La CNT en el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU)
A Catalunya, sufocat l’intent d’aixecament feixista i amb l’impuls fonamental de la CNT, es formaren el Comitè de Milícies Antifeixistes, el Consell d’Economia i el Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU), l’òrgan, creat a instància del cenetista Joan Puig i Elias, que va gestionar el sistema educatiu arran de la revolució social el juliol de 1936. Al llarg de la seva existència, es poden distingir tres etapes en la trajectòria i el funcionament del CENU.
1a etapa: el CENU estava constituït per 4 representants de la CNT (Puig i Elias, Escorihuela, Fàbregas i Carsí), 4 de la FETE-UGT i altres 4 de la Generalitat. Fins setembre de 1936, exercí una autoritat absoluta en matèria docent i creà el nou sistema docent públic català, que fins llavors no havia existit. Puig i Elias fou el president i, a més, s’encarregà de controlar els edificis confiscats per a ús docent, “amb el concurs que calgui de les milícies ciutadanes”. Els comitès locals i comarcals del CENU aportaven la informació sobre nombre d’infants, estat de les escoles, necessitats de mestres, etc.
A l’octubre de 1936 es va celebrar un Ple Cultural de la CNT. Puig i Elias va fer la defensa del CENU argumentant fonamentalment que els postulats pedagògics eren els preconitzats per la CNT i que permetia la subsistència de les escoles racionalistes. Altres veus s’hi oposaven perquè desvirtuava el projecte educatiu anarquista. El Ple va aprovar la participació de la CNT i l’actuació dels seus representants, però havien d’actuar “de acuerdo con los principios establecidos en nuestros Congresos”.
2a etapa: el Comitè es transformà en Consell. No obstant, va mantenir el seu protagonisme fins setembre de 1937.
3a etapa: els Fets de Maig de 1937 van tenir com a conseqüència el reforçament de les institucions i dels poders executius. El CENU va passar a ser un “organisme assessor i informador” i es va variar la composició del Consell, amb només 3 representants de la UGT i 3 de la CNT d’un total de 14 membres.
El Pla General d’Ensenyament
L’ensenyament públic de Catalunya va estructurar-se, de 0 a 15 anys, en bressol, maternal i primària. A partir del 15 anys, en pre-aprenentatge i aprenentatge, Escola del Treball i Politècnic Bàsic. Després, les Escoles Tècniques o la Universitat. El Politècnic d’Adaptació permetia als treballadors i treballadores accedir al nou sistema i integrar-se a la Universitat.
L’escola rural va ser tractada de manera exquisida. La simbiosi entre aprenentatge i medi ambient portava a la recomanació de la supressió dels horaris, matèries i, fins i tot, dels plans d’estudi.
Pel que fa a la pedagogia, l’objectiu era obtenir “personalitats vigoroses i riques de possibilitats”
L’aplicació efectiva d’aquest complex i ambiciós pla no es va fer efectiva per les circumstàncies històriques. Però sí que podem parlar de realitzacions molt significatives en les etapes maternal, primària i professional.
Escolarització i centres
El dèficit escolar era de 87.000 places a Barcelona i 70.000 a la resta de Catalunya. El CENU, amb el suport dels comitès comarcals i locals, en va crear al voltant de 128.000 (un 80% de les places que faltaven). L’economia de guerra va obligar a establir els nous centres en mansions particulars, fàbriques i centres religiosos que van ser apropiats i condicionats per a l’ensenyament.
El CENU va establir la coeducació de nens i nenes i de joves, per primera vegada a l’Estat espanyol, “per fomentar la col·laboració espiritual (…) i crear, (…) en l’escola un ambient més humanitzat i més sensible”.
Docència
La qüestió dels nous i noves docents va provocar conflictes entre la CNT i la UGT, atès que el nombre havia de ser paritari. Es va crear el Certificat d’Aptitud per tal que persones sense titulació acadèmica poguessin exercir com a mestres. Es van incorporar docents amb experiència en ateneus populars i escoles racionalistes. Més de 1.500 docents del CENU pertanyien a la CNT.
Emili Cortavitarte Carral forma part de la Fundació Salvador Seguí
