Després de 18 anys de pertànyer a la multinacional d’origen basc Aernnova, Serra Soldadura ha sigut liquidada mitjançant un concurs de creditors voluntari, provocat per la multinacional. Això afecta les dues empreses que té Serra Soldadura a la Zona Franca de Barcelona, Serra AUTO i Serra UNP, deixant al carrer gairebé 200 persones. Durant més de quatre mesos la plantilla no ha parat de mobilitzar-se. Parlem amb Sebastián Zamora, delegat del Metall de la CGT i membre del comitè d’empresa.
Com us va arribar la notícia del tancament?
El 10 de març la gerència de Serra va trucar als comitès d’empresa per explicar la situació. Després la va fer extensiva a tota la plantilla en una reunió a una de les naus de Serra Soldadura.
Aernnova, el dia d’abans, va portar el concurs al jutjat número 9 de Barcelona i paral·lelament ho va comunicar, mitjançant correus electrònics, als seus proveïdors i als seus clients, fet que va provocar una pèrdua de comandes milionàries.
Serra Soldadura és una empresa catalana amb 92 anys d’història a l’indústria del país, amb dues empreses a Barcelona, una a Mèxic i una altra a Romania, dedicades al disseny, fabricació i posada a punt de línies de soldadura i muntatge de components d’automòbil. Des del 2011, la CGT ha obtingut la majoria de la representació en els dos comitès d’empresa. Aquí també rau el tarannà assembleari, donat que totes les decisions que es plantegen les decideix la plantilla.
Tanmateix, ja feia un any que havíem fet concentracions a la porta de l’empresa veient la baixada de comandes, cosa habitual a l’indústria de l’automòbil, i pensant en les més que segures mesures que posaria en marxa la gerència de l’empresa per a reduir la plantilla. Vam fer propostes a Serra Soldadura per trobar solucions a aquesta situació com prejubilacions, però no vas fer-nos cas. També vam començar a dissenyar una campanya pensant en un possible ERTO o ERO, però no en aquesta ganivetada, el que és un concurs de creditors: la multinacional demana voluntàriament liquidar l’empresa i la posa en mans d’un jutge. Si ningú es queda amb ella, mitjançant una subhasta gestionada per un administrador concursal, desapareix i això és el que ha passat.
El Departament d’Indústria de la Generalitat ha buscat possibles compradors, ha posat facilitats fiscals per incentivar-los, però no ha funcionat. Tanmateix, això són pedaços. El problema radica en les lleis laborals i concursals que ens deixen desprotegits davant processos d’aquesta mena. No tenim força, donat que no existeix una sobirania industrial per decidir el nostre futur. Estem venuts davant les decisions de tancament de multinacionals com Aernnova, que —i aquí s’ha demostrat— tenen més poder que el Parlament de Catalunya.
Quines accions ha adoptat la CGT?
Després de la notificació del concurs de creditors, la plantilla es va posar en marxa de seguida. Ja teníem una campanya feta: logo, pancartes, calendari de mobilitzacions. Vam traçar un full de ruta de què podíem fer: visibilitat a les xarxes, concentració a Serra Soldadura amb el suport de les alcaldies de diferents municipis del Baix Llobregat i del Barcelonès. Hem fet infinitat d’assemblees a la porta de l’empresa, aparegut a mitjans de comunicació, s’ha convocat una manifestació per Zona Franca davant del Consorci, una altra a Barcelona, a plaça Sant Jaume. Ens han rebut al Palau de Generalitat i Delegació del Govern. Més d’un centenar de persones, amb més d’una vintena de cotxes, hem anat a les portes de la Aernnova, a Vitòria, i al Parlament d’Euskal Herria on hem sigut rebuts per grups parlamentaris d’allà. Al Parlament de la Generalitat hem participat en comissions d’Indústria i de Treball, denunciant la situació de destrucció de llocs de treball d’un alt valor afegit a l’indústria catalana i l’emergència social provocada per Aernnova per les 180 famílies que queden al carrer.
Fer vaga no era viable. No és un tancament estàndard per al que representa un concurs de creditors voluntari, és un problema de temps. En un parell de mesos, Serra s’havia de tancar tant sí com no. Deixem d’estar sota el paraigua de la llei laboral i depenem de la mercantil. Encara a dia d’avui estem pendents de cobraments de feines fetes que són vitals per poder obtenir indemnitzacions per les 180 persones que som al carrer. Segons aquestes lleis, Aernnova no està obligada a pagar indemnitzacions. Per això el suport i la pressió política i social és vital per tacar la imatge de Aernnova davant l’opinió pública i fer-la responsable del que ha fet.
En quin punt us trobeu ara mateix?
Serra Soldadura ja no existeix com a tal. De 190 persones 180 s’han quedat al carrer. S’ha malvenut Serra UNP per un 4 % del valor del negoci i només s’han salvat 10 llocs de feina, cosa que fa impossible continuar amb l’activitat industrial i fomentarà, amb tota seguretat, precarietat en futures contractacions.
A mitjan juliol, la jutgessa traurà l’auto que dirà si aquest ERO és procedent o no. Si ho és anirem al Fons de Garantia Salarial i cobrarem unes indemnitzacions insultants, perquè les persones majors de 60 que fa més de 30 anys que treballen a Serra, no arribaran a cobrar ni un any de sou. Però la nostra intenció és impugnar aquest ERO, per obligar a Aernnova que posi diners a sobre de la taula i es responsabilitzi de la destrossa que ha fet. Els serveis jurídics dels dos sindicats amb presència a l’empresa, CGT i CCOO, han treballat en un contrainforme que ja s’ha presentat a Inspecció de Treball i que també s’enviarà a la jutgessa. Aernnova, que ara mateix està en mans de fons d’inversió com Towerbrook, Península Capital i Torreal de la Família Abelló, s’excusa en unes causes econòmiques negatives i al·lega pèrdua de clients. Però nosaltres diem —i així ho descrivim i analitzem— que aquesta situació és conseqüència de la mala pràctica i la mala fe d’Aernnova, perquè feia un any que ens havien deixat de finançar. Ens estaven deixant caure encara que teníem facturacions milionàries i cap pèrdua després de comptes auditades.
Finalment, volem agrair al conjunt de la classe treballadora del país i de la resta de l’Estat el seu suport i solidaritat. És aquest conjunt de treballadors i treballadores el que s’ha de protegir i això s’aconsegueix tenint una sobirania industrial forta i de qualitat. Ja va passar fa quatre anys amb la Nissan i ha tornat a passar amb Serra Soldadura. Avui dia hi ha un degoteig molt gran d’ERO a Catalunya i s’han de trobar solucions perquè no es repeteixin aquestes situacions, perquè un lloc de treball que es destrueix és un lloc de treball que no es recupera. Les administracions públiques s’han de posar les piles i si no ho haurem de fer nosaltres, el conjunt de la classe treballadora. Cada vegada està més clar que hem d’anar cap a una vaga general perquè viure ens costa la vida.
