Fa anys que el moviment reivindicatiu del 0-3 és viu. Enguany, però, amb l’impuls de la Marea Amarilla de Madrid i de la Revolta Educativa de Catalunya, hem vist com la primavera de 2026 ha donat pas a una autèntica Revolució del 0-3. Des de la CGT sumem la nostra veu a aquest moviment: després d’anys de precarització i de sostenir l’impossible, el curs passat les treballadores del primer cicle vam decidir alçar-nos i sortir al carrer per denunciar que el 0-3 no pot més.
La situació és especialment greu. Les lleis educatives que regulen el sistema, la LOMLOE (2020) i la LEC (2006), reconeixen que el primer cicle d’educació infantil en forma part d’ell, però a la pràctica ni l’Estat ni les comunitats autònomes se’n fan responsables. A Catalunya, la Generalitat va optar per delegar les competències a tercers, una decisió totalment desencertada que ha generat greuges a tots els nivells. Actualment, el Departament d’Educació només s’encarrega de 42 llars d’infants, la resta (al voltant de 1.600 escoles bressol i llars d’infants reconegudes) es troben condicionades al model de gestió que cada municipi decideix, i que, per tant, també pot canviar en qualsevol moment. El resultat és molt greu, només un 30 % de les escoles bressol i llars d’infants públiques són de gestió directa; la resta són en mans d’empreses, fundacions o associacions. Un despropòsit, tenint en compte que el 0-3 és educació i un pilar bàsic per garantir la igualtat d’oportunitats.
Vint anys després del decret 282/2006, que regula el primer cicle i els requisits dels centres, podem dir que l’Administració ha fracassat a l’hora de garantir un 0-3 públic i de qualitat, i que traspassar les competències als Ajuntaments no funciona. Denunciem, des de fa molts anys, que aquest Decret està obsolet i que impedeix garantir condicions dignes per a infants i treballadores, però el Departament continua passant la pilota a les administracions locals, que no disposen de prou pressupost per abordar el 0-3 com cal. Amb aquest escenari tan injust i disfuncional, acaben sent les professionals, que a expenses de condicions laborals precàries i un sobreesforç que impacta en la seva salut física i mental, acaben assumint les mancances estructurals del sector.
Feia massa anys que acceptàvem que el 0-3 es mantingués en un segon pla, invisibilitzat i infrafinançat, com si les desigualtats que genera fossin inevitables. Aquesta descentralització també ens perjudica a l’hora d’organitzar-nos i de lluitar per millores, perquè dependre de milers d’ajuntaments i de convenis diversos converteix la lluita en una absoluta odissea. Per això avui, amb un col·lectiu més conscient i organitzat que mai, la reivindicació de la internalització del 0-3 guanya força arreu. Ja n’hi ha prou de tractar el 0-3 com un servei complementari i municipal quan és una etapa educativa de ple dret. Ja n’hi ha prou de deixar els drets de la petita infància i les condicions de les professionals en mans de polítics o empreses que en saben poc o gens. Ja n’hi ha prou de sostenir un model que genera precarietat, incertesa i greuges entre territoris.
Des de la CGT ho tenim clar: l’única manera d’avançar cap a un 0-3 públic, universal, gratuït i de qualitat és un model 100 % públic i centralitzat, que assumeixi directament la responsabilitat educativa del primer cicle i en garanteixi la qualitat, l’equitat i unes condicions dignes. La Revolució ha començat. Ara que hem trencat el silenci no farem ni un pas enrere, perquè la dignitat no és negociable. La nostra lluita no s’aturarà fins a aconseguir el 0-3 que infants, famílies, treballadores, i en general, la societat mereixen i necessiten!
Gina Rius forma part de la Plataforma 0-3 Catalunya
