Aquest 2026 fa 150 anys de la mort de Mikhaïl Bakunin, pensador fonamental en la conformació l’anarquisme. Repassar la seva biografia seria massa llarg per aquesta petita columna. Personatge imponent, agitador, eloqüent, la seva vida està carregada de peripècies i girs. D’una interpretació radical del pensament hegelià al revolucionarisme d’acció, del republicanisme paneslau a l’anarquisme, d’un model organitzatiu basat eminentment en conspiracions i grups clandestins a l’obrerisme de l’AIT. És juntament aquesta etapa la que ens interessa rescatar com a sindicat, la de defensa de l’organització de la classe treballadora i d’un socialisme antiautoritari i federal.
El pensament bakuninista es va filtrar en l’associacionisme obrer català i espanyol, una part del qual es va apartar de forma gradual, però definitiva, del republicanisme per abraçar els postulats del pensador rus. Figures com Anselmo Lorenzo o Farga Pellicer, entre d’altres, van imprimir una orientació llibertària a bona part de l’associacionisme obrer barcelonès. En quin grau va alimentar l’obrerisme bakuninista de la primera internacional l’anarcosindicalisme del segle següent és un altre debat, però, sigui com sigui, algunes de les principals figures del sindicalisme revolucionari i de l’anarcosindicalisme defensen l’herència intel·lectual de Bakunin, un legat, doncs, que la CGT, organització anarcosindicalista i llibertària, no pot oblidar.
