Redacció Catalunya
Els treballadors i treballadores de la multinacional japonesa aproven l’acord entre el comitè d’empresa i la direcció per posposar el tancament, amb el que no hi haurà acomiadaments fins desembre del 2021.
Després de l’anunci l’ERO d’extinció que va presentar Nissan el passat mes d’abril, que suposa el tancament de les factories catalanes de la Nissan afectant directament i indirecta 25.000 llocs de treball; després de 100 dies de vaga indefinida interrompuda i mobilitzacions constants de la plantilla, després d’hores i hores de negociació, els sindicats presents al Comitè d’Empresa i la direcció de la multinacional arribaren a un acord el passat dia 5 d’agost. Un acord que va ser ratificat per l’àmplia majoria de la plantilla de la Nissan el 6 d’agost.
L’acord recull una divisió per trams d’edat de les treballadores en funció de la qual varia la indemnització. Així, pels majors de 55 anys s’ha pactat un programa de prejubilacions que assegura el 90% del salari fins els 62 anys, un 85% del salari als treballadors entre 51 i 54 anys, i s’obre la porta a sol·licitar la baixa voluntària als menors de 50 anys amb 60 dies per any treballat sense límit de de mensualitats. Tindran, a més aquest últim col·lectiu, prioritat en la recol·locació de les empreses que poguessin substituir la Nissan.
Però més enllà de les indemnitzacions, l’acord no garanteix la reindustrialització i el manteniment de l’ocupació, que era un dels objectius de mínims de la CGT. A més a més, el futur de totes aquelles empreses que depenen de la Nissan queda enlaire. Les treballadores de subcontractes i proveïdors queden en una situació d’indefensió per no pertànyer a la plantilla de Nissan. Un acord que, en definitiva, no acaba d’agradar a la Federació del Metall de la CGT de Catalunya (FEMEC).
“la lluita no s’acaba amb aquest acord”
Segons aquesta federació, Govern, Generalitat, Patronal i sindicats (“grocs”) solen oblidar els seus compromisos amb la plantilla i buiden de contingut les qüestions més esperançadores, com és la reindustrialització de la factoria i, en general, del teixit industrial català. El cas és que l’acord no garanteix la continuïtat dels llocs de treball de la multinacional nipona i, tampoc, els de les empreses que depenen d’aquesta. Tanmateix, la lluita no s’acaba amb aquest acord.
Per la FEMEC, aquest acord permet “aixecar un mur de contenció a les pretensions de tancament”. Els i les metal·lúrgiques aposten per ampliar i socialitzar la lluita de les 25.000 treballadores que veuen perillar el seu lloc de treball. Una de les empreses proveïdores de Nissan més grans és Acciona, la qual ja ha presentat un ERO que afecta a la totalitat de la plantilla, 500 treballadores que, a hores d’ara, estan en peu de guerra.
La federació interpel·la, també, a les administracions el compromís de mantenir els llocs de treball i de recanvi industrial un cop la multinacional japonesa faci efectiva la seva marxa de Catalunya, assegurant que no confien en les seves paraules i que, per això, cal continuar lluitant. I és que la continuïtat del teixit industrial de Catalunya no és quelcom que afecti només als treballadors i treballadores de Nissan, sinó que és una qüestió de futur, que afecta a la totalitat de la població catalana. Per això, la FEMEC insisteix en que “la lluita no s’acaba amb aquest acord”, sinó que continua per “una indústria pública, ecològica, en mans de la classe treballadora i al servei del progrés i de la gent”.
L’acord a Nissan no ho garanteix, però la lluita no s’acaba aquí. Continua.
