Una vegada més, com hem anat fent els últims deu anys, col·lectives, organitzacions polítiques, socials i sindicals, activistes antiracistes i persones migrants, amb el suport i participació de CGT, ens vam tornar a reunir entorn de la Caravana Obrint Fronteres per a denunciar les polítiques de la Unió Europea que vulneren els drets humans i restringeixen l’entrada i la llibertat de moviment de centenars de persones, amb mesures cada vegada més excloents contra la població migrant, moltes d’elles recollides en el PEMA (Pacte Europeu de Migració i Asil), que va entrar en vigor el passat 12 de juny.
Del 17 al 22 de juliol de 2026, vam recórrer Algesires, Rota i Olvera denunciant les polítiques migratòries, les fronteres, la militarització i les vulneracions de drets humans i compartint espais de trobada, formació i acció col·lectiva amb altres grups que actuen in situ.
El divendres 17 de juliol vam partir amb dos autobusos de Bilbao i Madrid cap a Algesires, Rota i Olvera amb la denúncia de la recent entrada en vigor del PEMA com a equipatge i amb els següents objectius:
- Denunciar l’existència del CIE d’Algesires, i també els centres de detenció que s’estenen per la Unió Europea.
- Visibilitzar la necessitat d’una regularització de totes les persones migrades i denunciar les traves administratives que s’han trobat en el procés obert pel govern d’Espanya.
- Denunciar les conseqüències que té ja l’entrada en vigor del PEMA, tant en l’Estat espanyol com en la resta d’Europa.
- Manifestar-nos contra totes les guerres i la indústria armamentista, en un lloc emblemàtic com és la base militar de Rota.
- Continuar teixint xarxes amb col·lectius enfortint la resistència antiracista en tot el territori de la Unió Europea.
- Posar en valor la lluita feminista com a pionera de la lluita antiracista i contra el model patriarcal que ens volen imposar.
- Pressionar als governs de la UE amb accions directes i aliances internacionalistes.
- Mostrar la solidaritat amb altres pobles que són massacrats per les polítiques imperialistes com és el cas de Palestina, el Sàhara o el Kurdistan.
- Denunciar el genocidi que està duent a terme l’Estat sionista d’Israel en Palestina, i també els altres genocidis, davant el silenci còmplice de la Unió Europea.
- Cap persona és il·legal, perquè les fronteres maten i perquè només la lluita col·lectiva derrocarà els murs.
En 2016 la ciutadania europea es mobilitzava per a denunciar la situació que enfrontaven els qui fugien a la recerca de refugi per la guerra de Síria. El denominat acord de la vergonya entre la Unió Europea i Turquia pretenia contenir l’entrada a la UE a través de Grècia i va deixar encallades a moltes persones i famílies en camps de refugi sense futur, o sense vida a les platges.
Inspirada en experiències internacionalistes solidàries, la xarxa estatal Caravana Obrint Fronteres va néixer el 2016 amb la caravana a Grècia. S’ha anat articulant amb altres organitzacions europees per a visibilitzar la violència en les rutes migratòries, les experiències de resistència i de solidaritat i denunciar la vulneració de drets humans.
Durant una dècada, cada estiu, hem recorregut rutes incloent punts clau com Melilla, Ceuta, la davantera sud, Sicília, Canàries, la frontera d’Irun-Hendaia, la franco-italiana, la balcànica i Calais.
La denúncia de les polítiques migratòries i de les causes dels desplaçaments forçats com les guerres, la violència masclista i l’espoli del sud global al costat de qüestions com l’explotació laboral en llocs com els hivernacles de Huelva i Almeria i la criminalització racista de la migració i de la solidaritat s’han portat a Brussel·les i als governs i institucions de les diferents ciutats recorregudes.
El fil vermell que uneix la memòria de les fronteres d’ahir i avui ha estat present en llençols portats amb noms brodats de persones desaparegudes a les fronteres i en els múltiples actes de record i homenatge a les persones que han perdut la vida lluitant per defensar els drets humans i buscant refugi en el present i en el passat recent quan l’anterior ona feixista sacsejava Europa.
En aquesta desena Caravana vam dur a terme diferents accions durant el recorregut. Vam començar a Algesires amb una taula al voltant del macrocentre d’internament per a persones estrangeres inaugurat recentment i una segona taula sobre l’externalització de fronteres i el PEMA, que va entrar en vigor el passat 12 de juny i que dona cobertura legal a pràctiques com la detenció i inadmissió d’ingrés en aeroports; permet que les devolucions en calent es multipliquin sense conseqüències judicials, que els abandonaments en alta mar augmentin i que la detenció massiva de famílies i menors es normalitzi.
A Rota, amb una gran manifestació, on es van unir col·lectius de l’entorn, vam denunciar la Base Naval i la militarització creixent amb el consegüent increment de la despesa militar en detriment de la despesa social, amb conseqüències com l’empobriment i inseguretat per a la vida de les majories socials.
A Olvera ens vam endinsar en els relats de familiars represaliats en aquesta localitat per part del franquisme. També ens van ensenyar l’espai de memòria que s’ha organitzat en el cementiri, on consten els noms de totes les persones assassinades del poble i voltants durant la repressió de la dictadura franquista.
La Caravana Obrint Fronteres celebrem una dècada de resistència i es van fer assemblees per a debatre, consensuar i avançar per continuar impulsant iniciatives que defensin els drets humans per a totes les persones enfront de les polítiques d’odi, racistes i xenòfobes en un context de desmantellament del dret internacional i dels drets humans.
