Gonzalo Mateos Benito va néixer a Salamanca el 1983, encara que fa gairebé vint anys que viu a Barcelona. És historiador i antropòleg de formació però la seva autèntica passió és la de realitzador de documentals. Recentment ha dirigit els documentals La vida de una flor, sobre la fallida insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat del 1932, i Garcia Oliver, tots dos amb finançament de la Fundació Salvador Seguí i de la CGT, a la qual pertany.
Com sorgeix el projecte del documental de Garcia Oliver? Com ha sigut el procés del rodatge?
El documental sorgeix després d’haver realitzat altres treballs relacionats amb el moviment anarquista, com ara un sobre Salvador Seguí. El de Garcia Oliver sorgeix la iniciativa de la CGT de Reus, que volia recuperar la seva figura per haver nascut a aquella ciutat. El procés de rodatge ha estat un treball de documentació històrica, recerca d’arxius i testimonis i reconstrucció del context de l’època. També ha implicat visitar espais i llocs relacionats amb la vida de Garcia Oliver i el moviment anarquista.
Què t’ha sorprès durant el procés de documentació?
La gran implantació social de la CNT. Fins i tot abans del cop d’estat militar del 1936, el moviment anarquista tenia contactes amb alguns militars contraris al cop. Després del fracàs del cop militar a Barcelona, l’anarquisme va actuar en molts aspectes com un autèntic contrapoder, assumint funcions que normalment correspondrien a un Estat, com el control de fronteres o de l’ordre públic, des d’una perspectiva revolucionària. Això convida a reflexionar sobre el paper del poder. Sovint, en alguns sectors de l’anarquisme actual hi ha un rebuig total a qualsevol forma d’autoritat o poder. Però la història mostra que, en determinats moments, és necessari algun tipus d’organització i poder col·lectiu per poder transformar la societat.
Creus que Garcia Oliver va ser el cervell de la derrota de l’exèrcit a Barcelona durant el cop d’estat?
Garcia Oliver va ser un dels impulsors de la preparació del moviment obrer davant un possible cop militar. Va participar en l’organització de grups armats, comitès de defensa i milícies vinculades a la CNT, que van jugar un paper important en la derrota del cop militar a Barcelona i a Catalunya el juliol de 1936. Ell pensava que el moviment obrer i el moviment anarquista havien d’estar preparats militarment tant per frenar un possible cop d’estat com per iniciar un procés revolucionari, la qual cosa va permetre que els treballadors organitzats poguessin reaccionar ràpidament quan es va produir el cop. Per això es pot dir que Garcia Oliver va ser un dels cervells d’aquesta estratègia, encara que la derrota dels militars també va ser resultat de l’acció col·lectiva de molts militants obrers, dels comitès de defensa i de les milícies populars.
La CNT tenia el control dels carrers el juliol de 1936. Com es pot explicar el pas de la barricada al Ministeri de Justícia en el cas de Garcia Oliver?
Tot i que la CNT tenia molta força als carrers, especialment a Catalunya, el moviment anarquista sabia que no era majoritari a tot l’Estat. Per això la CNT va decidir col·laborar amb la resta de forces antifeixistes per continuar la guerra contra el cop militar. També pensaven que aquesta col·laboració podia evitar que la República quedés aïllada internacionalment, esperant rebre suport de les democràcies europees com França i Gran Bretanya, cosa que finalment no va passar. En aquest context es va produir una situació complexa: al mateix temps que es defensava la República també es volia impulsar la revolució social. Garcia Oliver va acabar entrant al govern com a ministre de Justícia a proposta de la CNT.
Com va viure personalment el pas de ser un home perseguit per la llei a convertir-se en ministre de Justícia?
Garcia Oliver va intentar aprofitar el càrrec per impulsar reformes en el sistema judicial que avui consideraríem progressistes. Va defensar que la justícia havia de garantir drets i va ser crític amb les execucions sense judici que alguns grups revolucionaris o comitès havien dut a terme durant els primers mesos de la guerra. També tenia la idea que molts delictes estaven relacionats amb la desigualtat social. Per això va impulsar projectes de reforma del sistema penitenciari, com la creació de ciutats penitenciàries i la idea que els presos poguessin treballar i reeducar-se. Tot i aquestes iniciatives, el seu pas pel ministeri va ser breu, en un context molt difícil marcat per la guerra i les tensions polítiques.
Com va gestionar les crítiques dels sectors més radicals de la CNT que consideraven que participar en el govern era una traïció als principis anarquistes?
Garcia Oliver va optar per una posició pragmàtica. Inicialment havia defensat fer la revolució completa, però aquesta proposta no va prosperar dins del moviment. Davant la situació de guerra, va considerar que era necessari col·laborar amb la resta de forces republicanes. Ell era molt conscient que la unitat antifeixista era imprescindible per derrotar els militars revoltats. Aquesta posició es va veure clarament durant els Fets de Maig de 1937, quan va demanar als anarquistes que aturessin els combats per evitar un enfrontament dins del mateix bàndol republicà, ja que això podia debilitar la lluita contra el feixisme.
Fins a quin punt el seu llibre El eco de los pasoses pot considerar una crònica fidel de la seva vida?
Com passa amb moltes memòries o autobiografies, el relat té un cert biaix de l’autor. Hi ha records que poden estar interpretats de manera subjectiva o reconstruïts amb el pas del temps, sobre tot pel que fa als fets concrets, reunions o converses. Per això alguns episodis o valoracions s’han de llegir amb prudència. Tot i això, el llibre és molt útil per entendre el context dels militants anarquistes com Garcia Oliver. Molts d’ells provenien del món obrer, havien començat a treballar molt joves i es van acostar a l’anarquisme.
A més, l’obra està marcada per l’experiència traumàtica de la derrota de la Guerra Civil i l’exili, que influeixen en la manera com l’autor interpreta els esdeveniments. També és habitual trobar crítiques o comentaris cap a altres figures del moviment anarquista, com per exemple Federica Montseny o fins i tot Durruti. Aquestes valoracions formen part de les relacions personals, de les tensions polítiques i de la interpretació que l’autor fa dels fets viscuts.
Va ser Garcia Oliver un estrateg militar?
No sé si Garcia Oliver va ser realment un estrateg militar en el sentit professional del terme. No era un militar de carrera ni tenia formació militar formal.
El que sí que es pot dir és que, durant la Guerra Civil, va defensar la necessitat que les milícies obreres es formessin militarment per poder combatre l’exèrcit franquista. En aquest context es van crear les anomenades escoles de guerra, on els milicians rebien formació bàsica sobre l’ús d’armes, organització militar i estratègia de combat. Aquestes iniciatives buscaven convertir les milícies obreres en forces més eficaces al front, encara que sempre dins d’un context revolucionari i diferent del model militar tradicional.
Quin és el seu llegat real en la política espanyola?
És interessant analitzar la figura de Garcia Oliver dins del seu context històric. Representa una època en què persones procedents de la classe obrera van poder arribar a tenir una gran influència política i social. També ajuda a entendre el pes que va tenir el moviment obrer i l’anarcosindicalisme en la societat catalana d’aquell moment.
