Després de divuit anys de pertànyer a la multinacional d’origen basc Aernnova, Serra Soldadura ha sigut liquidada mitjançant un concurs de creditors voluntari, provocat per la multinacional. Això afecta les dues empreses que té Serra Soldadura a la Zona Franca de Barcelona, deixant al carrer gairebé 200 persones. Durant més de quatre mesos la plantilla no ha parat de mobilitzar-se. Parlem amb Sebastián Zamora, delegat de la CGT al comitè d’empresa.
Com us va arribar la notícia del tancament?
El 10 de març, la gerència va trucar al comitè d’empresa, a les dues empreses que n’hi ha de Serra Soldadura aquí a Barcelona. Després la va fer extensiva tota la plantilla en una assemblea a una de les naus de Serra Soldadura. Aernnova la va fer el dia d’abans, la va portar al jutjat i la va comunicar per correu electrònic als seus proveïdors i als seus clients.
Serra Soldadura és una multinacional basca que té dues plantes a Barcelona. Des del 2011, CGT tenim majoria en el comitè d’empresa. D’aquí també el tarannà assembleari, totes les decisions que es plantegen les decideix la plantilla.
Tanmateix, ja feia un any que plantejàvem fer mobilitzacions, perquè ja no s’havia de fer comandes dintre de Serra soldadura. Vam començar a pensar en una campanya per un possible ERTO més estàndard, però no aquesta ganivetada. Aernnova no va proposar un ERO normal, sinó un concurs de creditors: la multinacional demana voluntàriament liquidar l’empresa i la posa en mans d’un jutge. Si ningú es queda amb l’empresa, segons la llei concursal, desapareix.
Ens consta que la Generalitat ha buscat possibles compradors, ha posat facilitats, però no s’ha intentat canviar la llei laboral que hi ha ara mateix a l’Estat espanyol o fer alguna llei autonòmica que protegeixi la indústria. Principalment, està en mans de multinacionals.
Quines accions ha adoptat la CGT?
Després d’aquesta notícia el 10 de març, la plantilla de seguida es va posar en marxa. Ja teníem una campanya feta: logo, les pancartes, samarreta, el relat… Vam traçar un full de ruta de què podíem fer: primer, concentració a Serra Soldadura per donar-nos visibilitat a diferents municipis del Baix Llobregat i del Barcelonès. Hem fet infinitat d’assemblees a la porta de Serra, hem aparegut a mitjans de comunicació, hem fet una manifestació per Zona Franca davant del Consorci, una manifestació a Barcelona d’Urquinaona a plaça Sant Jaume, ens han rebut a nivell de Palau de Generalitat, Delegació del Govern, hem anat a les portes de la Aernnova, una vintena de cotxes, més de cent persones, hem anat al Parlament d’Euskal Herria, hem entrevistat a polítics, hem participat en comissions d’Indústria i de Treball al Parlament de la Generalitat, denunciant com queden 180 persones al carrer.
És un procés molt polític o depenent de les accions polítiques, perquè a la multinacional això no els fa mal, perquè si fa mal és la imatge davant de l’opinió pública.
En quin punt us trobeu ara mateix?
Serra Soldadura no existeix. D’aquí a quinze dies, la jutgessa emetrà la interlocutòria, que dirà si aquest ERO és nul o no ho és. Si escau, anirem al Fons Social de Garanties, però la nostra intenció és impugnar-lo, per obligar la nova empresa que posi diners sobre la taula i es responsabilitzi. El servei jurídic dels dos sindicats de l’empresa, CGT i CCOO, estan treballant en un contrainforme. Ho presentarem a Inspecció de Treball, contrastarà la documentació que ha enviat a l’administrador concursal i li donarà una conclusió a la jutgessa, tot i que no és vinculant. Aernnova es basa en causes econòmiques i al·lega que no tenia clients. Nosaltres estem convençuts que és conseqüència de la mala pràctica i la mala fe i ja feia un any que l’empresa havia deixat de finançar-nos.
Les administracions públiques s’han de posar les piles, han de pensar en la indústria del país, que és tan important quant a estabilitat i qualitat de vida. L’espai polític no va per feina: ja va passar fa quatre anys amb la Nissan, ha passat amb Serra Soldadura. Hi ha un degoteig molt gran d’ERO. Hem d’anar a una vaga general.
