Lola Gutiérrez
Delegació internacional per a la inauguració de la biblioteca de les dones a Suleymaniye, al sud del Kurdistan
El passat 24 de juny es va inaugurar a Suleymaniye la biblioteca per a la informació i investigació de les dones, Nagihan Akarsel.
Aquesta biblioteca, tot i ser petita i no disposar dels grans fons bibliogràfics que tenim a occident, és tan important que va comptar amb la presència de dones de diferents parts del món per a la seva posada en marxa. Comencem pel seu nom: Nagihan Akarsel, una de les principals impulsores de la creació d’aquesta biblioteca, hi va posar moltes hores de militància, coneixement, cura… Tantes, que es va convertir en un objectiu per als serveis d’intel·ligència de l’estat turc i va ser assassinada per un dron el 4 d’octubre de 2022 a la porta de casa seva.
Les seves companyes, encara amb el dol per la seva pèrdua, van decidir seguir amb la feina i convocar dones d’arreu a fer suport amb la presència i l’aportació de llibres. Va ser un privilegi poder-hi participar, compartir moments intensos i aprendre de dones que, malgrat una situació molt adversa, consideren el coneixement de la nostra història com una militància irrenunciable si volem combatre realment el patriarcat.
Els segles d’història explicada des del patriarcat han diluït la tasca de les dones en el desenvolupament de les societats, en l’art o en la ciència. Des de mitjans del segle passat les historiadores i arqueòlogues feministes han hagut de superar prejudicis i acusacions de falta de rigor científic, per demostrar que des dels principis de la humanitat la dona va tenir un paper fonamental en els avenços de les primeres societats i en la seva cohesió. La implacable implantació del patriarcat i els mites i religions que sempre li han estat còmplices, van anar creant un relat “secundari” per atribuir a les dones un paper que “justifiqués” una opressió que encara perdura. Per això és tan important revisar la història i encara queda tanta feina per fer*
La Jineolojî, la ciència de les dones que inspira la creació de la biblioteca Nagihan Akarsel
Hi ha importants mirades alternatives de la història que qüestionen i desmunten el relat patriarcal. El feminisme ha treballat i treballa en aquest sentit des de l’arqueologia, la història, la sociologia o la filosofia, per exemple. La Jineolojî es nodreix en part d’aquests estudis però sobretot busca la nostra identitat històrica i social no només com a dones sinó també com a societat, per posar de relleu el nostre paper en la construcció de les comunitats i en l’evolució de la humanitat. És important destacar que la dona no es pot explicar separada de la natura ni de la societat.
D’on ve la paraula Jineolojî?
Jineolojî està formada amb la paraula kurda “jin”, que vol dir dona i que al mateix temps comparteix arrel amb la paraula “jiyan”, que vol dir vida, i pren del grec la desinència “-logi” per expressar “ciència, raó, estudi…” Per tant, podem dir que Jineolojî és la ciència de la dona o també la ciència de la vida. Ciència que té per objectiu recuperar aquell coneixement suprimit històricament pel patriarcat i la ciència, la història, la filosofia o la sociologia que s’ha posat al seu servei.
La inauguració
Dissabte 24 de juny es va realitzar l’acte oficial a la sala d’actes d’un edifici del govern de Suleymaniye. Hi vam acudir, a més de la delegació internacional i membres del Moviment kurd, representants de diferents organitzacions i entitats del Kurdistan Iraquià, però la trobada realment important va ser l’endemà a la biblioteca mateix, un edifici senzill en un carrer poc cèntric. Allà ens hi vam ajuntar (quasi no hi cabíem) un centenar de dones vingudes d’arreu amb els nostres llibres, els nostres missatges de solidaritat, les nostres ganes d’investigar i de compartir. Va ser un acte que va acollir harmònicament el coneixement ja adquirit, el que encara no tenim i la consciència d’estar juntes en la tasca que va iniciar la Nagihan, recordada i d’alguna manera present entre nosaltres.
Els prestatges de la biblioteca encara tenen força espai a l’espera de noves aportacions. De la nostra destaquem un llibre recull de dones anarcosindicalistes que sempre han estat font d’inspiració per al moviment kurd.
La resta dels dies que vam estar a Suleymaniye vam poder conèixer projectes artístics, socials i polítics del moviment de dones. Vam poder gaudir d’una hospitalitat tan genuïna que diluïa completament un dia a dia ple de les amenaces i la violència de l’estat turc.
*Aquesta feina també ens la podem aplicar a la nostra història sindical. No n’hi ha prou amb destacar noms propis de dones, cal aprofundir en la mirada antipatriarcal i antiautoritària.
