Dos mesos de lluites dos anys després de l’inici del genocidi a Gaza

Els números són esfereïdors: aquest octubre feia dos anys que l’Estat d’Israel va decidir mostrar el seu veritable rostre imperialista i colonial tot atacant el poble palestí i des de llavors ha assassinat a unes 67.211 persones entre les quals es trobarien 20.179 infants a la Franja de Gaza. Tot i així, l’ONU ja estima més de mig milió de morts. Es tracta del primer genocidi retransmès constantment per mitjans de comunicació i xarxes socials. Sembla que posin a prova la nostra tolerància i que Occident no pugui —o no vulgui— actuar davant una barbàrie de la qual en coneix perfectament els responsables: l’Estat d’Israel i el suport tant d’occident com del capital internacional.

Llegeix més

Acció sindical i solidaritat internacionalista amb Palestina

Internacionalisme- Acció Social CGT Catalunya

Il·lustració: Joan Turu

A finals d’octubre la Unió de Sindicats de Treballadors i Treballadores de Palestina llençava una crida que ens interpel·lava: “En un moment en què assistim a intents de prohibir i silenciar tota forma de solidaritat amb el poble palestí, us demanem que us pronuncieu i actueu davant de la injustícia, com han fet històricament els sindicats. Llancem aquesta crida perquè estem convençudes que la lluita per la justícia i l’alliberament de Palestina no és només una lluita decidida a escala regional i mundial. És una palanca per a l’alliberament de tots els pobles desposseïts i explotats del món”.

Llegeix més

Cartografia del genocidi

Gemma Parera

Palestina, Kurdistan i Armènia sota les bombes

Els estralls del colonialisme i l’imperialisme han esclatat un cop més al Pròxim Orient en els darrers mesos de setembre i octubre. Conflictes enquistats en el tauler del capitalisme mundial han portat a noves onades de bombardejos, ocupació i neteja ètnica en diferents zones d’aquest territori hereu d’invasions i genocidis recurrents que afecten, sense excepcions, la població treballadora, empobrida i oprimida per anys de polítiques d’embargament i violència.

El 19 de setembre va ser el dia fatídic per Armènia (República d’Artsaj), el 5 d’octubre pel Kurdistan (Rojava) i el 7 d’octubre per Palestina (Gaza). Però no són dates singulars, sinó la continuïtat de mesos, anys i segles de colonialisme i despossessió. En els tres casos bombardejos, embargament i ocupació, amb diferents contextos i escales, s’entrellacen com a tàctiques de guerra que ofeguen i massacren les poblacions. I en l’escenari, una Europa i uns Estats Units amb diferents vares de mesurar drets i responsabilitats, i amb produccions armamentístiques i interessos geopolítics que atien foc als conflictes.

Llegeix més