Borja Garcia Romero és membre de la secció sindical de la CGT al Centre d’Atenció i Seguiment a la Drogodependència Lluís Companys, externalitzat a la Creu Roja. Durant tres mesos aquesta van dur a terme una vaga davant la precarietat del servei i del personal, amb un conveni que rebaixa les seves condicions de treball. Finalment, a finals de febrer, van obtenir la victòria en les seves reivindicacions.
Com va sorgir el conflicte?
Nosaltres treballem en un CAS, un Centre d’Atenció a la Drogodependència. A Barcelona n’hi ha 12. El nostre és l’únic que gestiona Creu Roja, que des del 2018, va canviar el seu conveni. Abans el nostre centre tenia un conveni de salut privada, que encaixava més en l’activitat que fem, i des del 2018 n’hi ha un de propi, que penja del d’acció social, pitjor que el de salut. Des d’aleshores les condicions de treball no eren bones. La gent està rotant molt, ve a treballar, però marxa. L’atenció que s’estava donant era força depriment. A més, en els últims anys, la situació de drogodependència a Barcelona s’ha complicat prou.
El nostre centre en concret, com que no és un centre gestionat públicament, sinó per una concessió a Creu Roja, es finança mitjançant una subvenció directa. Com no hi ha una licitació pública, no es demanaven condicions sobre com gestionar el centre. Llavors, l’empresa podia fer-ho com volia, amb els salaris i el personal que volia. El principal problema era aquest. Tot i ser un centre públic, l’entitat gestora de Creu Roja tenia la llibertat de fer el que vulgui.
Vam escriure a la Creu Roja i ens van ignorar fins al dia d’avui, i vam dir “fins aquí”. No es podia treballar en aquelles condicions. Som un centre sanitari, necessitàvem condicions d’un centre sanitari. No ens les van donar i vam començar la vaga.
I com es va desenvolupar el conflicte? Quina va ser la relació amb l’empresa?
Des del primer dia, l’empresa va dir no a tot. Es va dedicar, a més, a enviar correus electrònics a tota la plantilla de Barcelona i difamar els vaguistes, a titllar-nos de vandàlics i incívics, i sense cap intenció de reunir-se.
En un parell de comptades ocasions que se’ls va forçar a reunir-se, van venir amb les mans buides, sense cap proposta, sense res. L’empresa va vulnerar els drets dels vaguistes. Vam denunciar a Inspecció de Treball, perquè van contractar gent, van canviar gent de torn i van establir serveis mínims per sobre del que deia Treball. Es va fer una mica més de pressió en l’àmbit jurídic.
Així que com que sabíem que de Creu Roja no anava a sortir una millora, vam anar directament a buscar a la Generalitat i a la Subdirecció de Drogodependència, que són responsables del nostre centre. I, per aquí, vam aconseguir que es fessin trucades a Creu Roja.
Com es va solucionar el conflicte?
Teníem dos fronts. Un seria Creu Roja i un altre la Generalitat. La primera es creu invulnerable. Ningú pensa que dedicant-se a ajudar les persones, vulnerin els drets dels treballadors, ningú s’ho imagina. Són socis de tots els grans mitjans de comunicació, de la Generalitat, dels governs. Amb aquesta impunitat no volen canviar la seva manera de treballar.
Ara bé, la Generalitat són polítics. En el moment que veuen afectada la seva imatge, comencen a treballar. La pròpia subdirectora de Drogodependència, de la Conselleria de Sanitat, ens ha definit com una anomalia al sistema. Fa quinze anys que existeix aquesta anomalia. Llavors, el que estem dient és que no pot ser és que sàpiguen que existeix i no ho intentin corregir. El nostre centre es finança d’una manera excepcional. Porten quinze anys així, perquè hi ha reunions a porta tancada, que no coneixem. Bàsicament corrupció entre despatxos. Pressionant per aquí han començat a moure’s i hem aconseguit solucions.
A finals de febrer en una reunió a tres bandes, Generalitat, Creu Roja i vaguistes se’ns va assegurar que a partir del 2027 el nostre centre no el gestionarà Creu Roja, sinó que passarà al Servei Català de Salut i ens apujaran el salari durant el 2026 fins a un 30%. A més, s’aplicarà el protocol de violències que demanàvem des del primer dia.
