Amada Santos. Dones Llibertàries
Després de 238 dies en vaga de fam, va morir l’advocada de drets humans i presa política Kurda Efru Timtik. Les lesions en el seu organisme pel seu dejuni, li van provocar una aturada cardíaca.
La mort es va produir el 27 d’Agost en el Bakırköy Dr. Sadi Konuk Research And Training Hospital de Istanbul. Timtik, estava condemnada a tretze anys i sis mesos de presó. Al costat d’ella, el seu company de professió Aytaç Ünsal, sentenciat a deu anys i sis mesos. Els dos formaven part del grup dels 18 advocats que van ser condemnats el març de 2019 a un total cent cinquanta-nou anys de presó. La sentència que els van aplicar va ser (segons el tribunal) per pertinença al proscrit Partit / Front Revolucionari d’Alliberament Popular (DHKP-C). Timtik i Unsal, van començar junts la vaga de fam, la van iniciar el febrer de 2020 pel dret a un “Judici Just”.
Timtik és la quarta persona presa turca que mor aquest any en vaga de fam. Anteriorment aquesta la mort de dos músics de la banda Grup Yorum, que exigien l’alliberament de set membres del grup; un d’ells *Mustafa Koçak, que també exigia un “judici just”.
Tots aquests activistes han estat víctimes d’assetjament judicial. Han lluitat per l’Estat de Dret i han defensat, entre altres, a persones considerades opositores al govern turc. Han defensat a famílies de miners massacrats en Soma i Ermenek, a poblacions expulsades de les seves llars com a víctimes de la transformació urbana, també a famílies de ciutadans assassinats sota tortura a comissaries i presons, així com a persones processades per expressar les seves opinions, inclosos funcionaris, treballadors i defensors de les llibertats”.
La mort de Timtik, va causar gran dolor a col·lectius feministes i de defensa de drets humans a Turquia. Es van enviar milers de missatges de condol per la mort de la lletrada, i s’ha qüestionat i es qüestiona el sistema judicial Turc. L’Associació d’Advocats Progressistes de Turquia (CHD) va informar sobre la mort d’Ebru Timtik “Acabem de perdre a la nostra amiga advocada i membre de CHD després d’haver estat, gairebé un any sense prendre aliments”. Els advocats defensors van criticar durament la falta d’accés a les proves, a més va acusar el tribunal d’acceptar testimonis anònims.
També s’han alçat diferents veus; intel·lectuals, polítics, directors de col·legis d’advocats, denunciant el no haver tingut en compte les protestes de la ciutadania. Igualment, a nivell mundial, han sorgit protestes i condemnes des de diferents països i diferents espais socials, contra la crueltat i intransigència de Govern Turc, concretament contra el President i màxim responsable, Recep Tayyip Erdoğan, de no haver volgut escoltar la demanda realitzada per Efrum, exigint un “Judici Just”, per a ella i per als 18 detinguts.
Aquest ha estat un tràgic procés, en el qual es van presentar recursos per a l’alliberament de Timtik i el seu company Ünsal. Els dos últims recursos es van fer al juliol i agost i tots dos van ser rebutjats. Al juliol El Tribunal Penal Superior d’Istanbul va denegar la sol·licitud d’alliberament al·legant l’existència d’un risc de fuga i la seva condemna era per càrrecs relacionats amb el terrorisme, i això era inqüestionable. La decisió del rebuig dels recursos, es va produir malgrat d’un informe mèdic en el qual es recomanava que no haurien de romandre a la presó, donat l’estat de deteriorament en què es trobaven.
Per aquestes circumstàncies el tribunal va demanar a la fiscalia que fossin remesos tots dos a un hospital, de manera que el 30 de juliol van ser ingressats en dos hospitals per separat a la ciutat d’Istanbul, tot això va ser realitzat sense el seu consentiment. Des d’aquest moment van renunciar a tota intervenció mèdica de manteniment.
El rebuig del segon i últim recurs que va tenir lloc a principis d’Agost l’al·legació que formulo el Tribunal va ser, “no hi ha perill greu per a la seva integritat material o immaterial” La vaga que va començar el febrer de 2020 amb l’exigència d’un Judici Just, estava clar, que la secundària fins a la mort.
Veus de denúncia interna
El músic turc Zülfü Livaneli va escriure al seu Twitter que la seva mort ha estat la “Mort de la humanitat, la justícia i la consciència” a Turquia.
“cal que no sigui una moda puntual sortir al carrer a reclamar drets humans”
La política turca Nesrin Nas va escriure al seu Twitter: “Ho sento molt. Ella només volia un judici just. Un estat que fa oïdes sordes a les peticions dels seus ciutadans demanant justícia, cap a on estem anant?” També el polític d’oposició turc, Sezgin Tanrıkulu, en una entrevista que li van fer, va criticar durament el poder judicial, la decisió de no posar-la en llibertat és una vergonya per a aquest país i aquest sistema.
Veus de denúncia Internacional
La Comissària de Drets Humans de Nacions Unides, Dunja Mijatović, va declarar: “La mort de Timtik és una tràgica mostra del sofriment humà causat per un sistema judicial a Turquia, que s’ha convertit en una eina per silenciar advocats, activistes, defensors dels drets humans i periodistes, a través del menyspreu sistemàtic pels més bàsics principis de l’estat de dret”.
L’associació European Democratic Lawyers tuiteó: “Des de totes parts del món vam fer tot el possible, però a causa de la injustícia del sistema judicial disfuncional de Turquia no vam poder rescatar-la.
Una declaració del Servei Europeu d’Acció Exterior (servei Diplomàtic de UE) va afirmar: “El tràgic resultat de la seva lluita per un judici just, il·lustra dolorosament la urgent necessitat que les autoritats turques abordin de manera real la situació en què es troba el país pel que fa als drets humans, aquests s’ha deteriorat greument en els últims anys, així com les greus deficiències que s’observen en el poder judicial”.
Advocats belgues van organitzar una vaga de fam simbòlica en solidaritat amb els col·legues turcs i per la mort de Timtik, “i esperen que sigui l’última mort. Ünsal segueix viu i exigint la seva llibertat”.
És una tragèdia passada, com infinitat d’altres que estan passant diàriament al món. Cal que no sigui una moda puntual sortir al carrer a reclamar drets humans. És indispensable, tenir molt present, que els éssers humans estan sent assassinats per diferents sistemes; al mar, en les guerres inútils, en els seus llocs de treball (de diferents maneres) en la defensa de la llibertat dels seus pobles i dels seus recursos naturals. No s’han d’oblidar, i cal incidir en les denúncies constants a aquests governants despòtics i criminals, sempre emparats per governs “democràtics”, sent alhora, utilitzats per ells per als seus objectius.
Que no ens manipulin més
*Mustafa Koçak va ser un músic i activista polític turc, cantant del grup musical Grup Yorum. Va morir per vaga de fam, en la qual reivindicava «el dret a un judici just», després de ser condemnat a cadena perpètua agreujada acusada de segrest i militància en organització terrorista.
