2026, milers d’hectàrees de la península cremant-se, entre onades de calor, en cases de colònies sota altes temperatures i en casals sense espais adequats, és ben senzill no oblidar la conjuntura en què vivim: crisi climàtica fruit de la depravació del capitalisme que cada cop ens avisa amb més força i la precarització d’un servei que continua castigant els de sempre. No obstant això, aquests últims anys, i amb molta força en aquest cicle de vagues educatives, comença a construir-se un factor diferencial per les condicions de les treballadores del sector: el sindicalisme en el lleure. Depèn de com juguem les nostres cartes, les empreses no podran no tenir-nos vigilades, ja que podem alterar l’equilibri d’explotació que tenen construït. I, en el millor dels casos, podem tenir la força per trencar aquest equilibri i decantar la balança cap al bàndol correcte, els interessos de les treballadores.
El sindicalisme, per ser efectiu, ha de ser una eina a disposició de la classe treballadora per lluitar pels seus interessos i alhora per defensar els drets conquerits. Nosaltres, aquest curs, hem començat a polir aquesta eina sindical dins del sector d’Ensenyament, amb un objectiu al cap que ha guiat la nostra intervenció: ser útils per a les treballadores del lleure, de manera coherent amb l’objectiu revolucionari de l’anarcosindicalisme, la conquesta dels mitjans de producció i reproducció de la vida per part de les treballadores.
Aconseguir aquests objectius ha implicat pensar quina hipòtesi ens guiava a l’hora d’afrontar les vagues educatives, mostrar que quan fem acció sindical podem aconseguir resultats, reflexionar entorn quins són els perfils més freqüents en el lleure i quin paper juguen i, finalment, el repte de com obrir pas al nostre sector dins del sindicat.
Gran part de la nostra acció sindical en aquest curs, a més a més d’anar assessorant i resolent conflictes laborals, ha sigut donar un paper força central a les vagues educatives per començar a activar l’organització al sector i fer-nos referents entre les treballadores. No ens enganyem, no era fàcil. El sector del lleure educatiu, malgrat formar part de l’escola pública, no estava inclòs des de l’inici a les demandes de la vaga. Nosaltres ens hem obert pas a cops de colze i, efectivament, ha funcionat. Només cal veure el rumb de les declaracions al final de les últimes vagues i la constant menció de tots els altres sectors, inclòs el lleure. A més a més, dins del context de les vagues, en un piquet propi, vam obrir el conflicte amb Fundesplai, la gran empresa de la patronal del lleure, on ens recordàvem que som presents, amb força, sense por i amb ganes de guanyar. Conflicte que està donant bons resultats en les nostres demandes, sobretot en les cases de colònies.
Un dels aprenentatges que hem tret d’aquest curs és que el lleure – un sector molt feminitzat – està compost majoritàriament per joves que accedeixen per primera vegada al mercat laboral sense previsió de quedar-se al lleure, i també per adultes, la gran majoria dones, que romanen en el sector. Aquest fet és important perquè cal que la joventut aprenguem a arrelar-nos en el sindicalisme des dels primers anys, alhora que ens esforcem per implicar el sector adult en l’activitat sindical, perquè la vegin útil per lluitar per millors condicions.
És important assenyalar l’aprenentatge més gran que podem treure d’aquest curs. Quan les treballadores comencem a organitzar-nos alguna cosa canvia, comencem a perdre la por i a adonar-nos que podem lluitar pel que ha de ser nostre: les condicions de la nostra vida. Durant aquest estiu, hem rebut desenes de consultes i hem acompanyat alguns conflictes amb l’objectiu de guanyar i estendre l’organització en el sector. Perquè ho tenim clar: el lleure s’ha cansat d’estar precaritzat!
Marcel Minoves és membre de la secció de CGT a AESA i militant de Batzac Joventuts Llibertàries
