fan les coses i no ens
aturarem per aconseguir allò que és de mínims i que representa la
dignitat de la professió, que suposa la mínima expressió del que
necessitem per fer que aquest tros de món no esdevingui tan capçot com
els manaires d’educació volen que sigui. Trobar-nos poques i pocs al
carrer ho ha fet i ho farà possible. Perquè hi tornarem i serem més,
moltes més, moltíssims més. La llavor està plantada i no defallirem fins
a ser-hi totes i tots.
El passat dia 25 d’Agost l’empresa Saint-Gobain convoca al Comitè d’empresa per tal de tractar problemes de l’absentisme laboral, quina va ser la sorpresa dels representants dels treballadors quan es van adonar que aquesta reunió era una mentida a la qual els té acostumats aquesta empresa, en comptes de parlar de l’absentisme, van exposar el tancament de la Divisió Glass de la fàbrica i d’iniciar el període de consultes de l’ERO.
La decisió va agafar de sorpresa al Comitè, ja que durant el 2019 l’empresa va guanyar 10,5 milions d’euros i avui dia encara falten dos anys de vida útil del forn de vidre. A poc a poc es va anar descobrint una estratègia de l’empresa que va eliminar la fàbrica dels seus plans de futur l’any 2018 deslocalitzant la producció a Polònia amb una legislació laboral i mediambiental molt més laxa que la península. Després de dos anys enganyats decideixen tancar a correcuita sense tenir cap mena de sensibilitat amb la plantilla.
Després d’aquesta gran ofensiva de la patronal, la plantilla es va mobilitzar totalment i va aconseguir arrossegar en aquestes mobilitzacions a famílies, amics i veïns. A partir del 6 de setembre es va iniciar una vaga indefinida que significava una parada total de la planta. Veient la unió de la plantilla l’empresa va començar amb el joc brut, alliberant de l’ERO als representants dels treballadors i coaccionant a la plantilla posant en dubte futures recol·locacions. El que no sabia l’empresa és que aquestes tretes no van fer si mes no unir més que mai a un col·lectiu “cristalero” que òbviament va rebutjar qualsevol privilegi i no va tenir gens de por de la resta de coaccions.
Després d’uns dies de seguiment de la vaga del 100%, el col·lectiu es va adonar que l’empresa havia produït més que mai els darrers mesos i que el material havia d’estar a algun lloc. Aquella ubicació eren els magatzems de Bellvei on van descobrir que les portes no tenien gual, va ser el moment d’organitzar-se i dividir-se en 3 grups per ocupar les portes del magatzem amb 15 vehicles, 3 torns i set dies a la setmana. En aquell moment va començar #LaHuelgaDelVado.
L’empresa deixava passar els dies, no entrava en detalls a la negociació i es va negar a presentar-se a dues reunions al·legant falsos problemes de seguretat a l’entrada de fàbrica, jugava amb el temps però amb el tancament de Bellvei el temps el controlaven els treballadors. No van trigar en arribar els piquets de la patronal per fer-nos fora, per amenaçar amb multes, amb grues i amb furgonetes ARRO, però els Cristaleros van continuar asseguts a les seves cadires de plàstic, les mantes per dormir a la nit, el servei d’esmorzar, de dinar i sopar que venien des de l’Arboç on estaven la resta de companys a la porteria de la fàbrica. Els dies van anar passant i els estocs de les fàbriques d’automoció van caure en picat, la urgència per a Saint-Gobain era màxima.
El dijous es van alliberar tres camions de les naus de Bellvei per evitar parar vàries fàbriques a canvi d’un preacord que finalment no va ser ratificat per l’assemblea, perquè en bon criteri faltaven detalls importants per definir. El Comitè no ho van dubtar dues vegades i es va posar mans a l’obra per treballar en un futur acord. Mentre durava el tancament van rebre la visita de molts polítics que estaven més preocupats en fer-se la foto que en donar-los un salvavides al que agafar-se, un Secretari d’indústria, Raül Blanco, parlant pel mòbil en comptes d’escoltar-nos, un Secretari General del PSC, Miquel Iceta, que se li tancaven els ulls a la sala de premsa, però cal destacar un Conseller d’Empresa de la Generalitat, Ramon Tremosa, que per un costat afalagava l’orella als treballadors i amb l’altra mà els clavava un ganivet ben oxidat per l’esquena. Un Ramon Tremosa que la seva única preocupació era finalitzar el bloqueig de Bellvei i així salvar a les seves fàbriques i poder posar-se la primera medalleta del seu mandat. Cal recordar el seu tweet insultant a la classe treballadora pocs dies després de reunir-se amb la plantilla de Saint-Gobain. No tot han sigut desgràcies, afortunadament el PP i Ciutadans es varen quedar a les trinxeres de la patronal i no han sumat forces amb la ultradreta Catalana. Per sort Els comuns els van obrir les portes del Parlament i la CUP va bolcar-se en la nostra causa recolzant-nos en tot moment.
“la lluita ha estat exemplar, en cap moment han faltat companys per tancar el centre logístic”
La lluita ha estat exemplar, en cap moment han faltat companys per tancar el centre logístic de Saint-Gobain, en aquests moments els treballadors es van veure reforçats amb el suport solidari dels companys i companyes de les diferents confederacions de la CGT. El nerviosisme de l’empresa era patent, els intents de treure vidre de la nau eren cada vegada més desesperats arribant a intentar fer un forat a les parets de les naus al més pur estil delinqüència butronera. Les visites dels mossos d’esquadra cada vegada eren més intimidants, però la plantilla continuava a la vorera, amb cançons i somriures. El xantatge i la coacció es van convertir en pràctiques habituals demostrant una vegada més que el cos de mossos d’esquadra continua sent el braç ferotge de la ultradreta catalana, prenent nota de matrícules, apropant furgonetes ARRO per intimidar i arribant a coaccionar vàries vegades al Comitè d’empresa amb intervenir amb els antidisturbis si no deixàvem sortir algun camió.
L’empresa per la seva part va decidir que era millor obrir la via penal contra els seus treballadors en comptes de negociar i va procedir a realitzar vàries denúncies al col·lectiu de treballadors per coaccions, i els mossos van trigar poc a tornar a amenaçar-los, però en aquells moments ja era massa tard per tirar-se enrere i els “cristaleros” no van dubtar ni un moment a quedar-se a la seva nova llar “Bellvei”, cal dir que la jutgessa de Vendrell desestimà la denúncia interposada per Saint-Gobain, en no existir cap desordre públic. A mesura que avancen els fets, ens adonem que el Polígon està en una situació d’alegalitat i per això el gual no es pot tramitar a l’Ajuntament i l’empresa va decidir anar al basar dels xinessos i posar-los com a efecte intimidatori. El moviment de resistència ara tenia més força que mai, tanta força que ni en un moment tan crític com el dissabte al matí van cedir ni un mil·límetre.
Dissabte al matí la ultradreta Catalana instada per la Dreta rància Euskera perpetra un crim sagnant per qualsevol democràcia. El President de la Generalitat, El conseller d’interior i el Conseller d’Empresa, Quim Torra, Miquel Samper i Ramon Tremosa respectivament, decideixen que és bona idea saltar-se la resolució del jutjat de Vendrell, treure les competències als mossos de Vendrell i donar-se-les a la BRIMO de Sabadell, una BRIMO que van arribar amb 8 furgonetes amb poques ganes de negociar. I que van fer els Cristaleros/as? Òbviament quedar-se al polígon no sense patiment, interposar una denúncia contra als jutjats de guàrdia de Vendrell contra el Conseller d’Interior Miquel Samper. Es va fer una crida a treballador/es, veïns, familiars i companys i companyes de la CGT, que en tot moment del procés han demostrat la seva solidaritat, reforçant aquesta lluita.
Finalment la intervenció de la BRIMO no es va produir per la pressió exercida pel comitè davant la gran mobilització de la ciutadania i l’eco extensiu als mitjans de comunicació. Aquest exercici de pressió sobre els polítics de la ultradreta catalana, va provocar l’acceptació d’una mediació demanada pel Comitè d’empresa per abordar la legalitat del conflicte de la vaga. Mai ens oblidarem que Saint-Gobain i el govern del PdCat prefereix atonyinar-nos que asseure a negociar.
La mediació va ser realitzada pel Sr. Josep Ginesta, Secretari General de Treball i Enric Vinaixa, Director General de Relacions laborals, va començar a les 12 del migdia amb una actitud de la patronal que ens va provocar vergonya aliena, arribant tard, demanant un recés fins a les 13:50 i per acabar dient que si a les 14 h no es tenia un acord per carregar dos camions per la Mercedes de Vitòria, s’aixecarien de la taula i marxarien. La representació dels treballadors no va acceptar aquesta coacció que va sorprendre tant als mediadors com a aquesta part. Després de 15 h de reunió i finalitzant a les 3 de la matinada, el procés va acabar amb acord de mínims, aturant la vaga i desbloquejant Bellvei. Acord:
– Es va garantir un 100% de recol·locacions mantenint els salaris i l’antiguitat.
– En el suposat de que qualsevol treballador recol·locat fora de la fàbrica de Sekurit, no s’adaptés pels motius que fossin al nou destí, podrà, dins dels tres primers mesos següents a la seva incorporació al lloc de destí, desistir de la mateixa i acollir-se a la percepció de les indemnitzacions per cessament pactades a la lletra
– Es negociarà un Pla Social, dins del període
legal de consultes de l’ERO, que contempli
les següents mesures: baixes incentivades pels treballadors amb edat superior a
60 anys que hauran d’anar acompanyades, a més de les indemnitzacions que es poguessin
pactar amb aquest col·lectiu, d’un pla d’acompanyament fins l’edat legal
voluntària de jubilació.
– Indemnitzacions per acomiadament: en cas de que algun treballador refusés la recol·locació que se li ofereixi, el seu contracte serà extingit a l’ERO i se i abonarà, al moment del cessament, una indemnització equivalent a 60 dies de salari per any de servei, sense límit. Així mateix, tindrà dret a una indemnització addicional a l’anterior de 30.000€.
– Viabilitat del Sekurit de deu anys com a mínim, en el cas d’un tancament total o parcial de la planta es garanteixen les condicions del present acord Un acord que ha significat una victòria de la classe obrera davant dels lobbys econòmics, de la màfia politicopolicial i d’una empresa que no ha parat de mentir, humiliar i menysprear-nos en tot moment. Destacar que és una lluita d’uns 50 obrers contra el 10% del PIB Espanyol en el que queda demostrat que tot és possible, que la unió, la solidaritat i la lluita és l’única medicina contra aquells que ens volen esclafar.
