Cynthia Lub. Sindicat d’Ensenyament CGT Barcelona
La vaga indefinida enfront dels nuvolots de tancament sobre la planta devela el que pot ser la punta de l’iceberg de la crisi del sector d’automoció, amb centenars de milers d’acomiadaments a tot l’Estat. Nissan i Renault: cadenes de muntatges globals en crisi, possibles relocalitzacions i mesures proteccionistes. Debat sobre quin tipus de nacionalització: sense indemnització i sota control obrer.
Des del passat 4 de maig, treballadors i treballadores de Nissan han convocat una vaga indefinida: “Nosaltres hem posat damunt de la taula les nostres armes, que, en aquests moments és la vaga i serà de caràcter indefinit fins que no es defineixi el nostre futur. Si la Direcció pensa que per estar confinats ens quedarem quiets i podran fer el que els doni la gana, s’equivoquen i molt”, declaraven.
Vaga indefinida enfront dels nuvolots de tancament sobre la planta: un conflicte gestat abans de la pandèmia
El conflicte s’estava gestant abans de la crisi de la pandèmia. Ja des de febrer treien el cap negres els nuvolots de tancament sobre la planta de Nissan a Barcelona i els treballadors es manifestaven als carrers denunciant que la direcció de la marca nipona no posava sobre la taula un pla de viabilitat per a les diferents plantes.
Després del coronavirus es va accelerar la crisi trencant-se la cadena de producció davant la falta de components provinents de la Xina. L’empresa Nissan, juntament amb la SEAT, va aprofitar i va llançar una ofensiva contra la plantilla, implementant a finals de març un ERTO sobre els 3.000 treballadors i treballadors directes, signat en acord amb COO i UGT.
Mentrestant, la companyia va anunciar la posada en funcionament d’una línia de producció per a assemblar una comanda de furgonetes per a la marca Mercedes, requerint només un 30% de la plantilla que en acabar tornarien a quedar sense treball, mentre la resta roman en un ERTO també sense data de retorn.
El 4 de maig havia de reprendre’s l’activitat. Però el Comitè d’Empresa i els treballadors van rebutjar aquest pla de l’empresa iniciant així una vaga indefinida a la planta de Montcada que afecta les altres plantes de Barcelona de Zona Franca i Sant Andreu.
“No es pot permetre que una multinacional com aquesta que al costat de Renault formen l’aliança més potent econòmicament del sector de l’automòbil, utilitzi la catàstrofe d’una pandèmia per a deixar a milers de famílies en l’atur”
La filtració de les males notícies des de la multinacional nipona i la falta de resposta de la direcció de l’empresa, que segons diuen no arribarà fins a setembre, ha acrescut les incerteses entre la plantilla. Del gegant Nissan depenen 4.200 empleats directes de les plantes de l’Estat espanyol a Catalunya, Àvila i Cantàbria.
Crisi del sector d’automoció: 300.000 ocupacions directes i 2 milions de llocs indirectes en risc a l’Estat espanyol
Les conseqüències del possible tancament de les fàbriques de Nissan a Catalunya no passarien desapercebudes, implicaria gairebé 3.000 acomiadaments de treballadors directament contractats per l’empresa i 25.000 pertanyents a empreses externes lligades al sector; a més de les altres plantes de l’Estat. Aquestes xifres són un reflex del que passaria si la crisi causada o accelerada pel coronavirus afectés de ple en el Sector d’automoció (incloent distribució i activitats annexes).
L’automòbil és un dels sectors punta de l’economia de l’Estat espanyol al costat del turístic, representant el 10% del PBI i el segon major fabricant d’automòbils d’Europa i vuitè a nivell mundial. Segons l’entitat pública empresarial ICEX-España, “genera 300.000 ocupacions directes i 2 milions de llocs de treball en total estan lligats al sector” i compta amb 17 plantes de fabricació, “1.000 empreses fabricadores de Components i Equips integren la cadena de subministrament a la indústria” i “El 82% dels vehicles fabricats a Espanya s’exporten a més de 100 països. 5,4 Milions de vehicles es transporten cada any pel Territori Espanyol.”
Beneficis multimilionaris, les noves pèrdues són per als treballadors
És indubtable que la crisi del coronavirus ha afectat enormement la indústria automotriu a nivell mundial, enfront d’una producció automobilística molt internacionalitzada amb cadenes de muntatges globals.
Ara bé, també cal dir que els beneficis dels anys previs van ser multi-milionaris. A l’Estat espanyol, entre 2012-2018 la fabricació de vehicles s’havia recuperat als nivells previs a la crisi amb un increment de producció del 42,5%. La capacitat estimada de fabricació és de 3 milions de vehicles i durant l’any 2018 van sortir de les plantes 2.819.565. S’ha invertit una mitjana de 4.000 milions d’euros en ampliació i modernització de les plantes en el seu conjunt -constructors i sector proveïdor d’automoció-.
D’altra banda, el pes de la venda està en el volum d’exportacions. L’any 2018 amb un 82% cap a més de 100 països. Prop de dos milions es destinen a països de la UE, però amb un creixement del 43% d’exportacions a països d’Àfrica i a Amèrica Llatina, amb les que la indústria automotriu va generar un superàvit comercial de 10,6bn€.
Actualment, en tot l’Estat, les pèrdues en la producció de vehicles estimats en l’últim mes són de 451.833 d’euros. Sembla llavors que a les patronals els milionaris beneficis dels anys previs no els arriba per a cobrir aquestes noves pèrdues, quelcom que mostra que tots els seus plans estan dirigits a que les paguin els treballadors. I els fons públics.
————————————-
Article publicat a Esquerra Diari
