Les facultats de mestres. «Eduquem per la vida»
Des de les facultats de mestres es treballa no només en la formació del professorat en les matèries habituals, sinó també en la creació de nous materials pedagògics i en la investigació d’àmbits que no s’havien tractat anteriorment des de les institucions educatives. Visitem la facultat de Qamishli, on ens expliquen com se les arreglen amb pocs mitjans per a desenvolupar aspectes que s’han d’introduir a causa de les necessitats de la transformació social i personal revolucionària, de cara a la democratització de l’ensenyament, a facilitar l’expressió lliure de les criatures, siguin de l’ètnia que siguin (amb el règim anterior havien d’amagar-se de ser kurds, assiris o armenis). S’ha de pensar també en les repercussions del conflicte bèl·lic en els nens i nenes.
A banda de l’existència de facultats com les que coneixem a occident, existeix la facultat de Jineolojî, la ciència de la dona. En una revolució que té com a pilar fonamental l’alliberament de la dona, aquesta matèria s’introdueix als alumnes a partir dels 10 anys. No només es tracta de fer aprenentatges sobre com s’ha implantat històricament el patriarcat i com ha de ser una societat igualitària, sinó que també s’incorpora la Jineolojî com a mètode de coneixement i d’investigació social.
La llengua a l’escola
Un altre pilar de l’educació del nord i l’est de Síria és la llengua. Per descomptat, es dona molta importància a la recuperació de la identitat kurda, tants anys reprimida i que sempre ha hagut de fer front a intents d’aniquilació. Però això no vol dir que es negui la identitat d’altres pobles que formen part de l’Administració autònoma. Des dels primers anys, les criatures estan escolaritzades en la seva llengua materna: des de la llar d’infants fins al que a Catalunya equivaldria a tercer de primària, l’alumnat aprén només en la seva llengua materna, kurd, àrab o siríac. Al pati es barregen i de forma natural s’incorporen les altres llengües. A partir de tercer, aquestes s’inclouen en el currículum formatiu, així com l’anglès, mentre que el kurd és la llengua vehicular.
Educació i treball amb infants diversitat funcional
Visitem el Centre Nudem de Qamishli, on treballen amb infants amb diversitat funcional. Aquest, així com altres similars a Rojava, depèn del Moviment de dones, ja que ara per ara no hi ha escoles especialitzades en aquest àmbit. Hi ha Centres Nudem a diversos territoris de Rojava. La situació de guerra i l’arribada massiva de persones refugiades fa que aquest aspecte de l’educació sigui encara molt incipient. Per altra banda, l’escola ordinària acull nanos amb discapacitats, però no arriba a tot.
Tot i les dificultats, el centre és accessible i desenvolupa la formació individual que els infants necessiten. Gran part de la seva feina es duu a terme amb les famílies i amb la comunitat, perquè no està gaire lluny el temps en què algunes persones s’avergonyien de tenir un infant «diferent». Es dedica temps a formar-les en tractar les persones amb diversitat funcional.
Ens expliquen que estan preparant una campanya informativa en diferents espais: escoles, comunes, mercats… amb la idea que qualsevol espai social ha de conèixer i resultar acollidor per a persones amb discapacitat.
La Universitat i Consell d’art i cultura de Derik
La Universitat és gratuïta i s’ha democratitzat i adaptat els continguts en la mateixa línia que l’escola. Encara, però, no es disposa de mitjans per renovar els edificis de totes les facultats. La Universitat d’art i cultura de Derik, en canvi, sí que és nova.
Aquesta està pensada per a estudiants no només de Rojava, sinó de tota Síria i disposa de residència.
Els espais en els quals poden viure els alumnes són còmodes i lluminosos. També n’hi ha per a trobar-se fora de les aules i fins i tot una piscina climatitzada. L’arquitectura i la distribució dels espais facilita la convivència i autoorganització dels estudiants.
Ens comenten que es busca la companyonia entre tota la comunitat educativa. «Es tracta que d’aquesta escola no només surtin artistes, sinó també humanistes» ens diuen.
Cada any augmenta el nombre d’alumnes i s’incrementen les matèries artístiques que s’ofereixen. Això últim no és poca cosa, perquè en el marc d’una revolució tan jove, no és fàcil trobar alguns especialistes. De moment es pot cursar dibuix, escultura, cinema, teatre i música.
Pel poble kurd la muntanya és refugi davant els atacs i quan la cultura kurda estava prohibida, allà es desenvolupava. Però la societat també crea art i la societat està constituïda per diferents ètnies. Per tant, un dels objectius dels estudis d’art de la facultat és reconstruir quelcom que es va perdre amb els diferents atacs que han rebut els pobles del nord i l’est de Síria i, en realitat, de tota la zona, un mosaic de cultures de l’est de la Mediterràinia. Diuen «és un projecte i també un somni».
Tant la Universitat d’arts com el consell d’art i cultura es plantegen millorar la conservació d’aquests elements, que han estat silenciats a tots els nivells, fins al punt que el règim feia passar per àrabs les restes arqueològiques de l’antiga cultura kurda. Això no vol dir que se centri només en les expressions artístiques kurdes ni en l’art tradicional, sinó que, com a l’escola, les diferents expressions culturals que conviuen al Kurdistan tenen el seu lloc, així com l’art universal.
Una petita escola a Jinwar, el poble de les dones
Jinwar mereix un article a part. Va ser creat per fer realitat la convivència entre dones i les seves criatures en un entorn social i cultural que havia estat molt repressor amb les dones. Jinwar és el lloc de retorn a la llibertat de la dona, a la Deessa mare. Està format per un grup d’habitatges construïts amb adob i altres edificis comunitaris, com l’acadèmia de Jineolojî, el dispensari mèdic, on es prioritza la salut natural amb una gran reserva de plantes medicinals.
Hi ha molt per explicar i aprendre sobre Jinwar, però si ens centrem en l’educació de les criatures, actualment l’escola tan sols arriba fins els 7-8 anys. Els infants més grans van a un centre del poble proper.
L’escola està totalment integrada al poble i té el mateix tipus d’edificació que els habitatges. Des que es va prendre la decisió de dedicar-la només a les criatures més petites, s’ocupa un sol espai. La manca dels mitjans de què disposem a Europa és la mateixa que a la resta de Rojava, però ens crida l’atenció la creativitat en la confecció de materials per l’aprenentatge de la lectura.
Com dèiem al número anterior, a més de l’escola, la societat també educa. Un dels edificis més cuidats de Jinwar és la casa dels nens i nenes, on tenen espais de joc, d’aprenentatges, de descans i fins i tot cuina. La presència de les «mares» està destinada només per evitar riscos i poc més.
No abandonem aquesta revolució
La societat kurda, especialment a Rojava, es reflecteix en la seva educació. En aquest text transmetem només una petita part del que allà s’ha construït amb el paradigma del Confederalisme democràtic, desenvolupat per Abdullah Öcalan i basat en la democràcia, l’alliberament de la dona i l’ecologia. La població defensa amb tota la força aquesta revolució i, amb les armes de què disposa, fa costat a la guerrilla front Estat Islàmic, amb el suport de Turquia i les bandes jihadistes, que constitueixen la major part de les forces del govern sirià. També des de diferents llocs d’Europa, especialment on es troba la diàspora kurda, la defensa de la revolució està molt viva. La revolució de les dones és un assoliment que ens involucra a totes. També la seva defensa ho ha de ser.
Lola Gutiérrez és membre del comitè de Jineolojî de Catalunya
