El 12, 13 i 14 de juny de 2026 van tenir lloc les Jornades Feministes “50 anys, Feministes en Revolta”, una commemoració històrica on ens vam reunir més de 2.200 dones, trans i dissidències de 175 col·lectius feministes de tota Catalunya. Les jornades van comptar amb més de 110 taules de debats, agrupades al llarg de tres dies per a recordar d’on venim, analitzar en quin lloc ens trobem i imaginar juntis cap a on volem anar.
Aquestes jornades no són un esdeveniment individual; són el nostre arxiu històric, el reflex d’una lluita que fa més de cinquanta anys va esclatar en les nostres terres, agrupant milers de dones. L’objectiu col·lectiu és clar: reforçar l’organització transfeminista per a crear i consolidar xarxes de resistència i suport mutu.
En aquests espais vam buscar un «hàbitat col·lectiu», una oportunitat per a intercanviar i potenciar projectes, per a aprendre a funcionar i per traçar ponts amb una mirada política, transversal i interseccional. La força radicava en la nostra diversitat. Vam ser allí per a generar energia, debat, complicitat i coneixement comú.
Va estar un espai intergeneracional en el qual vam posar en pràctica la importància de recuperar la memòria i establir un diàleg amb el present, comptant amb la participació de companyes que ja havien format part de l’organització de les Jornades Feministes de 1976.
En aquests dies vam recordar i reconèixer el llarg camí de les lluites feministes i transfeministes, així com per a desnaturalitzar, desmuntar i desvirtuar els diferents sistemes de dominació que volen doblegar-nos: el cis-hetero-patriarcat, el capitalisme, el racisme, el colonialisme i el capacitisme, entre tants altres.
Al llarg de les jornades vam analitzar la conjuntura social i política, i al voltant de la mateixa vam debatre i articular estratègies per a comprendre quines són les necessitats en el nostre context des de les diferents realitats que el componen. Es va subratllar la urgència de l’organització col·lectiva del transfeminisme, en un context en el qual els discursos reaccionaris i d’odi de l’extrema dreta volen fer-nos retrocedir. En aquest sentit, és imprescindible que bastim ponts entre nosaltres per a dialogar, crear i consolidar xarxes de resistència i suport mutu. Encara i sabent la diversitat dels feminismes, siguem capaços de veure també allò que ens uneix.
Les jornades van estar estructurades en 12 àmbits diferents de treball. Entre els centenars de debats, vam parlar d’educació sexual, de prevenció de violències masclistes, del dret a l’avortament, de cures, de l’envelliment, de la importància de teixir aliances, de sindicalisme combatiu, d’educació feminista, d’anticapacitisme, de la diàspora que lluita per la situació dels seus territoris, de la IA, i d’una memòria que ens ajudi a traçar el futur. Però sobretot ens vam escoltar, organitzar-nos i continuar teixint xarxes en les quals sostenir-nos enfront d’una estructura que ens vol doblegar.
Nosaltres com a grup de treball de la Secretaria d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de CGT Catalunya vam participar de diferents taules i ponències. D’una banda, en la taula de “Resistències Feministes en el Món Laboral. Eines a desenvolupar amb perspectiva feminista per a caminar de la precarietat cap a la resistència”.
Un recorregut històric de 50 anys de petjades feministes en l’àmbit laboral: un present marcat per l’explotació laboral, la discriminació de gènere, la precarització i la divisió sexual del treball; així com vam poder conèixer de quines eines ens estem dotant en l’àmbit institucional per a millorar, visibilitzar i treballar amb perspectiva de gènere en tots els àmbits laborals, com plans d’igualtat, protocols d’assetjament, prevenció de riscos laborals o corresponsabilitat. Per a poder reapropiar-nos d’aquestes eines institucionals i mirar cap al futur.
D’altra banda, vam formar part del debat sobre “Com construir juntes una vaga feminista. Repensant l’eina de la vaga col·lectivament”. En aquesta taula es va subratllar la importància de situar-nos com a únic sindicat que convoca la vaga general feminista 8M des de fa anys en el territori català, motiu pel qual sentíem una certa responsabilitat que vam poder compartir amb les companyes. Vam reconèixer que la vaga és una eina més del moviment transfeminista, així com que la convocatòria de vaga té sentit sol si hi ha una voluntat de sostenir-la per part de les organitzacions i col·lectius que ho conformen. En aquest sentit, es va posar el focus en la necessitat de dialogar entre nosaltres i accionar de manera que totes puguem sentir-nos representades i interpel·lades per allò que decidim dur a terme els pròxims 8 de Març, fent una definició inclusiva del subjecte treballador feminista. Reconeixent i valorant les labors de cures conforme aquest treball reproductiu el continuem assumint dones i dissidents. Des de la secretaria treballem activament amb aquelles que sostenen la vida posant en relleu que cuidar és treballar i com altres treballs ha d’estar reconegut, regulat i remunerat. Totes les treballadores, encara que sense contracte, són subjectes que animem i secundem per a facilitar la seva participació en les vagues, ja sigui amb caixes de resistència o cures.
També vam participar de la taula “Érem i som. Genealogia de dones llibertàries”, en la qual es va donar veu a les sense nom, a les dones llibertàries, evocant les seves vides, les seves lluites i afanys, reivindicant el seu llegat com a fonament de la lluita feminista actual i com a eina de futur i de transformació social. Es va compartir l’evidència de l’indignant bretxa de gènere històrica i actual de la genealogia tradicional i també de les genealogies del moviment obrer, que ha marcat les nostres vides. La bretxa no és un error aïllat en una disciplina específica, és un patró de disseny estructural impecablement replicat en tot el coneixement humà. La solució són les Genealogies Feministes. L’anarcofeminisme és la base de la lluita social per a l’emancipació de les treballadores, el suport mutu i l’agència pròpia, i és present en els moviments socials anticapitalistes i antifeixistes de tot arreu, com a autèntica força transformadora i revolucionària. ¡Ara més que mai, en el seu 90 Aniversari, la lluita per a la Revolució Social continua!
A més, des de la Secretaria d’Acció Feminista i LGTBIQ+ es van presentar dues exposicions. D’una banda “Les dones en l’anarquisme espanyol”, un recorregut dins de la història de la dona en l’anarquisme espanyol. L’exposició recull biografies de dones anarquistes amb les quals es vol homenatjar les milers de dones anònimes que amb la seva militància, exemple i compromís ideològic han contribuït a forjar la història de l’anarquisme, del moviment llibertari i també la lluita per l’emancipació de la dona, sense oblidar-nos de Mujeres Libres. I d’altra banda l’exposició sobre “Balbina Pi i Sanlley. Figura clau de l’anarcosindicalisme català i defensora dels drets de les dones i de la classe treballadora”.
Ens vam endur d’aquestes jornades reflexions, aprenentatges i la llavor sembrada d’allò que volem continuar construint. Espais com aquests ens recorden la necessitat d’organitzar-nos més enllà de les lluites individuals i fragmentades, de poder-nos nodrir i inspirar d’aquelles que duen a terme altres companyes, així com de la potencialitat d’organitzar-nos des de les aliances, no sols en les dates assenyalades o des de l’emergència, sinó en el dia a dia de les nostres militàncies.
Pels 50 anys passats i pels 50 anys que vindran.
Per un anarcosindicalisme transfeminista.
Grup de treball de la Secretaria d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de CGT Catalunya.
