El dia 6 de març un grup de treballadores de l’Ajuntament de Barcelona vam concentrar-nos a les portes de l’edifici municipal del Passeig Sant Joan, on es trobava l’alcalde Jaume Collboni. Vam aprendre tres coses: que amb la mobilització aconseguim avançar cap als nostres objectius de millora, que juntes som més fortes i que l’alcalde de Barcelona no té paraula.
Estàvem a la vigília del 8 de març, que aquest any va ser un diumenge. Les treballadores del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) i del Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) vam convocar una vaga aquell dia per demanar més justícia als nostres llocs de treball, perquè el conveni que han signat CCOO i UGT amb el PSC és injust, ja que discrimina una part molt important de la plantilla municipal, bàsicament als sectors que ens dediquem a l’atenció directa i l’atenció social, que són els més feminitzats.
Com que estàvem concentrades a la porta de l’edifici on estava reunit l’alcalde, creiem que algú va tenir una gran idea: “els diem que passin, els prometem una reunió amb gerències amb la condició que se’n vagin. I així ja tenim la sortida lliure”. O no tenen paraula o la seva intenció era mentir-nos.
En Jaume Collboni va ser molt agradable, ens va rebre educadament i ens va escoltar. L’alcalde es va comprometre a convocar una reunió per parlar de la situació del SARA i dels PIADs, però serveix de poc que se’ns escolti i sigui amable si després no ha de complir amb la seva paraula.
Ens sentim estafades, creiem que l’alcalde de Barcelona s’enganya a si mateix i enganya a la ciutadania de Barcelona a qui diu representar. Som les treballadores municipals que oferim atenció a la ciutadania de Barcelona, som una peça clau de l’entramat que fa que la societat d’aquesta ciutat funcioni. I el 6 de març estàvem allà, lluitant pels nostres drets laborals i per un conveni just, igual que les treballadores dels Serveis Socials, que les mestres de les escoles bressol, i les treballadores de les Oficines d’Atenció Ciutadana.
Des del mes de desembre de l’any 2025 les treballadores municipals tenim un conflicte obert amb l’Ajuntament de Barcelona i encara no s’han dignat a obrir una taula de diàleg per resoldre’l. Tothom sap que en democràcia els conflictes es resolen parlant, negociant i arribant a acords. Pel que fa a la justícia social i de gènere, sembla que aquest Ajuntament està més aviat del cantó del silenci, mirant cap a una altra banda, esperant que passi la tempesta.
Encara són a temps de rectificar aquest conveni, que és injust i discriminatori. Encara són a temps de reparar la seva mentida.
Només veiem una solució: seure i parlar.
Lluitar és de valentes, rectificar de sàvies.
