“Catalunya està establint ‘zones de sacrifici’ on hi instal·la centres de dades”

Aleix Carbó és membre de la CGT de Terres de l’Ebre i de la Plataforma Aturem la Gigafactoria d’IA, creada aquest any en oposició a la construcció de la gigafactoria a Móra la Nova i, de rebot, als diferents centres de dades que es projecten a les Terres de l’Ebre. Ara mateix, es troben en una lluita per la defensa del territori.

Com es troba ara el projecte de la gigafactoria d’IA?

Cal tenir present que, a més de la gigafactoria de Móra la Nova, el govern vol impulsar 26 centres de dades privats a Catalunya. Tots estan situats, latitudinalment, des del nord de Barcelona cap al sud de Catalunya, una visió territorial que comporta territoris de sacrifici. A les Terres de l’Ebre, han projectat un centre de dades a Flix i un altre a Santa Bàrbara. Aquest darrer inclús gastaria més energia que la mateixa gigafactoria.

Els territoris europeus que volen optar per les gigafactories d’IA han presentat unes candidatures i, al final, la de Móra la Nova s’ha reformat i ara és Móra la Nova-Madrid-Portugal. La informació de com serà, quants recursos gastarà, a quins usos es dedicarà és una informació que no es dona. Tindrem una infraestructura amb usos militars al costat de casa? Servirà per organitzar bombardejos contra població civil o control i repressió? No ho sabem.

Quina valoració feu dels danys per al territori?

Aquests 26 centres de dades augmentaran el consum energètic de Catalunya aproximadament un 30%. Creiem que no s’ha preguntat a la població ni hi ha un debat ampli ni un consens social al voltant d’aquest canvi substancial.

El territori resulta afectat de diferents maneres: en l’àmbit ambiental, econòmic, social i laboral. En aquest últim àmbit, diuen que és el relleu laboral a la nuclear, perquè teòricament entre el 2030 i el 2033 s’han de tancar totes les nuclears. Tanmateix, segurament no es farà. De totes maneres, que sigui una alternativa laboral és totalment fals perquè la gigafactoria, un cop construïda, es limitarà a uns cent o dos-cents llocs de feina, mentre que a les nuclears hi treballen unes 1.900 persones fixes. Els llocs de treball que donarà aquesta indústria són de seguretat, manteniment de les màquines o neteja i és molt possible que els especialitzats d’informàtica o tècnics se’n vagin a oficines a Madrid o a Portugal.

Amb els milions invertits pel Govern espanyol, si es comptabilitzen la gigafactoria d’IA, les línies de molt alta tensió que necessita per alimentar-se i altres infraestructures que necessita i que són finançades amb diners públics, calculem que es podrien contractar entre 5.000 i 10.000 persones en sectors com ensenyament, sanitat, brigades de conservació de la natura, bombers forestals… Aquestes inversions representarien treballs estables de qualitat i tenen un retorn social al territori.

Com es planteja la lluita contra la seva construcció? En quin moment esteu?

La Plataforma fa uns mesos que ha començat a caminar. En un inici ens vam plantejar que havíem d’informar la població i estimular un debat públic. Vam voler fer una xerrada a Móra de Nova, però l’alcalde d’Esquerra Republicana ens ho va prohibir. Finalment, se’n va dur a terme una a Móra d’Ebre i una altra a Miravet, amb una setantena de persones a cada una aproximadament. Amb les campanyes informatives hem intentat fer una acumulació de forces per créixer com a plataforma i hem fet contactes amb personalitats importants dins del món de la IA o amb altres col·lectius amb lluita.

En certa forma la plataforma ha crescut. La vam iniciar diverses organitzacions, entre elles la CGT. Després s’hi ha unit gent a títol individual dels pobles afectats i de les comarques de les Terres de l’Ebre.

Hem emès un manifest que ha rebut suport de més de 20 entitats del territori, i més de 300 persones del món cultural, científic i artístic l’han firmat a títol individual. És una mostra que hi ha una oposició al territori. El següent pas seria fer una mobilització.

Quina és la relació del sindicat amb el moviment contra el centre?

La relació del sindicat amb la Plataforma és molt estreta. La CGT Terres de l’Ebre hi som des del primer moment que es va impulsar la Plataforma. Hi aportem recursos econòmics, materials i el que calgui.

Articles relacionats