La CGT de Catalunya a través de la convocatòria de vaga del dia 10 com a membre de la taula sindical de de Sanitat formada per 5 sindicats mes. Porta les següents Comunicat: demandes con a millora sanitari i de serveis que donen suport al sistema de benestar de les persones.
En el marc de la Mesa Sindical de Sanitat i davant la precarietat que patim al sector i els serveis que donen suport dins del sistema de Salut, es convoca Vaga de Sanitat i Serveis el dia 10 de Març.
La mesa sindical està formada per 6 sindicats: C.G.T Catalunya, USOC, INFERMERES DE CATALUNYA, CATAC/CTS/IAC, PSI LLUITEM, C.O.S.
Ni els drets socials dels pacients ni els drets laborals de les treballadores poden ser moneda de canvi de un sistema de salut.
Us deixem alguns dels punts que formen les nostres reivindicacions:
1.- Una Sanitat i Serveis totalment de gestió, titularitat i provisió 100% publica.
2.-Els i les professionals que facin la mateixa feina han de tenir les mateixes condicions laborals. Cal eliminar les diferencies en les condicions laborals entre treballadores i mes agreujant encara quant aquestes son de la mateixa empresa.
3.-No posar en perill els i les professionals de la salut i serveis.
4.- Reconèixer a tots i totes les treballadores de la mateixa categoria o diferents que estiguin exposades al mateix risc amb cara que amb tasques diferents la malaltia professional. Que els riscos no siguin per categories ni per centres de treball i siguin reconeguts per exposició totes les vides valen lo mateix. Que a tots els treballadors se’ls reconegui com infermetat laboral la Covid-19 , zeladors, SAD, Teleassistència, residencies…
5.- Jubilació anticipada per al personal de sanitat i serveis a la salut.
6.- Recuperació del poder adquisitiu i drets laborals perduts d’ençà les retallades del 2010.
Equiparació a l’alta d’aquelles companyes que perceben un sou mínim.
7.-Reduir temporalitats i precarietats en les contractacions. Contractacions estables, que permeti un estabilitat i dignitat laboral.
8.- Gestió des de l’Atenció Primària de les llistes d’espera de les proves complementàries.
9.- Encavalcament horari per tot el personal que treballi a serveis d’atenció continuada.
10.-Jornades laborals de 35 hores setmanals per al torn diürn i 30 hores setmanals per el torn nocturn.
11.-Equiparació salarial TTS-TES i eliminació dels contractes en pràctiques Servei ambulàncies (TS).
12.- Adequar les ràtios professionals/usuaris per una correcta assistència i ritmes de treball.
13.- Reconeixement del plus de perillositat per a totes les categories del personal que treballa en sanitat i serveis que donen suport a la salut.
14.- Cobertura de TOTES. Cobertura de TOTES les jubilacions i vacants, així com de les absències per vacances, formació, permisos i baixes per malaltia.
15.- Aturar i revertir les externalitzacions. Cap empresa privada pot fer negoci de la salut ni de tots els serveis que donen un equilibri de qualitat aquesta.
16.- Internalització de serveis bàsics pel correcte funcionament del sistema de salut com les AMBULÀNCIES, SAD, NETEJA, ATENCIÓ EMERGÈNCIES 061 CONTACT CENTER, ETC. Eliminació de la subcontractació.
17.-Gestió, provisió i titularitat pública del servei d’ambulàncies i del centre coordinador d’emergències.
18.- Exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per als majors de 50 anys.
19.-Eliminar l’actual sistema pervertit de DPO(Direcció Per Objectius) i convertir aquest complement en una paga extraordinària que sigui percebuda per a tots i totes les treballadores.
20.- Conveni propi de teleassistència a Catalunya, amb taules salarials i restes de conceptes equiparables a Serveis Socio-sanitaris.
21.-Conveni propi adaptat a les necessitats dels treballadors i treballadores i del propi servei, mateix treball mateixes condicions. Atenció emergències 061 Contact Center.
22.- Calendaris laborables anuals per poder disposar de conciliació familiar, en moltes empreses a data d’avui son mensuals i se donen el dia 20 del mes anterior. Planifiquen tota la teva vida entorn als teus tus canvis de torn i no a la vida familiar una situació degradant per qualsevol treballadora.
23.-Educació sanitària i transparència.
24.-Formalitzar l’acreditació professional amb la nostra categoria professional, SEA647_3 Teleoperacions d’Atenció, Gestió i Coordinació d’Emergències. Actualment som gestors telefònics i proporcionar els mitjans necessaris per aquesta acreditació professional per part de la Generalitat de Catalunya.
25.-Compliment de les resolucions del parlament Servei d’ambulàncies Moció 82/XII, Moció17/XI, Resolució 285/XI, Moció 17/XI, Moció 82/XII.
Ingrid Chavarria de Ros i Noe Simarro López, CGT Ensenyament
El patriarcat contraataca, nosaltres fem VAGA FEMINISTA.
La vida a les aules mai ha estat aliena a l’estructura patriarcal que estem immerses. Ara, patint encara unes retallades que van començar fa deu anys amb l’excusa de la crisi econòmica, li hem de sumar les polítiques generades per la crisi COVID, que no afavoreixen a caminar cap al feminisme en el món de l’educació, i ara detallarem l’anàlisi al respecte.
Existeix la percepció que l’administració no fa diferències entre homes i dones en relació als salaris o a l’ocupació de càrrecs de responsabilitat, però a l’hora de la veritat, observem com són les dones les que estan sotmeses a més discriminacions. Les docents també pateixen el famós sostre de vidre i les desigualtats salarials. Les dades evidencien que les dones en els càrrecs de direcció ocupen un 50% del total, una xifra que representa una infrarepresentació tenint en compte que constitueixen, depenent de l’etapa escolar, entre un 60 i 90% del col·lectiu.
A més, dintre de l’àmbit educatiu, no tothom té les mateixes condicions laborals. L’externalització de serveis està cada vegada més present als centres escolars. No és casualitat que el sector social i el del lleure, on la majoria són dones, tingui molt menys prestigi, i pateixi més precarització econòmica. Un àmbit, que tot i ser essencial, està oblidat per les administracions públiques. És més, cada vegada està més privatitzat, fet que representa un augment de la vulneració dels drets de les treballadores per part de les empreses externalitzades.
Un altre maltracte institucional recau en l’alt percentatge de temporalitat i conseqüent precarietat, ja que l’educació és un col·lectiu feminitzat i per tant, són les dones qui en queden afectades directament. Per exemple, a Catalunya el col·lectiu docent està format per un 70% de dones i el percentatge de temporalitat és del 45,6%, gairebé 6 vegades més del que marca la normativa.
A més, en l’àmbit educatiu el fet d’estar embarassada també es penalitza. De manera sistemàtica hi ha dones que perden la feina quan comuniquen el seu embaràs, tant en l’àmbit privat com en el públic, vulnerant així la LLEI 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes. En l’àmbit públic l’aprovació del decret de plantilles al 2014, on es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball va obrir la porta a uns processos de selecció injustos, subjectius i desiguals, on les dones embarassades tornen a quedar més desemparades. A l’àmbit privat un exemple recent és el de l’empresa FEMAREC SL, que va ser denunciada per la CGT per l’acomiadament d’una de les seves treballadores pel fet d’estar embarassada.
Amb la Covid les dones paguem encara més els plats trencats: els exemples de precarització en l’àmbit de les treballadores del sector educatiu (docents, monitores, vetlladores, integradores socials, cuineres, personal de neteja, educadores socials) es va evidenciar amb múltiples formes: substitutes sense nomenaments, compaginar cures amb el teletreball, ERTOs fins i tot quan l’administració assegurava el pagament dels salaris, com és el cas de l’empresa AliemntArt-Servei d’Àpats, que va desestimar l’oferta de l’Ajuntament de Barcelona i va enviar les treballadores igualment a l’ERTO. Totes dones.
Així mateix, també ens hem trobat amb el maltractament del personal considerat vulnerable, entre elles, embarassades. Manca d’un permís de conciliació familiaren el cas de menors a càrrec confinats preventivament. Oposicions en condicions infrahumanes, amb alt risc de contagi i injustes per moltes dones amb càrregues familiars. Oposicions de les Tècniques d’Educació Infantil, que suposen un ERO encobert. O la baixada de categoria laboral de les educadores bressol.
Així i tot, el que sí que ha estat en augment és el discurs de rentada de cara que fa l’administració sobre coeducació, unes paraules boniques que no van de la ma de recursos, unes paraules que queden en paper mullat i que no acompanyen la realitat ni la transformen. Una realitat on les alumnes continuen patint molts abusos pel fet d’haver nascut amb genitals femenins: tant abusos sexuals, com més assetjament per les xarxes socials, com poder gaudir de menys espais als patis en els centres escolars… unes alumnes que tot i treure millors notes que els seus companys saben que els seus currículums no tindran la mateixa validesa, només pel fet de tenir cara de dona.
Tal com afirmava Naomi Klein, en una situació excepcional i de caos generalitzat, s’implanten idees i mesures que fa temps que es planifiquen, aprofitant el desconcert de la població i la impossibilitat d’aquesta per organitzar-se i combatre-ho.
Tot i així la por no ens ha paralitzat. És cert que la situació actual de pandèmia posa molts entrebancs a la lluita de les treballadores. Les retallades de drets, els confinaments parcials, i la dificultat de relacionar-se fan encara més grossa l’atomització que ja patim des que el capitalisme i el campi qui pugui (individualisme i darwinisme social) han penetrat en els nostres cossos i ments, des dels anys 80 i des de tots els àmbits (polític, econòmic, educatiu i comunicatiu).
Però la pandèmia també ha servit per fer aflorar aquesta reflexió, per veure la importància de tenir uns serveis 100% públics, d’organitzar-se i estar juntes per fer front als embats del poder.
Tot i les restriccions, hem estat als carrers, protegint-nos, mantenint les mesures de seguretat, però sense renunciar als nostres drets fonamentals i superant les pors i les contradiccions. I continuarem sent-hi, de múltiples maneres, però juntes, per conjurar aquest suposat únic món possible, que ni és únic ni és ja possible.
Per això enguany, la CGT Ensenyament donem suport a la vaga general feminista, tot i les inclemències de la pandèmia, perquè un altre cop, hem sigut les dones les que més hem pagat els plats trencats.
L’atenció domiciliària, plena d’abusos, irregularitats i explotació cap a les persones més vulnerables: dones immigrants sense papers.
Durant el mes d’agost de 2018la CGT del Berguedà va tenir un conflicte amb l’empresa Monserveis (Solubages SL) dedicada a l’atenció domiciliària per un acomiadament i un deute a una treballadora. A partir d’aquí vam descobrir que l’empresa s’enriquia bàsicament amb l’explotació laboral de persones en situació vulnerable: dones immigrants sense papers amb jornades interminables i sous de misèria. Tot i que les condicions laborals precàries eren una pràctica habitual per totes les treballadores. És per això que vam denunciar a l’empresa a la Inspecció de Treball, la qual va fer públic que l’empresa seria multada i el cas passaria a la fiscalia. Inspecció havia pogut comprovar que més de 50 persones treballen sense estar donades d’alta a la seguretat social (han pogut acreditar-ne 52). De les quals 30 no tenien permís de residència ni de treball. Diverses treballadores van poder començar els tràmits per aconseguir els seus papers ja que l’informe demostrava la relació laboral. Actualment s’han sumat 29 casos més denunciats.
L’endemà de comunicar la creació de la secció feien fora la nostra delegada sindical
A partir de llavors des de la CGT vam fer diverses crides per les xarxes socials a les treballadores de l’empresa per organitzar-se. Vam parlar amb moltes i això ens va permetre posar 6 denúncies més a la Inspecció i 2 als jutjats durant el setembre de 2019. L’octubre fèiem la Secció Sindical de la CGT a l’empresa Monserveis, en formaven part tant treballadores amb papers com sense papers i vam presentar a l’empresa una taula reivindicativa. L’endemà de comunicar la creació de la secció feien fora la nostra delegada sindical, la Lorena, que no tenia papers per intentar evitar negar la relació laboral, però ja era tard perquè havíem posat denuncia a Inspecció pel seu cas i ja havien comprovat la relació laboral. A la empresa junt amb el comunicat de creació de la secció, s’adjuntava l’acta d’infracció de la Inspecció i la nostra taula reivindicativa: Que tothom estiguès donat d’alta a la seguretat social i les que ja ho estaven cotitzessin per les hores reals que feien, cobrar segons marca el conveni i per la categoria real de la qual treballaven i pagament dels deutes d’un any. Un cop acomiadada vam fer la denúncia ja que es tracta d’un acomiadament nul per vulneració dels seus drets sindicals i també vam denunciar els deutes d’un any. El judici serà el proper 25 de març.
Seguidament des de la UGT(Lluís Galleguet) es va pactar unes eleccions sindicals posant a l’Eva Serrat, esposa de l’amo, Xavier Pubill i a l’Eduard Flores, el seu soci.
El mes de desembre de 2019 la CGT denunciàvem el cas a la Fiscalia de Manresa. Però els explotadors per evitar pagar les multes i els deutes amb les treballadores i que ho paguem tots a través de FOGASA, planegen tancar l’empresa però quedar-se amb el negoci creant una de nova, (la qual podria ésser Unicuidat, Activa’t Domiciaria SL),passant els clients a aquesta. Això, gràcies a Georgina Munells Martori una dona de palla, administradora de moltes empreses. Així l’empresa es va declarar voluntàriament en concurs d’a creedors. El Xavier i l’Eduardo informaven a través del segon delegat de la UGT (un pobre home posat a dir per l’empresa) que farien un ERO i tancaria i uns dies després (el 28 de desembre com si fos una innocentada) informava que una empresa estava interessada a comprar Solubages SL. Tal i com ja havíem denunciat a Inspecció de Treball, Fiscalia i la premsa.
Cal que tothom tingui clara la jugada que fan aquests explotadors i cal que exigim a l’administració que actuï i no deixi fer.
Actualment, les treballadores només han cobrat la meitat de la nòmina de desembre i gener, en principi seguint les indicacions de l’administrador concursal Fernando Redondo García.
Des de CGT Berguedà, a part de fer totes aquestes denúncies per la via legal, les entrevistes amb totes aquestes treballadores, les denúncies a les xarxes social i altres mitjans, hem convocat desenes d’accions davant de la seu de les seves oficines a Berga, ara mateix tancada i de la seu a Manresa, aquí amb el suport de col·lectius com la PAHC Bages, les Aamas (Assemblea d’afectades pel Masclisme i el Patriarcat) i altres.
No és l’única empresa del sector que s’enriqueix a costa de l’explotació de les persones més vulnerables de la societat. La vulnerabilitat en que les deixa la legislació permet més explotació i abús del empresariat sobre elles. I no ens enganyem la societat ho accepta, perquè al final és com si els fes un favor en aquesta “pobra gent”. Tampoc és l’únic sector on passa.
Seguirem denunciant totes les irregularitats de les quals tinguem coneixement i seguirem lluitant contra l’explotació i els abusos laborals que per desgràcia són tant habituals a la nostra comarca.
L’empresa va acomiadar a tota l’afiliació de CGT a l’empresa quan pretenien convocar eleccions sindicals
Suma Thinking Digital és una petita agència de marketing digital que té Naturgy com a client principal. L’any 2019 va facturar gairebé 2’5M€. El seu domicili social està ubicat al carrer Tuset de Barcelona.
Els companys i companyes de SumaTD, han viscut tota una odissea en l’intent de convocar eleccions sindicals. Després d’una Assemblea de Treballadors i Treballadores, a la qual es va proposar la convocatòria, tota l’afiliació de CGT a l’empresa va ser acomiadada. Ara per ara, es troben enmig d’un procés judicial per tal d’aconseguir la nul·litat i la consegüent reincorporació.
Però anem un mica enrere per conèixer millor que és el que ha passat a l’empresa, i veiem com els passos d’aquesta han jugat en contra dels seus propis interessos, a més de vulnerar els drets laborals i sindicals de totes les treballadores.
Les primeres alarmes salten quan, després de la vaga del 8M de 2019, secundada gairebé pel 80% de la plantilla, totes les treballadores reben un email on l’empresa les obliga a informar amb tres dies d’antelació de qualsevol intenció de participar en una vaga sota l’amenaça d’imposar una mena de serveis mínims, segons el qual, un nombre indeterminat de treballadores haurien de renunciar al seu dret a vaga per tal de no interrompre el servei contractat amb Naturgy.
Aquest intent de mantenir submisa a tota la plantilla, va ser tot un fracàs per part de l’empresa, que va deixar palès el seu desconeixement i la seva ignorància envers els drets socials i els de les treballadores, ja que finalment es va veure obligada a recular. Òbviament, tots aquests moviments, van despertar inquietuds en les treballadores, que ho varen comentar perplexes durant setmanes a les estones de descans.
Podríem pensar que coaccionar a totes les treballadores per tal que no facin vaga és prou greu, que ho és, però no ens aturem, seguim endavant que encara ens queden més coses per descobrir.
Durant els següents mesos, l’empresa pren la política d’acomiadar a tothom qui pot sense la presència de cap representant de les treballadores i amb amenaces de rebaixar la quitança si la persona afectada consulta a un advocat abans de signar el document. En definitiva, s’aprofita del desconeixement d’algunes de les treballadores, que d’un dia per l’altre, es troben cridades al despatx amb una carta d’acomiadament i sense cap mena d’assessorament. Un fet greu en si mateix, però encara més si tenim en compte que des de la vaga del 8M de 2019 fins al dia d’avui, l’empresa acomiada gairebé al 30% de tota la plantilla.
Enfront d’aquesta situació, un dels treballadors, decideix de bona fe demanar explicacions pels acomiadaments a la direcció de l’empresa, que respon dient no tenir cap obligació cap als treballadors i convida, amb una tonada amenaçadora, a tothom qui vulgui informació a passar-se pel despatx. En aquell moment, totes poden entendre quines en poden ser les conseqüències…
La situació comença a ser insostenible i es gesta la idea, entre diverses companyes, de sindicar-se i constituir una Secció Sindical. Ho comencen a parlar durant els descansos, amb la mala sort que arriba a orelles de la direcció de l’empresa. Que no trigarà a enviar a un dels seus gossos fidels amb amenaces de tancar l’empresa si no desisteixen en la iniciativa. I és que l’empresa sap el que pot implicar una organització sindical: ja no podria fer i desfer al seu gust com fins ara.
Així doncs, passen les setmanes, i es respira el malestar a l’ambient. La por de no saber si demà poden ser un d’ells les víctimes d’un acomiadament arbitrari i la desconfiança de la gestió a l’empresa van en augment entre les treballadores. Però la feina segueix arribant així com els maldecaps personals que pugui tenir cadascú, així que les agressions patides contra la plantilla queden en segon pla.
Però el caciquisme de l’empresa no té límits. Resulta que a Suma Thinking Digital no li agrada que les seves treballadores gaudeixin del seu temps de descans. La direcció de l’empresa es posa de mal humor quan s’apropen les vacances i reacciona, com un infant, deixant de respondre quan tractes de comunicar-te amb ella. I és que, una de les companyes responsables d’un dels departaments de l’empresa ens ha fet saber que va ser degradada i la van retirar dels projectes que portava després de tornar d’unes vacances que l’empresa no veia amb bons ulls, malgrat que aquestes eren de la seva lliure elecció.
I aquesta va ser la gota que fa vessar el got. Com a resposta a les actituds de l’empresa, quatre treballadores s’afilien a la CGT i es constitueix Secció Sindical a l’empresa. Se sol·licita mitjançant burofax, una reunió urgent amb l’empresa per tal de tractar les diferents problemàtiques que afecten les treballadores, però no hi ha cap resposta. De nou, guarden silenci, com si la cosa no anés amb ells. Enfront de les dificultats per comunicar-se amb l’empresa, la Secció Sindical decideix proposar a l’Assemblea de Treballadors i Treballadores la convocatòria d’eleccions sindicals.
Durant aquelles setmanes, els drets de les treballadores, especialment els d’aquelles implicades en l’activitat sindical, es veuran minvats. Les jugades de l’empresa per tal d’aconseguir un acomiadament justificat són infinites. La més greu, una que implica una modificació substancial unilateral i injustificada de les condicions laborals. Modificarà l’hora d’entrada i de sortida així com la flexibilitat horària diverses vegades sense preavís per tal d’aconseguir faltes de puntualitat i poder justificar d’aquesta manera un acomiadament disciplinari. Però hi ha qui coneix i reivindica els seus drets, així que novament es veurà obligada a recular.
Es recullen les signatures necessàries per portar a terme l’Assemblea i es convoca a totes les companyes. Però el caire mafiós propi de l’empresa no va trigar a fer-se notar, ja que segons explica un treballador, l’empresa va tractar de coaccionar per tal d’aconseguir el vot contrari a la convocatòria d’eleccions. I és que, aquesta es va dedicar a reunir-se individualment amb gairebé tota la plantilla instant-los a reconsiderar el sentit del seu vot a l’assemblea sota l’amenaça de retirar suposats privilegis. Fins i tot va arribar a oferir diners als integrants de la Secció Sindical per tal d’oblidar-se del tema.
Però malgrat tots els inconvenients, l’Assemblea es va portar a terme, cosa que no va agradar gens a l’empresa. Motiu pel qual, dos dies després, tota l’afiliació de CGT a l’empresa va ser acomiada. Ara, totes elles lluiten per la nul·litat, coneixedores que tenen totes les de guanyar i que aquesta vegada, qui l’ha ben pifiada és Suma Thinking Digital, que s’enfronta a quatre judicis per vulnerar drets fonamentals.
Qui també n’és coneixedora que ha fet el ridícul i que necessita una bona lliçó sobre lleis laborals i sindicals és la direcció de l’empresa. No n’ha tingut prou amb les barbaritats perpetrades a l’entorn laboral, que ara recorre novament a la coacció per tal d’obligar a les acomiadades a acceptar un acord consistent en rebre el doble de la improcedència i què implicaria deixar sense repercussions tot el seu historial d’abusos. Es tracta d’unes querelles contra la llibertat d’expressió i d’activitat sindical en què reclamen un total de 30.000 € per unes suposades injúries i calúmnies, que realment no són més que el producte del dret a l’activitat sindical i de llibertat d’expressió. T’imagines que et demanin 10.000 € per fer like a una publicació? No cal dir res més.
Parlem amb Francisco Garrobo, un conegut militant dels moviments socials de nou barris, participa d’espais com el sindicat d’habitatge, el 3 voltes rebels, les xarxes de suport mutu, Nou barris LGTBI i és militant del Partit Pirata i de la CUP Nou Barris. Aquest novembre ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per participar en un piquet a la vaga del 8N de 2017.
Quan vas començar a militar als moviments socials?
Doncs vaig començar polititzar-me més durant el 15M, i després vaig començar a participar en grups d’habitatge del barri, sobretot a Ciutat Meridiana, aturant desnonaments i a partir d’aquí sobretot vaig començar a treballar en el tema dels desnonaments a Nou Barris, centrats, sobretot, a Ciutat Meridiana.
No és el primer cop que pateixes la repressió per la teva militància, explica’ns-ho.
Fins ara els mossos de Nou Barris m’han obert 14 procediments judicials, dels quals 6 han arribat a judici. Una vegada, fins i tot, em van acusar d’intentar ocupar una casa durant una ocupació fallida en la qual ni tan sols hi era, només per què segons un mosso hi havia algun amb la cara tapada i amb una complexió semblant a la meva… una altra cosa no, però repressió n’he patit de totes les menes. Crec que és per què els mossos es pensen que sense mi, alguns moviments socials de Nou Barris no funcionarien, cosa que, per sort, és una ximpleria. Jo només sóc un més dels que al barri es juguen la cara. Però és evident que hi ha a la comissaria de Nou Barris una dinàmica de persecució cap a mi. El caporal em va dir fa poc que cada cop que em vegi a un desnonament em posarà una multa per llei mordassa i una altra per delicte contra la salut pública, perquè sembla que impedir desnonaments durant una pandèmia posa en risc la salut pública però deixar a una família amb nenes al carrer no.
Per què creus que et persegueixen?
És evident que busquen ofegar els moviments socials amb la por, és la seva tàctica. Tractar a un sindicat d’habitatge com un moviment delictiu és la seva manera d’intentar que la gent no surti al carrer. És el mateix a tot arreu, quan van intentar equiparar els CDRs amb organitzacions terroristes o la persecució de militants de sindicats combatius, fins i tot la premsa que es produeix fora dels grans mitjans està patint molta persecució. Crec que el seu objectiu és eliminar qualsevol dissidència, el meu cas no és el primer, i segur que no serà l’últim. A aquelles persones que, com jo, som més visibles ens ataquen per debilitar la lluita, però per sort això no funciona així. Els moviments horitzontals són més grans que les persones, si m’empresones, les lluites a Nou Barris continuaran, i potser fins i tot amb més força.
Tres anys i mig pel piquet del 8N de 2017, deu ni do. En què va consistir el piquet d’aquell dia i què t’han imputat?
Com sabeu, era una vaga convocada per la Intersindical. De fet, jo era molt crític amb aquella convocatòria, però com cada vaga general, es va crear un piquet unitari al barri i en aquell context del 155 i l’enorme repressió política vaig decidir participar-hi, com vaig participar en la vaga del 3 d’Octubre, i a totes les que he viscut. El piquet unitari es va convocar a Via Júlia, el componíem unes 100 persones i va desembocar en un tall a la ronda. Realment no va passar res extraordinari ni va haver-hi més tensions de les habituals en una acció d’aquestes característiques. De fet quan portàvem una estona els mossos ens van demanar que obríssim un carril almenys i després de parlar-ho la gent va accedir a fer-ho. El tall va durar 3 hores i vam decidir vam marxar pacíficament. No vaig ser ni tan sols identificat formalment durant la jornada, però els mossos que van venir em van reconèixer. No és la primera vegada que em passa com ja us he explicat. A la sentència, tot i que queda clar que no va haver-hi violència i, fins i tot un mosso va declarar que vaig col·laborar per rebaixar la tensió, diu que les retencions que vam crear van “violentar” les persones que les van sofrir, en una interpretació que recorda a la doctrina Marchena, i per tant em van declarar culpable d’aldarulls i desordres públics. I com que, pel meu historial, em consideren reincident, em van condemnar a tres anys i mig.
Érem quatre acusats a la causa. A un altre company que estava acusat del mateix delicte, li ha caigut un any perquè no tenia antecedents. Els altres dos companys acusats han estat absolts, suposo que per què tenen tots dos més de 70 anys i feia lleig, i els deixen fora pel mateix pel qual a mi em condemnen. Tots quatre érem allà i no vam fer res d’especial. A mi m’imputen per què un mosso em va reconèixer, per res més. I el més greu és que el fet que ens trobéssim en el context d’una vaga general totalment legal no va ser tingut en compte pel jutge, ja que la vaga és un dret fonamental i empresonar algú per participar-hi és una vulneració a aquest dret, cosa que em sembla molt greu. Per mi això és una de les coses més greus per què si perdem els recursos i vaig a presó, seria acceptar que la participació en un piquet pot ser motiu en si mateix de delicte. És un reforçament terrible del codi penal i un cop molt fort al dret a vaga. El jutge a la meva sentència arriba a dir que era una manifestació política i no un piquet per què considera que era una vaga política.
“el meu cas no és una qüestió personal, es tracta de defensar el dret a vaga”
Explica’ns com va anar el judici quina va ser l’actitud del jutge.
Va haver-hi tres jutges i el que va donar la cara ens va semblar un jutge bastant tranquil, però un altre d’ells ha estat involucrat en diversos temes, entre ells també va ser un dels que va negar el segon grau a Jordi Cuixart. La senyora fiscal insistia reiteradament en el fet que es tractava d’una manifestació política, saltant-se la decisió del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya. Van cridar a testificar a un motorista que sabem que té militància feixista, per dir-ho així. Es va presentar al judici (la fiscal semblava la seva advocada) i fins i tot el nostre advocat li va anar a preguntar si havia tingut incidents anteriors amb l’independentisme, al que va respondre que sí. Més tard es van presentar uns 10 mossos aproximadament i tots aquells preguntats per la suposada agressió a aquest senyor van respondre que no va existir. No obstant això, el jutge en la seva sentència afirma que hi va haver agressió. També van ser preguntats per la violència d’aquest dia, tan sols dos mossos van dir que van veure situacions de tensió que podrien derivar en violència, la resta de mossos van negar les situacions de tensió: van assumir que no hi va haver més tensió que en qualsevol altra manifestació o tall de carreteres, fins i tot alguns van al·legar que els manifestants van col·laborar en tot moment per evitar que la tensió pogués anar a més. Però el jutge assumeix únicament les paraules dels dos primers i, a més, afegeix comentaris per justificar la violència de la manifestació. Els nostres testimonis van reivindicar el mateix i el jutge ni tan sols ho té en compte. És un judici farsa.
Com el que estem veient últimament amb el Javi Gallardo o amb tants d’altres represaliats a l’estat espanyol. El meu sols és un més.
No creus que has tingut un judici just?
Home sembla molta casualitat que el judici del meu company Moisès amb el motorista, que l’acusa d’agressió al mateix piquet, ha caigut a la mateixa sala i al mateix jutge que ens ha condemnat. Al Moisès l’ha denunciat un motorista que diu que el va agredir durant la mateixa jornada, i tot i que cap dels més de deu mossos d’esquadra que es trobaven al piquet ha declarat haver vist cap agressió i tot i que el denunciant és un destacat militant d’extrema dreta que en la seva declaració ha dit que no és la “la primera vegada que té problemes amb un independentista”, el cas continua endavant. Les meves defenses em recomanen que no digui res, així que no diré que tot plegat fa pudor de les clavegueres de l’estat. Aviat el col·lectiu Solidaritat Perifèrica de Nou Barris penjarà uns vídeos sobre la trajectòria dels tres jutges que han estat involucrats al nostre judici. Us demano que els veieu, les imatges parlen per si soles. Que cadascú tregui les seves conclusions.
El meu advocat creu que en l’apel·lació l’acusació caurà per què no es sustenta en res, quantes vegades hem sentit que els mossos i altres cossos repressius tenen a un jutjat presumpció de veracitat, sempre en contra d’activistes? Doncs al nostre cas, cap d’ells van veure violència i fins i tot dos d’ells van declarar que l’actuació dels manifestants va impedir que la tensió inherent anés a més. Però sembla que la paraula de la policia només es té en compte quan serveix per incriminar. Han adoptat la doctrina Marchena per parlar de violència allà on no hi va haver res més que una protesta legitima i pacifica.
Com esteu treballant l’apel·lació?
Doncs la meva defensa està molt emprenyada per què consideren que el jutge es va extralimitar en portar a declarar al motorista que acusa injustament a en Moisés, ja que és una causa diferent, cosa completament irregular, i a sobre el meu advocat no el van deixar interrogar-lo, cosa que és causa d’indefensió, i també demana que es tingui en compte (ja és irònic) les declaracions dels mossos que van declarar que no va haver-hi violència, però sobretot volem fer èmfasi que el dret a vaga és un dret fonamental i participar d’un piquet sense violència forma part d’aquest dret. Per tot això considerem que s’hauria de suspendre el judici i demanem al TSJC la nostra absolució d’acord amb la mateixa sentència, que si la llegeixes no demostra cap delicte i és només retorçant el codi penal que el jutge pot treure’n un delicte, i menys una condemna tan dura. Creiem que hauria de ser fàcil guanyar l’apel·lació, però és clar, a veure qui instrueix el cas… És una loteria i ho sabem, segons com ho vulgui interpretar qui o jutgi, podria anar a la presó, això està clar. Però si això passa estem decidint d’anar a totes les instàncies i recórrer fins a Estrasburg si cal per defensar la nostra innocència i, sobretot, el nostre dret a participar d’una vaga reivindicativa.
Tens confiança en la justícia?
Fa unes setmanes vam commemorar el 25 N, i quantes vegades veiem com agressions masclistes i LGTB-fòbiques ni tan sols s’accepten a tràmit i molt menys com a crims d’odi?, i a mi em demanen tres anys i mig… crec que de vegades el que es jutja realment és qui resulta molest per al sistema, qui és un problema i qui no, i incloc els delictes comuns o els de corrupció, que no representen un problema i se’ls jutja d’una altra manera a quan el que es tracta és un tema polític que desafia el sistema. Tot i que en realitat, tot és política, qualsevol vaga és essencialment política, parlar de què una vaga és il·legal per ser política és un sense sentit. Una vaga per tombar una reforma laboral elaborada per un govern, és una vaga política. La justícia espanyola mai ha pogut o no ha volgut deslliurar-se del franquisme.
Et queda alguna altra causa pendent ara mateix?
He tingut sort i a l’acusació per participar en un desnonament al carrer la Jota de Nou Barris no ha estat acceptat a tràmit, però tinc un altre judici per haver estat en la rebuda de l’autobús dels feixistes de “hazte oir”, on m’imputaven un delicte d’odi. Un policia em va reconèixer i em va imputar. Aquell dia només estava allà, i està documentat que no vaig fer res, només vaig estar fent fotos, és el que us deia, em tenen fitxat i m’ho imputen tot.
És un judici on també estan imputats companys de la IAC, companyes anarquistes i de l’esquerra independentista, que només volien deixar clar que l’extrema dreta no era benvinguda. Espero poder celebrar el judici en llibertat i no des de la presó, ja veurem.
Què és el que diu l’auto i les conclusions finals del judici?
Doncs em consideren el líder per haver mediat per obrir un carrer de la carretera. Com que sóc conegut per la meva militància carreguen contra mi. A una ocupació al carrer Pablo Iglesias que va sortir malament, un home amb la cara tapada va sortir corrents i a l’atestat policial diu “creemos que por la complexión es Francisco Garrobo, habitual de las manifestaciones del barrio”. Jo ni estava allà aquell dia.
Et planteges deixar la militància?
Lògicament a partir d’ara haig d’anar molt amb compte per què amb aquest judici obert una altra detenció podria significar presó preventiva, així que potser no puc estar tant a primera línia… hi ha molts altres treballs, però no penso deixar mai la meva militància, ni deixaré de manifestar-me. Tot i això, sé que si jo haig de fer un pas enrere, altres companys faran un pas endavant.
Com veus la situació actual dels moviments socials?
Jo sóc optimista, crec que sobretot a l’habitatge estan sorgint molts moviments i lluites transversals i molta gent s’està polititzant. Estan tocant coses tan bàsiques… l’educació, la sanitat… Això genera respostes molt fortes i la pandèmia ho ha enrarit tot, però la gent que està treballant a les xarxes de suport de barri o als sindicats d’habitatge, estan fent un treball increïble. Cada vegada és més a prop la creació d’espais de lluites compartides, i això és molt gran.
Què els demanes als sindicats?
Als combatius, dels altres no espero res… Res, que pensin que el meu cas no és una qüestió personal. Es tracta de defensar el dret a vaga i no deixar que el criminalitzin. I donar les gràcies per tot el suport que estem rebent, ens fa més forts i ens ajuda a continuar.
