Una de les característiques del moviment llibertari ha estat la seva preocupació per la formació alliberadora de les classes populars. Des de l’educació integral preconitzada per Robin i Bakunin i les experiències de Vernet, Faure o Louise Michel, passant per l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i, continuant el seu camí, les escoles racionalistes aprovades en els congressos de la CNT catalana de 1910 i 1918 i de la CNT confederal de 1919 i 1936, que portaren a terme Rosell, Roigé, Sánchez Rosa, Villalobos, Maymón o Puig i Elias, amb el suport de sindicats i federacions cenetistes i ateneus.
El Congrés de Saragossa va aprovar «un ensenyament lliure, científic i igual per ambdós sexes, dotat de tots els elements precisos per exercitar-se en no importa quin ram de la producció i del saber humà». La Revolució Social, iniciada uns mesos després, va donar exemples com el Comitè de l’Escola Nova Unificada a Catalunya, que va instaurar la coeducació i va construir el model europeu d’ensenyament públic més avançat del moment, on van participar més de 1.500 docents cenetistes; les escoles racionalistes de la FRER i de col·lectivitats; i, el Casal de la Dona Treballadora de Mujeres Libres. Posteriorment, la pedagogia llibertària ha estat desenvolupada en les escoles en lluita dels 70 i 80, Paideia, La Pinya o Arcàdia.
A més de l’estudi i revisió del passat, el nostre grup de treball ha reflexionat sobre la pedagogia llibertària en l’actualitat: és possible?; quins haurien de ser els seus pilars? És factible en l’ensenyament públic com durant la Revolució Social del 36? Com aconseguir una interrelació entre docents i pràctiques de les escoles lliures i de l’ensenyament públic? Com ha de ser una educació integral?
Grup Congrés 90 aniversari
