Som poques les persones que dins de l’àmbit del que és l’alliberament animal o antiespecisme ens definim anarcoveganes. Hem sabut de persones que encara que no fossin antiespecistes íntegrament, sí portaven una ètica política dedicada cap a totes les espècies animals. Es diu que anarquistes com Buenaventura Durruti o Federica Montseny eren vegetarianes. Sabem que eren uns altres temps, però serveixen d’exemple.
No neguem la importància de les corrents naturistes, prèvies al desenvolupament històric revolucionari i durant aquest, les quals advocaven per portar una forma de vida natural i lliure de tòxics, però pretenem anar més enllà de la nostra espècie en la lluita, dirigida cap a l’anarcoveganisme. No estem descobrint res, sinó deixant en evidència que així com existeix el capitalisme, existeix el especisme, que és la dominació per part de l’espècie humana i les seves relacions (no només econòmiques, sinó d’autoritarisme i supremacia d’espècie). Considerem necessari alinear-se de manera estructural davant els adveniments que el post industrialisme no només marca a la nostra espècie, sinó a les espècies animals que també són sacrificades literalment per a generar plusvàlua. Tenim clar que l’anarquisme en la societat actual i en una societat en la qual s’estigui gestant una revolució o post revolució no ha de ser partícip en l’explotació de qualsevol espècie animal. Per això sostenim que és més que pertinent dur a terme la difusió de les idees per l’alliberament animal si ens posicionem contra tota autoritat.
Afinitats antiespecistes



