A la memòria de totes aquelles persones, atletes, antifeixistes, que creien i volien un nou món més just, igualitari i llibertari
Ja som a 2026 i es compliran al juliol els noranta anys d’una Olimpíada que no va poder ser perquè una part de l’exèrcit, amb els reaccionaris, falangistes, carlistes i l’Església retrògrada d’aquell temps, va donar un cop d’estat contra la Segona República, aquell 18 de juliol de 1936.
El context de 1936, amb l’amenaça de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi a la resta de països europeus i un Comitè Olímpic Internacional (COI) que estava interessat a afavorir els Jocs de Berlín, feia que les forces antifeixistes feren pinya i boicot a acudir a Berlín; però no així les democràcies i països de la resta del món. La idea d’organitzar una Olimpíada Popular a Barcelona vingué des de la base, a proposta del Comitè Català Pro Esport Popular, una agrupació d’entitats esportives i culturals barcelonines, que havia nascut poc després de les eleccions de 1936, per a celebrar-se entre el 19 i el 26 de juliol, amb l’objectiu de fomentar l’esport entre el món treballador.
És conegut que l’any 1986, Barcelona fou nominada per organitzar els Jocs Olímpics de 1992. La ciutat havia estat candidata tot un grapat de vegades. En el període d’entreguerres hi hagué els intents per celebrar a la ciutat comtal les olimpíades de 1924, 1936 i 1940. Tot van ser fracassos per la candidatura de Barcelona. El 1936, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) no n’era, en un principi, favorable. Tampoc ho era el baró de Güell, representant del COI. Així i tot, els membres del COE demostraren tenir un bon sentit polític en no oposar-se frontalment a l’Olimpíada Popular. D’aquesta manera, totes aquelles persones que estigueren en contra dels Jocs de Berlín, podrien dedicar-se a preparar els Jocs de Barcelona, en comptes de boicotejar els Jocs de Berlín. Prop de 6.000 esportistes van arribar i estaven preparades per a participar, més les circumstàncies van fer impossible la seua realització.
En certa manera, la convocatòria de Barcelona era una garantia que no hi hauria boicot als Jocs de Berlín. Un bon grapat d’aquells i aquelles atletes va romandre a Catalunya per defensar les llibertats davant del colp militar. Van ser l’embrió o gènesi de les Brigades Internacionals que es van organitzar el mes d’octubre. Després, els que van sobreviure, van protagonitzar la resistència i la victòria contra Hitler i Mussolini. La resta ja és història, el colp d’estat, el poble en armes, la Revolució Social i la Contrarevolució en guerra, el fi de la guerra i la llarga i repressora dictadura. La Segona Guerra Mundial i la seva fi amb la derrota nazi, que no va portar al nostre país cap canvi. Els anys han passat i amb ells tornem a veure un renaixement d’ideologies totalitàries amb arrels del nazisme i el feixisme, i ens preguntem: què hem après de les lliçons del passat? Estem condemnades a repetir la història?
Avui, la gent de l’odi, de la discriminació, de la violència a la pluralitat i la diferència social, de gènere o sexual ha tornat a alçar la veu. Noranta anys després, en un món globalitzat pel capitalisme salvatge, amb una tecnologia en creixement, avenços científics que podrien portar el benestar col·lectiu a tots els pobles, ens tornem a trobar amb les veus i les amenaces d’aquells règims autoritaris i repressors, que creiem superades, oblidades i que mai tornarien; més no és així, han tornat i hem, de combatre-les. La commemoració dels noranta anys d’aquella Olimpíada Popular ara en 2026 ens porta a recordar i reviure que les lluites contra els totalitarismes, contra els missatges d’ideologies repressores d’ultradreta, són més necessàries que mai, que hem de mantenir alt l’esperit en tots els camps i fronts, inclòs l’esportiu.
Si el 1936 els pilars bàsics de l’Olimpíada estaven molt clars, avui continuen tenint més valor, si cal. Mantindre l’activisme de l’antifeixisme militant, de l’esport popular (com activitat de masses, oberta a tothom i sense elitismes), de la solidaritat internacionalista (oberta a tots els pobles del món i les perseguides per temes de drets humans o misèria econòmica) i la unitat del poble obrer mundial i les forces d’esquerres, sense partidismes interessats, és essencial per a donar-nos una oportunitat d’un món igualitari, amb justícia social i fraternitat. En eixa lluita estem i seguim!
