Lola llibertat

Conservo intactes l’impacte i la impotència que vam sentir el passat mes d’abril en entrar a la presó de Zaballa, a Àlaba, al País Basc, per visitar la Lola López Resina, una presa catalana que el passat mes de febrer va fer 75 anys i que en porta més de 40 empresonada.

El Comitè de suport a la Lola de Granollers va gestionar-nos l’entrada per poder-la visitar. Zaballa és una presó «moderna». Va ser inaugurada l’any 2011 en substitució de l’antiga presó de Nanclares de la Oca. Visitar una persona privada de llibertat en una presó és, per si mateix, un fet que impacta. Coneixíem poc la Lola, però sabíem la seva història.

Entrar a la presó és començar un llarg recorregut de portes que s’obren i es tanquen: entrar, tancar, caminar, tornar a obrir, tornar a tancar, esperar… Travessar un pati, passar una altra porta, tancar-la, esperar de nou i, finalment, entrar en una sala gran plena de locutoris, separats per un vidre blindat.

Teníem quaranta minuts de visita. A un costat, les preses; a l’altre, els familiars i persones visitants. 

La Lola transmet serenitat, una gran fortalesa, també certa esperança. Sobretot, mostra gratitud pel fet de ser-hi nosaltres, de venir-la a veure… Té moltes ganes de parlar, de dir, d’expressar, sobretot en català. Està aprenent eusquera des de fa temps, però ens comenta que enyora molt parlar en la seva llengua. És una dona gran, bonica i cuidada; se la veu arreglada de manera senzilla i fina, tot i que està vivint des de fa anys i anys en una institució de reclusió. 

Serenitat, fortalesa i una certa esperança: ja falta menys temps per sortir definitivament de la presó. I, sobretot, gratitud per la nostra visita, per poder estar, encara que sigui una estoneta, amb persones de fora de la presó que reconeixen la seva injusta situació.

Ens explica com és el seu dia a dia dins de la presó.  Ens diu que, com a dona, s’ha sentit moltes vegades discriminada, les dones sempre tenen condicions pitjors en relació als homes. Ella és de les que reclamen, de les que lluiten per millorar-les. També ens diu que vol venir a Catalunya, però que no ho farà si abans no li donen la seguretat de poder complir la condemna en règim obert. Tota la raó, després de tants anys, com no poden portar-la al seu país i tenir-la en règim obert, o en presó domiciliària? És el mínim que la Generalitat de Catalunya hauria de procurar, que compleixi la darrera part de la condemna empresonada en el seu context d’origen.

La Lola és la presa més antiga, ha passat més de quaranta anys en diverses presons. La primera vegada que la van detenir va ser l’any 1978 per la seva activitat política en la Transició. Pertanyia al PCE-I (Partit Comunista d’Espanya – Internacional). Durant aquella detenció va quedar greument ferida per l’impacte d’una bala de goma disparada per la policia. Va ser condemnada a dotze anys de presó per haver col·locat un artefacte al monument dels Caiguts a Pedralbes, dels quals en va complir vuit.

En sortir de la presó va passar a la clandestinitat a l’Estat francès, on va col·laborar amb ETA. Detinguda a França, va complir divuit anys de presó al nord de l’Estat francès. Posteriorment va ser extradida a Espanya per continuar complint la seva condemna.

Al llarg de les darreres dècades ha passat per un gran nombre de presons espanyoles: Soto del Real, Brieva, Logronyo i, darrerament, Nanclares de la Oca-Zaballa.

Fa temps que hauria d’haver sortit de la presó. Primer, per raons humanitàries; i també perquè ja ha fet 75 anys i ha complert una part molt important de la seva condemna.

Però les associacions feixistes, els jutges reaccionaris i  els ideologitzats comitès de víctimes del terrorisme continuen impedint que puguin recuperar la llibertat més de 100 persones, de les quals 15 són dones, tot i que l’organització a la qual els acusen de pertànyer, ETA, fa més de vint anys que va deixar d’existir. Ella, la Lola, és ferma i no es penedeix de la seva lluita i, per això, no té cap concessió especial ni li donen suport per complir la resta de condemna al seu país d’origen, a Catalunya. 

La pregunta que ens queda després d’haver-la mirat als ulls a través d’un vidre blindat és quants anys més ha de passar la Lola a la presó perquè finalment pugui tornar a casa. Des d’allà on nosaltres puguem contribuir seguirem lluitant perquè sigui possible.

Roser Pineda, Carme Porta, Elisabet Almeda 

Articles relacionats