L’any 2011, a l’Estat francès, l’escriptor Renaud Camus publicava un llibre que amb el temps es convertiria en guia de la nova extrema dreta europea i americana. Portava per títol Le Grand Remplacement i l’autor hi esbossava una teoria conspirativa segons la qual existeix un pla secret per tal de reemplaçar la població autòctona europea per persones immigrades amb la intenció de fer desaparèixer la que ell anomena «cultura europea tradicional».
Camus no era un home sense història personal i conèixer-la una mica ens pot fer entendre què escrivia i per què ho escrivia. Així, tot i haver estat membre del Partit Socialista francès els anys 70 i 80 del segle passat, la seva deriva ideològica l’havia portat a ser acusat en repetides ocasions d’antisemita per participar en diverses polèmiques públiques on sempre acusava els jueus de tots els desastres i problemes del món. Ja al segle XXI i després de fundar el Partit del In-nocence, va passar a formar part, el 2015, de Souveraineté, identité et libertés, un partit que semblava l’ombra del Front Nacional de Le Pen, malgrat mostrar-hi també en alguns moments importants desacords.
Un currículum que tingué com a cirereta la publicació d’un llibre que ha esdevingut referent i creador de conceptes i llenguatge per a tots els nous feixistes europeus. Renaud Camus hi afirma que la immigració és l’eina que utilitzen els governs i les «elits globals» per «diluir i substituir» la població autòctona d’Europa i això, segons ell, passa per la vinguda de persones de fora però, també, pel fet que les persones immigrades tenen més fills, fet que «accelera» el suposat reemplaçament.
Tota la seva teoria se sosté sobre bases falses i inventades, perquè aquesta conspiració no té cap fonament explicable objectivament parlant. I la seva base és tan feble que ni tan sols la demografia aguanta les paraules de l’autor. Perquè els moviments migratoris, ahir, avui i sempre, responen a causes econòmiques, polítiques i humanitàries, no a cap pla secret. Però és que, a més, la majoria de població immigrada s’integra i passa a sumar a cada una de les cultures locals on es troben amb el pas de les generacions. És clar que integrar-se no vol dir passar a ser iguals i pastats a qui vivia en un lloc determinat sinó acceptar i assumir les formes socials imperants en la societat d’acollida, i esdevenir ciutadans com la resta dels que viuen en el mateix lloc on fan cap les persones migrades.
Per acabar-ho de desarmar, totes les dades demogràfiques deixen clar que les taxes de natalitat tendeixen a convergir amb les del país receptor amb el temps.
Les opinions de Camus, venudes com a investigacions que descobrien conspiracions secretes són falses i racistes però, alhora, nocives per a la convivència arreu. De fet, la seva teoria ha inspirat diverses organitzacions terroristes, com els autors dels atacs de Christchurch (Nova Zelanda, 2019) o El Paso (EUA, 2019), o grups com The Base (Castelló, 2025).
Els feixistes venen l’autor de la teoria, Renaud Camus com un intel·lectual de prestigi, una persona que parla amb dades a la mà i que, per tant, explica la veritat, però l’absoluta majoria de les seves opinions en forma de dades parteixen de bases falses i l’únic que l’alimenta és l’odi contra les persones nouvingudes. El seu odi contra el diferent ha anat evolucionant i si primer van ser els jueus l’enemic a abatre, seguint les teories del nazisme històric, amb el temps aquest odi s’ha desplaçat cap a uns altres «culpables». Des de la publicació del seu llibre, Camus ha passat d’assenyalar els jueus com a culpables de tots els mals a assenyalar els musulmans, fet que l’ha portat a ser acusat i condemnat per provocar i estendre l’odi i la violència contra les persones de fe musulmana pel sol fet de ser-ho.
