Categoria: Sindicalisme

2020: La CGT de Catalunya en dades

Equip Comunicació CGT Catalunya
Óscar Murciano. Secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya

Es superen les 3.000 noves afiliacions anuals. Quart any consecutiu de superació de màxims històrics

18350 persones afiliades. Nou any de màxim amb un increment net del 8% respecte un any enrere

Les noves afiliacions es reparteixen pràcticament al 50% entre dones i homes

Sens dubte aquest 2020 quedarà marcat per l’arribada de la pandèmia de COVID19 que ha trasbalsat tots els aspectes de les nostres vides. El sindicat ha hagut d’adaptar-se ràpidament als canvis bruscs per tal d’oferir respostes a l’emergència sanitària, caos en la distribució d’EPIs, lluites contra els ERTOs, anàlisis de les normatives, així com la forma de trobar noves formes de coordinació i lluita col·lectiva. Aquest shock ha estat aprofitat per empreses i governs per justificar nous retrocessos en matèria de drets i condicions laborals, enfront dels quals el sindicat ha estat un cop més mur de contenció i espai de lluita.

Hem continuat fent vagues, campanyes, concentracions o manifestacions malgrat els impediments i dificultats. Aturant ERTOs a serveis públics o purament privats, presentats amb l’únic interès de satisfer cobdícia empresarial.

Voldríem, en aquest moment de fi del període anual, fer una aturada i revisar quatre pinzellades de les dades referents a la situació del sindicat i la seva influència dins la classe treballadora a Catalunya.

Creixement de l’afiliació

Tot i un cert fre en els mesos de confinament degut al tancament de seus del sindicat o empreses, arribem per primer cop a les 3000 altes anuals, concretament 3031. És el quart any consecutiu de superació de registres anteriors. La mitja de les altes dels darrers 4 anys és un +71% més elevada que la mitja d’altes dels 4 anys anteriors.

Pel que fa al total net entre altes i baixes, arribem a les 18.350 afiliats i afiliades, un increment del 8% d’afiliació respecte de les persones sindicades a desembre de 2019.

Afiliació per gènere

El 2020 s’han organitzat als sindicats de la CGT de Catalunya pràcticament el mateix número de dones (49,8%) que d’homes (50,02%). Un petit increment respecte de l’any passat on les entrades de dones suposaven el 48% de les altes.

Aquesta tendència ja de fa temps està modificant clarament la composició del sindicat a nivell de gènere, que pel que fa a tota l’afiliació és el dia d’avui del 39,6% dones i 60,04% homes.


Afiliació per edat

Les noves altes del 2020 als sindicats de la CGT de Catalunya estan en línia amb l’edat mitjana per trams dels assalariats/ades segons IDESCAT. Tenim un lleuger increment en el tram de menors de 30 anys i de més de 60 anys respecte a les noves afiliacions de 2019.

Expansió a empreses i eleccions sindicals

El creixement que estem experimentant s’articula en la creació de noves seccions sindicals pel territori. Conèixer el seu increment total i distribució és força complicat doncs cada sindicat territorial té la seva pròpia gestió.

El que sí que podem fer és observar a quants processos electorals hem participat un determinat any respecte dels que es van fer 4 anys enrere. El valor no representa la totalitat de les nostres seccions, doncs no es mostren les que no es presenten a eleccions, però sí que marca una tendència prou propera.

Ara bé, aquest any i el següent no es podrà fer aquest estudi a causa de l’impacte de la pandèmia als centres de treball, el que desvirtua les dades per poder comparar. L’aturada dels processos d’eleccions durant gairebé 4 mesos i la represa d’aquests a baix nivell (molts comitès on som presents estan postergant la renovació a l’any vinent) fa que no podem tenir visions homogènies.

Amb dades del mes de novembre, s’han fet aproximadament 3279 eleccions sindicals a Catalunya aquest 2020, el que suposa només el 52% de les de 4 anys enrera.

De les ja realitzades, es constata forts increments de la CGT a noves empreses dels sectors sanitaris, neteja, sector social així com en l’àmbit territorial, especialment al Camp de Tarragona i Àrea Metropolitana de Barcelona.

Respecte a la representativitat de les eleccions de 2016, incrementem en uns 0,71 punts aquest 2020. Cal, de nou, tenir en compte que moltes empreses on estem presents han postergat els processos d’eleccions pel 2021, pel que caldrà esperar al any vinent per tenir una foto més exacta. El que sí que es pot constatar és que segueix el lògic increment de representació a conseqüència de l’organització de la nova afiliació en més seccions sindicals per tots els sectors productius.




El SARA reclama més recursos contra la violència masclista i major conciliació

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

Les treballadores municipals de Barcelona especialitzades en atenció a persones que han patit violència masclista exigeixen més recursos i més conciliació

Durant els darrers anys les treballadores del Servei d’Atenció Recuperació i Acollida (SARA) han dut a terme una doble lluita per exigir millores al servei. Per una banda, demanen acabar amb la sobrecàrrega de treball i exigeixen més recursos per a atendre a les víctimes de la violència masclista. D’altra banda, des de fa tres anys, reclamen un acord horari en condicions d’equitat amb la resta de treballadores dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Fartes d’esperar, i de tantes dilatacions, les darreres setmanes han sortit al carrer per a fer-se sentir amb l’objectiu d’aconseguir millorar les seves condicions laborals i oferir una millor atenció a les dones, infants i adolescents que han viscut situacions de violència masclista.

El SARA és el servei referent en atenció d’urgències, acollides i atenció ambulatòria a persones que han patit situacions de violència masclista de la ciutat de Barcelona. Les treballadores d’aquest servei van organitzar-se anys abans de la municipalització del 2016, any en que el servei va ser internalitzat com a resultat d’un pacte pressupostari entre el govern municipal de Barcelona en Comú i la Candidatura d’Unitat Popular. La CUP va pressionar durant la negociació dels pressupostos municipals d’aquella legislatura per tal de que es municipalitzessin els serveis d’atenció a violència masclista de la ciutat. D’aquella negociació pressupostària en va derivar la internalització dels PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones) i el SARA. No es va signar un acord de condicions laborals fins el 2017 i des d’aquell moment aquest acord, en el cas del SARA,  s’ha estat incomplint per part de l’Ajuntament en reiterades vegades. La  municipalització va portar millores significatives a tots dos serveis –tant a nivell tècnic com en les condicions laborals de les treballadores- i va ser una aposta valenta, però alguns aspectes fonamentals han quedat a mig fer, el que ha generat un conflicte entre les treballadores del servei i la regidoria l’administració que a hores d’ara encara no està resolt.

“el SARA és el servei referent en atenció d’urgències, acollides i atenció ambulatòria a persones que han patit situacions de violència masclista”

El juliol del 2018 es va signar el conveni col·lectiu de l’Ajuntament de Barcelona. Des de llavors s’han signat els acords específics de cada sector o servei municipal, entre tots ells els Serveis Socials Bàsics, els Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) i els PIAD entre molts altres. El SARA és a hores d’ara l’únic servei que no té acord horari. No va ser fins el 2019, i després d’una denúncia de CCOO a Inspecció de treball i del requeriment que la Inspecció va fer a l’Ajuntament, que el consistori va fer una proposta horària per al SARA. Una formulació que va ser rebutjada per unanimitat en una assemblea de les treballadores d’aquest servei. El motiu de la negativa fou bàsicament la  distància que hi ha entre l’horari que els hi proposaven fer al les empleades del SARA i el que tenen els serveis més similars del mateix ajuntament. La resta de serveis com els Centres de Serveis Socials, els PIAD o els EAIA tenen uns horaris amb menys presència de tarda i amb major flexibilitat, dos elements centrals per a possibilitar la conciliació de la vida social i familiar.

L’Assemblea de treballadores del SARA, amb el suport dels sindicats demanen que s’apliquin mesures conciliadores també en aquests servei -que a més a més de ser un servei depenent de la Regidoria de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona- és un equip bàsicament format per dones. Les treballadores del SARA porten anys demanant millores de les seves condicions laborals i denunciant la manca de recursos.

Reconeixement i premis, però sense les millores necessàries

El darrer 12 de novembre es va realitzar una nova reunió de negociació i les treballadores estan a l’espera d’una nova proposta per part de l’administració que haurà de ser refrendada en assemblea. Caldrà veure si els darrers moviments de l’ajuntament permeten avançar cap a un acord o, si per contra, es tracta d’una maniobra per calmar els ànims a les portes del 25N, dia internacional contra les violències masclistes. En aquest sentit cal destacar que el SARA rebrà el dia 25 de novembre el Premio Meninas, de la Delegació de Govern espanyol per la seva contribució a la lluita contra les violències masclistes. Sembla que l’Ajuntament de Barcelona té un equip digne de ser premiat per la seva feina contra la violència masclista però que malgrat tot li dona un tracte de segona. I és que algunes de les mancances que aquest servei especialitzat arrossega de fa anys en perjudiquen greument el bon funcionament.

“la sobrecàrrega de treball i la manca de ràtios tenen com a conseqüència un desbordament del servei”

Per una banda, el SARA no disposa del mateix sistema d’ajuts econòmics que la resta de serveis socials, una eina de treball que reivindiquen les treballadores per tal d’agilitzar la feina i guanyar en efectivitat. Per altra banda, la sobrecàrrega de treball i la manca de ràtios tenen com a conseqüència un desbordament del servei. Aquests són exemples d’una llista de greuges que les treballadores han denunciat de manera reiterada, ja sigui per escrit directe a la regidora de Drets Socials i Feminismes Laura Pérez i a la mateixa Alcaldessa Ada Colau o de manera pública als mitjans i en mobilitzacions al carrer. Malgrat aquesta situació desfavorable les treballadores fan front a la manca de recursos amb sobreesforç i sobreimplicació que moltes vegades posa en risc la seva pròpia salut, i per aquest mateix motiu ja han dit prou i exigeixen al govern de Colau que es faci càrrec de la situació.

Suport de tots els sindicats

Les treballadores del  SARA tenen el suport de tots els sindicats del sector malgrat les diferències que pugui haver-hi entre cada organització. Les treballadores d’aquest servei conten amb la unitat d’acció sindical entre CCOO, Intersindical-CSC i CGT. La secció del sindicat roig i negre té majoria en aquest sector. A més a més tenen també el suport de UGT i CSIF, que recolzen les seves demandes i mobilitzacions.

La formació com a pas previ a l’acció

Equip Comunicació CGT Catalunya
Grup de Treball de Formació del Comitè Confederal de la CGT Catalunya.

”una organització amb un pensament monolític és com una persona que sols té un martell: veurà qualsevol problema com un clau”

Vivim en un sistema on la hiperespecialització i compartimentació del coneixement ens porten al fet que la nostra visió del món sigui extremadament estreta i a tenir una falsa sensació de poder. La societat i les diferents problemàtiques que ens afecten s’han tornat tan complexes que poques vegades tenim un control real sobre què vivim. A més, se’ns condiciona a viure d’una forma totalment individualitzada, aïllades les unes de les altres, alimentant el mite de l’autonomia individual. Però paradoxalment la nostra societat és la que ha generat més dependència en les persones: gairebé ningú té els coneixements suficients per a crear per si mateixa (o la comunitat a la qual pertany) el propi aliment, vestit o habitatge; cosa que la majoria de persones i comunitats al llarg del món i de la història sí que han sabut fer. El Patriarcat, l’Estat i el Capitalisme són els responsables d’aquesta situació i són els mecanismes d’opressió que permeten emmascarar aquesta ignorància que ens porta a ser-ne completament dependents per sobreviure. A partir de desposseir-nos del coneixement i de fragmentar-lo, creen part de les cadenes que ens lliguen a ells.

Per això la formació, el procés pel qual una persona adquireix coneixements, és una de les parts fonamental per a la lluita, per a la llibertat i per a la vida. Necessitem formar-nos per entendre millor el món, per reconèixer i saber com funcionen els diferents mecanismes d’opressió, per conèixer quines han estat les lluites en el passat que han tingut èxit i quines no, i així aprendre d’elles. Necessitem eines teòriques i analítiques que ens permetin saber quina i com és la societat en la qual volem viure i com hem de lluitar per assolir-la. Però també necessitem adquirir aquells coneixements més tècnics i pràctics per a solucionar aquí i ara totes les petites facetes i parts quotidianes de la lluita. Necessitem aprendre des dels aspectes més bàsics com són fer cartells o participar d’una assemblea, fins a altres més complexos com són coordinar un grup de treball, comunicar-nos digitalment de forma segura, fer un piquet, confrontar a la patronal o utilitzar les poques eines jurídiques que tenim al nostre abast. Hem de desenvolupar tots aquells aspectes que complimenten els sabers més teòrics i que ens permeten autoorganitzar-nos per reaccionar.

Evidentment, no totes podem saber-ho tot, però sí que és necessari que de forma col·lectiva generem una heterogeneïtat de coneixements que ens permetin encarar la lluita amb èxit. Una organització amb un pensament monolític és com una persona que sols té un martell: veurà qualsevol problema com un clau.

Finalment, cal tenir en compte que l’acaparament de coneixement genera rols d’autoritat. Per això, si volem que la nostra organització no funcioni de forma vertical hem de fer un gran esforç en autoformar-nos i en ajudar a formar a les noves companyes. És important facilitar l’accés a la informació tenint en compte la diversitat de necessitats, compartir els coneixements i les experiències entre nosaltres i assegurar el relleu. Aquestes també són tasques imprescindibles per a un bon funcionament.

En tot això estarem intentant aportar eines i solucions des del nou Grup de Treball de Formació del Comitè Confederal de la CGT Catalunya, tot aprenent de la feina de formació que ja es fa de forma excel·lent en moltes seccions, federacions i sindicats; i ajudant a qui ho demani i necessiti.

Ens veiem als carrers… però també a les aules, biblioteques i seminaris.

Es dispara la repressió a TEPSA

Equip Comunicació CGT Catalunya
Comunicat de la secció sindical de CGT a TEPSA

En els últims dies s’estan vivint situacions molt tibants en el nostre centre de treball. Situacions que per a res afavoreixen el bon ambient laboral, que perjudiquen greument la cultura del treball, la impossibilita. Aquest tipus de situacions estan inserint una càrrega psicosocial als treballadors que en el pitjor dels casos podrien afavorir que s’ocasionessin incidents o accidents.

La Direcció de TEPSA, lluny de treballar per solucionar-les, amb la seva actitud, intencionadament o no les està afavorint.

Com tots hem pogut veure, el relleu generacional en la Direcció de TEPSA, lluny de treballar per a solucionar els problemes de sobrecàrrega de treball, de vetllar per una vigilància de la salut adequada als productes als quals estem exposats. Lluny de promoure una cultura real de la Prevenció i la Salut en el treball, més enllà de mera propaganda. Lluny d’alleujar amb contractació la sobrecàrrega de treball existent en les instal·lacions. Lluny de contemplar el delicat del nostre treball manejant matèries perilloses. Ho assumeix o mira cap a un altre costat. Cap als treballadors.

En els últims dies la Direcció de TEPSA està promovent un nivell de tensió i sotmetent al personal d’operacions a una càrrega mental i unes pressions molt perilloses en qualsevol treball. Està armant un argument a base de sancions i expedients a operaris de manera gairebé obscena en la qual “la foto Final” pretén ser moguda a propòsit en una adreça: la dels/les treballadors/es, per a així construir el fals relat que les manques en seguretat i el risc, vénen donades únicament per part dels/les treballadors/es.

Nosaltres, que portem anys denunciant i comunicant la manca de personal i el risc que això suposa, veient com tapen incidents molt greus en els quals només l’empresa té responsabilitat i sancionen petits errors de treballadors amb un relat fals, intencionat, obscè. Que portem temps avisant a l’empresa que tres persones no poden atendre una emergència amb dos vaixells de matèries perilloses en descàrrega. Que hem avisat una vegada i una altra que s’estan donant situacions molt perilloses.

Nosaltres unides no permetrem que TEPSA sigui un altre IQOXE!
I és que no tenim dubte que tot això està directament relacionat amb un nou pla de reestructuració que acabarà reduint condicions, salaris i en la línia dels últims 6 anys: amb una política d’externalització i precarització que finalment acabarà afectant a tots els departaments.

Mai s’ha tractat de “a qui” assenyalen, persegueixen, sancionen o acomiaden… i ara tampoc. Sempre ha estat igual, ho feien amb la persona, però “de cara al col·lectiu”, ara tampoc ha canviat. Sembla que, a portes de rebre als nous compradors, RUBIS TERMINAL, potser la Direcció de TEPSA necessita “construir culpables” als quals dirigir el focus. Encara que això suposi comprometre l’ambient laboral creant aquest tipus de nefastes situacions.

Tampoc és una cosa que comprometi només la seguretat del personal d’operacions, això és obvi. Tots/es sabem la quantitat de personal que treballa en altres departaments, personal extern, etc.… i tot/es sabem les característiques de les nostres instal·lacions i la dels accidents greus associats a aquesta mena d’activitat. Sempre present el lloc en el qual estem, les empreses veïnes dedicades també a matèries perilloses, la proximitat amb la població civil: impedim que es repeteixi un accident tan recent com el de IQOXE i en el qual s’està demostrant clarament les negligències per part de la direcció d’empresa.


Per nosaltres, per les nostres companyes, per les nostres famílies.

Vaga indefinida a la subcontrata Bergé Logística

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

La filial de Saint-Gobain a l’Arboç, en vaga des del 14 d’octubre. La CGT denuncia que l’empresa va notificar la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’ERTO del que estan afectats, negant-los la possibilitat de tornar a la feina

La secció sindical de CGT va convocar una vaga indefinida a la subcontrata Bergé Logística de l’Arboç a partir del passat 14 d’octubre després de l’anuncia de la rescissió de contracte per part de Saint Gobain. L’assemblea de treballadors de la subcontrata considera que “aquesta rescissió de contracte, a més de contundent i abrupta, també es il•legal i llardosa”. Des del sindicat denuncien que “ens estan robant el nostre lloc de treball, i amb això, el futur de les nostres 43 famílies” i que “SGK planteja això amb tota la mala fe de la que poden fer gala i la major tardança per donar-nos el menor temps de reacció”. De fet, expliquen que Saint-Gobain ha notificat la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’ERTO del que estan afectats alguns dies de cada mes, que s’allarga fins el dia 12 d’octubre, “negant-nos la possibilitat de tornar als nostres llocs de feina”.

Segons narren des del sindicat, “el dia 7 pel matí ens arriba la informació de manera no oficial, ens reunim en assemblea i decidim convocar vaga Indefinida; una altre vegada es deixa notar la llardositat d’SGK, ja que per molt ràpid que reaccionem la vaga no es pot convocar fins el dia 14”. 

Us reproduïm el comunicat de la secció sindical de la CGT a Bergé Logística: 

El passat dia 8 d’octubre Bergé ens convoca en reunió extraordinària i ens confirma la nefasta noticia:
“SGK (Saint Gobain Sekurit) ha rescindit el contracte amb l’empresa pel 12 d’octubre, de manera contundent y abrupta.“

Des de l’Assemblea de Treballadors pensem que aquesta rescissió de contracte, a més de contundent i abrupta, també es il•legal i llardosa. Ens estan robant el nostre lloc de treball, i amb això, el futur de les nostres 43 famílies. Diem de manera llardosa ja que SGK planteja això amb tota la mala fe de la que poden fer gala i la major tardança per donar-nos el menor temps de reacció. SGK notifica la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’oportú ERTO del que estem afectats alguns dies de cada mes, que s’allarga fins el dia 12 d’octubre, negant-nos la possibilitat de tornar als nostres llocs de feina.

El dia 7 pel matí ens arriba la informació de manera no oficial, ens reunim en Assemblea i decidim convocar Vaga Indefinida. Una altre vegada es deixa notar la llardositat d’SGK, per molt ràpid que reaccionem la Vaga no es pot convocar fins el dia 14.

Des de l’Assemblea només ens queda decidir que no tolerarem el robatori dels nostres llocs de feina i, amb ells, el futur de les nostres famílies.
Estem decidits a portar a terme quantes mesures estimem necessàries.