Les no idees d’odi i les no idees de merda no són idees perquè no deriven del pensament i de la raó sinó, només, de la propaganda. I la propaganda és gairebé no res. Són no idees de merda fotocopiades de les que des de sempre transiten per aquest espai que es troba entre el camí de cabres que és la vida i el penya-segat a on els rics ens empenyen tot sovint.
És, doncs, la propaganda, qui estén odi i la ràbia dirigides sempre cap als -i contra els- de baix. I això és ben lògic, perquè la propaganda que difon les no idees de merda és sempre en mans dels de dalt, dels rics, dels amos. Per això són amos, només faltaria.
La propaganda té uns principis que són alhora aberracions de l’humanisme més ampli. Apliqueu-los a allò que llegiu i veieu per les xarxes, als mitjans de comunicació diversos a partir dels quals s’informen les grans masses humanes i estic segur que aleshores entendreu a què em refereixo quan qualifico de feixistes algunes propostes i maneres de fer en la política del món actual i de casa nostra en particular. Per cert, una política que s’autoqualifica com a «antipolítica» però que en resum és només casta política. Llegiu aquests principis i a veure si us en sona algun…
Principi de simplificació i de l’enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol, i individualitzar l’adversari en un únic enemic.
Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en suma individualitzada.
Principi de la transposició. Carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent l’atac amb l’atac. «Si no pots negar les males notícies, inventa’n altres que els distreguin».
Principi de l’exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.
Principi de la vulgarització. «Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus a qui va dirigida. Com més gran sigui la massa per convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental per realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar».
Principi d’orquestració. «La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un cop i un altre des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes». D’aquí ve també la frase: «Si una mentida es repeteix prou cops. Acaba convertint-se en veritat».
Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tan alt que quan l’adversari respongui el públic estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai no han de poder contrarestar el nivell creixent d’acusacions.
Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sonda o d’informacions fragmentàries.
Principi del silenciament. Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari, també contraprogramant amb l’ajuda de mitjans de comunicació afins.
Principi de la transfusió. Per norma general la propaganda funciona sempre a partir d’un substrat preexistent, sigui una mitologia nacional o un complex d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que poden arrelar en actituds primitives.
Principi de la unanimitat. Convèncer molta gent que es pensa «com tot el món», creant impressió d’unanimitat.
Us hi heu reconegut? N’heu trobat el desllorigador? Podeu aplicar els principis a tot el que llegiu? Ah que sí? Doncs són els principis de la propaganda que va escriure un nazi que no s’enfadava si l’anomenaves així: Joseph Goebbels.
De res.
