Grup de Treball de Joventut
Tot i el creixement d’aquests últims anys, s’han de reconèixer les limitacions que tenim els sindicats en general per incorporar la població migrant o d’ascendència migrant. Si ens fixem en els sectors en els que hem crescut podem veure que no hi ha una gran presència d’aquest segment de població: ensenyament, sector social, sanitat, administració pública, a més d’altres sectors on ja teníem pes abans, com el ferroviari i els transports en general, Correus… Sectors on no trobem molts treballadors migrants o d’origen migrant.
Com es sol caracteritzar aquest segment de la població? En general podríem dir que té una menor qualificació o formació professional, pateix discriminació per accedir a llocs de feina i té menys contactes, per la qual cosa recorren a feines més precàries i menys qualificades. Alguns sectors on podem trobar un nombre important de joves —i no tan joves— migrants són l’agroalimentació, l’hostaleria o els riders.
Pel que fa al sector agroalimentari, és conegut com als treballadors i treballadores del camp, càmeres de fruita, granjes i escorxadors se’ls paga per sota de conveni de forma molt habitual, les jornades de treball són molt llargues -especialment en temporades de de producció intensa, com la collita en el cas del camp- i, a més, presenten de forma recurrent perills per la salut laboral i accidents de treball i un gran pes de les Empreses de Treball Temporal.
Bona part dels treballadors i treballadores del sector ha estat contractada per ETT, amb tot el que implica en quant a precarització i inestabilitat en els centres de treball. Realitzar llargues jornades, algunes sense pagar i sense cotitzar, no és una realitat sols del sector agroalimentari: a l’hostaleria també són recurrents aquestes pràctiques. A més és un sector que ve marcat per la temporalitat del turisme, la qual cosa empitjora la situació dels treballadors i treballadores.
Els migrants són un dels sectors de població que més es veuen forçats a autoexplotar-se com a autònoms, tot i que en moltes ocasions es fa en una situació en frau de llei per part de les empreses: en són exemples ben coneguts les falses cooperatives a les càrnies o els riders. Aquests representen un nou model de treball i de negoci maquiavèl·lic, on els seus ingressos depenen de l’algoritme d’una aplicació i d’una total flexibilització del model de treball que deixa els treballadors desprotegits. En aquest terreny, com a CGT sí que s’han fet avanços amb companys i companyes plantant cara a la seva empresa i aconseguint victòries.
Finalment, també podríem mencionar, en aquesta breu descripció d’alguns dels sectors on es poden trobar joves migrants, tot el seguit d’oficis relacionats amb la construcció, la fusteria, lampisteria, etc.; un sector dominat per la petita empresa o directament el treball autònom i que a nivell sindical costa incidir-hi.
Com s’ha dit al principi de l’article és un problema generalitzat que tenim com a CGT (i a nivell de sindicats en general), però hi ha possibles formes d’apropar-se a aquest col·lectiu.
Una d’elles és intensificar la propaganda i els conflictes en aquests sectors on treballen molts d’ells, una tasca que han d’impulsar les diferents seccions, sindicats i federacions. És un exercici interessant —sobretot per població que no entén tant la llengua catalana o castellana— fer les octavetes o pamflets en diversos idiomes i buscar alguna persona que els llegeixi bé per tal de poder fer-los circular per aplicacions de missatgeria instantània. També és important, sobretot si s’està treballant amb una problemàtica concreta, contactar amb les seves associacions per tal que ens coneguin. A Lleida, la Plataforma Fruita amb Justícia Social, de la qual forma part la CGT de Lleida, utilitza aquests mètodes (propaganda multilingüe, contactes amb associacions de migrants…) per tractar l’explotació dels temporers.
Altres formes d’atansar-se a aquest col·lectiu que s’haurien d’explorar són integrar-se en les seves xarxes de sociabilitat, com els espais comuns dels barris (pistes esportives, sense anar més lluny), o als grups d’habitatge i PAHs, on participa gent migrada que ja està més o menys mobilitzada. Evidentment, sabem que són propostes difícils d’assumir pel volum de feina que tenim i per la feina que requereixen, però també creiem que cal començar a plantejar aquestes qüestions i com millorar les nostres estratègies i tàctiques d’expansió per poder agrupar cada cop més treballadores i treballadors i estar presents en més grups de la població.
