Etiqueta: Vaga

Els treballadors d’Unisono a la vaga

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

El passat dia 2 i 3 de gener, els treballadors i treballadores de l’empresa màrqueting telefònic van protagonitzar una vaga de 48h per protestar contra les condicions laborals a l’empresa.

Resultado de imagen de unisono barcelona"

Unisono té a Barcelona unes 300 persones treballant i en el conjunt de l’Estat espanyol, també té centres de treball a Madrid, València i Gijón, totalitza unes 4.000 persones. Els treballadors de plantilla tenen contractes de 20, 25 o 30 hores, no permetent que les incrementin fins jornades que els farien tenir salaris i condicions més beneficioses. No obstant això, els contractats per ETT, amb menor capacitat per reclamar drets, han de suportar condicions laborals més dures, cosa que fa, aconsegueixin contractes que en moltes ocasions suposen gaudir jornades setmanals de fins a 30 hores.

Aquesta política laboral de l’empresa ha estat sempre combatuda per la CGT. Potser és aquesta la raó per la qual el passat 22 d’octubre, la direcció va acomiadar el company Isaac, delegat sindical des de l’any 2015, utilitzant el famós article 52. d) de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament de treballadors per absències reiterades al centre de treball encara que siguin justificades. La secció sindical de CGT a Unisono, va considerar que aquest acomiadament formava part de l’ofensiva que inicià l’empresa contra els treballadors i treballadores de la plantilla i contra la CGT en particular, per ser el sindicat més combatiu amb la política antiobrera de l’empresa.

Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got. Des de llavors, la CGT i la plantilla han mantingut el pols contra la direcció de l’empresa, que han desembocat en diferents mobilitzacions. L’última d’aquestes, una vaga de 48h els passats 2 i 3 de gener, convocada per tots els sindicats a nivell estatal, excepte CCOO i UGT.

“tots els sindicats a nivell estatal han convocat vaga, excepte CCOO i UGT”

I és que l’acomiadament del company Isaac només va ser el principi. Segons el comunicat de la plataforma reivindicativa, els sindicats plantegen que la política d’acomiadaments via article 52. d) de l’ET formaria part d’una estratègia que no busca altra cosa que desfer-se dels treballadors i treballadores contractats per l’empresa i substituir-los pels que són contractats via ETT’s, augmentant així la plusvàlua i deteriorant de forma greu les condicions laborals cada cop més precàries. En aquesta voràgine, els treballadors denuncien que l’empresa ha arribat al punt de contractar una empresa de detectius mèdics (GESEME) per tal de perseguir a tot aquell que pugui caure malalt.

Segons els sindicats, l’empresa, a més continua sense complir amb les seves obligacions, tals com el control horari segons la sentència del TJUE, la falta de transparència a l’hora de cobrir les vacants existents, l’incompliment de les preferències horàries i/ canvis de torns, la conciliació familiar per als treballadors i treballadores en base a l’article 38.4 de l’Estatut dels Treballadors, o fins i tot, paralitzant el pla d’Igualtat. 

Als treballadors i treballadores d’Unisono, per tant, no els hi queda altra que la mobilització. La precarietat al sector del telemàrqueting és el pa de cada dia. Ara, les companyes que hi treballen a Unisono han de suportar, també, les agressions de l’empresa i els acomiadaments a tots aquells que aixequen la veu.

Fins fa relativament poc la direcció de l’empresa s’havia mostrat procliu a negociar i CGT havia aconseguit acords en matèria de vacances o hores sindicals. Una CGT que s’ha convertit en hegemònica a l’empresa. Fins el moment ostenta els 13 delegats del Comitè d’Empresa del centre de Barcelona i a nivell estatal tenen més de la meitat dels delegats. Encara arribant a acords, la CGT no ha deixat mai de seguir reivindicant i combatent tant des de la vessant d’acció sindical amb mobilitzacions i concentracions, com des de la via judicial, amb múltiples demandes.

Davant aquestes injustícies el camí a seguir, per la plantilla d’Unisono i a qualsevol centre, és el de la lluita, la solidaritat i el suport mutu. Així ho mostrem centenars de treballadors i treballadores davant les portes d’Unisono. Perquè avui han estat dos companys en aquest centre però demà podria ser qualsevol. És necessari unir lluites, que existeixi una vertadera unitat sindical per la base i una mobilització permanent que faci desaparèixer les dues reformes laborals. Sense que això passi no hi haurà cap horitzó d’emancipació social. La misèria i la precarització absoluta i els acomiadaments per a qui s’atreveixi a qüestionar-ho serà el nostre dia a dia.

CGT guanya el conflicte als Teatres Balañà

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

Els treballadors i treballadores guanyen el pols a Teatres Balañà, aconseguint substancials millores en les condicions laborals després d’amenaçar de fer vaga els dies 31 i 1 de gener.

Acabem l’any com el vam començar. Si al gener van ser els companys de Cacaolat qui van posar en pràctica allò de “la vaga serveix”, els últims dies de l’any han estat les companyes dels Teatres Balañà.

El grup Balañà gestiona teatres com el Teatre Tívoli, Teatre Coliseum, Club Capitol i Teatre Borràs. El sindicat d’Espectacles de la CGT de Barcelona va convocar durant les últimes setmanes del 2019 vaga en aquests teatres pels dies 31 de desembre i 1 de gener del 2020 per a exigir una solució a la situació que viuen els treballadors i treballadores del Grup Balañà. Les condicions laborals s’han vist greument perjudicades per l’existència de contractes laborals fets en frau de llei per haver-se atorgat sota la modalitat de fixes discontinus, fet que, fins i tot amb la seva legislació, queda fora de la llei. A més, s’estaven vulnerant els salaris mínims i les condicions de treball establertes al conveni de locals d’espectacles públics de Catalunya.

No contents amb això, el Grup Balañà va intentar vulnerar també el dret a vaga a l’instrumentalitzar altres companyes per a contractar a través d’aquestes a treballadors aliens a l’empresa per a substituir als vaguistes, fet que atempta contra el dret a vaga dels treballadors i treballadores. En aquest sentit, el sindicat d’Espectacles ja va denunciar a Inspecció de Treball de la Generalitat per a intentar evitar aquesta vulneració del dret a vaga.

D’aquesta forma, l’amenaça de vaga pels dies 31 i 1 de gener va fer que les vacances de la patronal perillessin i sembla que li van veure les dents al llop. Els directius del Grup Balañà van entendre que amb qui s’estaven jugant la partida era amb la CGT.

“mitjançant la pressió i la mobilització, els treballadors han aconseguit doblegar altre cop la voluntat de la patronal”

La mediació realitzada durant l’última setmana del 2019 va desbloquejar la situació. L’empresa va cedir en la majoria de les demandes que la plantilla havia plantejat. Millores salarials, dies de lliure disposició (que no existien abans d’aquesta demanda a l’empresa), l’actualització dels plusos d’antiguitat i complements de conveni per funcions matinals i actes eventuals, el reconeixement de les categories i les compensacions pertinents quan s’exerceixen puntualment. Mitjançant la pressió i la mobilització els treballadors han aconseguit altre cop doblegar la voluntat de la patronal.

Tot i així, tal com afirmen els companys del sindicat d’Espectacles, algunes de les reivindicacions han quedat al tinter. Per exemple, queda pendent l’articulació de les noves modalitats de contractació per la qual cosa els treballadors i treballadores han emplaçat a treballar en una comissió negociadora per gestionar els còmputs horaris que requereix l’activitat.

Com dèiem, acabem l’any com el vam començar: amb una victòria. Una victòria que ens mostra un altre cop el camí a seguir: la lluita, la pressió, la vaga. I a més, una de les millors vagues, aquelles que, finalment, no calen fer.

Esperem que als amos dels teatres del Grup Balañà no s’ennueguin amb els llagostins durant les seves celebracions… o sí.

Resultado de imagen de vaga teatres balaña"

Victòria a la vaga d’Stradivarius

Equip Comunicació CGT Catalunya

El comitè d’empresa, amb una forta presència de CGT, desconvoca la vaga després d’aconseguir l’equiparació salarial amb altres centres d’Inditex.

Redacció

Aquest mes tenim un nou capítol de “les vagues no serveixen”. Els companys i companyes de Sallent han demostrat, altre cop, que la vaga continua sent una eina imprescindible per a la millora de les condicions laborals de la classe treballadora.

Feia mesos que el Comitè d’Empresa es reunia amb la direcció de l’empresa per tal de negociar el nou conveni sense cap acord. L’empresa del Bages, que compta amb una plantilla de gairebé 350 treballadores, de les quals 230 són indefinides, paga 19.000 euros bruts a l’any als seus treballadors. La secció sindical de CGT a Stradivarius de Sallent portava denunciant la situació fa temps “per exemple, els treballadors de Massimo Dutti a Tordera arriben als 25.000 euros, per la mateixa feina i encara tenint més processos automatitzats”.

En un primer moment el comitè d’empresa es va aixecar de la taula de negociació del conveni després que l’empresa s’estanqués en un augment del 14,5% dels salaris, fins a poc més de 21.700 euros anuals. “Els treballadors de l’empresa estan més units que mai i la vaga serà secundada per una immensa majoria”, assenyalaven fonts sindicals, que comptaven també amb els suport de companys i companyes d’altres centres d’Inditex del país.

Les demandes de la plantilla passaven per un augment salarial que equiparés el sou al d’altres centres d’Inditex i més contractació indefinida. Unes reclamacions que l’empresa no ha tingut més remei que acceptar en veure la unitat i la decisió de la plantilla d’anar a la vaga. Els treballadors reclamaven un conveni únic en tots els centres de distribució. Així, en la negociació del conveni col·lectiu, exigien que es garantís el mateix salari, la mateixa jornada, les mateixes ajudes i els mateixos beneficis socials a la planta de Manresa que a les de la resta del Grup Inditex.

La vaga, que havia estat convocada pels dies 4, 5 i 6 de novembre, per reclamar l’equiparació salarial amb els treballadors d’altres centres logístics que el grup Inditex té a Catalunya, va ser el detonant per a que l’empesa accedís davant la pressió dels i les treballadores.

La pujada salarial acordada ha estat de 19,77% per a tres anys, 50 nous contractes indefinits i una nova programació dels festius obligats, abonats amb 140 euros.

Victòria de la vaga indefinida a Iberboard

Equip Comunicació CGT Catalunya
Òscar Murciano, Secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya

El passat 4 de novembre s’iniciava una vaga indefinida a l’empresa de transformació de paper i plàstics Iberboard, a Alcover. Els 146 treballadors i treballadores la van seguir des del primer moment al 100%, aturant completament la producció i el sistema de cogeneració elèctrica que hi ha instal·lat. Al quart dia de vaga es certifica la victòria de la plantilla amb un document signat a mediació de la Generalitat on s’acceptava el compliment de tot allò que es reivindicava. Aquesta és la història d’una lluita decidida i victoriosa.

La fàbrica d’Iberboard té presència a Alcover amb diferents noms des del 1925, protagonitzant un bon número de lluites obreres al territori des de llavors; avui s’hi suma una més, organitzades ara des de la CGT.

Iberboard ha tingut una etapa complicada, amb concurs de creditors inclòs, i una entrada de nous accionistes liderats pel grup Grífols. L’actitud d’aquesta nova direcció ha estat molt agressiva des de l’inici, degradant el clima laboral i acumulant processos col·lectius contra les seves mesures de retallades de condicions.

“He patit durant 15 anys i ha estat ara que he vist el que pot ser un sindicat”

L’empresa incomplia els increments de conveni, implanta a més un ERTO per ‘baixada de la producció’ mentre alhora s’acumulaven centenars d’hores extraordinàries mensualment. Vist que no hi havia forma d’alterar l’actitud prepotent i explotadora dels empresaris, la plantilla va decidir en assemblea convocar vaga indefinida amb la CGT. La reacció de direcció va ser acomiadar al delegat LOLS de la CGT, un membre del comitè d’empresa també de la CGT i tres treballadors més.

Aquest fet va inflamar a la plantilla i esclatar la indignació de tal forma que ja era evident que la vaga seria massiva. Finalment, a mediació de Treball l’empresa va fer marxa enrere readmetent a tothom qui volgués, mentre que per part del comitè de vaga es va donar uns dies de termini per a veure si es podia arribar a un acord.

La proposta de l’empresa enviada unes hores abans de l’inici va ser rebutjada per la plantilla, així que el dilluns 4 de novembre a les 5 del matí el piquet de treballadores es va autoconvocar per defensar la vaga indefinida. El seguiment va ser de la totalitat de les 146 treballadores excepte la persona encarregada de processar les nòmines de la plantilla que, un cop enviat els diners, es va sumar al piquet i vaga. Únicament els directius de l’empresa van mirar de creuar la línia del piquet sense èxit. Es comentava que la grua va haver d’endur-se un d’aquests luxosos cotxes per problemes amb les rodes del vehicle.

Els torns al piquet es mantenien les 24 hores del dia, comptant amb el suport de col·lectius del territori que feien arribar material de logística, menjar, beure i llenya per aguantar les nits fredes a la fàbrica. El matí del segon dia, Iberboard va anar a buscar una persona a casa seva perquè entrés a la planta, com si això pogués alterar la paralització completa de la producció. Actes il·lògics i absurds com aquests indicaven a la plantilla el grau de desesperació de la empresa davant la potència dels efectes de la vaga.

Durant els dies que faltaven fins mediació de dilluns es van enfortir les relacions dels i les treballadores, el sentiment de pertinença a una comunitat, a una classe social. Finalment, dijous l’empresa va cedir en tot per aturar la vaga:

-Finalització immediata de l’ERTO.

-Retorn del 80% de les pèrdues temporals salarials motivades pel temps que l’ERTO va estar actiu.

-Actualització del salari al que pertoca segons conveni.

-Pagament dels endarreriments per no haver-ho fet abans.

A l’assemblea de treballadors que van ratificar l’acord els plors i abraçades es barrejaven, de vegades una cosa i després l’altre, per tornar a començar. Al dia següent un dels vaguistes explicava com quan passeges pel poble veïns i veïnes s’abracen als vaguistes, estenent l’alegria per tot el territori. Les companyes estan demanant fulls per afiliar-se, mentre la caixa de resistència creada perquè aguantessin segueix recaptant milers d’euros provinents d’ens de la CGT, col·lectius del territori i persones solidàries.

Iberboard ens mostra que és la lluita la clau de la victòria i no la mentida i traïció dels pactes socials de la rendició. Cal tirar a terra els despatxos concebuts com a barricades de la lluita sindical i social. No només per raons de comportament, si no també pràctics: Mentre el conflicte és l’únic que obre la porta dels drets, el delegacionisme només perpetua la subsidiarietat i complicitat amb la patronal.

Finalment, cal destacar el gran paper que la Federació Intercomarcal de l’Alt Camp-Conca de Barberà ha dut en aquesta vaga, enganxats cada minut als vaguistes, assessorant i alhora mantenint l’espaï autònom de les seves decisions. Aquesta tasca no és només puntual si no una més de les que realitzen habitualment i que mostren que un anarcosindicalisme motivat, alegre i actiu és clau per incrementar l’organització obrera en un territori.

Un treballador afirmava: “He patit durant 15 anys i ha estat ara que he vist el que pot ser un sindicat. Traslladeu el nostre agraïment a tota la CGT, no sabem com podem agrair i retornar el que hem rebut”.

Dret de vaga sense dret de vaga

Equip Comunicació CGT Catalunya
Òscar Murciano. Secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya

Fa poc més d’un mes vam conèixer un posicionament del jutge Santiago Vidal declarant legal l’esquirolatge realitzat per Fira de Barcelona, denegant l’aplicació de mesures cautelars per garantir el dret de vaga. L’empresa va sotscontractar un altre proveïdor de muntatge d’escenaris per així rebentar la vaga del personal en lluita. El jutge va fer servir com excusa una jurisprudència encara en litigi per la qual una empresa client podia adjudicar el servei prestat per una empresa proveïdora en vaga a una altra. A banda d’això, Santiago Vidal va afegir de la seva collita que seria ‘desproporcionat’ que el dret de vaga passés per sobre de les afectacions a terceres persones que participarien a les activitats programades al festival Sònar.

Em pregunto quina vaga no afecta a tercers. Com es pot posar a la mateixa alçada aquest suposat dret per sobre de la capacitat de poder igualar les forces en una taula de negociació? Si el jutge hagués fet efectiu el dret fonamental recollit a la constitució per sobre dels poderosos interessos de la Fira, el conflicte s’hauria solventat en unes hores. Per contra, va deixar la vaga a l’alçada d’un acte folklòric sense conseqüències reals de pressió. No passem per alt que l’Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya formen part del patronat de la Fira i no van moure un dit.

Un parell de setmanes després es va conèixer que el senyor jutge va demanar la seva jubilació voluntària i a viure, que són dos dies. En tot cas aquesta aberració que escup al dret de vaga de la classe treballadora es contextualitza dins d’una ofensiva general que ens ha de fer reflexionar al respecte.

El primer que cal comprendre és que el dret de vaga hauria de ser il·legal en qualsevol sistema capitalista. Som, objectivament, davant un sabotatge col·lectiu contra propietats alienes i que provoquen un dany econòmic als seus legítims propietaris. Amb aquesta coacció, es vol que l’altre part cedeixi en els seus plantejaments. Quina diferència hi ha amb la figura del xantatge penal? Cap, perquè ho és.

No hi ha cap altre acció sota aquests paràmetres que sigui tolerada pel sistema. Si no es reprimeix pel simple fet de fer-ne és única i exclusivament perquè es va arrencar per la força i el capitalisme va haver de cedir com a mal menor d’altres escenaris. Actualment no es pot eliminar sense més, doncs encara és valorat positivament com a signe de ‘democràcia’ pel conjunt de la població. Per tant la utopia neoliberal de l’oligarquia és rebaixar-ho a un dret formal més de la vitrina de les hipocresies del sistema, sense força real efectiva. Posar el dret de vaga just al costat de l’article 47 de la Constitució que diuen garanteix el dret a una vivenda digna a tot ciutadà/ana. Risas.

“normalitzar mecanismes de socialització, apertura dels conflictes laborals al territori, creació d’escenaris imprevisibles i una major confrontació del tipus que es decideixi i convingui en cada moment”

El dret de vaga no és només que algunes persones puguin fer-ne, sinó que la vaga sigui efectiva, que tingui el suficient poder de coacció com per fer modificar la voluntat d’empresaris o governs. Això implica la capacitat d’aturar els mitjans de producció i no permetre esquirolatge de cap tipus. Tot el que no sigui això la converteix en una farsa sota unes normes de domesticament cada vegada més estretes.

Sense estendre’ns gaire, la via cap a la irrellevància de les vagues segueix tres principals camins:

  • Uns serveis mínims brutals. Només al darrer mes, les convocatòries de vagues a RENFE de la CGT només les poden realitzar el 3% de la plantilla. La vaga de Ryan Air té serveis del 100% en els viatges a les illes (com si tota la comunicació amb aquestes depengués d’aquesta companyia). Ampliació dels serveis mínims a les vagues de Metro a Barcelona per “contaminació” (episodi que no va causar restriccions a la circulació de vehicles privats), i un llarguíssim etcètera que en ocasions demana més personal en servei mínim que el que hi ha sense vaga.
  • La criminalització de les vagues. Conscients que la població no estarà per l’eliminació d’aquestes, almenys de moment, els mitjans de comunicació en mans del poder econòmic o polític es centren en les afectacions. Creen el context adequat per facilitar les restriccions que realitzaran els governs o promocionant un ambient per ‘regular’ més encara les vagues al sector privat. “Jo no tinc cap culpa, Em sembla bé que hi hagi vagues però sempre paguem els mateixos”.

En aquesta criminalització a nivell polític hi participa gairebé tothom. Els que ho fan obertament o els hipòcrites que filtren salaris manipulats de treballadors de Metro per a llençar a la població contra ells, les que diuen que ‘no es pot negociar amb vaga convocada’ o les que parlen en xats privats que la CGT ‘és un càncer pel sector públic’ per les diferents lluites que realitzem.

  • Creació de nous precedents, les vagues de proveïdors. Aquest punt, encara en litigi, és molt preocupant. L’economia productiva avui dia es basa en les externalitzacions dels processos productius. A tota empresa important hi ha una galàxia de proveïdors. Quan un d’aquest fa vaga, la seva capacitat de pressió ve donada moltes vegades en el dany que exerceix al negoci del client, que habitualment afegeix pressió addicional al proveïdor perquè solventi el seu conflicte.

Amb la sentència del Suprem sobre el cas Altrad (encara en recurs) s’obre la porta a que tota empresa client pugui fer esquirolatge legal, derivant la prestació de servei de l’empresa en vaga a una altra. S’acaba d’aquesta forma amb la capacitat d’aturar de forma efectiva la producció del servei, deixant molt minvada de força la vaga: el proveïdor només ha de resistir la pèrdua temporal de plusvàlues del contracte, el client tenir plans de contingència.

Resultado de imagen de vaga sonar

Amb aquest panorama, que legalment anirà a pitjor, i que pot tenir el toc de gràcia tard o d’hora en la redacció d’una llei de vaga, tenim dues alternatives com a sindicat i sindicalisme en general. La primera és seguir adaptant-nos a les normes existents i assumir-les, acceptant una estratègia que posa punt i final a la capacitat efectiva de la majoria de les vagues. La segona és incrementar el conflicte i la resposta a les agressions per defensar i compensar la pèrdua de poder de la vaga legal.

Aquí cadascú ha d’explorar noves vies (vagues “il·legals”, diferent tipus d’accions complementàries, etc.), però sembla clar que moltes passen per afegir noves formes de pressió a la realització de les vagues. I això implica normalitzar mecanismes de socialització, apertura dels conflictes laborals al territori, creació d’escenaris imprevisibles i una major confrontació del tipus que es decideixi i convingui en cada moment. Hem d’anar deixant més de banda la mirada legal per unir i enfortir de forma més decidida la sindical i social. Ens juguem molt.