CGT Ensenyament
Més recursos! Més salari! Menys burocràcia! Menys ràtios! Dignifiquem la professió! Aquestes són les demandes que des de fa setmanes sonen pels carrers i els centres educatius de la mà de les treballadores de l’educació, donant forma a un crit, clar, contundent, però també esperançador.
Llegeix més
Redacció
Il·lustració Isabel Couchoud
Des de fa un temps, uns anys potser, l’educació ha anat prenent una forta presència pública, des de les converses de carrer a les xarxes socials, a la premsa i en el món editorial. Com una bomba de rellotgeria, cada cop més present, omplint hores i hores de converses, tertúlies, llibres i articles, sovint com un verí.
Llegeix més
Àuria Soriano Boldú
CGT Ensenyament Barcelona
Amb el present text voldria fer una petita aproximació a com podria ser una educació revolucionària en una societat post-capitalista ja que sovint ens trobem massa immersis en defensar-nos dels atacs que el capital exerceix contra l’educació i no trobem temps per a pensar quin model creiem que seria el millor per al conjunt de la classe obrera. Per a reflexionar sobre aquest afer, primerament cal analitzar l’estat actual de l’educació catalana.
Llegeix mésToni Álvarez. Mal d’escola
Comença setembre i l’any escolar, entre molts altres anys. Com si fos un ritual de pas, famílies amb infants passegen per les botigues de material a la recerca de les llibretes, carpetes i llapis que les diferents escoles demanen. Amb expectació i nervis, s’omplen les motxilles dels alumnes, mestres i professores. Molts infants ja saben el camí de l’escola, coneixen l’escola i, potser, les seves mestres. També és molt possible que, el primer dia de setembre, moltes mestres encara no sàpiguen a quina escola aniran a treballar. Claustres que hauran d’esperar alguns dies per mostrar l’escola a les mestres que hi treballaran aquest curs; res nou sota el sol escolar català. Des del departament d’educació es considera que per preparar un curs escolar no calen més que tres dies; per cohesionar equips docents, per compartir informació i propostes pedagògiques n’hi ha prou amb tres dies. Els mateixos tres dies per preparar aules i convocar a les primeres reunions a les famílies. Això si hi ha tot el personal docent nomenat al centre el primer dia de curs, cosa que no és molt comuna.
Llegeix mésToni Álvarez, Mal d’escola
Un dels recursos més valuosos en un centre educatiu és el temps. Deia l’Adriana, a la columna del número passat, entre moltes altres coses, que «els dies se succeeixen a una velocitat sorprenent, no pots despistar-te, cada segon és un instant fonedís on està en joc aprendre o no». Amb aquesta angoixa primària vivim el fet educatiu als centres. Acostumem a parlar de la falta de temps per fer les coses: per produir més, per tenir més volum d’experiències, per coordinar-nos més. Aquest acostuma a ser el concepte de temps que es demana a les escoles, el relacionat amb el rellotge, el temps cronològic, una quantitat ascendent de dies, hores i minuts que ens han de permetre construir i pensar en comú.
Llegeix més
