Després de la Primera Guerra Mundial, les dones es van organitzar durant dies per la pujada de preus dels productes bàsics.
El 10 de gener del 1918 l’Amàlia Alegre, una veïna del carrer de l’Om, del Raval de Barcelona, va penjar un cartell a la porta de casa seva on feia una crida només a les dones a una manifestació cap al Pla de Palau (al costat del Govern Civil) i a una vaga indefinida per demanar que els productes bàsics tornessin al preu anterior a la guerra. Així, unes 500 dones van fer marxa cap al Govern Civil per expressar el seu malestar davant els elevats preus dels aliments de primera necessitat, el carbó i els lloguers. Aquesta acció espontània es va convertir en una revolta protagonitzada exclusivament per dones que va durar tres setmanes i que va acabar amb la destitució del governador civil, la declaració de l’estat de guerra i l’admissió d’algunes de les demandes de les vaguistes.
La CNT va fer costat al moviment social, les protestes es van radicalitzar i el comissari Bravo Portillo va reprimir-les durament. Les demandes del moviment van incloure, a banda de la rebaixa de preus, la rebaixa dels lloguers al 50 % i que les autoritats obliguessin les companyies de ferrocarrils a negociar en un conflicte en el qual s’havien fet fora 6.000 obrers. Les dones anarquistes, a més, van demanar la dimissió del governador i del comissari Bravo Portillo.
