Roser Pineda
Membre de la col·lectiva Libertarias
Feminisme en revolta és el lema de les Jornades Feministes que farem els dies 12, 13 i 14 de juny de 2026, en el recinte de Fabra i Coats, a Barcelona. Volem recordar i celebrar les primeres Jornades catalanes de la Dona, que van tenir lloc del 27 al 30 de maig de 1976 (fa 50 anys!) al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
Allà s’hi van reunir unes quatre mil dones de procedència molt diversa: estudiants, mestres, professores, obreres, artistes, advocades, intel·lectuals… Dones de partits, de sindicats, anarquistes, marxistes, trotskistes; dones d’església, dones procedents de la burgesia catalana… Es van reunir, van debatre i van ser capaces d’arribar a acords que van marcar el feminisme a Catalunya.
Jo vaig ser-hi, escoltant i observant, a mig camí entre la porta i l’interior de l’hemicicle. Era molt crítica i una mica sectària, compromesa amb un grup molt radical, i no en sabia prou de feminisme. Avui he de reconèixer, amb admiració, la valentia de totes aquelles dones tan diferents, la capacitat que van tenir per arribar a acords d’acció, per parlar del que és important de la vida i de les dones.
El 1976 només feia un any que havia mort el dictador Franco. La Transició política s’estava forjant acceleradament a tots els indrets: canviar tot sense canviar res era l’objectiu del poder i del capitalisme.
El franquisme havia deixat les presons plenes de gom a gom; les vagues generals i les protestes per la llibertat i la justícia social recorrien tots els indrets; el català era prohibit i qualsevol indici de la nació catalana, perseguit. Aquest és el context en què es realitzen les primeres Jornades feministes. Crec que aquestes van ser un esclat de LLIBERTAT, de valentia, una acció radical i unitària, feminista i amb conseqüències a totes les agendes polítiques dels anys següents.
Les primeres Jornades catalanes van ser una sorpresa per a tota la classe política, tant de dretes com d’esquerres; el feminisme havia arribat per quedar-se i plantar cara al patriarcat a casa, a la feina, al carrer i a la vida. A poc a poc, cada una al seu ritme, les coses van començar a canviar per a moltes dones obreres, estudiants, professionals, mares… Pensament i imaginació creativa van donar lloc a afirmacions tan potents com “el que és personal és polític“ o “les nenes maques van el cel; les dolentes a tot arreu”.
A les Jornades res va ser improvisat. Un any abans, un secretariat de dones, de manera totalment altruista, les va imaginar i les va preparar. D’on treia les idees? Les amigues internacionals, com la lluita de les dones de Boston i d’altres països del món, van il·luminar aquest camí i, com tantes vegades hem fet les dones, s’inicià un procés compartit de creació d’idees i tria de temes per tractar. Van organitzar-se en comissions, per escriure continguts, tasques, organització… I van estendre el procés, amb els seus 600 o amb tren o a peu. Van fer accions arreu i van recórrer pobles, ciutats i barris de Barcelona per explicar les Jornades i cridar a la participació, tot pregonant l’autoorganització i autogestió de les dones.
Malgrat la diversitat de dones participants en les Jornades, van prendre el compromís d’arribar a acords en comú.
L’amnistia de les dones, la llei, aprovada el 1976, excloïa les dones per avortar, per adulteri, per ser lesbianes o trans o preses comunes… A les dones se’ls aplicava la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social o se les tancava. El Patronato de la Mujer, institució que reprimia dones considerades moralment contràries al règim va continuar existint fins els anys vuitanta (podeu trobar més informació en el número 237 del Catalunya i en l’entrevista del present exemplar).
Un gran debat va ser el model de família i el cos, l’autoconeixement, les autoexploracions (la vulva, la vagina, el clítoris), el dret al plaer, als orgasmes i la maternitat lliure.
Es va tractar la coeducació i el treball de la llar remunerat, la cura, els serveis públics, la igualtat salarial i els treballs domèstics. A les Jornades va ser molt important la presència de dones que van donar a conèixer la seva lluita (les dones de la neteja dels hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron –llavors en vaga–, o les dones de les fàbriques Lámparas Z o de la Roca).
Un altre tema important, i encara molt pressent, va ser la doble militància en el feminisme i en partits o sindicats.
Acord unitari de les reivindicacions de les Jornades de 1976 i les seves conclusions
1. Dret a un lloc de treball, sense discriminacions en la formació professional, l’ocupació, la remuneració i la promoció, i desaparició del treball domiciliari.
2. Abolició de totes les discriminacions en el treball per raó del sexe, l’estat civil i la maternitat.
3. Reconeixement de tots els drets laborals, sindicals, i Seguretat Social per a les treballadores de la llar.
4. Socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius, finançats amb fons públics i gestionats democràticament des de la base: a) serveis domèstics pròpiament dits; b) ocupacions considerades fins ara com a pròpies de la dona: cura dels fills, dels vells i dels malalts. Ordenació urbana i construcció d’habitacles que permetin un plantejament col·lectiu de tots els extrems abans esmentats.
5. Ensenyament obligatori, públic, laic, gratuït, anti-autoritari i no discriminatori contra la dona. És a dir: a) implantació efectiva de la coeducació; b) revisió dels textos escolars; c) lluita ideològica dirigida a la desaparició dels “rols” tradicionals masculí i femení; d) dret a igualtat en el lleure; e) supressió de les discriminacions en esports, art, cultura, etc.
6. Abolició del servei social monopolitzat per la ”Sección Femenina”.
7. Amnistia general: especialment pels actes considerats delictes per una legislació que discrimina la dona.
8. Abolició de totes aquelles lleis que discriminen la dona.
9. Revisió de la cèl·lula familiar: a) llei del divorci; b) assolir que la pàtria potestat no sigui exclusiva de l’home; c) reconeixement de tots els drets a la mare soltera i igualtat de drets per a tots els fills (“legítims” i “il·legítims”); d) supressió dels delictes d’adulteri i amistançament.
10. Dret a la lliure disposició del propi cos i com a mitjà principal per aconseguir-ho: a) educació sexual; b) anticonceptius per a homes i dones a càrrec de la Seguretat Social; c) legalització de l’avortament i inclusió d’aquest a la Seguretat Social; d) supressió de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que persegueix conductes com l’homosexualitat, la prostitució, etc.
DENUNCIEM l’actual família patriarcal i autoritària com a cèl·lula base de l’actual Estat, per les seves funcions repressives, polítiques i autoritàries.
DENUNCIEM la doble moral burgesa que estableix un cànon per als homes i un altre per a les dones, de tal manera que divideix les dones en dones castes i honestes, tancades en la cèl·lula familiar, i dones prostituïdes al servei del mascle.
DENUNCIEM, com a conseqüència del poder paternalista, el mite de la virginitat que recolza la legitimitat dels fills, el mite de la maternitat com a essència de la condició femenina i tots els altres mites que han estat elaborats entorn de la dona.
DENUNCIEM la cosificació de la dona a través dels mitjans de comunicació (sex-símbol, objecte publicitari).
DENUNCIEM, també, l’alienació que la societat de consum obté de la dona, convertint-la en una consumidora no productora.
DENUNCIEM l’especial marginació que pateix la dona del camp.
DENUNCIEM la discriminació que pateixen les dones dins de les presons i exigim la desaparició de las Cruzadas.
Dones, companyes, amigues, hem fet moltes passes endavant en aquests cinquanta anys, però totes sabem que la lluita continua. Participem un cop més en les Jornades, que ens ofereixen un espai magnífic per compartir pensament i vida. Sempre juntes i en revolta!
