Guillermo A. Vilènia
Grup Internacionalista de CGT Catalunya
Els números són esfereïdors: aquest octubre feia dos anys que l’Estat d’Israel va decidir mostrar el seu veritable rostre imperialista i colonial tot atacant el poble palestí i des de llavors ha assassinat a unes 67.211 persones entre les quals es trobarien 20.179 infants a la Franja de Gaza. Tot i així, l’ONU ja estima més de mig milió de morts. Es tracta del primer genocidi retransmès constantment per mitjans de comunicació i xarxes socials. Sembla que posin a prova la nostra tolerància i que Occident no pugui —o no vulgui— actuar davant una barbàrie de la qual en coneix perfectament els responsables: l’Estat d’Israel i el suport tant d’occident com del capital internacional.
Tot i els esforços en fer-nos creure que el conflicte tenia com a punt de partida els fets del 7 d’octubre del 2023, no podem oblidar que la naturalesa de l’Estat d’Israel ha sigut sempre una rèplica de l’Estat-nació imperialista occidental i que els atacs al poble palestí són en els seus orígens i la seva història. Això explica el suport de la burgesia catalana i internacional a aquest nou estat que tracten de «democràcia liberal exemplar» a la vegada que han sufocat qualsevol alternativa a Orient Mitjà com la que proposava el Socialisme Àrab. Mentrestant, a nivell intern, els diferents governs d’Israel sempre han buscat el boc expiatori per a ocupar el poble palestí, encara que això impliques finançar l’islamisme radical.
Davant d’una situació com aquesta, cal que es despleguin tots els mitjans possibles, des de la classe treballadora d’arreu del món, per tal de mostrar el suport al poble palestí i el boicot a l’Estat imperialista i genocida d’Israel. Cap acció és suficient mentre la barbàrie continuï comptant amb el beneplàcit de la Unió Europea i de l’Estat espanyol. És per això que, com a sindicat, hem de continuar utilitzant totes les nostres eines per a plantar cara al rostre més descarat del capitalisme neoliberal i el genocidi que està duent a terme a la vegada que hem de celebrar les diferents lluites que han tingut lloc durant aquest setembre i octubre. Fem-ne un breu repàs.
El diumenge 31 d’agost, enmig de molt rebombori, va sortir la Global Sumud Flotilla des de Barcelona —la flotilla més gran de la història— amb l’objectiu de dur ajuda humanitària fins a Gaza. Més enllà dels noms propis que els mitjans de comunicació intentaven destacar —o deslegitimar—, més enllà de totes les dificultats en què es van trobar a l’hora de marxar, hem de celebrar que activistes i personatges públics de 44 països diferents alcessin un crit internacionalista enmig d’una de les majors barbàries dels nostres temps.
Durant la mobilització que va tenir lloc diumenge per donar el tret de sortida de la flotilla, varen venir companyes de la CGT d’Euskal Herria, del País Valencià, de Madrid… La CGT no només va recolzar l’acte que va tenir lloc al Moll de la Fusta de Barcelona sinó que diverses companyes del sector del Metall o dels Bombers van ajudar a preparar la flotilla, juntament amb voluntaris d’arreu. De tal manera el sindicat va estar present en la preparació dels vaixells i la seva posada a punt. Però la col·laboració no acaba aquí: juntament amb els centenars d’activistes, es trobaven dos afiliats de la CGT.
Abans de l’atac a la flotilla, vam veure com arreu la població es va mobilitzar per impedir la participació de l’Estat d’Israel a la Volta Ciclista. Una mobilització que va començar a Catalunya de la mà de poca gent, que va esclatar a Euskal Herria com el compromís de tot un poble i que va culminar a Madrid, convertint-se en una de les convocatòries més concorregudes dels últims anys. Al cap de poc, tornava a haver-hi múltiples mobilitzacions a nivell global, concretament el 18 de setembre. Aquesta vegada van ser convocades de la mà d’organitzacions palestines i coordinades per diferents organitzacions d’aquí. La gent tornava a mobilitzar-se.
Quan els carrers es van desbordar va ser, però, a l’octubre. El dia 1 d’octubre es començava a executar l’assalt a la flotilla i el dia 2, desenes de milers de persones van decidir sortir al carrer. Arreu de Catalunya es van fer accions i a Barcelona, l’ocupació del port es va convertir en una acampada que seria el punt d’arribada de la manifestació del dia 3. El dissabte dia 4 es commemoraven dos anys des de l’inici del genocidi el 7 d’octubre del 2023. Centenars de milers de persones van envair els carrers. Cada convocatòria ha sigut major que l’anterior i veiem com la gent ha decidit dir prou.
Quan s’escriu aquest article, la CGT —juntament amb la IAC, la Intersindical i la COS—ha convocat vaga general mentre que l’Estat d’Israel diu haver acceptat un alto el foc. Però som conscients que la nostra lluita no acaba aquí i que el genocidi no s’ha aturat. Hem de continuar lluitant perquè cal acabar amb l’escalada bel·licista, perquè l’Estat d’Israel ha de ser jutjat i perquè sabem que només hem vist la punta de l’iceberg de l’imperialisme israelià. El genocidi no s’ha aturat perquè l’exèrcit israelià ha continuat atacant després d’anunciar l’alto el foc, perquè els camps de conreu ja no es podran sembrar, perquè la fam seguirà matant al poble palestí. Per tot això, la vaga i la lluita continuen!
Sabem que cap govern adoptaria mesures si no fos per la gent organitzada als seus barris, pobles i llocs de feina. Així mateix, sabem que el govern espanyol maquillarà la seva postura davant l’Estat d’Israel per complaure una població que ja no tolera més el genocidi mentre que la lletra petita li permetrà seguir el comerç d’armes per tal de preservar els «interessos generals nacionals». Una altra demostració que els socialistes són la pota esquerra del capital d’una Europa que sembla haver esgotat les seves eines democràtiques davant la violència d’un sistema que se’ns mostra, una vegada més, com un sistema fallit.
Al llarg d’aquests dos mesos hem pogut comprovar que la gent està cada cop més farta, que ningú es vol quedar a casa veient com l’imperialisme israelià i el capital global actuen amb tota impunitat. És per això que cal que ens organitzem com a classe i alçar de nou la bandera de l’internacionalisme. Pel poble palestí, pel Congo, pel Sudan, per Haití, lluitem per la classe treballadora internacional!
