En el número 227 del Catalunya iniciem una secció dedicada als diferents sindicats que sumen a CGT Catalunya. Comencem amb el que va néixer fa pocs anys com un sindicat local d’activitats diverses i avui és Federació Comarcal de CGT Berguedà.
El Berguedà, a l’Alt Llobregat (Barcelona), ha estat una comarca amb un marcat caràcter industrial en el passat. Al llarg del riu es trobaven nombroses colònies tèxtils; al nord de la comarca hi havia mines, una cimentera, Carburos Metálicos… Hi havia un proletariat important des del segle XIX i les idees llibertàries arrelarien en totes aquestes colònies on els extrems eren tan marcats, de les fàbriques i les mines i els pisos dels obrers a les torres de l’amo.
En aquesta comarca, doncs, es van viure vagues, locauts, atemptats, i es van organitzar sindicats i grups d’afinitat anarquista, es van editar publicacions, es van promoure ateneus, cooperatives… Una cultura plena que donaria una gran força a la CNT comarcal en les primeres dècades del segle XX. L’anarcosindicalisme de l’Alt Llobregat seria un dels puntals de la CNT i va deixar alguns noms i moments històrics rellevants.
Aquells anys sabem, per exemple, que alguns berguedans van participar en les primeres converses que conduirien a la formació de la FAI; tenim ben present que un anarquista berguedà —que fugint de la dictadura de Primo de Rivera s’havia establert a Rosario (Argentina)—, Joaquim Penina, va ser el primer desaparegut de les dicatadures argentines; i recordem encara com les vagues del tèxtil a la comarca, amb la complicitat dels miners, desembocarien en la revolució de l’Alt Llobregat (1932) i a la proclamació del comunisme llibertari en diversos municipis. Aquesta revolta va ser aturada per l’exèrcit, però el 1936 la revolució s’imposaria per mesos i es plasmaria a la comarca amb les col·lectivitzacions i la participació de voluntaris en les milícies, la majoria en la Columna Terra i Llibertat.
Finalment, després de la guerra, la lluita dels anarquistes berguedans seguiria present a l’exili amb la participació a la resistència francesa —amb la família de Josep Ester Borràs—, i a l’interior, amb la lluita del maquis local, amb noms propis com els de Marcel·lí Massana Panxo o Ramon Vila Capdevila Caracremada i tota la seva xarxa de suport.
Aquella generació s’aniria apagant, però en la transició va renéixer la CNT berguedana amb una certa força, però de seguida es va anar apaivagant els anys següents, just quan més falta feia: quan la comarca s’anava desindustrialitzant i el tèxtil i les mines tancaven. La història de la CNT berguedana d’aquells anys va ser similar a la de la resta del país: un ressorgiment breu i una gran deserció. En aquells anys d’enfrontaments i escissions a la CNT els berguedans van apostar pel que acabaria sent la CGT, però el sindicat berguedà acabaria despareixent. En canvi, Convergència era hegemònica a la comarca.
No ha sigut fins recentment que ha tornat a prendre cos l’anarcosindicalisme a la nostra comarca, de la mà d’una nova generació d’activistes anarquistes que des de 1998 estaven fent tasca pròpia del món dels ateneus, la cultura i la propaganda des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat. L’empremta d’aquestes associacions es pot resseguir ben bé en la publicació El Pèsol Negre, un periòdic llibertari que es trobava cada dos mesos gratuïtament en comerços i biblioteques de la comarca i que s’estendria anys més tard a tot l’Alt Llobregat amb tirades de fins 8.000 exemplars.
L’any 2010 la CGT del Berguedà va ser reconstituida amb un petit sindicat d’Activitats Diverses que aplegaria una dotzena de persones durant anys. L’origen es troba, com dèiem, en aquests activistes de les citades entitats, que en un primer moment van voler constituir un sindicat autònom, el Sindicat de l’Alt Llobregat (SAL). Amb els estatuts ja fets, en un darrer moment es va decidir sumar en una confederació anarcosindicalista i es va optar per l’adhesió a la CGT. Fins aquell moment, totes les qüestions laborals que havíem tractat els impulsors del sindicat, des de l’any 2003, s’havien abordat amb l’ajuda de la CGT de Sallent i la CNT del carrer Joaquim Costa de Barcelona (avui CNT-AIT).
Els primers anys l’afiliació no va créixer i l’activitat principal va ser la que ja s’estava fent abans de crear-se el sindicat: acomiadaments impagats resolts amb acció directa i poc més.
És a partir de l’any 2017 que hi ha un canvi clar de tendència. Alguns dels impulsors del sindicat decideixen canviar les prioritats militants: sense deixar de participar al Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat, passen a prioritzar la tasca sindical. Aquell any el sindicat comença a funcionar com a tal. Es comencen a crear seccions sindicals, a fer formacions, i a finals d’any comença a créixer el nombre d’afiliats. Seria l’inici d’una tendència creixent imparable fins avui.
El 2018 començava amb una vintena d’afiliats i a finals d’any en serien ja el doble. Els anys següents seguiria la tendència de creixement constant, progressiu, superant de llarg el centenar d’afiliats el 2020 i tancant el 2021 amb 163 afiliats. I les xifres d’afiliació no han parat de créixer; avui som més de 250.
Però l’afiliació només és una cara de la tasca sindical desplegada al Berguedà. El creixement ha vingut donat a partir de l’acció sindical, de la creació de seccions sindicals i de la combativitat en els centres de treball on anàvem posant els peus. Així, si el 2017 partíem de no tenir cap secció sindical, s’ha passat a tenir-ne quinze; si tampoc teníem delegats electes, ara en tenim 18. I hem passat, en aquest temps, de ser un petit sindicat d’activitats diverses a constituir ara fa un any la Federació Comarcal de Sindicats de la CGT del Berguedà, on s’apleguen el sindicat (ara ja no tan petit) d’Activitats Diverses i el Sindicat d’Ensenyament. Des de llavors tots dos sindicats han anat creixent, i avui tenen un centenar d’afiliats i uns cent-cinquanta afiliats, respectivament.
La comunicació cara enfora ens toca fer-la a nosaltres: la premsa local i comarcal és reàcia a la CGT per motius evidents. És sobretot el boca-orella, i en un segon lloc la cartelleria, les pancartes i l’acció social i sindical —a més, potser, de les xarxes socials— el que ens va donant a conèixer.
En canvi, cara endins, a més de les vies de comunicació de sempre —el local, el telèfon, el correu electrònic— tenim un butlletí setmanal que ens és molt útil per donar a conèixer què es cou als nostres sindicats i a la CGT setmana a setmana. Així mantenim una relació constant amb els afiliats, fomentant el sentiment de pertinença, esbombant èxits —i també els contratemps—, esperonant les diverses seccions i tota l’afiliació, plantejant jornades de formació, convocant les assemblees, etc. Aquest butlletí s’envia per correu electrònic i per un grup de whatsapp. Al local hi ha activitat constant la major part dels dies de la setmana; matí i tarda es reuneixen i s’acompanyen seccions, es fa assessorament, formació, etc.
CGT Berguedà avui
El sindicat va néixer vinculat i com una part més de les entitats anarquistes esmentades, però avui ja som una Federació Comarcal que suma més de 250 afiliats entre els dos sindicats. En proporció a la població activa —al Berguedà és poc nombrosa— som sens dubte una de les comarques de Catalunya amb més implantació de la CGT.
El Sindicat d’Activitats Diverses té seccions sindicals d’hostaleria i comerç (Forn Cal Moliné, Caprabo), al metall (Taller Ramon Rovira, Remco i Bram), a l’administració pública (ajuntaments de Berga i d’Avià), i altres en fase de construcció. El sindicat d’Ensenyament, a part de la secció d’ensenyament no universitari que comparteix amb els sindicats de la CGT de la Catalunya Central, té una forta implantació al sector social i en especial a residències (Fundació Llar de Berga-Avià-Bagà, Mont-Martí a Puig-reig, Sant Bernabé de Berga, l’Onada de Casserres…) i també a altres serveis del Sector Social com a l’Atenció Domiciliària a Sumar o al centre de refugiats de la Creu Roja. Des de la secció berguedana de la Creu Roja s’ha organitzat els treballadors de la província i la ciutat de Barcelona i s’ha acompanyat el procés electoral del Comitè de la Creu Roja a Barcelona, aconseguint entrar-hi amb 7 delegats i impulsant el creixement de l’afiliació a la ciutat.
Actualment tenim doncs un sindicat molt actiu. Per fer-ho possible cal molt treball: fer seccions sindicals és bàsic (abans que les eleccions) i cal acompanyar-les, formar-les i dinamitzar-les de manera constant, ja que és imprescindible pel tipus de sindicat que volem.
Al Berguedà som el principal sindicat en conflictivitat i aviat també en nombre d’afiliats. En canvi, estem encara lluny dels sindicats grocs en representativitat. Així i tot, la nostra activitat fa que quan provoquem eleccions a les empreses la UGT i CCOO s’hi presentin a donar un cop de mà a les direccions, intentant presentar-se amb la gent que aquestes proposin. Fins i tot quan no tenen ningú venen per intentar que les eleccions no es realitzin. Quan també els hi disputes l’única activitat que tenen —les eleccions— comencen els nervis. Fins i tot CCOO ha decidit tornar a obrir el local de Berga que tenia tancat feia anys. El creixement de CGT els espanta. Com ha de ser!
La CGT al Berguedà ha crescut molt en afiliació, seccions, lluita i representació i som conscients que estem lluny de tocar sostre malgrat les característiques de la comarca. Això ens fa animar les companyes a organitzar-se als territoris on encara no hi som i a activar-nos on estem poc actius.
Aquests dies, per cert, estem fent el trasllat al nostre nou local: deixem el carrer del Balç i ens instal·lem a la Plaça Europa.
