Reflexions després de la regularització

Durant els mesos d’abril i juny d’aquest any, es va obrir un dels processos de regularització extraordinària amb més impacte que s’han vist a l’Estat espanyol, amb més d’un milió de sol·licituds, un 20% d’aquestes a Catalunya. La importància d’aquest fet és evident: trobar-se en una situació administrativa irregular condemna a les persones migrades a viure de la manera més brutal i salvatge les conseqüències del sistema capitalista. Com bé sabem, els drets i les millores en les nostres condicions de vida ningú ens les regala, i aquesta regularització no va caure del cel, sinó que va ser fruit de la lluita i persistència durant sis anys del moviment autoorganitzat i antiracista RegularizaciónYa, les mobilitzacions que es van impulsar i els col·lectius que s’hi van sumar.

Davant d’aquest procés, diverses companyes de la CGT vam entendre que no podíem quedar al marge, que com a sindicat teníem la responsabilitat d’involucrar-nos, sumar forces i posar la nostra militància al servei. El nostre objectiu era clar: fer que el procés fos el més accessible i digne possible per a tothom, unint-nos a les estructures ja existents per enfortir-les, i creant punts d’informació allà on fes falta.

Ens vam formar, ens vam organitzar per federacions i vam posar en marxa una coordinació de voluntariat. Malgrat que la CGT no va tenir accés a la plataforma Mercurio ni a la realització d’informes de vulnerabilitat, sabíem que podíem ser útils d’altres maneres: assessorant, acompanyant, resolent dubtes, gestionant cites i facilitant traductores i intèrprets oficials. En un context d’extrema desinformació, falta de recursos institucionals i la presència de professionals que es lucren amb la vulnerabilitat de la gent, hem tornat a demostrar que el suport mutu i la solidaritat són les millors eines que tenim per a sostenir-nos com a classe. 

Durant aquest temps de feina, valorem profundament l’aprenentatge i la col·laboració estreta amb RegularizaciónYa. És important enfortir aquests vincles per construir una consciència antiracista real i un lligam profund amb la classe obrera migrant. No n’hi ha prou amb situar-nos al costat del moviment antiracista en moments puntuals, hem de formar part d’aquest i teixir aliances sòlides. El context actual d’augment de l’extrema dreta i de normalització de discursos d’odi dirigit a les persones migrades i racialitzades ho fa encara més urgent.

Aquest acompanyament en el procés de regularització ens obliga a fer una reflexió profunda. Un dels nostres reptes fonamentals és construir un sindicalisme que representi i organitzi realment a tota la nostra classe. És imperatiu trencar amb els anys de dinàmiques sindicals masclistes i racistes i qüestionar formes d’organització i participació integrades. Hem de superar la figura tradicional del sindicalista (l’home cis, hetero, blanc i de mitjana edat) per construir un sindicalisme antiracista i feminista, que reconegui i combati les estructures de poder internes que han exclòs les dones, les dissidències, les persones racialitzades i les migrants.

Els termes «de classe, antiracista i llibertari» han de ser coherents amb la nostra pràctica sindical, per això, aquest canvi ha de reflectir-se en l’acció: cal adaptar les assessories a les realitats de les treballadores migrants i estar presents en els conflictes laborals. No des de l’assistencialisme, sinó mostrant l’organització i l’acció sindical com allò que ens permet lluitar pels nostres interessos i guanyar-los. Això inclou tirar endavant projectes concrets, com les formacions en drets bàsics, les assessories enfocades a persones migrants, accions conjuntes amb altres col·lectius per denunciar la no contractació de les persones que ja tenen l’autorització de treball, o grups d’alfabetització en castellà. 

Necessitem més mans, constància i un compromís real per transformar el sindicat en un espai segur i representatiu. Hem de ser conscients que aconseguir la documentació i la contractació no garanteix unes condicions de treball dignes. És precisament aquí on hem d’intervenir, compartint la nostra força i coneixement perquè totes les treballadores coneguin l’eina del sindicat i puguin utilitzar-la per a organitzar-se elles mateixes, per a organitzar-nos totes.

Tika Naudí, Laia Llobet i Blanca Ramírez, del Grup de Treball de Regularització Extraordinària

Articles relacionats