A finals de 1986, fruit del treball d’expansió de la CNT-Renovada a Barcelona, el sector majoritari a Catalunya, es va estructurar novament l’organització a Lleida. Per aquest motiu, en el seu 40è aniversari, aquesta primavera s’han dut a terme activitats com una exposició, un concert, un míting, un sopar i actes culturals.
Tot i ser pocs afiliats al principi, després de la vaga general del 14-D del 1988 la CNT-Renovada (a partir de l’any següent, CGT) s’havia fet un lloc a la ciutat: als noranta, es va passar d’un parell de desenes d’afiliats a varis centenars. Al constant augment a Correus, es va afegir la incipient activitat a altres sectors.
Amb el nou segle, constituït el Sindicat de Transports i Comunicacions de Lleida, es va formar la Federació Intercomarcal de la CGT de Lleida. Es va aconseguir representació a la Diputació, la Paeria (Ajuntament de Lleida), Administració General de l’Estat i, conseqüentment, es va incorporar a l’estructura el Sindicat d’Administració Pública a principis d’aquesta dècada, quan també s’ha guanyat representativitat a l’àmbit de la sanitat pública i ensenyament, que eren sectors importants en què no en tenia presència efectiva.
L’any 1992, la CGT de Lleida organitzà el IV Congrés de la CGT de Catalunya, que va tenir una importància singular per la identitat diferenciada que pren la CGT de Catalunya. Va servir també com a homenatge de Lleida a Salvador Seguí. L’any 2010 es tornà a organitzar novament un congrés, el novè, en el qual es va incorporar un nou sindicat a la Federació Intercomarcal: el sindicat de la Muntanya-Pilum, germen de la presència a les comarques de la muntanya. Avui en dia hi ha una seu a Tàrrega i nuclis al Pallars, Alt Urgell i Ribagorça.
Destaca l’activitat a l’àmbit social. De la CGT va sortit l’Ateneu Llibertari de Lleida (1991) i diversos col·lectius similars. Es va dur a terme una considerable activitat en diverses campanyes: antimilitarista, objecció de consciència, tallers de comunicació o publicació de fanzines. La CGT sempre s’ha caracteritzat per una estreta col·laboració amb organitzacions i col·lectius que sorgeixen de l’espai de l’esquerra anticapitalista, amb una destacada presència al moviment feminista (Coordinadora Feminista) i la lluita per la dignitat en el treball al camp (temporers) a través de la Plataforma Fruita amb Justícia Social. A partir dels noranta es va experimentar desbordament del fenomen migratori, i la CGT també hi participà activament per ajudar moltes persones arribades en condicions inhumanes, establint mecanismes d’ajuda i assessorament. Van ser uns anys molt intensos, durant els quals van aparèixer diverses associacions d’immigrants amb qui la CGT va establir una estreta relació col·laborant en diverses mobilitzacions dels anomenats “sense papers”.
La implicació social es reforça a través de les aportacions de militants a grups d’indignats, marees i d’altres. Aquesta presència es fa palesa amb l’estreta col·laboració amb organitzacions de caire llibertari com són la Biblioteca Anarquista Maria Rius i l’Ateneu Cooperatiu La Baula que de forma constant programen tot un seguit d’activitats relacionades amb la lluita per un mon més just i lliure.
L’anarcosindicalisme recupera a Lleida l’espai que li pertoca: ja és la tercera força sindical en representativitat i afiliació. La CGT pretén ser una estructura encaminada a la transformació socioeconòmica de la nostra societat. Una trajectòria que continua amb ritme constant.
