Durant els passats dies 1 al 4 d’octubre, durant el XXè Congrés Confederal de CGT, es va escollir un nou Secretariat Permanent, en el qual Sara Calsina és secretària de la dona.
Soc Sara Calsina Sáez, afiliada al sindicat del metall de Manresa. Vaig arribar a la CGT a partir del meu centre de treball. Allí un grup de companyes vam decidir organitzar-nos i formar una secció sindical perquè ningú decidís per nosaltres. Per què vam triar CGT? Perquè la seva manera de funcionar és autònoma, des de baix cap amunt, amb acció directa i suport mutu.
A poc a poc em vaig anar formant i implicant més en el sindicat. En una d’aquestes formacions vaig tenir la gran sort de coincidir amb companyes de la secretaria d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de Catalunya. Allí vaig ser conscient que aquest era el meu lloc en el sindicat i que al costat d’elles era on volia militar, lluitar i compartir espais. A partir d’aquí vaig començar a participar en els moviments i lluites feministes tant dins com fora de l’organització. En aquest procés he estat ocupant la secretaria de la dona de la FESIM ajudant i acompanyant companyes en negociacions de Plans d’Igualtat i protocols de prevenció d’assetjament moral o per raó de sexe i LGTBIQ+. Durant aquest temps he pogut comprovar tot el treball que ens queda per fer per a aconseguir que la igualtat sigui una realitat en les empreses i en la societat en general.
Quan em van proposar assumir la Secretaria de la dona de l‘SP Confederal, els hi vaig agrair i em va il·lusionar que pensessin i tinguessin confiança en mi per a formar-ne part. Soc conscient que encara em queda molt per aprendre, però afortunadament tinc bones mestres. També vaig tenir els meus dubtes, per por de no ser capaç d’arribar a tot, però entre totes les companyes em van oferir el seu suport i ajuda.
En aquest temps de militància he deixat moltes vegades en segon pla la meva família i la meva vida personal per voler abastar-ho tot. Parlem poc de la tercera i la quarta presència que sofrim les dones sindicalistes, ja que a més del treball i les cures, hi ha el temps que utilitzem per la militància i llavors ens adonem que el temps per a nosaltres mateixes és el primer que sacrifiquem. Però en aquesta secretaria no estic sola: hi ha companyes donant-me suport i treballarem de manera col·lectiva. Si un dia no aconsegueixo arribar, tinc la seguretat que arribaran unes altres, i sé que, si caic, m’aixecaran. Perquè ens recolzem les unes en les altres, en un suport mutu real.
Des de la secretaria el primer i més important és treballar per a dur a terme els acords que ja tenim i tots els projectes i tasques que vagin apareixent, que aquests tirin endavant col·lectivament des de les assemblees d’afiliades i treballar perquè el feminisme sigui present en tots els espais de la CGT des d’una perspectiva de gènere i transfeminista. L’objectiu principal és que aquesta secretaria no serveixi només per a escriure un comunicat els dies que marca el calendari com a “nostres”: 25N, 8M, avortament… sinó que siguem presents en les vagues, en les assemblees, en l’acció directa, en la negociació col·lectiva. I quan existeixi un conflicte, una vaga, una assemblea, ens preguntem com ens afecta a les dones, quines dificultats tenim per a poder participar-hi, quines reivindicacions i necessitats tenim. Una altra tasca important és revisar com ens organitzem i ens comuniquem dins del sindicat (un exemple clar ha estat la celebració del XX Congrés). No podem lluitar contra les desigualtats fora si no les reconeixem i combatem dins de CGT. No ens podem oblidar tampoc de la formació, fonamental per a poder conèixer i oferir les eines necessàries a totes les afiliades per a continuar lluitant en els centres de treball.
El feminisme i la lluita transfeminista han de ser una responsabilitat i una lluita compartida per tota l’organització.
A les que encara no heu trobat el vostre lloc a CGT us animo a acostar-vos al sindicat, a les nostres assemblees i mobilitzacions. Juntes som més fortes i més potents i ho hem deixat clar en aquest Congrés, si ens organitzem podem fer grans coses. Aquest càrrec no és només meu, és de totes i per a totes.
No puc acabar sense esmentar que des del feminisme es transformen les vides, es tornen més dignes, igual que el dret a l’habitatge que se’ns hauria de reconèixer, per la qual cosa és necessari bolcar-nos aquest 11N i crear el context social necessari per a encendre l’espurna que faci cremar el patriarcat, perquè aquesta espurna hauria de néixer en el nostre sindicat!
Sara Calsina Sáez. Secretària de la dona del Secretariat Permanent Confederal



