Agustín Guillamón sintetitza tot el seu coneixement i estudis sobre els dies de juliol del 36, en una reconstrucció vibrant i rigorosa de la batalla del 19 i 20 de juliol, subratllant el paper decisiu dels comitès de defensa de la CNT i dels sindicats en la derrota del cop militar.
A partir del relat dels fets, minuciós i detallat, l’anàlisi se centra en la qüestió fonamental de la revolució: el poder. Guillamón examina les respostes dels comitès de la CNT, dels comitès de barri i de les organitzacions antifeixistes així com les oportunitats perdudes que van facilitar que es produís la contrarevolució.
Exposa també les onze tesis classistes que sintetitzen una teoria àcrata de la revolució. Amb textos inèdits de García Oliver reforç una conclusió rotunda en la línia de Los amigos de Durruti: Sense destruir l’Estat i sense un poder obrer organitzat, la revolució acaba fracassant.
A partir d’aquí es pot establir un debat pendent dins dels moviments revolucionaris que arriba fins als nostres dies: com es destrueix l’Estat i es fa perdurar en el temps?
Un participant dels actes del 90è aniversari de la Revolució Social
