L’entrevista
Aquest mes ens han visitat membres de la Union Communiste Libertaire de França, una organització d’àmbit llibertari que neix de la unificació d’Alternative Libertaire i la Coordinadora des Gropus Anarchistes de França. Ens visiten per copsar l’ambient que es viu a Catalunya i per aprofundir sobre l’anàlisi llibertari sobre el moment actual. Des de la Redacció del Catalunya, aprofitem per que ens expliquin com veuen ells el conflicte català. Però també, i sobretot, el procés que els duu a unificar organitzacions llibertàries, un fet que, malauradament, fa temps que no veiem al nostre país. Parlem amb Jérêmie Berthuin, Anaïs Sidhoum, Médrich Bagagli i Gilles Baqué.
Bona tarda. Ens interessa molt aquest procés d’unificació llibertària que heu dut a terme a França. Al juny es celebrà el congrés d’unió d’Alternative Libertaire (AL) i Coordinadore des Groups Anarchistes (CGA)… Quina necessitat veieu en realitzar aquest congrés?
El primer element és que davant les derrotes socials dels últims anys que hem patit, davant la dreta feixista francesa de Reunificació Nacional, ens ha semblat important com a comunistes llibertaris unificar les dues organitzacions. La idea d’unificar-nos s’explica pel fet que davant d’aquests dos perills, permetia ajuntar forces i ser una alternativa real. A més, no ha estat una decisió vertical, s’ha tingut en compte la base on hi ha una tradició de treballar juntes. La UCL no és només la suma de CGA i AL, és superar-se a nosaltres mateixes com a organització i crear una organització amb un espectre de desenvolupament exponencialment més gran que qualsevol de les dues organitzacions per separat. Una nova organització dóna una imatge també als militants dels moviments socials en un moment de regressió social, de derrotes, de crisis internes de les organitzacions d’esquerres, etc. ensenya que no estem en un moment de divisió, sinó que som capaços d’asseure a una taula i parlar tranquil·lament, per tractar les condicions per crear una alternativa. Altres grups, llibertaris i no llibertaris, ens miren amb atenció perquè estem en una dinàmica positiva en un moment en que els moviments socials en general estan en una dinàmica negativa.
En la unificació hi ha tot un procés de debat que dura més d’un any. Quin tipus d’ítems es debaten? a nivell organitzatiu, estratègic, tàctic…
La primera presa de contacte és al gener de 2017. Des de llavors, es defineixen reunions bilaterals entre CGA i AL sobre diferents temes, organització interna i com s’estructurarà la nova organització, la implicació a l’antifeixisme, al sindicalisme, antipatriarcal, intervenció juvenil… en aquestes reunions es defineixen els posicionaments sobre cada tema però també les pràctiques de cadascú. També es realitzen reunions estratègiques sobre les nostres postures polítiques sobre diferents afers.
L’última etapa es crea un grup de treball per escriure el que seria la base ideològica de la UCL, quina proposta política fem. Un altre grup de treball escriuria els estatuts de la nova organització. El 10, 11 i 12 de juny de 2019 té lloc el congrés comú per debatre el manifest, els estatuts i el nom. Els congressistes van aprovar les ponències gairebé unànimement. També s’escullen les diferents comissions, la comissió sindical, l’ecologista, la de relacions internacionals… Un cop aprovada la nova organització, hi ha una segona fase del congrés. Dos congressos paral·lels d’AL i CGA d’autodissolució de les dues organitzacions. Des del principi fins al final ha estat un procés molt democràtic. En tot moment els grups locals han tingut veu i vot en les decisions que es prenien a nivell estatal.
“Molta gent ens miren amb atenció perquè estem en una dinàmica positiva en un moment general de dinàmica negativa”
Quants membres formeu UCL i quina implantació teniu al territori francès?
Ara mateix som al voltant de 600 afiliats. Som pocs, ho sabem. Però som més que la suma dels afiliats de CGA i AL. Es crea una dinàmica de creixement, fins i tot amb l’estiu pel mig, d’incorporació de noves afiliacions. Actualment, estem presents a unes 40 ciutats de tot el país. Allà on existia CGA i AL ja hi havia una tradició de treball conjunt, tot i que venim de tradicions diferents del moviment llibertari francès, i això ha fet que el treball d’aquesta nova organització a nivell local resulti molt natural. El balanç al cap d’uns mesos, ens adonem que parlem el mateix idioma. Al final, la unificació ens ha demostrat que el funcionament és molt comú, i que la pràctica del dia a dia supera les diferències que puguin haver de cultures llibertàries d’ambdues organitzacions. La unificació ens ha donat molta més visibilitat, i sobretot aparèixer com a una alternativa creïble. I sobretot, som conscients de que tenim un espai enfront altres organitzacions de l’esquerra, fora del joc parlamentari.
Alguns dels vostres membres també militen en altres organitzacions com Solidaires, inclús la CGT. UCL vindria a ser l’organització política del moviment llibertari francès?
Les arrels del moviment obrer a Espanya i a França són diferents. Tot i que molts companys i companyes de UCL estan dins els moviments sindicals com a “agitadors”, tant a la CGT, com a CNT o Solidaires, continuem considerant que necessitem una organització que vagi més enllà d’allò estrictament laboral o sindical. Al costat d’una organització sindical de massa, necessitem una organització de caire llibertari que tracti altres temes com l’habitatge, antipatriarcal, antifeixista… la UCL ens permet això.
Llavors, la UCL, crideu a practicar un sindicalisme revolucionari. Però, vosaltres no sou un sindicat, com es tradueix això en la realitat? Quins mecanismes hi ha a la pràctica?
Com a militants de la UCL, som sindicalistes revolucionaris dins les nostres organitzacions sindicals de massa. A França hi ha una tradició de sindicalisme revolucionari molt forta, el que diem nosaltres la Carta d’Amiens del 1905, l’acte fundador d’aquest sindicalisme. Tractem de portar les nostres idees i una pràctica revolucionària encara que no siguin sindicats revolucionaris, tant a nivell de funcionament com d’estratègies. A diferència de trotskistes i marxistes leninistes, tot i que podem tenir unitat d’acció amb ells, nosaltres no ens considerem avantguarda amb una intel·ligència superior a les masses. La nostra implicació dins els sindicats de massa ha de ser una implicació no com a caps, o com a buròcrates, sinó com a agitadors i com a “animadors”, en el sentit que creem dinàmiques internes a nivell de pràctiques democràtiques, i de postures polítiques, que el sindicalisme arribi a les postures més radicals possibles.
Una altra cosa molt important, en relació amb la tradició francesa de la Carta d’Amiens, que afirma de manera clara la independència del sindicalisme de classe amb els partits polítics, inclús dels “partits” o organitzacions llibertàries, una diferència molt clara amb el sindicalisme alemany per exemple. Nosaltres, lluny de reproduir el que fan comunistes i trotskistes d’utilitzar el sindicalisme com a eina i amb finalitats polítiques, no utilitzem el sindicat amb finalitats polítiques. Sempre prioritzem la unitat sindical a la base, afavorint la unitat d’acció sense tenir en compte les sigles sindicals, perquè el que ens importa és la pràctica i la unitat a la base. Sempre lluitem als sindicats i les assemblees contra els qui volen fer propaganda del seu partit. També, i molt important, la nostra influència a nivell sindical és intentar trencar les parets dels sindicats tal qual, que alguns cops queda antiquat.
“s’hauria de superar el fet de veure aquest conflicte (Catalunya) com una protesta purament estatal, si no que és un procés social amb el que ens hem de situar”
Quin paper ha tingut la UCL al moviment dels Armilles Grogues?
Aquest moviment ha estat molt espontani. El nostre paper als sindicats ha estat de pressionar per a que el sindicalisme doni suport de manera natural aquest moviment. Mentre que hi havia molts sindicats, hi havia sindicats amb moltes resistències a donar suport, com per exemple la CGT. Això és degut també a que els Armilles Grogues han desafiat els partits polítics i els sindicats perquè eren vistos com a part del sistema i no part del moviment, una mica com intermediaris entre les reivindicacions i l’Estat. El paper de la UCL dins el moviment ha estat també de tractar de donar credibilitat al sindicalisme de lluita
A França hi ha hagut diferents atemptats terroristes. Està havent-hi una deriva islamòfoba i s’està militaritzant molt l’espai públic Quina postura té la UCL amb aquesta la deriva autoritària?
S’ha de tenir en compte de que l’exèrcit ja estava present al carrer abans dels atemptats. Tot i així l’excusa dels atemptats ha servit per a tots els governs per a implantar mesures repressives. Quelcom que no passava des de la guerra d’Algèria, com és la votació pel parlament de l’estat d’emergència el 2015. Ara ja no està vigent, però a la legislació actual s’han integrat dins la llei ordinària moltes mesures del mateix que fa que el nivell de criminalització dels moviments socials sigui molt més alt avui que fa uns anys. En particular, al moviment dels Armilles Grogues s’ha vist un nivell de repressió policial que mai no havíem vist a França. No tenim les xifres exactes, però el nombre de gent detinguda, ferits greus, ferits de bales de goma a l’ull –bé, com aquí a Catalunya– no havia estat tant alt ni al maig del 68.
D’altra banda el discurs islamòfob era patrimoni de la dreta. Ara, també dins els partits moderats aquests discurs és present. Un altre element important és que aquest context d’islamofòbia i d’amenaça terrorista ha permès al govern introduir lleis i mesures que han contribuït a militaritzar la societat. Una mica com aquí a l’estat espanyol. Amb el moviment dels Armilles Grogues s’ha parlat de permetre a l’exèrcit ajudar la policia per a mantenir l’ordre. Davant d’aquest auge de la islamofòbia que inclou també l’esquerra moderada, tractem de desenvolupar una dinàmica per a permetre a les persones àrabs o musulmanes de resistir i enfrontar-nos a aquest assetjament cap a aquesta part de la població francesa.
Com veieu des de la UCL les protestes de les últimes setmanes a Catalunya que estan portant a milers de joves a enfrontar-se a la policia?
Bé, hem tret un comunicat comú de moltes organitzacions llibertàries a nivell internacional en suport al poble català. La nostra postura és una postura natural, estem a favor de del dret a l’autodeterminació, en el sentit que un poble pugui decidir el seu destí. Que sigui al Kurdistan, a Mongòlia, a Nepal, a Sudàfrica o a Catalunya, la nostra postura és la mateixa. Llavors, l’apliquem aquí també com l’apliquem a tot arreu. Mirem amb molt interès tot el que està succeint aquí. Amb la informació que tenim a França, pensem que empresonar dirigents polítics per tenir una postura autodeterminista és una demostració, un cop més, que el govern, el de Madrid en aquest cas, aparenta ser democràtic però quan ha de reaccionar de manera autoritària ho fa. Això ens confirma que al capitalisme, qualsevol tipus de govern és autoritari i antidemocràtic. La democràcia es permet fins a cert punt, fins a que molesta, després tanca les portes.
Nosaltres donem suport al dret a l’autodeterminació, afegint el component del concepte federalista. Així que també, creiem, que s’hauria de superar el fet de veure aquest conflicte com una protesta purament estatal, si no que és un procés social amb el que ens hem de situar. Justament, per nosaltres és important discutir i compartir amb altres organitzacions llibertàries sobre aquest conflicte, per veure si aquest conflicte i aquesta reivindicació ens aporta coses positives i ens duu a llocs d’unitat i de conjunció, o ens porta a quelcom que no és nostre si és una reivindicació purament estatal. De fet, és per això que estem aquí, per parlar i entendre parlant amb vosaltres la complexitat de la situació i del que es juga en realitat, ja que allà poca cosa ens arriba del conflicte català. I, per suposat, estem aquí també per donar suport des de la UCL a tots els moviments que lluiten contra la repressió.
Nosaltres donem suport al dret a l’autodeterminació, afegint el component del concepte federalista. Així que també, creiem, que s’hauria de superar el fet de veure aquest conflicte com una protesta purament estatal, si no que és un procés social amb el que ens hem de situar. Justament, per nosaltres és important discutir i compartir amb altres organitzacions llibertàries sobre aquest conflicte, per veure si aquest conflicte i aquesta reivindicació ens aporta coses positives i ens duu a llocs d’unitat i de conjunció, o ens porta a quelcom que no és nostre si és una reivindicació purament estatal. De fet, és per això que estem aquí, per parlar i entendre parlant amb vosaltres la complexitat de la situació i del que es juga en realitat, ja que allà poca cosa ens arriba del conflicte català. I, per suposat, estem aquí també per donar suport des de la UCL a tots els moviments que lluiten contra la repressió.
